Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

Publiquem una altra història en PriPer (en primera persona)

Droga: us puc dir que se surt

A l’hora de demanar ajuda per part de les persones, hem de tenir en compte que mai ens van a descriure la història d’una forma periodística, amb tot luxe de detalls: donen coses per suposades, utilitzen falques, frases fetes, no solen dir com se senten, donen dades poc o gens importants, de vegades ens posen a prova abans d’explicar algun tema una mica dur i escabrós. Amb una bona capacitat d’empatia podem detectar tot això i aprofundir i aprofundir en aquells aspectes que realment són importants en la història del malalt (usuari).

És molt important que percebi que l’entenem, doncs li va i ens facilitarà que confiï professionalment en nosaltres; autenticitat, suposa expressar-se de forma oberta, clara i sincera opinions i emocions, i a més fer-ho de la manera adequada i en el moment oportú .

Si ens posem a la pell d’algú (com jo en el seu dia) que demana ajuda, entendrem la situació de vulnerabilitat en què es troba. Inseguretat, pors, desconfiança, por el que els altres puguin pensar, malestar, … són sentiments molt comuns en les persones que ens visiten. Crear un ambient que permeti sentir-se respectat, escoltat, no jutjat, és una condició perquè un se senti lliure d’expressar-se.

Les habilitats de comunicació són importantíssimes. Es poden aprendre i entrenar-se: per exemple l’escolta activa, l’empatia, …

Em baso en la meva pròpia experiència i en les diferents consultes i ingressos en plantes d’alguns Hospitals (Psiquiatria) amb altres persones afectades per un altre tipus de malalties, en el seu tracte, en els meus records … en els metges que han passat per la meva vida, la seva forma d’entendre i tractar el problema, els meus intents de suïcidi; estar 4 dies lligat a un llit per no lesionar a ningú, ni a mi mateix … Tot això m’ha fet estudiar, aprendre i avaluar, en la meva pròpia experiència, què m’ha servit per ser on sóc ara, traient el cap i comprenent al malalt com jo i, d’aquesta manera, entendre’l i atendre’l quan calgui, sense presses i amb molta paciència. Els meus errors els avaluo i els estudi per saber el com? i el per què?

Em dec als altres. Jo un dia vaig esperar molt i vaig rebre poc. “ESTAVA MOLT MALALT AMICS”. El que sí us puc dir és que se surt. Siguem positius.

També cal recordar-se dels que van morir en l’intent, i això t’ha id’nfondre més força per entendre el problema i les seves dimensions, i el grau de compromís al qual estem disposats, ja que no és gens fàcil i cal guardar el rancor i treballar pel proïsme.

Publicat per Fernando Reyes Crespo el 19 juliol 2013 a Sociopolítica

Sobre Fernando Reyes Crespo

Llicenciat en Dret i Terapeuta en Drogodependència i el més important per a nosaltres: és el nostre amic i està disposat a col·laborar desinteressadament (Fernando no sé si això t’agrada que ho escrivim però per a nosaltres és molt important. Gràcies)

En Ammbar li hem estat donant moltes voltes a com escriure sobre una de les nostres experiències en “PriPer”, en primera persona, des de la nostra òptica de persones usuàries de Salut Mental i ja estabilitzades.

Sempre deixant clar que parlem en PriPer i no des de l’òptica mèdica.

L’ESQUIZOFRÈNIA

De totes les malalties mentals és la que “pitjor fama” té.
El que “pensa” la societat és que el esquizofrènic és l’endimoniat per excel·lència, el que ha baixat als inferns de tots els temors, el que posseït pels dimonis, és capaç de fer-nos el pitjor dels danys i al que més hi ha que témer, ja que es converteixen en feres … donant per descomptat que és una malaltia incurable i que el millor és tenir als malalts com més lluny millor, per si de cas … i aquestes paraules són les més “boniques” que podem escoltar.

Des Ammbar i en PriPer podem assegurar que DE L’ESQUIZOFRÈNIA TAMBÉ ES SURT. Que podem quedar com amb qualsevol altra malaltia amb una cronicitat estabilitzada, com ara qui té reuma sap que ha d’estar medicat de per vida per tenir qualitat de vida, qui té diabetis, sap que a més del tractament mèdic si ho creuen necessari, de per vida ha de portar un règim alimentari adequat … i així altres malalties de les anomenades “normals”.

Amb aquestes paraules volem donar esperança als nostres companys en la malaltia, si vols pots!, Encara que has de trobar un objectiu per sortir.

I per descomptat enviem un missatge a les famílies, que tant ens volen i tant pateixen per nosaltres pensant sobretot en el nostre futur: Ajudeu-nos a fer-nos forts, per Ammbar en PriPer, que estigueu recolzant és molt important encara que moltes vegades no diguem res, i a vegades siguem “eixuts” amb vosaltres per dir-ho de manera diplomàtica, us necessitem, necessitem la vostra somriure i la vostra confiança. Recordeu sempre que PODEM estabilitzar-nos, amb el tractament mèdic i social necessari a cada cas, sentireu el que sentiu, en el nostre camí amb la malaltia. Quan de vegades diem “aneu” el que volem dir és “no marxeu molt lluny”, la por que ens pot venir se’ns passa més ràpid si sabem que “podem comptar amb vosaltres”.

Ara només ens queda afegir que per PriPer podem dir que no totes les esquizofrènies són iguals, algunes ens fan estar en els núvols de yupi, ens poden fer creure que som els prínceps i o princeses del nostre món i en cap cas volem fer mal als altres. Això ho diem per veure si per fi podem desmitificar aquesta malaltia, que per a nosaltres és una més de les que existeixen.
AMMBAR ASSOCIACIÓ DE MALALTS MENTALS DE BARCELONA

Seguim parlant de la droga permesa i l’error de l’educació social.

Els joves comencen a prendre alcohol als 13 anys

La majoria dels nois i noies comencen a consumir begudes alcohòliques amb amics per provar i els pares que saben que els seus fills consumeixen, solen autoritzar-ho.

Els joves s’inicien en el consum d’alcohol amb amics.

Universia

Gairebé set de cada deu professors no parla sobre el consum d’alcohol en les xerrades mantingudes amb els pares.

Un de cada deu joves d’entre 12 i 18 anys consumeix alcohol cada semana.Además, l’edat mitjana en què els adolescents comencen a beure és de 13,7 anys encara que els pares creuen que l’inici és als 15 anys, segons el estudi “Joventut i Alcohol” realitzat per la Fundació Pfizer.

El 56,1% dels enquestats va dir començar a beure amb amics i ho fan en gran part per “provar” al 37,1% dels casos.

Un de cada deu joves d’entre 12 i 18 anys consumeix alcohol cada setmana, i poc més d’un terç, almenys un cop al mes, mentre que les taxes s’eleven entre els joves de 16 i 18 anys fins a un 22,8 % i 61,7%, respectivament.

El 17,7% dels nois diu haver-se emborratxat en l’últim any, percentatge que ascendeix a gairebé un 50% entre els que tenen entre 16 i 18 anys mentre que els pares ho creuen així només en un 5,2%.

Quant a les begudes alcohòliques que consumeixen amb més freqüència el cap de setmana, el 55,2% opta per licors d’alta graduació mentre que els seus pares creuen que és així en el 36,8% i, en general, aquests indiquen unes taxes inferiors a les declarades pels seus fills. El 24,1% dels pares pensa que els seus fills no compren alcohol, però només el 12,7% dels joves diu no fer-ho. El 39,4% va dir que l’adquireix en grans o mitjanes superfícies, el 19,9% en bars i el 11,3% en botigues de “xinesos”.

Els joves solen beure en carrers, places o parcs, així ho afirma el 41,5% dels entrevistats i el 33,1% en una casa, pròpia o aliena.

Segons l’estudi, només un de cada quatre joves que consumeix alcohol voldria deixar de beure o, almenys, reduir el seu consum, tot i que la majoria d’ells afirma estar suficientment informats sobre els seus efectes i els problemes que causa.

La majoria dels entrevistats diu no parlar mai o gairebé mai amb els seus pares sobre el consum d’alcohol, cosa que es produeix en major mesura entre els joves de 12 a 15 anys, que entre els que superen aquesta edat.

En general els professors parlen amb els seus alumnes d’aquests temes: el 10,4% moltes vegades, el 16,6% bastants vegades i el 57,4% algunes vegades.

En aquest sentit, gairebé set de cada deu professors asseguren que no tracta aquest assumpte en les converses mantingudes amb els pares dels estudiants. A més, un de cada tres diu haver detectat a classe falta d’atenció o baix rendiment a causa del consum d’alcohol.

Quant a les mesures per reduir la problemàtica, els professors donen prioritat màxima al paper de la família, molt per sobre del que podrien jugar els poders públics o els mateixos centres d’ensenyament.

L’estudi va ser realitzat en base a 1.675 entrevistes realitzades a joves espanyols d’entre 12 i 18 anys, pares i mares, així com a professors d’ESO i Batxillerat.

DES DE LA INFÀNCIA

Activitats com la lectura i l’escriptura preserven la memòria en la vellesa

Libro, lectura, leer, escritor

Foto: EUROPA PRESS
Madrid, 4 (EUROPA PRESS) -

Una investigació recent, que es publica aquest dimecres en l’edició online de la revista ‘Neurology’, suggereix que la lectura de llibres, l’escriptura i la participació en activitats que estimulen el cervell a qualsevol edat pot preservar la memòria.

“El nostre estudi suggereix que l’exercici del cervell mitjançant la participació en activitats d’aquest tipus a través de la vida d’una persona, des de la infància fins a la vellesa, és important per a la salut del cervell en la vellesa”, resumeix l’autor de l’estudi , Robert S. Wilson, del Centre Mèdic de la Universitat Rush, a Chicago, Illinois (Estats Units).

Per a l’estudi, 294 persones van ser sotmeses a proves que mesuraven la memòria i el pensament cada any a una edat mitjana de 89 anys, a més de respondre a un qüestionari sobre si llegien llibres, escrivien o realitzaven altres activitats mentalment estimulants en la infantesa, l’adolescència, l’edat mitjana i en la seva edat actual.

Després de la seva mort, els seus cervells van ser examinats en l’autòpsia per a la comprovar els signes físics de la demència, com lesions, plaques i cabdells cerebrals. La investigació va trobar que les persones que van participar en activitats mentalment estimulants de forma primerenca i tarda a la vida tenien una menor taxa de deteriorament de la memòria en comparació amb aquells que no van participar en aquestes activitats a través de la seva vida, després d’ajustar pels diferents nivells de plaques i cabdells en el cervell.

L’activitat mental representar gairebé el 15 per cent de la diferència en el declivi més enllà del que s’explica per l’existència de plaques i cabdells neurofibril · lars al cervell. “No cal subestimar els efectes de les activitats quotidianes, com la lectura i l’escriptura, en els nostres fills, nosaltres mateixos i els nostres pares o avis”, va dir Wilson.

L’estudi va trobar que la taxa de disminució de la memòria es va reduir en un 32 per cent en persones amb activitat mental freqüent en l’edat avançada, en comparació amb les persones amb una activitat mental mitjana, mentre que la taxa de disminució d’aquells amb activitat no freqüent va ser un 48 per cent més ràpida que la d’aquells amb activitat mitjana.