Som un grup que desitja que la malaltia mental sigui reconeguda socialment
No queremos seguir siendo invisibles !Luchemos contra el estigma!
Publiquem una altra història en PriPer (en primera persona)
Droga: us puc dir que se surt
A l’hora de demanar ajuda per part de les persones, hem de tenir en compte que mai ens van a descriure la història d’una forma periodística, amb tot luxe de detalls: donen coses per suposades, utilitzen falques, frases fetes, no solen dir com se senten, donen dades poc o gens importants, de vegades ens posen a prova abans d’explicar algun tema una mica dur i escabrós. Amb una bona capacitat d’empatia podem detectar tot això i aprofundir i aprofundir en aquells aspectes que realment són importants en la història del malalt (usuari).
És molt important que percebi que l’entenem, doncs li va i ens facilitarà que confiï professionalment en nosaltres; autenticitat, suposa expressar-se de forma oberta, clara i sincera opinions i emocions, i a més fer-ho de la manera adequada i en el moment oportú .
Si ens posem a la pell d’algú (com jo en el seu dia) que demana ajuda, entendrem la situació de vulnerabilitat en què es troba. Inseguretat, pors, desconfiança, por el que els altres puguin pensar, malestar, … són sentiments molt comuns en les persones que ens visiten. Crear un ambient que permeti sentir-se respectat, escoltat, no jutjat, és una condició perquè un se senti lliure d’expressar-se.
Les habilitats de comunicació són importantíssimes. Es poden aprendre i entrenar-se: per exemple l’escolta activa, l’empatia, …
Em baso en la meva pròpia experiència i en les diferents consultes i ingressos en plantes d’alguns Hospitals (Psiquiatria) amb altres persones afectades per un altre tipus de malalties, en el seu tracte, en els meus records … en els metges que han passat per la meva vida, la seva forma d’entendre i tractar el problema, els meus intents de suïcidi; estar 4 dies lligat a un llit per no lesionar a ningú, ni a mi mateix … Tot això m’ha fet estudiar, aprendre i avaluar, en la meva pròpia experiència, què m’ha servit per ser on sóc ara, traient el cap i comprenent al malalt com jo i, d’aquesta manera, entendre’l i atendre’l quan calgui, sense presses i amb molta paciència. Els meus errors els avaluo i els estudi per saber el com? i el per què?
Em dec als altres. Jo un dia vaig esperar molt i vaig rebre poc. “ESTAVA MOLT MALALT AMICS”. El que sí us puc dir és que se surt. Siguem positius.
També cal recordar-se dels que van morir en l’intent, i això t’ha id’nfondre més força per entendre el problema i les seves dimensions, i el grau de compromís al qual estem disposats, ja que no és gens fàcil i cal guardar el rancor i treballar pel proïsme.
Publicat per Fernando Reyes Crespo el 19 juliol 2013 a Sociopolítica
Sobre Fernando Reyes Crespo
Llicenciat en Dret i Terapeuta en Drogodependència i el més important per a nosaltres: és el nostre amic i està disposat a col·laborar desinteressadament (Fernando no sé si això t’agrada que ho escrivim però per a nosaltres és molt important. Gràcies)
