Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

II Congrés Nacional de Sensibilització al Estigma en Salut Mental i III Congrés Internacional d’Activitat Física i Esport Adaptat

Durant la nostra assistència vam tenir el plaer d’escoltar Colin Godfrey i a Trevor Lowe (infermers especialistes en salut mental a Oxford Health NHS Foundation Trust) sobre el tema “L’experiència d’Oxford Coasters. Pràctica en esport adaptat i discapacitat”.

Diem plaer per la forma tan viva i activa d’explicar les seves vint anys d’experiència en la Salut Mental dins del programa Oxford Coasters i els seus resultats.

El explicar les seves experiències d’una manera tan desestigmatizadora i positiva, donant valor a tots els detalls que han enriquit la seva tasca esportiva dins de grups de persones amb trastorns mentals amb els que els han dut a terme, sense posar límits d’activitats ni de fronteres però sent uns més dels equips que els han portat a fer esport no només pel seu país sinó també per altres diferents a més a més d’Europa, que seria el més fàcil si no per altres més allunyats d’Àsia, com el viatge a Nepal i el consegüent repte esportiu dut a bon terme sempre, per l’esperit de superació de tots els participants inclosos ells.

A les diapositives de les diferents activitats que van projectar no es podia distingir a una persona amb malaltia mental diagnosticada d’una altra persona que podia ser psiquiatre, psicòleg o infermer… tots anaven a una, sense diferències.

És una cosa que a Espanya encara és difícil que passi, hi ha la diferència de classes: “els professionals” i “els malalts”. La integració en activitats es dóna de vegades amb auxiliars però com un mal menor. També és possible que des d’un centre d’atenció a malalts mentals es faci alguna excursió, fins i tot a jugar amb altres malalts d’un altre centre però d’una forma puntual i com una mena de premi, però preparar un grup de persones per fer esport de competició o de superació no importa el lloc on fer-ho, si no fomentar l’entusiasme i la pujada de l’autoestima de les persones participants no té preu!

Ens va emocionar una anècdota que van dir sobre un dels participants que al veure el seu passaport va dir “jo també sóc persona”, ja que la malaltia mental ho tenia tan mediatitzat que se sentia inferior als seus veïns…

Sabem que a Andalusia han començat a moure en aquest camp però no tenim constància d’altres llocs, encara que persones amb altres discapacitats si estan a un altre nivell, felicitats per a ells!

Però l’esport és salut per a tots no importa l’edat, per a quan una experiència així aquí, amb nosaltres?

Sobretot hi ha molts joves als que la pràctica esportiva continuada, amb professionals preparats, seria un al·licient per trobar el camí a un futur de vida amb la malaltia estabilitzada… això no pot ser una utopia! Ens neguem a creure que la societat mai arribarà a comprendre que són necessitats bàsiques PER A TOTS.

Avui volem presentar-vos un petit recull de fotografies fetes a “el nostre barri”, el de la Sagrada Família a Barcelona, ​​el nostre estimat barri d’inici de les nostres activitats com a associació, són fotografies on apareixem amb alegria, l’alegria de la participació ciutadana com una associació més que som…
A “el nostre barri”, com en molts altres, se celebren festes populars i durant elles se solen fer diferents activitats lúdiques i/o culturals per grans i petits, també es col·loquen estands, alguns representatius de la gastronomia local, del comerç… i també de les entitats que treballem al barri.
Nosaltres des de fa tres anys vam participar a l’Stand de les entitats que intervenen en l’Espai 210, (un espai municipal gestionat per tres entitats), dins del PDC, Pla de Desenvolupament Comunitari, per Festa Major (Festa Major), Fira de Tardor (Fira de Tardor)…, s’hi fan tallers, es divulguen les activitats de les diferents associacions per fer partícips a la comunitat de tot el que es posa al seu servei i sobretot es passa un agradable dia compartint amb els diferents representants nostres respectives inquietuds. En fer torns les persones que estem donem informació no només de les nostres associacions, sinó de totes les que els interessin als conciutadans… dins d’un espai que es busca sigui el més fraternal possible entre tots els que vam decidir participar.
Nosaltres seguirem estant presents… no importen les travetes que ens puguem trobar, com fins ara, som una associació més, oficialment reconeguda, sense ànim de lucre i amb moltes ganes de treballar i no ens mereixem la incomprensió a la qual ens hem d’enfrontar per diferents estaments, només per ser persones amb malaltia mental.
Encara que estem molt agraïts a tots aquells que ens han obert les portes sense demanar res a canvi. GRÀCIES.

José Manuel Arévalo

President de Sapame Granada 

José Manuel Arévalo es President de l’Asociació Sapame de Granada (Salut per a la ment), una asociació de persones amb malaltia mental.

La seva intervenció va ser una novetat per a nosaltres ja que fins ara havíem sentit parlar de la malaltia mental, l’empoderament, l’estigma social, però sempre des de la vivència i / o estudis de professionals que no podien parlar en primera persona, persones que parlaven de nosaltres però sense haver viscut les nostres experiències.

Això ens va fer parar molta atenció per veure si podia tenir la mateixa convicció en les seves paraules que els professionals, estàvem a l’expectativa de com serien les seves paraules i no ens va defraudar!

Fotografia de la intervenció de José Manuel Arévalo (SAPAME)

Va parlar de la implantació de l’apoderament (empowerment) que ja es porta experimentant pels principals països europeus, Canadà …

Es refereix a accions en primera persona (del malalt mental) i el foment de la recuperació gràcies al suport (empoderament, saber que hi ha una persona que t’ajuda sense compromís, que et dóna sobretot un suport emocional), com a base per eliminar l’estigma.
José Manuel ens comunica les claus de la recuperació i com gestionar les nostres accions per recuperar la il · lusió per la vida.

En el procés de la recuperació entra tenir hàbits de vida saludable, estar oberts a la recuperació tenint un objectiu pel qual lluitar, accedir a les xarxes socials per no sentir-nos fora de la societat que ara tant les utilitza, ser responsables de la nostra vida, hem d’evitar les situacions de risc … tot això porta un canvi important en la concepció del dia a dia.

Va comptar una anècdota però que ens va semblar d’un gran contingut, el testimoni d’un membre de l’associació:

“M’he convertit en amo de la meva malaltia i assumeixo la responsabilitat del que faig i no faig. No deixo que la malaltia em controli … no és la meva vida, ara és part de la meva vida ”
Estem totalment d’acord, cal arribar a aquest punt.

Ara s’ha canviat la perspectiva de la recuperació, la relació professional és diferent. El professional acompanya però en una relació d’igual a igual, ja no ens cohibeix l’ésser malalt davant una persona superior és com si veiéssim una col · laboració en la nostra recuperació.

Li va donar gran importància als grups d’ajuda mútua GAM, formats per nosaltres mateixos on deixem de banda dir jo sóc esquizofrènic, jo sóc bipolar pel “sóc jo”, es té una relació més oberta, d’ajuda, no només el professional, un mateix se sent capaç de prendre les regnes de la seva vida. Siguem persones empoderades lliures. El poder el té el malalt. M’he convertit en amo de la meva malaltia. El malalt es recupera quan es té informació, relació entre iguals. La unió fa la força!. És important la participació. En la seva Associació han format a companys per ser agents d’ajuda mútua en els serveis públics. Per fomentar la recuperació. Les persones que participen en els grups d’ajuda mútua veuen un valor afegit, de vegades amb iguals comentes coses que amb professionals no. Un grup ha colaborat amb Salut Mental de Granada.

Els van donar un premi per aquesta activitat.

Sobretot, ells li donen importància i han comprovat que és més eficaç el contacte directe amb els usuaris per combatre l’estigma i l’autoestigma.

Coordinem activitats d’ajuda mútua i rehabilitació.

De vegades ens diuen: Com sóc un malalt no puc fer res … amb noies penses en el rebuig i l’inrevés. També que parlen que els professionals ens menyspreen. Quan no se’ns tracta com a persones i … donant prioritat a la malaltia mental.

Objectius que tenim: lluitar contra l’estigma i l l’autoestigma, denunciar les situacions que resultin discriminatòries (com la denúncia que hem fet de “El manicomi dels horrors”), fer estratègies conjuntes contra l’estigma.

Sent molt important el moviment associatiu com a usuaris, lluitar contra la invisibilitat, res sobre nosaltres sense nosaltres, estigma constitucional i … estigma social, els professionals ja estigmatitzen, podem tenir altres malalties: si anem d’urgències per algun dolor ens envien directament al psiquiatre i potser tenim una pedra al ronyó …

José Manuel té clar que és positiu que hagin associacions d’usuaris, gestionades pels usuaris mateixos i comptant amb l’aliança amb altres associacions similars fomentant la dinamització del associacionisme.

A Andalusia s’ha fet la Federació d’Associacions d’Usuaris de Salut Mental a la qual s’han adherit associacions de totes les províncies i el President és el mateix José Manuel Arévalo

www.enprimerapersona.org

(Hem utilitzat expressions tal com les va dir José Manuel i altres com les vivim “en primera persona”)