Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

23 d’abril Dia de Sant Jordi

Ja va passar un any més el dia de Sant Jordi, un dia en el que aquí a Catalunya ens sentim feliços de veure que la tradició dels llibres i les roses segueix vigent, i que seguirà perquè els nens, que són el futur, ho estan vivint amb l’alegria de veure els grans amb llibres o flors, a més de ser ells també partícips de la festa.Què representa per a nosaltres les persones amb discapacitat per malaltia mental la Diada de Sant Jordi a Barcelona? Doncs el mateix que als altres conveïns en principi, possiblement hàgim comprat també llibres o flors o ens hagin regalat, però… sí, per què ha de sorgir aquest “però”?…  perquè a la majoria ens haurà aclaparat l’excés de gent en carrer, el no poder triar bé el llibre perquè el murmuri se’ns feia insuportable, fins i tot arribar a no sentir l’olor de les roses perquè els nostres sentits estaven a la defensiva… no és perquè tots tinguem fòbia social ni de bon tros, sinó perquè necessitem dominar el nostre espai vital per estar segurs, aquesta seguretat que ens falta quan ens trobem en moments baixos i que haurà fet que alguns de nosaltres no hagi estat capaç de sortir avui al carrer per complir amb la tradició.

Des d’Ammbar volem dir-vos que si un dia no es pot, hi hauran més dies que sí podrem, que la vida cada vegada és més llarga i tots podem arribar a viure-la amb alegria, cadascun amb els seus problemes o malalties com qualsevol altra persona, però que l’alegria i el positivisme no ens falti perquè és una fita que podem aconseguir i si ens ho proposem l’aconseguirem. Paraula d’Ammbar!

Foto: 23 de abril Día de Sant Jordi Ya pasó un año más el día de Sant Jordi, un día en el que aquí en Catalunya nos sentimos felices de ver que la tradición de los libros y las rosas sigue vigente, y que seguirá porque los niños, que son el futuro, lo están viviendo con la alegría de ver a los mayores con libros o flores, además de ser ellos también partícipes de la fiesta. ¿Qué representa para nosotros las personas con discapacidad por enfermedad mental la Diada de Sant Jordi en Barcelona? Pues lo mismo que a los demás convecinos en principio, posiblemente hayamos comprado también libros o flores o nos hayan regalado, pero… sí ¿por qué tiene que surgir ese “pero”?… porque a la mayoría nos habrá agobiado el exceso de gente en la calle, el no poder elegir bien el libro porque el murmullo se nos hacía insoportable, incluso llegar a no sentir el olor de las rosas porque nuestros sentidos estaban a la defensiva… no es porque todos tengamos fobia social ni mucho menos, si no porque necesitamos dominar nuestro espacio vital para estar seguros, esa seguridad que nos falta cuando nos encontramos en momentos bajos y que habrá hecho que algunos de nosotros no haya sido capaz de salir hoy a la calle para cumplir con la tradición. Desde Ammbar queremos deciros que si un día no se puede, habrán más días que sí podremos, que la vida cada vez es más larga y todos podemos llegar a vivirla con alegría, cada uno con sus problemas o enfermedades como cualquier otra persona, pero que la alegría y el positivismo no nos falte porque es una meta que podemos conseguir y si nos lo proponemos la conseguiremos. ¡Palabra de Ammbar!

De Disgoo

Què és la FÒBIA SOCIAL?

Publicat per Edith el abril 30, 2013 a les 4:00 am Veure bloc

La fòbia social és una por intensa d’arribar a sentir-se humiliat en situacions socials, especialment d’actuar de tal manera que es col·loqui un en una situació vergonyosa davant les altres persones. Freqüentment és hereditària i pot estar acompanyada de depressió o alcoholisme. Comença al principi de l’adolescència o encara abans.

La fòbia social afecta el 15% de la població, és un trastorn d’ansietat altament tractable

Situacions temudes per persones que pateixen Fòbia social:

-Parlar en públic
-Actuar davant d’una audiència
-Escriure o signar davant d’una persona
-Usar serveis públics (bar, cinema, banys públics)
-Entrar a llocs on hi ha gent asseguda
-Mirar als ulls de l’altre (sobretot del sexe oposat)
-Ser el centre d’atenció
-Participar en reunions:
-Iniciar una conversa
-Mantenir una conversa
-Proposar o acudir a cites
-Parlar amb persones d’autoritat
-Assistir a festes
-Parlar per telèfon
-Conèixer gent nova
-Parlar amb estranys
-Donar o defensar les pròpies opinions
-Expressar desacord
-Fer una reclamació
-Fer o acceptar compliments

Símptomes físics més freqüents en persones que pateixen fòbia sòcia:

-Rubor-Sonrojamiento

-Tensió muscular

-Sudoració
-Boca seca
-Palpitacions-Taquicàrdia
-Sensació d’opressió al cap
-Cefalea
-Molèsties gastrointestinals (buit a l’estómac, diarrea)
-Tremolors (mans-veu)
-Calfreds
-Urgència urinària

Símptomes cognitius, pensaments que presenta la persona que pateix fòbia social:

-El nucli central de la fòbia social és la por a l’avaluació negativa, la persona pensa que està sent jutjat o criticat pels altres.

-Creences:

-No saber comportar-se d’una manera adequada o competent,
-Ser vist com ansiós, feble, boig o estúpid
-Por a manifestar símptomes d’ansietat.
-Pensaments negatius:
- “Faré el ridícul”
- “Quedaré bloquejat i no sabré que dir”
- “Segur que no els interessa la meva opinió”
- “S’adonaran del nerviós que estic”
- “Creuran que sóc tonto, s’estaran rient de mi”

Reaccions conductuals, comportaments que presenten les persones que pateixen fòbia social:

-Evitació-escapament de les situacions temudes: la persona deixi de realitzar les situacions a les que li té por. Al principi estalviarà el sofriment ansiós, però inevitablement als pocs minuts s’agreujarà el component cognitiu del trastorn.

-Conductes protectores per atenuar l’ansietat: davant la por al rubor el deixar-se la barba, el maquillar en excés, utilitzar grans ulleres solars, o un cabell llarg i dirigit cap a la cara, davant la por a tremolar col · locar les mans a les butxaques o darrere, en les reunions s’abstindran de formular preguntes, beuran sense parlar, o si parlen ho faran sense aixecar la mirada.

Encara que aquest trastorn freqüentment es confon amb timidesa, no són el mateix. Les persones tímides poden sentir-se molt incòmodes quan estan amb altres persones, però no experimenten l’extrema ansietat al anticipar una situació social i no necessàriament eviten circumstàncies que les facin sentir cohibides. En canvi, les persones amb una fòbia social no necessàriament són tímides. Poden sentir-se totalment còmodes amb altres persones, però en situacions especials, com donar un discurs, poden experimentar intensa ansietat.

La fòbia social trastorna la vida normal, interferint amb una carrera o amb una relació social. Per exemple, un treballador pot deixar d’acceptar un ascens en el seu treball per no poder fer presentacions en públic. La por a un esdeveniment social pot començar setmanes abans i els símptomes poden ser esgotadors.

Aproximadament el 80% de les persones que pateixen aquest trastorn troben alleujament als seus símptomes quan reben un tractament de teràpia cognitiu-conductual, de medicaments, o una combinació d’ambdós.

Llic M. Elízabeth González Montaner
Font: www.psicoterapia-en-xarxa-salut-psíquica