Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

PER QUÈ FEM LES ACTIVITATS I TALLERS?
QUIN TIPUS D’INTERÈS TENIM A PORTAR-LOS ENDAVANT?
QUÈ PROFIT TRAIEM DES D’AMMBAR?
PER QUÈ LLUITEM CONTRA VENT I MAREA DAVANT TOTS ELS OBSTACLES QUE ENS ESTEM TROBANT?

Possiblement aquestes siguin algunes de les preguntes que us estareu fent, nosaltres no tenim res a amagar per això contestem:

- Fem les activitats i tallers per demostrar que encara que siguem malalts mentals, un cop estabilitzats, som uns ciutadans amb la capacitat suficient per a promoure activitats en benefici de la societat en què vivim.

- L’interès que tenim és perquè és la nostra manera de combatre l’estigma social que patim, fent una immersió positiva per a tots.

- El profit que traiem des Ammbar és la satisfacció personal per una feina ben feta. Com sempre diem, no cal pertànyer a Ammbar per participar en les activitats.

- Lluitem per dur endavant els nostres projectes perquè creiem en ells i en el benefici moral que estem rebent. És un tresor que no estem disposats a perdre. El tresor de persones humanes a nivell de participants i a nivell de professionals voluntaris. Quanta qualitat humana ens envolta!

Des d’Ammbar volem donar les gràcies a Barcelona Televisió per dedicar part del seu temps en un treball periodístic molt bonic.

Centrat en la petició de local fix que tant necessitem, ni que sigui un petit despatx però en el qual puguem treballar dignament i parlar de temes que necessiten intimitat. I com una necessitat fonamental el disposar d’un armari amb clau per a guardar documents.

És en cafeteries on rebem visites de tot tipus, des de professionals de la sanitat, persones interessades en la malaltia mental… fins a altres entitats de Barcelona o d’altres comunitats.

Tot el que volíem dir, érem conscients que no podia sortir i per això parlem d’allò més urgent.

A la nostra presidenta, Mª Jesús Peláez, que és representant davant l’Ajuntament de Barcelona IMD, de les persones amb “discapacitat” per trastorn mental, li hagués agradat aprofitar aquest púlpit públic per donar les gràcies a totes les persones que la van votar per al lloc, ja que no ha tingut altre mitjà de fer-ho, i dir-los que està treballant i no pararà, perquè vol complir tot el que exposa el programa electoral i més. Que tot i que els mitjans de què disposa no són els més adequats, els supleix amb la força en els ideals d’un món millor per a tots, incloent-nos a nosaltres els malalts mentals, sent ella una malalta més i fent valer que tots podem arribar a estabilitzar-nos igual que ella, si tenim l’atenció necessària i l’objectiu personal de voler sortir de la malaltia.

Ella reclama en tots els àmbits, que la deixen parlar, que volem tenir veu i vot en el que es refereixi a nosaltres: TOT EL QUE SIGUI PER A MI, NO SENSE MI.

Per a això des de la nostra associació, l’associació Ammbar, rep l’empenta i la força que necessita per no decaure, ja que el camí és dur, però junts i ateses les experiències personals de tots amb la malaltia mental sumem els esforços, a més a més amb la fortalesa que ens dóna el que alguns siguem també familiars d’altres malalts mentals.

Desitgem que si no aconseguim el despatx, almenys els ciutadans han pogut veure que no ens importa donar la cara, que és la manera de normalitzar la malaltia mental que avui dia és com una altra malaltia crònica més, si tenim l’atenció adequada: reuma, diabetis, colesterol…
estant atents a les lleis, disposicions, retalls… referents a la discapacitat per trastorn mental perquè no vegem minvats els nostres drets.

En la gravació hem sortit alguns, ja que la resta encara té por al rebuig social: l’estigma que ens acompanya… , sent com som ciutadans com els altres. És el que s’ha de treballar en la societat, començant pels nens. Un projecte que a poc a poc veurà la llum, quan tinguem els mitjans adequats per desenvolupar-lo i en el que portem treballant des de fa dos anys, per al que vam anar a demanar el vistiplau al Departament d’Educació que ens van dir ENDAVANT!

Trascendir la patologia del passat

Salut Mental

► Hem de fugir de les “etiquetes”, que són estigmatitzadores i paralitzants.

Resulta de gran ajuda parar-se a analitzar el tipus de discurs quan ens dirigim als malalts en procés de rehabilitació. El nostre discurs es troba estretament lligat amb la nostra mirada. Per tant, hem ensinistrar en nosaltres una mirada que vagi més enllà de la història explicada i sigui capaç de començar a dibuixar les possibilitats segrestades en l’altre.

D’aquesta manera, sent capaços de transcendir el passat de cada membre del grup, podem operativitzar l’actitud de l’acceptació incondicional, entenent aquesta des de la perspectiva de ser capaç de veure les qualitats que hi ha en l’altre i fiant-nos dels seus recursos per afrontar la situació. No neguem el passat, però entenem que mirar cap a aquest passat, si no és per aprendre d’ell, no serveix d’ajuda per construir el futur.

Per ser capaç de veure un futur de possibilitats, hem de fugir de les “etiquetes”, que són estigmatitzadores i paralitzants. Expressions del tipus “és un individu conflictiu” , “és un mentider” , “és un gandul” … són “etiquetes” que tradueixen la nostra manera de veure l’individu i que anem a transmetre tant de manera verbal com no verbal. I , per descomptat, si anem a poder rastrejar les seves competències o recursos.

D’altra banda la utilització de “etiquetes” presenten una sèrie de riscos. Per això serà convenient evitar-les en el nostre discurs i desmuntar quan siguin altres membres de l’equip qui les utilicen. Una manera de desmuntar-les és donant arguments que contradiguin aquesta “etiqueta”.

Etiquetar és no deixar avançar al malalt cap al seu futur és ancorar en el seu passat, infringint dolor, són cops baixos, que en el nostre estat , ens fan mal de manera especial, pot arribar a trencar un procés de recuperació, ja que l’autoestima no la tenim recuperada com per afrontar-la. Qui les utilitzi com excusa o com a insult en una discussió, és una maldat des del punt de vista terapèutic, ja que el dany que infringeix és innecessari, quan es tracta d’éssers humans en procés de recuperació.

Escrit en NoticiasyOcio.es

per Fernando Reyes Crespo, Llicenciat en Dret.
Terapeuta en Drogodependència.
Gràcies amic Fernando!

En Ammbar li hem estat donant moltes voltes a com escriure sobre una de les nostres experiències en “PriPer”, en primera persona, des de la nostra òptica de persones usuàries de Salut Mental i ja estabilitzades.

Sempre deixant clar que parlem en PriPer i no des de l’òptica mèdica.

L’ESQUIZOFRÈNIA

De totes les malalties mentals és la que “pitjor fama” té.
El que “pensa” la societat és que el esquizofrènic és l’endimoniat per excel·lència, el que ha baixat als inferns de tots els temors, el que posseït pels dimonis, és capaç de fer-nos el pitjor dels danys i al que més hi ha que témer, ja que es converteixen en feres … donant per descomptat que és una malaltia incurable i que el millor és tenir als malalts com més lluny millor, per si de cas … i aquestes paraules són les més “boniques” que podem escoltar.

Des Ammbar i en PriPer podem assegurar que DE L’ESQUIZOFRÈNIA TAMBÉ ES SURT. Que podem quedar com amb qualsevol altra malaltia amb una cronicitat estabilitzada, com ara qui té reuma sap que ha d’estar medicat de per vida per tenir qualitat de vida, qui té diabetis, sap que a més del tractament mèdic si ho creuen necessari, de per vida ha de portar un règim alimentari adequat … i així altres malalties de les anomenades “normals”.

Amb aquestes paraules volem donar esperança als nostres companys en la malaltia, si vols pots!, Encara que has de trobar un objectiu per sortir.

I per descomptat enviem un missatge a les famílies, que tant ens volen i tant pateixen per nosaltres pensant sobretot en el nostre futur: Ajudeu-nos a fer-nos forts, per Ammbar en PriPer, que estigueu recolzant és molt important encara que moltes vegades no diguem res, i a vegades siguem “eixuts” amb vosaltres per dir-ho de manera diplomàtica, us necessitem, necessitem la vostra somriure i la vostra confiança. Recordeu sempre que PODEM estabilitzar-nos, amb el tractament mèdic i social necessari a cada cas, sentireu el que sentiu, en el nostre camí amb la malaltia. Quan de vegades diem “aneu” el que volem dir és “no marxeu molt lluny”, la por que ens pot venir se’ns passa més ràpid si sabem que “podem comptar amb vosaltres”.

Ara només ens queda afegir que per PriPer podem dir que no totes les esquizofrènies són iguals, algunes ens fan estar en els núvols de yupi, ens poden fer creure que som els prínceps i o princeses del nostre món i en cap cas volem fer mal als altres. Això ho diem per veure si per fi podem desmitificar aquesta malaltia, que per a nosaltres és una més de les que existeixen.
AMMBAR ASSOCIACIÓ DE MALALTS MENTALS DE BARCELONA