Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

II Congrés Nacional de Sensibilització al Estigma en Salut Mental i III Congrés Internacional d’Activitat Física i Esport Adaptat

Durant la nostra assistència vam tenir el plaer d’escoltar Colin Godfrey i a Trevor Lowe (infermers especialistes en salut mental a Oxford Health NHS Foundation Trust) sobre el tema “L’experiència d’Oxford Coasters. Pràctica en esport adaptat i discapacitat”.

Diem plaer per la forma tan viva i activa d’explicar les seves vint anys d’experiència en la Salut Mental dins del programa Oxford Coasters i els seus resultats.

El explicar les seves experiències d’una manera tan desestigmatizadora i positiva, donant valor a tots els detalls que han enriquit la seva tasca esportiva dins de grups de persones amb trastorns mentals amb els que els han dut a terme, sense posar límits d’activitats ni de fronteres però sent uns més dels equips que els han portat a fer esport no només pel seu país sinó també per altres diferents a més a més d’Europa, que seria el més fàcil si no per altres més allunyats d’Àsia, com el viatge a Nepal i el consegüent repte esportiu dut a bon terme sempre, per l’esperit de superació de tots els participants inclosos ells.

A les diapositives de les diferents activitats que van projectar no es podia distingir a una persona amb malaltia mental diagnosticada d’una altra persona que podia ser psiquiatre, psicòleg o infermer… tots anaven a una, sense diferències.

És una cosa que a Espanya encara és difícil que passi, hi ha la diferència de classes: “els professionals” i “els malalts”. La integració en activitats es dóna de vegades amb auxiliars però com un mal menor. També és possible que des d’un centre d’atenció a malalts mentals es faci alguna excursió, fins i tot a jugar amb altres malalts d’un altre centre però d’una forma puntual i com una mena de premi, però preparar un grup de persones per fer esport de competició o de superació no importa el lloc on fer-ho, si no fomentar l’entusiasme i la pujada de l’autoestima de les persones participants no té preu!

Ens va emocionar una anècdota que van dir sobre un dels participants que al veure el seu passaport va dir “jo també sóc persona”, ja que la malaltia mental ho tenia tan mediatitzat que se sentia inferior als seus veïns…

Sabem que a Andalusia han començat a moure en aquest camp però no tenim constància d’altres llocs, encara que persones amb altres discapacitats si estan a un altre nivell, felicitats per a ells!

Però l’esport és salut per a tots no importa l’edat, per a quan una experiència així aquí, amb nosaltres?

Sobretot hi ha molts joves als que la pràctica esportiva continuada, amb professionals preparats, seria un al·licient per trobar el camí a un futur de vida amb la malaltia estabilitzada… això no pot ser una utopia! Ens neguem a creure que la societat mai arribarà a comprendre que són necessitats bàsiques PER A TOTS.

Avui volem presentar-vos un petit recull de fotografies fetes a “el nostre barri”, el de la Sagrada Família a Barcelona, ​​el nostre estimat barri d’inici de les nostres activitats com a associació, són fotografies on apareixem amb alegria, l’alegria de la participació ciutadana com una associació més que som…
A “el nostre barri”, com en molts altres, se celebren festes populars i durant elles se solen fer diferents activitats lúdiques i/o culturals per grans i petits, també es col·loquen estands, alguns representatius de la gastronomia local, del comerç… i també de les entitats que treballem al barri.
Nosaltres des de fa tres anys vam participar a l’Stand de les entitats que intervenen en l’Espai 210, (un espai municipal gestionat per tres entitats), dins del PDC, Pla de Desenvolupament Comunitari, per Festa Major (Festa Major), Fira de Tardor (Fira de Tardor)…, s’hi fan tallers, es divulguen les activitats de les diferents associacions per fer partícips a la comunitat de tot el que es posa al seu servei i sobretot es passa un agradable dia compartint amb els diferents representants nostres respectives inquietuds. En fer torns les persones que estem donem informació no només de les nostres associacions, sinó de totes les que els interessin als conciutadans… dins d’un espai que es busca sigui el més fraternal possible entre tots els que vam decidir participar.
Nosaltres seguirem estant presents… no importen les travetes que ens puguem trobar, com fins ara, som una associació més, oficialment reconeguda, sense ànim de lucre i amb moltes ganes de treballar i no ens mereixem la incomprensió a la qual ens hem d’enfrontar per diferents estaments, només per ser persones amb malaltia mental.
Encara que estem molt agraïts a tots aquells que ens han obert les portes sense demanar res a canvi. GRÀCIES.

23 d’abril Dia de Sant Jordi

Ja va passar un any més el dia de Sant Jordi, un dia en el que aquí a Catalunya ens sentim feliços de veure que la tradició dels llibres i les roses segueix vigent, i que seguirà perquè els nens, que són el futur, ho estan vivint amb l’alegria de veure els grans amb llibres o flors, a més de ser ells també partícips de la festa.Què representa per a nosaltres les persones amb discapacitat per malaltia mental la Diada de Sant Jordi a Barcelona? Doncs el mateix que als altres conveïns en principi, possiblement hàgim comprat també llibres o flors o ens hagin regalat, però… sí, per què ha de sorgir aquest “però”?…  perquè a la majoria ens haurà aclaparat l’excés de gent en carrer, el no poder triar bé el llibre perquè el murmuri se’ns feia insuportable, fins i tot arribar a no sentir l’olor de les roses perquè els nostres sentits estaven a la defensiva… no és perquè tots tinguem fòbia social ni de bon tros, sinó perquè necessitem dominar el nostre espai vital per estar segurs, aquesta seguretat que ens falta quan ens trobem en moments baixos i que haurà fet que alguns de nosaltres no hagi estat capaç de sortir avui al carrer per complir amb la tradició.

Des d’Ammbar volem dir-vos que si un dia no es pot, hi hauran més dies que sí podrem, que la vida cada vegada és més llarga i tots podem arribar a viure-la amb alegria, cadascun amb els seus problemes o malalties com qualsevol altra persona, però que l’alegria i el positivisme no ens falti perquè és una fita que podem aconseguir i si ens ho proposem l’aconseguirem. Paraula d’Ammbar!

Foto: 23 de abril Día de Sant Jordi Ya pasó un año más el día de Sant Jordi, un día en el que aquí en Catalunya nos sentimos felices de ver que la tradición de los libros y las rosas sigue vigente, y que seguirá porque los niños, que son el futuro, lo están viviendo con la alegría de ver a los mayores con libros o flores, además de ser ellos también partícipes de la fiesta. ¿Qué representa para nosotros las personas con discapacidad por enfermedad mental la Diada de Sant Jordi en Barcelona? Pues lo mismo que a los demás convecinos en principio, posiblemente hayamos comprado también libros o flores o nos hayan regalado, pero… sí ¿por qué tiene que surgir ese “pero”?… porque a la mayoría nos habrá agobiado el exceso de gente en la calle, el no poder elegir bien el libro porque el murmullo se nos hacía insoportable, incluso llegar a no sentir el olor de las rosas porque nuestros sentidos estaban a la defensiva… no es porque todos tengamos fobia social ni mucho menos, si no porque necesitamos dominar nuestro espacio vital para estar seguros, esa seguridad que nos falta cuando nos encontramos en momentos bajos y que habrá hecho que algunos de nosotros no haya sido capaz de salir hoy a la calle para cumplir con la tradición. Desde Ammbar queremos deciros que si un día no se puede, habrán más días que sí podremos, que la vida cada vez es más larga y todos podemos llegar a vivirla con alegría, cada uno con sus problemas o enfermedades como cualquier otra persona, pero que la alegría y el positivismo no nos falte porque es una meta que podemos conseguir y si nos lo proponemos la conseguiremos. ¡Palabra de Ammbar!

GRÀCIES SRA IRMA ROGNONI !

Seguint el nostre ritme de fer les coses sense presses però sense pausa , avui volem compartir amb tots el dia que vam ser rebuts com a associació Ammbar per la Sra Irma Rognoni , presidenta de l’Institut Municipal del Discapacitat , IMD , l’Ajuntament de Barcelona , (que és també regidora del mateix , regidora del Districte de Nou Barris i també regidora de Família , Infància , Usos del temps i Discapacitats , dins l’Àrea de Qualitat de Vida , Igualtat i Esports, que dirigeix ​​la Il·lma. Sra Tinent d’Alcalde Maite Fandos) .

O sigui una senyora molt ocupada, però que ens va rebre sense presses i disposada a escoltar-nos.

Li expliquem l’esperit de Ammbar, com és una associació sense ànim de lucre, on tots som iguals, el nostre desig de treballar per, per a i amb els nostres companys en la malaltia mental i les necessitats que tenim.

Sentim la sensació que ens estava escoltant amb atenció i que faria el que estigués al seu abast per poder desenvolupar les nostres idees.

Sí, una persona que ens va escoltar sense qüestionar per ser persones discapacitades per malaltia mental i sobretot creure en nosaltres i en els nostres projectes.

Per tot això i no sent Ammbar política, no vol dir que no siguem agraïts amb les persones que ens volen ajudar, per això diem GRÀCIES SRA. IRMA ROGNONI!