Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

Publiquem una altra història en PriPer (en primera persona)

Droga: us puc dir que se surt

A l’hora de demanar ajuda per part de les persones, hem de tenir en compte que mai ens van a descriure la història d’una forma periodística, amb tot luxe de detalls: donen coses per suposades, utilitzen falques, frases fetes, no solen dir com se senten, donen dades poc o gens importants, de vegades ens posen a prova abans d’explicar algun tema una mica dur i escabrós. Amb una bona capacitat d’empatia podem detectar tot això i aprofundir i aprofundir en aquells aspectes que realment són importants en la història del malalt (usuari).

És molt important que percebi que l’entenem, doncs li va i ens facilitarà que confiï professionalment en nosaltres; autenticitat, suposa expressar-se de forma oberta, clara i sincera opinions i emocions, i a més fer-ho de la manera adequada i en el moment oportú .

Si ens posem a la pell d’algú (com jo en el seu dia) que demana ajuda, entendrem la situació de vulnerabilitat en què es troba. Inseguretat, pors, desconfiança, por el que els altres puguin pensar, malestar, … són sentiments molt comuns en les persones que ens visiten. Crear un ambient que permeti sentir-se respectat, escoltat, no jutjat, és una condició perquè un se senti lliure d’expressar-se.

Les habilitats de comunicació són importantíssimes. Es poden aprendre i entrenar-se: per exemple l’escolta activa, l’empatia, …

Em baso en la meva pròpia experiència i en les diferents consultes i ingressos en plantes d’alguns Hospitals (Psiquiatria) amb altres persones afectades per un altre tipus de malalties, en el seu tracte, en els meus records … en els metges que han passat per la meva vida, la seva forma d’entendre i tractar el problema, els meus intents de suïcidi; estar 4 dies lligat a un llit per no lesionar a ningú, ni a mi mateix … Tot això m’ha fet estudiar, aprendre i avaluar, en la meva pròpia experiència, què m’ha servit per ser on sóc ara, traient el cap i comprenent al malalt com jo i, d’aquesta manera, entendre’l i atendre’l quan calgui, sense presses i amb molta paciència. Els meus errors els avaluo i els estudi per saber el com? i el per què?

Em dec als altres. Jo un dia vaig esperar molt i vaig rebre poc. “ESTAVA MOLT MALALT AMICS”. El que sí us puc dir és que se surt. Siguem positius.

També cal recordar-se dels que van morir en l’intent, i això t’ha id’nfondre més força per entendre el problema i les seves dimensions, i el grau de compromís al qual estem disposats, ja que no és gens fàcil i cal guardar el rancor i treballar pel proïsme.

Publicat per Fernando Reyes Crespo el 19 juliol 2013 a Sociopolítica

Sobre Fernando Reyes Crespo

Llicenciat en Dret i Terapeuta en Drogodependència i el més important per a nosaltres: és el nostre amic i està disposat a col·laborar desinteressadament (Fernando no sé si això t’agrada que ho escrivim però per a nosaltres és molt important. Gràcies)

En Ammbar li hem estat donant moltes voltes a com escriure sobre una de les nostres experiències en “PriPer”, en primera persona, des de la nostra òptica de persones usuàries de Salut Mental i ja estabilitzades.

Sempre deixant clar que parlem en PriPer i no des de l’òptica mèdica.

L’ESQUIZOFRÈNIA

De totes les malalties mentals és la que “pitjor fama” té.
El que “pensa” la societat és que el esquizofrènic és l’endimoniat per excel·lència, el que ha baixat als inferns de tots els temors, el que posseït pels dimonis, és capaç de fer-nos el pitjor dels danys i al que més hi ha que témer, ja que es converteixen en feres … donant per descomptat que és una malaltia incurable i que el millor és tenir als malalts com més lluny millor, per si de cas … i aquestes paraules són les més “boniques” que podem escoltar.

Des Ammbar i en PriPer podem assegurar que DE L’ESQUIZOFRÈNIA TAMBÉ ES SURT. Que podem quedar com amb qualsevol altra malaltia amb una cronicitat estabilitzada, com ara qui té reuma sap que ha d’estar medicat de per vida per tenir qualitat de vida, qui té diabetis, sap que a més del tractament mèdic si ho creuen necessari, de per vida ha de portar un règim alimentari adequat … i així altres malalties de les anomenades “normals”.

Amb aquestes paraules volem donar esperança als nostres companys en la malaltia, si vols pots!, Encara que has de trobar un objectiu per sortir.

I per descomptat enviem un missatge a les famílies, que tant ens volen i tant pateixen per nosaltres pensant sobretot en el nostre futur: Ajudeu-nos a fer-nos forts, per Ammbar en PriPer, que estigueu recolzant és molt important encara que moltes vegades no diguem res, i a vegades siguem “eixuts” amb vosaltres per dir-ho de manera diplomàtica, us necessitem, necessitem la vostra somriure i la vostra confiança. Recordeu sempre que PODEM estabilitzar-nos, amb el tractament mèdic i social necessari a cada cas, sentireu el que sentiu, en el nostre camí amb la malaltia. Quan de vegades diem “aneu” el que volem dir és “no marxeu molt lluny”, la por que ens pot venir se’ns passa més ràpid si sabem que “podem comptar amb vosaltres”.

Ara només ens queda afegir que per PriPer podem dir que no totes les esquizofrènies són iguals, algunes ens fan estar en els núvols de yupi, ens poden fer creure que som els prínceps i o princeses del nostre món i en cap cas volem fer mal als altres. Això ho diem per veure si per fi podem desmitificar aquesta malaltia, que per a nosaltres és una més de les que existeixen.
AMMBAR ASSOCIACIÓ DE MALALTS MENTALS DE BARCELONA

Com afecta el consum de cànnabis a l’àrea del cervell que coordina moviments.

El consum crònic de cannabis altera la coordinació motora. El THC provoca una inflamació al cerebel, l’àrea del cervell que coordina els moviments i responsable de l’aprenentatge motor. EFE. 2013.06.29 – 16:46 h

Un grup d’investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han fet públic aquesta setmana que han descobert el mecanisme cerebral que altera la coordinació motora pel consum crònic de cannabis. L’estudi, que s’ha publicat aquesta setmana a la revista Journal of Clinical Investigation, ha demostrat que l’exposició crònica a la principal substància psicoactiva del cànnabis, el delta9-tetrahidrocannabinol (THC), provoca una inflamació al cerebel, l’àrea del cervell que coordina els moviments i responsable de l’aprenentatge motor. Segons ha explicat un dels investigadors del projecte, Andrés Ozaita, fins ara se sabia que el consum crònic de cannabis causa una disminució dels receptors de cànnabis, que estan presents en gairebé totes les parts del cervell i fan funcions diferents. Aquests danys són reversibles si s’interromp el consum de cànnabis i s’utilitzen fàrmacs inhibidors de la micròglia.

Amb aquesta nova investigació, han aconseguit demostrar que aquesta disminució dels receptors de cànnabis provoca un “ambient neuroinflamatorio” al cerebel, ja que s’activa la micròglia, un conjunt de cèl·lules considerades com el sistema immunitari del cervell. La micròglia, que normalment està en latent, s’activa davant el THC de la mateixa manera que quan hi ha un dany cerebral, de manera que es produeix una inflamació que impedeix el correcte funcionament del cerebel. L’estudi s’ha realitzat en ratolins de laboratori, que després de l’exposició al cànnabis, manifestaven problemes “lleus” de coordinació motora, segons ha explicat Ozaita.

Aquests danys són reversibles perquè la investigació ha demostrat que si s’interromp el consum de cànnabis i s’utilitzen fàrmacs inhibidors de la microglia, els problemes de coordinació motora es redueixen o desapareixen completament.

Segons els científics, aquest mecanisme cerebral podria funcionar igualment amb els humans ja que està demostrat que el consum crònic elevat de cànnabis provoca també problemes de coordinació fina i una disminució del nombre de receptors de cànnabis, de manera que l’únic que falta per demostrar és que la micròglia s’activa també.

El treball de recerca ha estat elaborat pels científics Laura Cutando, Arnau Busquets-Garcia, Emma Puighermanal, Maria Gomis-González, José María Delgado-García, Agnès Gruart, Rafael Maldonado i Andrés Ozaita.

Publicat a 20minutos.es

7 maig 2013 • 11:18 • actualitzat a les 11:58

Teràpia en línia per ajudar a bipolars

vidayestilo.terra.com

“Tendeixo a pensar que estic en una pel·lícula, com a The Truman Show. Sóc l’estrella, en el meu propi planeta”.

Les persones amb bipolaritat pateixen de canvis abruptes en l’estat d’ànim.

“És bastant agradable per a mi, però una mica estrany per als altres”.

Michael té 29 anys i viu a Cheshire, Anglaterra. Va ser diagnosticat amb trastorn bipolar després d’experimentar el punt més àlgid d’aquests episodis de canvis abruptes en l’estat d’ànim mentre viatjava després d’acabar la universitat.

Una temporada a l’hospital fa uns anys el va portar a sessions setmanals de teràpia per un any, el que el va ajudar a manejar l’impacte que els seus estats d’ànim tenen en la seva vida.

Un estudi sobre teràpia per internet realitzat a la Universitat de Lancaster podria tenir la clau per evitar una recaiguda.

Com adolescent, Michael tenia canvis tan bruscos en el seu estat d’ànim que el seu metge va pensar que tenia un trastorn d’hiperactivitat.

Però no va ser fins 2007 que va poder posar un nom als períodes de mania que caracteritzen el seu tipus de trastorn bipolar.

Entendre els seus estats d’ànim i tractar de controlar allò que els provoquen són reptes constants per a ell, i al mateix temps, ser bipolar és clarament part de la seva personalitat.

“Sóc una persona molt productiva. M’he de mantenir ocupat i estimulat. La gent diu que de vegades sóc com una màquina”.

Molts llocs de treball

Des dels 16 anys, Michael ha tingut entre 30 i 40 treballs. Actualment combina tres ocupacions de mitja jornada, a més d’escriure poesia i ser tutor d’anglès durant el seu temps lliure.

Pot passar diverses setmanes decaigut, però en general són els moments àlgids els que dominen.

Michael assegura tenir accés a una font d’ajuda psicològica en línia, que ha estat desenvolupat per un equip d’investigadors del Centre Spectrum per a la Investigació de Salut Mental a Lancaster, no té preu a causa de que va poder adaptar-la a les seves pròpies necessitats.

El professor Steve Jones, cap de l’estudi, explica que aquesta teràpia ofereix una alternativa als tractaments tradicionals cara a cara, als que poques persones bipolars tenen accés.

Part del problema de les persones que pateixen de trastorn bipolar es deu a la demora en el diagnòstic.

L’especialista assenyala que una prova controlada de 100 persones amb bipolaritat-la meitat d’ells va usar l’eina interactiva-va llançar resultats prometedors.

“Els donem informació sobre el trastorn i les estratègies per millorar l’ànim, després revisem les seves experiències de recuperació i com segueixen amb les seves vides”.

Jones afegeix que hi va haver “un augment significatiu en la autorecuperació dels pacients. També es van sentir més positius i optimistes”.

Coneixement limitat

Per l’especialista, part del problema de les persones que pateixen de trastorn bipolar es deu a la demora en el diagnòstic i a la falta d’informació sobre la naturalesa de la malaltia.

“En la majoria dels casos encara pren més de deu anys el diagnòstic”, afegeix Jones.

“Alguns metges només li diuen als pacients què fer, sense donar cap explicació racional. Com a resultat, les persones són poc entusiastes amb el tractament i aquest sembla no funcionar perquè els afectats no saben de quina forma és beneficiós”.

En donar més informació als pacients, ells guanyen més autonomia i poden aprendre a manejar els seus propis símptomes.

Oferir-a internet el fa més accessible.

Michael li ha donat a la seva família i nuvi accés a la pàgina en línia perquè puguin donar-li suport, cosa que-segons ell-ha estat beneficiós per a tots.

Ell assegura que poder controlar el seu trastorn bipolar ha requerit canvis senzills en la seva vida. “Si necessito menjar, senzillament vaig i ho faig. Si vull fer una pausa a la feina, ho faig”.

“Quan es tracta de salut mental, no pots regular les emocions”.

Michael també tracta de mantenir una rutina i un bon equilibri entre treball i temps lliure.

El Centre Spectrum està realitzant un altre estudi sobre com ajudar els pares amb trastorn bipolar.

“Si vius un trastorn caracteritzat per la inestabilitat, llavors la paternitat representa un repte molt més gran que per a la resta de les persones”, explica Jones.

Amb la creació d’una eina multimèdia per augmentar la confiança en pares amb aquest trastorn, l’objectiu és fomentar una criança més estable dels fills.

Si s’estabilitza l’estat d’ànim dels pares, els fills són menys propensos a desenvolupar síntomes bipolars que, segons algunes evidències, és possible en famílies.

SÍMPTOMES: Baix estat d’ànim, depressió intensa i desesperació.

Drets reservats. Tots els drets dels continguts d’aquest lloc (inclosos els d’autor) són propietat de la British Broadcasting Corporation (BBC, Corporació Britànica de Radiodifusió).