El passat dia 18 d’octubre, va ser un dia inoblidable per a nosaltres, com us hem anat avançant.

Era el primer dia d’una nova activitat: Les xerrades “En Primera Persona”.

Comptàvem per aquesta inauguració amb la participació de la nostra amiga Eva Hernández.
Ella ens anava a explicar com havia estat la seva vida fins a l’actualitat i com amb un objectiu seguia amb la mateixa il·lusió que tenia des de petita.

Tots estàvem molt nerviosos, “vam tirar la casa per la finestra”, convidant a les autoritats municipals del districte en què estem radicats i a altres relacionades amb el món de la discapacitat. Era ¡nostra primera vegada!

El marc no podia ser millor ja que va tenir lloc a la residència Sagrada Família de Sanitas, a Barcelona, on el director es va bolcar en ajudar-nos. Vam estar a la biblioteca de l’esmentat centre, amb tots els mitjans posats al nostre servei. Va ser un dia per al record amb alegria i emoció.

Vam començar presentant fugaçment a l’Associació i seguidament fent una introducció de l’acte per part d’una amiga de l’Associació, a la qual estem molt agraïts, la Sra Mayte Ruiz, presidenta de l’Associació Asendi NB:

“Avui inaugurem una activitat molt important que porten des de fa mesos preparant-la. Que és similar als llibres vivents dels països nòrdics, que han recuperat la tradició de la transmissió oral per fomentar els valors humans, que en aquesta societat dominada per les noves tecnologies estan desapareixent…
Tenim una gran amiga en comú que és bibliotecària, que en assabentar-se de la idea, immediatament les va relacionar. Des d’Ammbar li volen expressar les gràcies a Elvira, per fer-los sentir especials”.

Una activitat amb la qual volem propagar la nostra idea que si tens un objectiu i lluites per ell, aconseguiràs arribar a la meta: en el nostre cas sortir de la malaltia mental.

Per això les persones que vindran a parlar-nos sempre seran un exemple per a nosaltres, persones que possiblement no tinguin cap relació amb les malalties mentals, però que per les dificultats que la vida ha posat en el seu camí eren preses fàcils d’elles, i només amb un objectiu clar han sabut vèncer, un objectiu diferent per a cada persona, perquè està clar que no tots som iguals.

Avui presentem a Eva: És una noia jove però amb un gran bagatge vital. Va néixer a Sant Boi de Llobregat fa 20 anys.

Aquest va ser el començament, comptat ara amb tot detall, per a les persones que van voler venir però no van poder fer-ho.

Seguidament Eva ens va sorprendre amb el relat de la seva vida d’una manera que ens va arribar a emocionar a totes les persones presents, per la manera tan normalitzada de presentar la seva breu però intensa història i la manera tan casual de presentar-la, amb detalls que li treien intensitat a les seves paraules i ens feien somriure…

Com que no sabem reproduir el que va dir, a més que mai la podríem imitar per la bona feina feta, direm en poques paraules un petit resum: va patir un càncer als tres anys , es va quedar cega pel tractament de quimioteràpia i radioteràpia que la van sotmetre per salvar-li la vida … de les seves paraules ens va impressionar una vivència de la seva infantesa que li sol passar a molts nens, la por a la foscor, que fa que molts d’ells els demanin als pares que els deixin el llum encès fins que es dormin… doncs ella, ja no va tenir la llum … ni de dia ni a la nit.
Va comptar com és filla d’una mare coratge, que l’ha animat sempre a caminar autònoma per la vida…

Les seves peripècies a l’escola primària, i els seus problemes a la secundària, sempre pensant que tot li va passar per desconeixement cap a la ceguesa i perquè ella mateixa estava en una edat difícil per a tots els humans: l’adolescència.

I el més important arribats a l’ edat actual, el comprendre millor als altres i a si mateixa, i sobretot l’haver estat capaç de ser autònoma per desplaçar-se per Barcelona, ella que viu en una ciutat limítrofa, ara està estudiant a la Universitat de Barcelona, ​​on fa Treball Social.

El seu objectiu en la vida és ser cantant, però com té els peus a terra està estudiant per tenir una altra alternativa de vida, atès el difícil que és entrar en el món de la música.

En els vídeos, ja publicats , podeu escoltar-la. S’explica com si ho hagués fet tota la vida… i amb les paraules adequades per definir el que volia dir en cada moment.

Va acabar cantant unes cançons que ens van agradar a tots, per a una d’elles li va demanar a un parell d’amics que li fessin els cors i va ser emocionant veure’ls i més perquè és una amistat que ha perdurat al cap de molts anys, atès que són amics des la infància.

Finalment va cantar “la nostra cançó”, una cançó composta música i lletra per Eva Hernández per a Ammbar. Una cançó dedicada als malalts mentals, que en uns dies publicarem. Aquesta cançó la coregem entre tots els presents…

Aquestes paraules són nostres:
Eva sempre va voler cantar i aquesta il·lusió l’ha portat a fer-ho en tots els llocs pels quals ha passat, posant un gran sentiment en això. Una anècdota, de petita quant sortia al pati d’esbarjo el primer que feia era posar-se a cantar, transmetent alegria per tot arreu. Li pujava l’ànim a qualsevol perquè sempre va cantar molt bé i ho segueix fent.

Segueix estudiant per millorar la seva veu i per conèixer tot el necessari a nivell musical. A més de que té un gran talent com a cantautora.

És una fervent seguidora de la cantant Rosa López, de la qual és amiga.

Per finalitzar li vam donar un quadre amb el nostre anagrama en relleu i el text de la nostra associació en braille , la petició la vam fer al CRE Barcelona de l’ONCE i ells, amb molt de gust, ens van fer, doncs per a nosaltres no tenia sentit regalar un quadre llis a una persona que percep amb el tacte.
I un altre obsequi, que ens va fer molta il·lusió lliurar-li, va ser una polsera de disseny actual amb pedres d’ambre (nosaltres diem que ens assemblem a l’ambre, d’aquí el nostre anagrama, ja en brut és una pedra, un fòssil, però que després de passar pel taller esdevé una joia).

Per acabar vam dir unes paraules:
De part de l’Associació Ammbar donem les gràcies per fer-nos companyia en un dia tan important per a nosaltres.

En primer lloc als residents que han volgut estar presents. Al Sr Ferran Garrido, director de la Residència que des del començament ens va obrir les portes de la mateixa amb molt d’afecte.

Als polítics que han pogut venir (la Sra Marta Sendra, del PSC i el Sr Amaro Tagarro, del PP de Catalunya, regidors del districte de l’Eixample) i als que per circumstàncies comprensibles no ho han pogut fer, perquè sàpiguen, de primera mà, que confiem en ells, que són molt importants per a la societat que els ha elegit, atès que el futur de moltes de les nostres peticions està a les seves mans.

Als metges i psicòlegs sense els quals molts de nosaltres estaríem perduts.

Als amics d’Ammbar, que ens estan donant suport i als membres d’Ammbar presents i absents, perquè sense ells no seríem res.

I avui, sobretot, donem les gràcies a la nostra jove amiga la cantant Eva Hernandez.

I arribats aquí vam acabar tots molt contents.

No incloem ni vídeos ni fotografies, perquè ja els vam publicar en dies anteriors.

Gràcies a tots!