Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

DES DE LA INFÀNCIA

Activitats com la lectura i l’escriptura preserven la memòria en la vellesa

Libro, lectura, leer, escritor

Foto: EUROPA PRESS
Madrid, 4 (EUROPA PRESS) -

Una investigació recent, que es publica aquest dimecres en l’edició online de la revista ‘Neurology’, suggereix que la lectura de llibres, l’escriptura i la participació en activitats que estimulen el cervell a qualsevol edat pot preservar la memòria.

“El nostre estudi suggereix que l’exercici del cervell mitjançant la participació en activitats d’aquest tipus a través de la vida d’una persona, des de la infància fins a la vellesa, és important per a la salut del cervell en la vellesa”, resumeix l’autor de l’estudi , Robert S. Wilson, del Centre Mèdic de la Universitat Rush, a Chicago, Illinois (Estats Units).

Per a l’estudi, 294 persones van ser sotmeses a proves que mesuraven la memòria i el pensament cada any a una edat mitjana de 89 anys, a més de respondre a un qüestionari sobre si llegien llibres, escrivien o realitzaven altres activitats mentalment estimulants en la infantesa, l’adolescència, l’edat mitjana i en la seva edat actual.

Després de la seva mort, els seus cervells van ser examinats en l’autòpsia per a la comprovar els signes físics de la demència, com lesions, plaques i cabdells cerebrals. La investigació va trobar que les persones que van participar en activitats mentalment estimulants de forma primerenca i tarda a la vida tenien una menor taxa de deteriorament de la memòria en comparació amb aquells que no van participar en aquestes activitats a través de la seva vida, després d’ajustar pels diferents nivells de plaques i cabdells en el cervell.

L’activitat mental representar gairebé el 15 per cent de la diferència en el declivi més enllà del que s’explica per l’existència de plaques i cabdells neurofibril · lars al cervell. “No cal subestimar els efectes de les activitats quotidianes, com la lectura i l’escriptura, en els nostres fills, nosaltres mateixos i els nostres pares o avis”, va dir Wilson.

L’estudi va trobar que la taxa de disminució de la memòria es va reduir en un 32 per cent en persones amb activitat mental freqüent en l’edat avançada, en comparació amb les persones amb una activitat mental mitjana, mentre que la taxa de disminució d’aquells amb activitat no freqüent va ser un 48 per cent més ràpida que la d’aquells amb activitat mitjana.

Aquest és un altre taller que continuarem al setembre.

Atès que els participants volen prosseguir amb ell, a més de tenir altres persones en llista d’espera. Si veiéssim que el grup es fa nombrós ho faríem en dos dies.

S’ha fet de manera innovadora alternant en les mateixes sessions català i castellà.

Ajudant-nos uns als altres, tant pel coneixement de les llengües com pel fet de compartir i animar.

L’important ha estat i serà participar, les dues hores de Taller de vegades se’ns van fer curtes.

S’ha fet lectura, lectura expressiva, canviant veus i fins i tot lectura cantada. Hem tingut la gran sort que una dels participants ha estat una persona amb domini de la flauta.

Més endavant tenim projectats tallers d’escriptura bàsica, de motivació a l’escriptura i de català/castellà a nivell superior.

L’estrès, la depressió i l’ansietat afecten la memòria

El funcionament de la memòria depèn de les connexions neuronals que es mantenen en el cervell. L’aprenentatge té lloc gràcies a la implicació d’uns cent mil milions de neurones. Quan el cervell rep una informació nova, els estímuls electroquímics passen a través d’aquestes cèl·lules nervioses promovent el desenvolupament de noves connexions neuronals.

La clau de la nostra memòria està en l’emmagatzematge. La nova informació es relaciona amb el conegut i així es van creant més connexions augmentant al seu torn la capacitat d’emmagatzematge. Quan millor i més organitzada tinguem la informació, més qualitat tindrà la nostra memòria.

El estrés, la depresión y la ansiedad afectan a la memoria

L’estat d’ànim afecta la capacitat de la memòria

Quan travessa un moment feliç, la disposició per aprendre augmenta i també es recorda millor que s’ha après.
Si per contra estem travessant una situació difícil amb estrès excessiu, la memòria es veu afectada de manera negativa. El mateix passa en casos de depressió i ansietat.
Cal tenir en compte que l’augment d’adrenalina en l’estrès afavoreix l’aprenentatge, però si aquest és excessiu, o hi ha ansietat, la informació no es consolida.
En casos d’estrès emocional es veu particularment afectada la memòria a curt termini

Altres causes de pèrdua de memòria

La malaltia cerebral i els traumatismes poden ser causes de pèrdues greus de memòria.
La incapacitat per recordar fets immediatament anteriors a un fort cop al cap es coneix com amnèsia retrògrada.
L’alcoholisme crònic també donar lloc a estats que ocasionen llacunes, o pèrdues de la memòria recent.
L’alzheimer i altres formes de demència i atacs cerebrals també suposen el deteriorament de la memòria a curt termini.

Com es creen els records

Registre. La informació percebuda pels sentits s’emmagatzema per poder interpretar.
Consolidació. La memòria recent funciona per temps limitat. Mitjançant repetició o associació es consolida.
Recordo. Si la informació ha estat emmagatzemada de forma eficaç es podrà recordar a voluntat.

De suplments.com

Solitud i demència

By mariajesus
Informació general | Tags: , , | | Comments»

La solitud augmenta el risc de demència
Estar casat o viure en companyia és un factor protector contra el deteriorament de les funcions cerebrals
Per JOSÉ A. RODRÍGUEZ 13 maig 2013

La soledat és un factor important de patiment psicològic. Ara, un recent estudi publicat a la revista ‘Journal of Neurology, Neurosurgery and Psychiatry’ assenyala que, a més, pot afectar de forma negativa a les funcions cognitives dels grans. En aquest article es descriu com les persones de la tercera edat que no tenen suports socials i se senten soles mostren un risc més gran de patir deteriorament cognitiu a causa de la demència.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la demència com “una síndrome que implica el deteriorament de la memòria, l’intel·lecte, el comportament i la capacitat per realitzar activitats de la vida diària”. Encara que la malaltia d’Alzheimer és la més freqüent (representa entre el 60% i el 70% dels casos), hi ha altres tipus com la demència per cossos de Lewy, la demència vascular (conseqüència d’infarts i hemorràgies cerebrals) o la degeneració frontotemporal .

L’OMS estima que al món hi ha uns 35 milions de persones que pateixen deteriorament cognitiu i entre un 2% i un 8% de la població de 60 anys o més el pateix en algun moment de la seva vida.

L’impacte personal i social de la demència

Els factors psicològics com el sentiment de soledat i la depressió associats al risc de patir demència s’estudien cada vegada més. Altres factors que contribueixen a desenvolupar la malaltia, com indica l’OMS, són “les malalties vasculars, com la diabetis, la hipertensió i l’obesitat en la mitjana edat, el tabaquisme i la inactivitat física”.

Aquest problema de salut genera un fort impacte psicològic i social, ja que els afectats són molt dependents. El deteriorament que provoca la malaltia és progressiu. En les primeres etapes, els afectats tenen moltes distraccions i perden la noció del temps. Després, obliden esdeveniments recents i noms de persones, es comporten de manera estranya i necessiten ajuda per realitzar moltes activitats quotidianes. En les fases més avançades de la malaltia, poden ser agressives, es perden i deixen de reconèixer a amics i familiars.

Als països desenvolupats cada vegada hi ha més persones grans i, en conseqüència, més casos d’aquest deteriorament progressiu i irreversible. Segons un estudi realitzat als EUA i publicat a ‘The New England Journal of Medicine’, el cost econòmic que suposen les demències s’haurà duplicat l’any 2040.

Solitud i demència

La soledat també podria ser una reacció psicològica quan comencen els primers signes de la demència
Per analitzar com influeix la solitud en la demència, un grup d’investigadors del Centre Mèdic de la Universitat d’Amsterdam (Països Baixos) van fer un seguiment durant tres anys a 2.000 persones grans sense símptomes en el moment d’inici del sondeig. Aquest formava part d’un projecte més ampli conegut com Estudi de la Tercera Edat a Amsterdam (AMSTEL), amb el qual els científics volien avaluar els factors de risc per a la depressió i la demència en les persones grans.

Al AMSTEL, els investigadors van analitzar els signes de soledat i la seva relació amb el deteriorament cognitiu. Per a això diferenciaven als que se sentien sols dels que no tenien aquesta sensació encara que visquessin sols, no estiguessin en parella o no tinguessin suport social.

Al cap dels tres anys que va durar l’estudi, el 13,4% de les persones que se sentien aïllades tenien demència. En canvi, només el 5,7% de les que afirmaven estar soles, però sense sentir solitud, van desenvolupar la malaltia. Així que la solitud augmenta de forma clara el risc de patir aquesta pèrdua progressiva de les funcions cognitives.

Però la investigació va llançar altres conclusions interessants: el 10% de les persones que vivien soles patien demència al final de l’estudi, i només el 5% dels que vivien acompanyades.

Els autors de l’estudi assenyalen que “encara no es coneix bé el paper dels sentiments de soledat i l’aïllament social en el seu desenvolupament”. En la seva opinió, la solitud podria afectar de manera negativa a les capacitats cognitives, ja que les persones que se senten soles les utilitzarien molt menys que les que tenen més relacions socials. Encara que també podria ser que la solitud fos una reacció psicològica quan comencen els primers signes de pèrdua de la funció cerebral.

La importància del diagnòstic precoç
A la vista de la relació entre solitud i demència, els autors de l’AMSTEL consideren que cal “un millor coneixement del sentiment de solitud en aquesta malaltia per identificar les persones que tenen més risc de patir”. És fonamental realitzar un diagnòstic precoç, ja que no hi ha cap tractament que pugui curar la malaltia.
A més, segons l’Informe Anual sobre l’Alzheimer 2011 realitzat per Alzheimer Disease International (ADI), només el 25% dels 35 milions d’afectats per algun tipus de deteriorament cognitiu ha estat diagnosticat i realitza un tractament.