Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

Publiquem una altra història en PriPer (en primera persona)

Droga: us puc dir que se surt

A l’hora de demanar ajuda per part de les persones, hem de tenir en compte que mai ens van a descriure la història d’una forma periodística, amb tot luxe de detalls: donen coses per suposades, utilitzen falques, frases fetes, no solen dir com se senten, donen dades poc o gens importants, de vegades ens posen a prova abans d’explicar algun tema una mica dur i escabrós. Amb una bona capacitat d’empatia podem detectar tot això i aprofundir i aprofundir en aquells aspectes que realment són importants en la història del malalt (usuari).

És molt important que percebi que l’entenem, doncs li va i ens facilitarà que confiï professionalment en nosaltres; autenticitat, suposa expressar-se de forma oberta, clara i sincera opinions i emocions, i a més fer-ho de la manera adequada i en el moment oportú .

Si ens posem a la pell d’algú (com jo en el seu dia) que demana ajuda, entendrem la situació de vulnerabilitat en què es troba. Inseguretat, pors, desconfiança, por el que els altres puguin pensar, malestar, … són sentiments molt comuns en les persones que ens visiten. Crear un ambient que permeti sentir-se respectat, escoltat, no jutjat, és una condició perquè un se senti lliure d’expressar-se.

Les habilitats de comunicació són importantíssimes. Es poden aprendre i entrenar-se: per exemple l’escolta activa, l’empatia, …

Em baso en la meva pròpia experiència i en les diferents consultes i ingressos en plantes d’alguns Hospitals (Psiquiatria) amb altres persones afectades per un altre tipus de malalties, en el seu tracte, en els meus records … en els metges que han passat per la meva vida, la seva forma d’entendre i tractar el problema, els meus intents de suïcidi; estar 4 dies lligat a un llit per no lesionar a ningú, ni a mi mateix … Tot això m’ha fet estudiar, aprendre i avaluar, en la meva pròpia experiència, què m’ha servit per ser on sóc ara, traient el cap i comprenent al malalt com jo i, d’aquesta manera, entendre’l i atendre’l quan calgui, sense presses i amb molta paciència. Els meus errors els avaluo i els estudi per saber el com? i el per què?

Em dec als altres. Jo un dia vaig esperar molt i vaig rebre poc. “ESTAVA MOLT MALALT AMICS”. El que sí us puc dir és que se surt. Siguem positius.

També cal recordar-se dels que van morir en l’intent, i això t’ha id’nfondre més força per entendre el problema i les seves dimensions, i el grau de compromís al qual estem disposats, ja que no és gens fàcil i cal guardar el rancor i treballar pel proïsme.

Publicat per Fernando Reyes Crespo el 19 juliol 2013 a Sociopolítica

Sobre Fernando Reyes Crespo

Llicenciat en Dret i Terapeuta en Drogodependència i el més important per a nosaltres: és el nostre amic i està disposat a col·laborar desinteressadament (Fernando no sé si això t’agrada que ho escrivim però per a nosaltres és molt important. Gràcies)

Alcohol i joves

By mariajesus
Informació general | Tags: , , | | Comments»

En Ammbar ens preocupen molt els joves, el futur de la societat. Però veiem que cada vegada més, estan caient en les xarxes d’una droga “admesa” per tots ja que no està prohibida i és fàcil d’adquirir: les begudes alcohòliques.
Per això ens hem posat mans a l’obra i hem trobat alguns articles molt interessants, per als quals el temps no té importància, per això eliminem els anys i publiquem el que creiem és interessant de llegir per tots, fins i tot ells mateixos. Avui publiquem el primer:

Consum d’alcohol
En l’actualitat assistim a una creixent demanda d’informació sobre els patrons de consum d’alcohol en la nostra societat, per la problemàtica social i personal que planteja. En aquests patrons adquireixen una major importància els associats a les pautes de consum de l’adolescència i joventut, que va augmentant, tant en nombre de begudes adquirides, com en el de la seva graduació alcohòlica.
L’accessibilitat dels joves a les begudes alcohòliques és cada vegada més gran, malgrat les prohibicions imposades de la seva venda a menors. L’edat mitjana d’inici en el consum d’alcohol entre els escolars, segons les dades de l’Enquesta sobre Drogues a la Població Escolar (Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues), és de 13.6 anys, i l’edat mitjana d’inici de consum setmanal se situa en els 14.9 anys, segons aquesta font les noies registren major prevalença de consum d’alcohol, encara que en quantitats menors. El 84.2% dels escolars ha consumit alcohol en alguna ocasió i el 43.9% consumeix almenys una vegada a la setmana. Pel que fa als episodis d’embriaguesa el 41% dels escolars s’han emborratxat en alguna ocasió i el 23.6% en l’últim mes.
Un 80% de les morts registrades entre adolescents es deuen a causes violentes i dins d’elles les relacionades amb drogues o alcohol representen el 50%, existint un major percentatge de suïcidis en els addictes a aquestes substàncies. A més, es consideren els factors familiars de gran importància en l’inici i curs clínic de l’addicció a l’alcohol i altres drogues, ja que fins a un terç dels nens tenen la seva primera oferta de consum de beguda alcohòlica dins l’ambient familiar, per la qual cosa la implicació de la família té gran importància en tot programa terapèutic.

Per què consumeixen?
La creença més compartida entre els diferents grups d’adolescents i joves, té a veure amb l’associació, segons la seva opinió, entre el consum d’alcohol i les “conseqüències positives” que aquest proporciona. Entre aquestes destaquen, segons ells indiquen, una potenciació de l’activitat psicofísica (alegria, eufòria, superació de la timidesa i retraïment, millorança de l’estat d’ànim, etc.), Possibilitat de diversió i integració dins del grup d’amics on la majoria consumeixen.
En la mesura que l’alcohol proporciona als joves una sèrie d’efectes o conseqüències positives, i el jove els interpreta com un benefici, aquests efectes es converteixen en motius de consum. La joventut, com a regla general, no associa el consum d’alcohol amb els problemes que d’ells poden derivar, ells esperen de l’alcohol canvis positius globals (facilitador d’expressivitat emocional, desinhibidor i potenciador de les relacions socials, etc.), I alhora no creuen que aquesta substància tingui conseqüències negatives, influint considerablement en un major consum durant el cap de setmana, on les relacions interpersonals s’intensifiquen. Per això anticipar els “efectes positius” i no les veritables conseqüències negatives, comporta que es produeixi un major consum social.
Aquesta consideració positiva cap a l’alcohol, fa que es consideri al mateix com una droga socialment acceptada i d’àmplia difusió, el que fa que els adolescents, en un ampli percentatge, no valorin l’alcohol com una droga i no considerin el seu consum com a porta d’ entrada cap a l’addicció a altres drogues, però hi ha diversos estudis que demostren tot el contrari i segons els quals és molt poc freqüent l’ús de cocaïna o heroïna, sense haver consumit anteriorment tabac, alcohol o cànnabis.
En resum, els motius principals que el món adolescent o juvenil usa per explicar el consum de begudes alcohòliques són:
• És una manera de “posar-se alegre”, “arribar al punt”.
• Forma de recerca d’afiliació, amb imitació de conductes, amb consum que de vegades s’imposa des del propi grup d’amics en què es participa.
• Pressió social, de vegades produïda des de la publicitat.
• Desinhibició, superació de la vergonya.
• El consum actuaria com un model d’imitació i expressivitat de l’edat adulta.

Què, quan i com consumeixen
Les pautes de consum en el món adolescent i juvenil han patit una sèrie de canvis durant els últims temps, ia més, s’han anat configurant unes característiques peculiars, pròpies d’aquest grup d’edat, allunyades del model adult i tradicional de consum.
Així podem destacar com a característiques principals d’aquest grup d’edat en la seva relació amb l’addicció alcohòlica:
Recerca de nous motius per al consum, destacant sobretot l’afectació en l’esfera psicoactiva de la personalitat. Evasió de la quotidianitat, aconseguida mitjançant l’embriaguesa, bevent més alcohol i de més graduació.
Concentració dels períodes de beguda durant el cap de setmana o períodes festius, amb increment de “borratxeres”, i el que això comporta com alteracions de l’ordre públic o accidents de trànsit.
Progressiu descens de l’edat d’inici de consum de begudes alcohòliques, que segons alguns estudis, es localitza sobre els 12 anys, tot i que és al voltant dels 16 anys on es produeix una modificació de les pautes de consum.
La cervesa (entre setmana) i les begudes d’alta graduació “combinats” (els caps de setmana) encapçalen el rànquing de begudes preferides entre els joves.
En l’entorn adolescent i juvenil el consum d’alcohol se sol produir fora de casa i en espais on es produeixen les relacions socials dels joves. Així mentre el consum es produeix en llocs on hi ha relacions entre iguals, hi ha una absència de consum en el context familiar.
Les creences predominants sobre l’alcohol continuen destacant els seus “efectes positius” com hem vist anteriorment, deixant els aspectes negatius “per als altres” (“això no em passarà a mi”).
En analitzar els efectes produïts pel consum d’alcohol és probable que el jove triï l’estimulació agradable, certa i instantània proporcionada pel mateix. D’aquesta manera es construeixen pensaments propis (“no tots els que beuen alcohol tindran una dependència física o psicològica” “no tots tenen accidents de cotxe”, “l’alcohol afecta els altres, que no controlen, però no a mi” .. .) que contribueixen a reforçar els efectes o idees positives.

Com actúar sobre el problema
És important no considerar de manera aïllada als joves del context social en què es desenvolupen, sinó a ambdós conjuntament, per tenir sempre present els respectius elements del sistema: joves, família, escola, i barri o municipi i actuar conjuntament sobre tots ells.
Així podíem considerar diferents actituds o pautes d’actuació davant del problema, entre els quals destacarien:
Dissenyar programes d’educació, en què s’incideixi no sobre els efectes negatius del consum alcohòlic, sinó sobre els efectes positius del no consum, aquest petit matís, faria que les mesures tinguessin una millor acollida general i una major eficàcia.
Orientar les actuacions en el nivell educatiu qüestionant i delimitant els efectes positius de l’alcohol, que és el conjunt de creences més desenvolupat. S’ha de partir d’una informació realista, que situï en el seu terme més just els “efectes reforçants” de l’alcohol, però que també mostri els seus límits. A més hi ha una sèrie de creences errònies sobre l’alcohol (augment de la potència sexual, manera de combatre el fred, o com a utilitat terapèutica), transmeses de generació en generació que necessiten ser desmuntades.
Desenvolupar programes d’entrenament en habilitats socials, per actuar principalment en la preadolescència, abans que s’instauri el consum habitual d’alcohol, per ajudar a aquesta població a fer front a l’enorme pressió que el grup exerceix sobre aquells que no beuen. Per a això s’ha de formar a professors del sistema educatiu, educadors de carrer, animadors socials, etc.
Cal utilitzar mesures eficaces que no tenen perquè ser les més costoses. Fer més barates les begudes no alcohòliques, ja que actualment és més barat consumir una beguda alcohòlica que un refresc, així com potenciar begudes exòtiques amb menor o nul contingut alcohòlic però “que entrin pels ulls” als joves.
Aconseguir imposar línies de treball que aconsegueixin que l’edat d’inici del consum habitual d’alcohol s’endarrereixi el màxim possible, la qual cosa tindrà una incidència important en la prevenció dels consums problemàtics de l’alcohol.
Formular objectius per evitar la desconnexió dels adolescents dels sistemes de context, sobretot educatiu, modificar les creences d’adolescents i joves sobre l’alcohol, treballant fonamentalment sobre les motivacions de consum, o dissenyar estratègies per reduir el màxim possible els diners que els joves porten a sobre els caps de setmana.
Actuar sobre els espais físics per on es mou la joventut, revisant el seu disseny. Així podem:
• Cedir llocs on creiem espais el més semblants als bars i posar-los en mans de grups o entitats no controlats per l’Administració, que els doni més llibertat.
• Estimular programes que comportin la presència d’educadors en llocs que ells freqüenten.
• Obligar els bars a crear espais allunyats de la barra i amb un volum de música reduït que permeti la comunicació i l’organització d’activitats atractives que concentrin el temps d’oci i diversió.
• Incidir en la importància de la família com a factor regulador del consum i com a mitjà d’informació.
• Finalment, estimular el debat entre les diverses forces polítiques per a la creació de diversos programes juvenils de control i prevenció de les addiccions.

Saludalia »Viure sa» Alcohol i joves

Com afecta el consum de cànnabis a l’àrea del cervell que coordina moviments.

El consum crònic de cannabis altera la coordinació motora. El THC provoca una inflamació al cerebel, l’àrea del cervell que coordina els moviments i responsable de l’aprenentatge motor. EFE. 2013.06.29 – 16:46 h

Un grup d’investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han fet públic aquesta setmana que han descobert el mecanisme cerebral que altera la coordinació motora pel consum crònic de cannabis. L’estudi, que s’ha publicat aquesta setmana a la revista Journal of Clinical Investigation, ha demostrat que l’exposició crònica a la principal substància psicoactiva del cànnabis, el delta9-tetrahidrocannabinol (THC), provoca una inflamació al cerebel, l’àrea del cervell que coordina els moviments i responsable de l’aprenentatge motor. Segons ha explicat un dels investigadors del projecte, Andrés Ozaita, fins ara se sabia que el consum crònic de cannabis causa una disminució dels receptors de cànnabis, que estan presents en gairebé totes les parts del cervell i fan funcions diferents. Aquests danys són reversibles si s’interromp el consum de cànnabis i s’utilitzen fàrmacs inhibidors de la micròglia.

Amb aquesta nova investigació, han aconseguit demostrar que aquesta disminució dels receptors de cànnabis provoca un “ambient neuroinflamatorio” al cerebel, ja que s’activa la micròglia, un conjunt de cèl·lules considerades com el sistema immunitari del cervell. La micròglia, que normalment està en latent, s’activa davant el THC de la mateixa manera que quan hi ha un dany cerebral, de manera que es produeix una inflamació que impedeix el correcte funcionament del cerebel. L’estudi s’ha realitzat en ratolins de laboratori, que després de l’exposició al cànnabis, manifestaven problemes “lleus” de coordinació motora, segons ha explicat Ozaita.

Aquests danys són reversibles perquè la investigació ha demostrat que si s’interromp el consum de cànnabis i s’utilitzen fàrmacs inhibidors de la microglia, els problemes de coordinació motora es redueixen o desapareixen completament.

Segons els científics, aquest mecanisme cerebral podria funcionar igualment amb els humans ja que està demostrat que el consum crònic elevat de cànnabis provoca també problemes de coordinació fina i una disminució del nombre de receptors de cànnabis, de manera que l’únic que falta per demostrar és que la micròglia s’activa també.

El treball de recerca ha estat elaborat pels científics Laura Cutando, Arnau Busquets-Garcia, Emma Puighermanal, Maria Gomis-González, José María Delgado-García, Agnès Gruart, Rafael Maldonado i Andrés Ozaita.

Publicat a 20minutos.es