Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

A Ammbar el següent ens ha semblat molt interessant com a informació. Recordant sempre que no som metges i que qui ha de ser el nostre referent és el metge psiquiatre. Moltes gràcies Dr. Buisán.

La investigació en l’esquizofrènia (I)

Autor: 

Enric Buisán

Dimarts, 4 Juny, 2013 – 13:57

Quan un psiquiatre en la seva consulta li diagnostica a un pacient un trastorn esquizofrènic, és freqüent que el pacient o els seus familiars li preguntin “Doctor, Què és l’esquizofrènia?”.

Tenint en compte l’estigma social que comporta aquesta malaltia i el nivell emocional de la situació no sempre és fàcil trobar la resposta adequada i algunes vegades es recorre a contestar de forma parcial o es deixa per a futures visites. La resposta a la pregunta, d’acord amb l’evidència científica, seria:

L’esquizofrènia és una malaltia genètica i del neurodesenvolupament, que altera els circuits cortico-talamo-cerebel•losos i amb interaccions ambientals. Provoca simptomatologia psicòtica, afectiva, defectual i cognitiva, de tendència progressiva, atribuïble a la neurotoxicitat dopaminèrgica i potser també a la d’altres neurotransmissors

Si analitzem aquesta definició podem esquematitzar-la en el següent quadre:

 

A l’esquerra de l’esquema es representa l’origen de l’esquizofrènia. La genètica desenvolupa una vulnerabilitat a contreure la malaltia que les interaccions ambientals poden desencadenar-la.

En el centre es representa el cervell com l’organisme dels humans on es gesta l’esquizofrènia. L’acció neurotòxica de la dopamina i potser d’altres neurotransmissors que alteren determinats circuits cerebrals, queda evidenciada quan fàrmacs anti-dopaminèrgics aconsegueixen controlar els símptomes de la malaltia.

 

En la part dreta de l’esquema apareixen el conjunt de símptomes que poden aparèixer en els pacients amb trastorn esquizofrènic. Poden presentar-se una gran varietat de símptomes, però cada pacient pateix normalment solament alguns d’ells.

 

Els símptomes de l’esquizofrènia són:

 

  • Símptomes positius: Deliris, al•lucinacions, llenguatge desorganitzat, conducta estrafolària
  • Símptomes negatius:Alògia, afectivitat aplanada, abúlia-apatia, anhedonia, aïllament social
  • Símptomes afectius: Depressió, desesperació, ansietat, agitació, hostilitat, ideació suïcida
  • Símptomes cognitius: Atenció, memòria, funcions executives

 

Diagnòstic de l’Esquizofrènia 

El 18 de maig en Sant Francisco, en el primer dia del congrés anual de la Societat Americana de Psiquiatria (APA) d’aquest any, es va presentar el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals en la seva cinquena versió (DSM-5) (1).

 

Quant al diagnòstic de l’esquizofrènia pràcticament no presenta grans canvis respecte a l’edició de revisada del DSM-IV (2) que es va publicar l’any 2000. Els criteris diagnòstics són els mateixos que en l’edició anterior i tan sols presenta variacions quant al seguiment després d’un any del diagnòstic, especificant si es tracta de:

 

  • Primer episodi actualment en episodi agut, en remissió parcial o en remissió completa
  • Múltiples episodis actualment en episodi agut, en remissió parcial o en remissió completa
  • Amb Catatonia, per indicar si hi ha presència de comorbiditat catatònica
  • Manté els anteriors criteris de: “Episodi continu” i “No especificat”

 

Finalment no s’inclouen els subtipus d’esquizofrènia (paranoide, desorganitzat, catatònic, indiferenciat i residual) que s’indicaven en les versions anteriors, la qual cosa si representa un canvi important.

 

Amb aquest diagnòstic, malgrat l’heterogeneïtat de la presentació dels símptomes, podem agrupar als pacients amb trastorn esquizofrènic en un conjunt si en un extrem considerem als pacients que presenten pocs símptomes i el tractament els estabilitza, i en l’altre extrem als pacients que presenten diversos símptomes greus, especialment símptomes negatius, i que responen parcialment a la medicació o no responen. En aquest grup complet de pacients amb trastorn esquizofrènic podem trobar als aproximadament 70 milions de persones (1 % de la població mundial) que habiten aquest planeta anomenat “La Terra”.

 

Investigació en la esquizofrènia 

Si tornem a l’esquema anterior, tenim tres seccions diferents:

 

  1. Els factors que entren en consideració per contreure la malaltia
  2. Els trastorns que s’originen en el cervell
  3. Els símptomes com a resposta de la malaltia

 

1. Genètica i factors ambientals

 

Sobre el tema de l’Herència Genètica ja hem descrit en anteriors reportatges comentaris sobre els factors genètics que a una persona li poden fer vulnerable a l’esquizofrènia (3). Les recerques en genètica van dirigides actualment a la detecció dels gens de risc per a l’esquizofrènia, les variacions en el nombre de còpies d’aquests gens, les possibles mutacions i l’important paper de l’epigenètica per inhibir o activar aquests gens.

 

Factors desencadenants: S’han detectat diferents factors que poden desencadenar la malaltia en persones vulnerables a l’esquizofrènia. Entre uns altres es consideren els traumes en la infància, pares d’edat avançada, l’emigració, complicacions maternes (infeccions en el segon trimestre de l’embaràs, desnutrició, etc.), complicacions obstètriques (Trauma cranial, hipòxia, néixer a l’hivern – falta de Vitamina D -, etc.), consum de substàncies (especialment el cànnabis), habitar en ciutats, etc.

 

Estudiar la genètica o els factors ambientals que desencadenen el trastorn esquizofrènic és massa ampli i complex, per la qual cosa actualment es busca la seva possible explicació investigant altres factors intermedis que puguin incidir en el desenvolupament del trastorn. Entre aquests factors es troben les variables neuropsicològiques i els conceptes de “sensibilització i endofenotip” (4).

 

Entenem per sensibilització el fet que les persones que s’exposen repetidament a determinats factors d’un risc determinat, amb el temps poden desenvolupar respostes progressivament majors, resultant al final un canvi durador en l’amplitud de la resposta.

 

En persones vulnerables genèticament a patir un trastorn esquizofrènic, factors ambientals repetits, com el consum de cànnabis, els traumes infantils o les situacions d’estrès entre uns altres, poden induir per sensibilització a alteracions en les vies dopaminèrgiques del cervell, en el funcionament neuroendocrí i cognitiu, en patrons d’interacció interpersonal i afectiva, etc. podent tot això derivar en un increment del risc de presentar el trastorn.

 

El concepte de endofenotip fa referència als trets objectius, hereditaris i quantitatius que representen el risc genètic per a trastorns, com l’esquizofrènic, que són d’origen multigènic. Identificar endofenotips és una estratègia útil per investigar les contribucions de la genètica del trastorn, atès que la determinació de les alteracions neuropsicològiques és més fàcil d’investigar que les causes genètiques de la malaltia.

 

2.  Els símptomes com a resposta de la malaltia 

Ja s’han comentat més amunt els símptomes com a resposta al trastorn esquizofrènic i l’última versió dels criteris per al seu diagnòstic

3. Els trastorns que s’originen en el cervell

Però ens havíem saltat l’etapa intermèdia, Què passa dins del cervell del pacient amb trastorn esquizofrènic? Quines alteracions sofreix el seu organisme? Sabem moltes coses sobre genètica i factors ambientals, des de fa temps s’han estudiat a fons els símptomes que es presenten en aquesta malaltia, la valoració de la seva gravetat amb escales, etc. però ens falta encara molta informació sobre el que passa realment en el cervell dels pacients i que els trastorna les seves facultats, els pot fer delirar, tenir al·lucinacions, alteracions del seu comportament, etc.

Quan es van descobrir els primers antipsicòtics (en realitat anti-dopaminèrgics) es va concloure que l’origen de la malaltia era deguda a la hiperfunció de la dopamina en determinats circuits cerebrals.

 

Posteriorment s’ha descobert que aquesta hiperfunció en determinades àrees pot anar acompanyada d’una hipofunciódopaminèrgica en unes altres. A més hi ha pacients que no responen al tractament amb antipsicòtics  ho fan parcialment, la qual cosa sembla indicar que hi ha altres factors que incideixen en l’esquizofrènia a més de la dopamina.

 

Un altre camp de recerca és la cerca de biomarcadors (dades biològiques) que permetin dissenyar un sistema diagnòstic de l’esquizofrènia en substitució del diagnòstic actual en funció dels símptomes. Però a més el descobriment de biomarcadors estan indicant alteracions funcionals, i aporten més informació sobre els trastorns físics i mentals que es produeixen en l’esquizofrènia (5) (6) (7) i (8).

Tornant a l’esquema anterior, les recerques actuals estan aportant nous factors que incideixen en els trastorns que es produeixen en el cervell durant el neurodesenvolupament.

 

Aquests factors alteren la maduració de les neurones, es produeixen desconnexions en determinats circuits, la qual cosa produeix una coordinació neuronal anòmala (9). En propers reportatges repassarem els diferents trastorns que poden afectar el neurodesenvolupament cerebral.

 

Malgrat tots els esforços de recerca i de tots els assoliments, per què negar-ho, el cervell humà contínua sent un misteri. Però segur que el gran l’esforç que es fa en la recerca finalment donarà resultats positius. Recentment comentava en una notícia de forumclínic la creació del Projecte Obama (10), que juntament amb el “The Human Brain Project” de la European Commission, sens dubte fan créixer l’esperança d’obtenir finalment una informació científica sobre el funcionament del cervell i com a conseqüència, de l’origen dels trastorns mentals.

 

De Forum-Clínic

Fundación BBVA

 

En Ammbar li hem estat donant moltes voltes a com escriure sobre una de les nostres experiències en “PriPer”, en primera persona, des de la nostra òptica de persones usuàries de Salut Mental i ja estabilitzades.

Sempre deixant clar que parlem en PriPer i no des de l’òptica mèdica.

L’ESQUIZOFRÈNIA

De totes les malalties mentals és la que “pitjor fama” té.
El que “pensa” la societat és que el esquizofrènic és l’endimoniat per excel·lència, el que ha baixat als inferns de tots els temors, el que posseït pels dimonis, és capaç de fer-nos el pitjor dels danys i al que més hi ha que témer, ja que es converteixen en feres … donant per descomptat que és una malaltia incurable i que el millor és tenir als malalts com més lluny millor, per si de cas … i aquestes paraules són les més “boniques” que podem escoltar.

Des Ammbar i en PriPer podem assegurar que DE L’ESQUIZOFRÈNIA TAMBÉ ES SURT. Que podem quedar com amb qualsevol altra malaltia amb una cronicitat estabilitzada, com ara qui té reuma sap que ha d’estar medicat de per vida per tenir qualitat de vida, qui té diabetis, sap que a més del tractament mèdic si ho creuen necessari, de per vida ha de portar un règim alimentari adequat … i així altres malalties de les anomenades “normals”.

Amb aquestes paraules volem donar esperança als nostres companys en la malaltia, si vols pots!, Encara que has de trobar un objectiu per sortir.

I per descomptat enviem un missatge a les famílies, que tant ens volen i tant pateixen per nosaltres pensant sobretot en el nostre futur: Ajudeu-nos a fer-nos forts, per Ammbar en PriPer, que estigueu recolzant és molt important encara que moltes vegades no diguem res, i a vegades siguem “eixuts” amb vosaltres per dir-ho de manera diplomàtica, us necessitem, necessitem la vostra somriure i la vostra confiança. Recordeu sempre que PODEM estabilitzar-nos, amb el tractament mèdic i social necessari a cada cas, sentireu el que sentiu, en el nostre camí amb la malaltia. Quan de vegades diem “aneu” el que volem dir és “no marxeu molt lluny”, la por que ens pot venir se’ns passa més ràpid si sabem que “podem comptar amb vosaltres”.

Ara només ens queda afegir que per PriPer podem dir que no totes les esquizofrènies són iguals, algunes ens fan estar en els núvols de yupi, ens poden fer creure que som els prínceps i o princeses del nostre món i en cap cas volem fer mal als altres. Això ho diem per veure si per fi podem desmitificar aquesta malaltia, que per a nosaltres és una més de les que existeixen.
AMMBAR ASSOCIACIÓ DE MALALTS MENTALS DE BARCELONA

Els factors interrelacionals són decisius perquè una persona amb malaltia mental pugui portar una vida normal.

L’Hospital Sagrat Cor celebra l’acte “La capacitació en salut mental” amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental.

- Dues persones afectades per una malaltia mental han exposat la seva experiència durant la jornada

- L’acte ha estat presidit per l’alcalde de Martorell i per la regidora de Sanitat, Ensenyament i Serveis Socials

Martorell, octubre de 2012. – El tractament mèdic no és l’únic factor necessari perquè una persona amb una malaltia mental pugui normalitzar la seva vida. La predisposició del malalt i la implicació i col·laboració de la família, professionals sanitaris i la societat en general són clau en el procés de capacitació de la persona.

Aquest ha estat un dels principals temes tractats a la jornada “La capacitació en salut mental”, organitzada per l’Hospital Sagrat Cor de Martorell de Germanes Hospitalàries, juntament amb l’Associació de Familiars de Malalts Mentals del Baix Llobregat Nord (AFASM), amb l’objectiu de plasmar la realitat de les persones que pateixen problemes de salut mental.

L’acte, que ha congregat, al Centre Cultural de Martorell, a persones afectades per una malaltia mental i familiars, ha estat presidit per l’alcalde de Martorell i president de la Diputació de Barcelona, ​​Salvador Esteve i Figueres, i per la regidora de Sanitat, Ensenyament i Serveis Socials de l’Ajuntament de Martorell, Mercè Morera.

La capacitació d’una persona amb una malaltia mental per tal que pugui portar una vida normal allunyada de l’entorn psiquiàtric va més enllà del tractament farmacològic. “Sí bé aquest és especialment important quan el pacient es troba afectat pels símptomes més aguts de la malaltia, un cop s’ha aconseguit pal · liar aquesta simptomatologia, els factors interrelacionals, com l’actitud de la família o de l’entorn social, poden ser un obstacle o un element afavoridor d’aquest procés de recuperació “, explica José Antonio Larraz, director mèdic de l’Hospital Sagrat Cor.

L’especialista considera, en aquest sentit, que “cal que la família comprengui i aprengui a conviure amb la nova realitat, i que la societat doni l’oportunitat a aquestes persones de demostrar les seves aptituds”. “Cal fer un pas endavant i fugir dels tòpics encara vigents en l’imaginari col·lectiu com, per exemple, que malaltia mental és sinònim de perillositat o inutilitat”, afegeix. Per aconseguir una visió normalitzada de les persones amb una malaltia mental és essencial, tal com es va manifestar durant la jornada, conèixer la persona i veure-la no com a malalt mental, sinó com a persona “. “Només així es facilitarà el camí perquè l’afectat pugui deixar enrere el rol de malalt incapaç”, afirma el doctor Larraz.

Així mateix, l’acceptació d’un mateix amb les pròpies capacitats i limitacions és un aspecte bàsic a assolir per part de la persona afectada per una malaltia mental.

A més, “cal que la persona tingui la disposició d’exercir uns drets que se li han de reconèixer, com ara el respecte, la dignitat o l’oportunitat de demostrar les seves aptituds, però també d’assumir determinades obligacions”, explica el director mèdic l’Hospital Sagrat Cor.

No hem d’oblidar el paper essencial que juga el personal sanitari en aquest camí cap a la capacitació. “És bàsic que aquests professionals, a part d’utilitzar les tècniques mèdiques adequades, treballin la seva vessant més humana a partir d’escoltar, comprendre i donar suport a la persona afectada ia la seva família”, assegura Larraz.

Testimonis en primera persona

Com a exemple pràctic d’aquest procés de normalització, dues persones afectades per una malaltia mental han exposat la seva experiència en el marc de la jornada. Sota el pseudònim de “Princesa Inca”, Cristina ha escrit el llibre de poemes La dona precipici, on recull la seva vivència. Jardinera i estudiant de psicologia, va ser diagnosticada amb un trastorn bipolar. L’escriptura va ser un dels vehicles que la va ajudar a superar els estigmes que acompanyen les persones que pateixen el seu trastorn ia portar una vida totalment normal. Actualment, és col·laboradora del programa “La finestra” de la Cadena Ser

Mercedes, delineant de professió, casada i amb tres fills, va patir un brot psicòtic i se li va diagnosticar una esquizofrènia paranoide. Ella mateixa explica que “lluny d’enfonsar-me al pou de la malaltia, vaig lluitar per seguir endavant i normalitzar la vida gaudint de petits plaers com l’escriptura, la pintura, la música, etc.”. La seva experiència personal li ha servit per escriure el llibre Esquizofrènia i realitat.

Els dos testimonis assenyalen que el procés creatiu-artístic i literari-ha estat clau en el procés de recuperació de la normalitat de la seva vida.

Sobre Germanes Hospitalàries

L’Hospital Sagrat Cor de Martorell és un centre assistencial que ofereix atenció hospitalària en salut mental i sociosanitària, i disposa de més de vint equipaments comunitaris repartits pel territori català.

Aquests centres estan gestionats per la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, fundada l’any 1881 per Sant Benito Menni, membre de l’ordre de Sant Joan de Déu, María Josefa Recio i María Angustias Giménez Vera. Els tres fundadors van sentir la necessitat de crear una institució que donés resposta a la situació d’abandonament sanitari i d’exclusió social que vivien els malalts mentals de l’època, especialment les dones. El primer centre es va fundar a Ciempozuelos, a pocs quilòmetres de Madrid.

 

José Manuel Arévalo

President de Sapame Granada 

José Manuel Arévalo es President de l’Asociació Sapame de Granada (Salut per a la ment), una asociació de persones amb malaltia mental.

La seva intervenció va ser una novetat per a nosaltres ja que fins ara havíem sentit parlar de la malaltia mental, l’empoderament, l’estigma social, però sempre des de la vivència i / o estudis de professionals que no podien parlar en primera persona, persones que parlaven de nosaltres però sense haver viscut les nostres experiències.

Això ens va fer parar molta atenció per veure si podia tenir la mateixa convicció en les seves paraules que els professionals, estàvem a l’expectativa de com serien les seves paraules i no ens va defraudar!

Fotografia de la intervenció de José Manuel Arévalo (SAPAME)

Va parlar de la implantació de l’apoderament (empowerment) que ja es porta experimentant pels principals països europeus, Canadà …

Es refereix a accions en primera persona (del malalt mental) i el foment de la recuperació gràcies al suport (empoderament, saber que hi ha una persona que t’ajuda sense compromís, que et dóna sobretot un suport emocional), com a base per eliminar l’estigma.
José Manuel ens comunica les claus de la recuperació i com gestionar les nostres accions per recuperar la il · lusió per la vida.

En el procés de la recuperació entra tenir hàbits de vida saludable, estar oberts a la recuperació tenint un objectiu pel qual lluitar, accedir a les xarxes socials per no sentir-nos fora de la societat que ara tant les utilitza, ser responsables de la nostra vida, hem d’evitar les situacions de risc … tot això porta un canvi important en la concepció del dia a dia.

Va comptar una anècdota però que ens va semblar d’un gran contingut, el testimoni d’un membre de l’associació:

“M’he convertit en amo de la meva malaltia i assumeixo la responsabilitat del que faig i no faig. No deixo que la malaltia em controli … no és la meva vida, ara és part de la meva vida ”
Estem totalment d’acord, cal arribar a aquest punt.

Ara s’ha canviat la perspectiva de la recuperació, la relació professional és diferent. El professional acompanya però en una relació d’igual a igual, ja no ens cohibeix l’ésser malalt davant una persona superior és com si veiéssim una col · laboració en la nostra recuperació.

Li va donar gran importància als grups d’ajuda mútua GAM, formats per nosaltres mateixos on deixem de banda dir jo sóc esquizofrènic, jo sóc bipolar pel “sóc jo”, es té una relació més oberta, d’ajuda, no només el professional, un mateix se sent capaç de prendre les regnes de la seva vida. Siguem persones empoderades lliures. El poder el té el malalt. M’he convertit en amo de la meva malaltia. El malalt es recupera quan es té informació, relació entre iguals. La unió fa la força!. És important la participació. En la seva Associació han format a companys per ser agents d’ajuda mútua en els serveis públics. Per fomentar la recuperació. Les persones que participen en els grups d’ajuda mútua veuen un valor afegit, de vegades amb iguals comentes coses que amb professionals no. Un grup ha colaborat amb Salut Mental de Granada.

Els van donar un premi per aquesta activitat.

Sobretot, ells li donen importància i han comprovat que és més eficaç el contacte directe amb els usuaris per combatre l’estigma i l’autoestigma.

Coordinem activitats d’ajuda mútua i rehabilitació.

De vegades ens diuen: Com sóc un malalt no puc fer res … amb noies penses en el rebuig i l’inrevés. També que parlen que els professionals ens menyspreen. Quan no se’ns tracta com a persones i … donant prioritat a la malaltia mental.

Objectius que tenim: lluitar contra l’estigma i l l’autoestigma, denunciar les situacions que resultin discriminatòries (com la denúncia que hem fet de “El manicomi dels horrors”), fer estratègies conjuntes contra l’estigma.

Sent molt important el moviment associatiu com a usuaris, lluitar contra la invisibilitat, res sobre nosaltres sense nosaltres, estigma constitucional i … estigma social, els professionals ja estigmatitzen, podem tenir altres malalties: si anem d’urgències per algun dolor ens envien directament al psiquiatre i potser tenim una pedra al ronyó …

José Manuel té clar que és positiu que hagin associacions d’usuaris, gestionades pels usuaris mateixos i comptant amb l’aliança amb altres associacions similars fomentant la dinamització del associacionisme.

A Andalusia s’ha fet la Federació d’Associacions d’Usuaris de Salut Mental a la qual s’han adherit associacions de totes les províncies i el President és el mateix José Manuel Arévalo

www.enprimerapersona.org

(Hem utilitzat expressions tal com les va dir José Manuel i altres com les vivim “en primera persona”)