Ja va passar un any més el dia de Sant Jordi, un dia en el que aquí a Catalunya ens sentim feliços de veure que la tradició dels llibres i les roses segueix vigent, i que seguirà perquè els nens, que són el futur, ho estan vivint amb l’alegria de veure els grans amb llibres o flors, a més de ser ells també partícips de la festa.Què representa per a nosaltres les persones amb discapacitat per malaltia mental la Diada de Sant Jordi a Barcelona? Doncs el mateix que als altres conveïns en principi, possiblement hàgim comprat també llibres o flors o ens hagin regalat, però… sí, per què ha de sorgir aquest “però”?…  perquè a la majoria ens haurà aclaparat l’excés de gent en carrer, el no poder triar bé el llibre perquè el murmuri se’ns feia insuportable, fins i tot arribar a no sentir l’olor de les roses perquè els nostres sentits estaven a la defensiva… no és perquè tots tinguem fòbia social ni de bon tros, sinó perquè necessitem dominar el nostre espai vital per estar segurs, aquesta seguretat que ens falta quan ens trobem en moments baixos i que haurà fet que alguns de nosaltres no hagi estat capaç de sortir avui al carrer per complir amb la tradició.

Des d’Ammbar volem dir-vos que si un dia no es pot, hi hauran més dies que sí podrem, que la vida cada vegada és més llarga i tots podem arribar a viure-la amb alegria, cadascun amb els seus problemes o malalties com qualsevol altra persona, però que l’alegria i el positivisme no ens falti perquè és una fita que podem aconseguir i si ens ho proposem l’aconseguirem. Paraula d’Ammbar!