Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

DES DE LA INFÀNCIA

Activitats com la lectura i l’escriptura preserven la memòria en la vellesa

Libro, lectura, leer, escritor

Foto: EUROPA PRESS
Madrid, 4 (EUROPA PRESS) -

Una investigació recent, que es publica aquest dimecres en l’edició online de la revista ‘Neurology’, suggereix que la lectura de llibres, l’escriptura i la participació en activitats que estimulen el cervell a qualsevol edat pot preservar la memòria.

“El nostre estudi suggereix que l’exercici del cervell mitjançant la participació en activitats d’aquest tipus a través de la vida d’una persona, des de la infància fins a la vellesa, és important per a la salut del cervell en la vellesa”, resumeix l’autor de l’estudi , Robert S. Wilson, del Centre Mèdic de la Universitat Rush, a Chicago, Illinois (Estats Units).

Per a l’estudi, 294 persones van ser sotmeses a proves que mesuraven la memòria i el pensament cada any a una edat mitjana de 89 anys, a més de respondre a un qüestionari sobre si llegien llibres, escrivien o realitzaven altres activitats mentalment estimulants en la infantesa, l’adolescència, l’edat mitjana i en la seva edat actual.

Després de la seva mort, els seus cervells van ser examinats en l’autòpsia per a la comprovar els signes físics de la demència, com lesions, plaques i cabdells cerebrals. La investigació va trobar que les persones que van participar en activitats mentalment estimulants de forma primerenca i tarda a la vida tenien una menor taxa de deteriorament de la memòria en comparació amb aquells que no van participar en aquestes activitats a través de la seva vida, després d’ajustar pels diferents nivells de plaques i cabdells en el cervell.

L’activitat mental representar gairebé el 15 per cent de la diferència en el declivi més enllà del que s’explica per l’existència de plaques i cabdells neurofibril · lars al cervell. “No cal subestimar els efectes de les activitats quotidianes, com la lectura i l’escriptura, en els nostres fills, nosaltres mateixos i els nostres pares o avis”, va dir Wilson.

L’estudi va trobar que la taxa de disminució de la memòria es va reduir en un 32 per cent en persones amb activitat mental freqüent en l’edat avançada, en comparació amb les persones amb una activitat mental mitjana, mentre que la taxa de disminució d’aquells amb activitat no freqüent va ser un 48 per cent més ràpida que la d’aquells amb activitat mitjana.

Per als components de’Ammbar el següent escrit reforça la nostra idea que tots podem ajudar, cadascú a la seva manera però amb la intenció d’escoltar i que se senti compresa la persona que ens ve explicant el seu problema. Sabem que mai anem a substituir els metges però si i més com a usuaris de salut mental estabilitzats que som i per haver viscut situacions similars, orientar cap al camí més adequat als nostres companys en la malaltia. Per això és molt important el nostre interès en formar-nos. I la idea de continuar en això. Volem ajudar dins de les nostres possibilitats.

Intervenció davant conductes suïcides

En ocasions pensem que han de ser els professionals de la psicologia i de la psiquiatria els que de forma única han de treballar amb aquelles persones que contemplen la seva pròpia mort com alternativa per acabar amb un patiment percebut com insuportable. És veritat que només aquests professionals qualificats, formats i legalment reconeguts poden planificar i implementar teràpies específiques i científicament contrastades per abordar el fenomen suïcida individual

Però això no vol dir que aquelles persones que no tenen una formació reglada en aquest camp no estiguin cridades a intervenir de forma activa i significativa en les ocasions en què la crisi vital es presenta. Aquest primer baula és el més important de cara a la contenció d’una crisi suïcida, perquè és la primera trobada el que proporciona l’obertura al posterior tractament terapèutic especialitzat.

Un aspecte molt important, tant en una situació de contenció inicial com en una sessió terapèutica, és que utilitzem un llenguatge precís. Hi ha persones que ens parlen de “fer una ximpleria”, de “deixar de patir”. En realitat estan pensant en matar-se, a matar-se, a suïcidar-se. Ens correspon a nosaltres convidar-los a que verbalitzin la seva angoixa de manera encertada, ja que això, en si, suposa una descàrrega emocional molt important. Aquelles persones a les que se’ls permet dir que estan pensant en suïcidar entenen que al seu costat hi ha un ésser humà que és capaç de romandre sense mirar cap a un altre costat. Potser és això el que els falti en les seves pròpies vides i d’entrada els sol produir un agradable desconcert.

No preguntem “per què”, sinó “per a què”. Amb això se l’ajuda a sortir d’un bucle justificatiu de la seva elecció, és a dir, de la seva pròpia mort. Possiblement tingui molts arguments que responguin al per  què. No oblidem que hi ha una lògica en el pensament suïcida, potser no per a nosaltres, però si per la persona que està en aquesta situació. Portar del “per què” al “per a què” suposa donar lloc a nous escenaris.

Tampoc vam emetre un judici moral sobre el que la persona està pensant. És més, la reconeix com a opció. Amb això s’aconsegueix que la persona se senti compresa. A més, l’orientador ha sondejat si la crisi suïcida té ja definit un pla de mort. Amb una bona voluntat, el que ens surt dir a una persona que ens conta que està pensant en suïcidar-se és que es tregui aquesta idea del cap, que no faci bestieses i que les coses s’arreglaran, que la seva família tal i qual. Però hem dit més d’una vegada que treballar amb persones requereix molt més que bona voluntat.

Cal mostrar seguretat en tot moment, ja que es valora l’alt grau de vulnerabilitat del client. Les persones immerses en una crisi vital amb ideació suïcida necessiten d’altres que els aportin puntualment aquesta estabilitat que el moment els roba. També cal saber aprofitar l’instant. Saber que la meva angoixa no és única, que el meu dolor també és dolor a altres persones i que el que jo estic pensant fer i em turmenta no és una cosa que només em passa a mi, sol tenir poderosos efectes descongestionants. Però a més, “si vostè vol, jo puc acompanyar-lo”. Això té transcendència en les decisions que adoptarà a partir d’aquest moment aquesta persona. Saber que no estarà sola.

Una de les característiques de la vivència suïcida és l’ambivalència, és a dir, voler morir però també voler viure. Si sondejant una mica, la majoria d’aquestes persones volen viure, però no amb les seves circumstàncies actuals. Per això cal obrir la possibilitat d’abordar de forma profunda l’origen de la crisi de la persona amb el professional adequat. En cap moment se li diu a la persona el que ha de fer, sinó que amb habilitat obre portes conforme la situació ho requereix.

En ocasions la ideació es tradueix en una conducta suïcida en curs i l’actuació requerida és diferent, de tall més directiu i amb instruccions clares. També és diferent l’atenció dedicada a aquelles persones amb una base psicopatològica en la seva conducta. No obstant això, aquesta trobada inicial és igualment important en tots els casos. Per això hi ha la necessitat d’una formació en les persones que atenen telèfons d’emergència perquè sàpiguen actuar i gestionar adequadament les diferents situacions que es produeixen.

Alfonso Echávarri Gorricho. Psicòleg i coordinador de Programes en el Telèfon de l’Esperança
Publicat per Centre de Col·laboracions Solidàries el 14 juliol 2013

En Ammbar ens preocupen molt els joves, el futur de la societat. Però veiem que cada vegada més, estan caient en les xarxes d’una droga “admesa” per tots ja que no està prohibida i és fàcil d’adquirir: les begudes alcohòliques.
Per això ens hem posat mans a l’obra i hem trobat alguns articles molt interessants, per als quals el temps no té importància, per això eliminem els anys i publiquem el que creiem és interessant de llegir per tots, fins i tot ells mateixos. Avui publiquem el primer:

Consum d’alcohol
En l’actualitat assistim a una creixent demanda d’informació sobre els patrons de consum d’alcohol en la nostra societat, per la problemàtica social i personal que planteja. En aquests patrons adquireixen una major importància els associats a les pautes de consum de l’adolescència i joventut, que va augmentant, tant en nombre de begudes adquirides, com en el de la seva graduació alcohòlica.
L’accessibilitat dels joves a les begudes alcohòliques és cada vegada més gran, malgrat les prohibicions imposades de la seva venda a menors. L’edat mitjana d’inici en el consum d’alcohol entre els escolars, segons les dades de l’Enquesta sobre Drogues a la Població Escolar (Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues), és de 13.6 anys, i l’edat mitjana d’inici de consum setmanal se situa en els 14.9 anys, segons aquesta font les noies registren major prevalença de consum d’alcohol, encara que en quantitats menors. El 84.2% dels escolars ha consumit alcohol en alguna ocasió i el 43.9% consumeix almenys una vegada a la setmana. Pel que fa als episodis d’embriaguesa el 41% dels escolars s’han emborratxat en alguna ocasió i el 23.6% en l’últim mes.
Un 80% de les morts registrades entre adolescents es deuen a causes violentes i dins d’elles les relacionades amb drogues o alcohol representen el 50%, existint un major percentatge de suïcidis en els addictes a aquestes substàncies. A més, es consideren els factors familiars de gran importància en l’inici i curs clínic de l’addicció a l’alcohol i altres drogues, ja que fins a un terç dels nens tenen la seva primera oferta de consum de beguda alcohòlica dins l’ambient familiar, per la qual cosa la implicació de la família té gran importància en tot programa terapèutic.

Per què consumeixen?
La creença més compartida entre els diferents grups d’adolescents i joves, té a veure amb l’associació, segons la seva opinió, entre el consum d’alcohol i les “conseqüències positives” que aquest proporciona. Entre aquestes destaquen, segons ells indiquen, una potenciació de l’activitat psicofísica (alegria, eufòria, superació de la timidesa i retraïment, millorança de l’estat d’ànim, etc.), Possibilitat de diversió i integració dins del grup d’amics on la majoria consumeixen.
En la mesura que l’alcohol proporciona als joves una sèrie d’efectes o conseqüències positives, i el jove els interpreta com un benefici, aquests efectes es converteixen en motius de consum. La joventut, com a regla general, no associa el consum d’alcohol amb els problemes que d’ells poden derivar, ells esperen de l’alcohol canvis positius globals (facilitador d’expressivitat emocional, desinhibidor i potenciador de les relacions socials, etc.), I alhora no creuen que aquesta substància tingui conseqüències negatives, influint considerablement en un major consum durant el cap de setmana, on les relacions interpersonals s’intensifiquen. Per això anticipar els “efectes positius” i no les veritables conseqüències negatives, comporta que es produeixi un major consum social.
Aquesta consideració positiva cap a l’alcohol, fa que es consideri al mateix com una droga socialment acceptada i d’àmplia difusió, el que fa que els adolescents, en un ampli percentatge, no valorin l’alcohol com una droga i no considerin el seu consum com a porta d’ entrada cap a l’addicció a altres drogues, però hi ha diversos estudis que demostren tot el contrari i segons els quals és molt poc freqüent l’ús de cocaïna o heroïna, sense haver consumit anteriorment tabac, alcohol o cànnabis.
En resum, els motius principals que el món adolescent o juvenil usa per explicar el consum de begudes alcohòliques són:
• És una manera de “posar-se alegre”, “arribar al punt”.
• Forma de recerca d’afiliació, amb imitació de conductes, amb consum que de vegades s’imposa des del propi grup d’amics en què es participa.
• Pressió social, de vegades produïda des de la publicitat.
• Desinhibició, superació de la vergonya.
• El consum actuaria com un model d’imitació i expressivitat de l’edat adulta.

Què, quan i com consumeixen
Les pautes de consum en el món adolescent i juvenil han patit una sèrie de canvis durant els últims temps, ia més, s’han anat configurant unes característiques peculiars, pròpies d’aquest grup d’edat, allunyades del model adult i tradicional de consum.
Així podem destacar com a característiques principals d’aquest grup d’edat en la seva relació amb l’addicció alcohòlica:
Recerca de nous motius per al consum, destacant sobretot l’afectació en l’esfera psicoactiva de la personalitat. Evasió de la quotidianitat, aconseguida mitjançant l’embriaguesa, bevent més alcohol i de més graduació.
Concentració dels períodes de beguda durant el cap de setmana o períodes festius, amb increment de “borratxeres”, i el que això comporta com alteracions de l’ordre públic o accidents de trànsit.
Progressiu descens de l’edat d’inici de consum de begudes alcohòliques, que segons alguns estudis, es localitza sobre els 12 anys, tot i que és al voltant dels 16 anys on es produeix una modificació de les pautes de consum.
La cervesa (entre setmana) i les begudes d’alta graduació “combinats” (els caps de setmana) encapçalen el rànquing de begudes preferides entre els joves.
En l’entorn adolescent i juvenil el consum d’alcohol se sol produir fora de casa i en espais on es produeixen les relacions socials dels joves. Així mentre el consum es produeix en llocs on hi ha relacions entre iguals, hi ha una absència de consum en el context familiar.
Les creences predominants sobre l’alcohol continuen destacant els seus “efectes positius” com hem vist anteriorment, deixant els aspectes negatius “per als altres” (“això no em passarà a mi”).
En analitzar els efectes produïts pel consum d’alcohol és probable que el jove triï l’estimulació agradable, certa i instantània proporcionada pel mateix. D’aquesta manera es construeixen pensaments propis (“no tots els que beuen alcohol tindran una dependència física o psicològica” “no tots tenen accidents de cotxe”, “l’alcohol afecta els altres, que no controlen, però no a mi” .. .) que contribueixen a reforçar els efectes o idees positives.

Com actúar sobre el problema
És important no considerar de manera aïllada als joves del context social en què es desenvolupen, sinó a ambdós conjuntament, per tenir sempre present els respectius elements del sistema: joves, família, escola, i barri o municipi i actuar conjuntament sobre tots ells.
Així podíem considerar diferents actituds o pautes d’actuació davant del problema, entre els quals destacarien:
Dissenyar programes d’educació, en què s’incideixi no sobre els efectes negatius del consum alcohòlic, sinó sobre els efectes positius del no consum, aquest petit matís, faria que les mesures tinguessin una millor acollida general i una major eficàcia.
Orientar les actuacions en el nivell educatiu qüestionant i delimitant els efectes positius de l’alcohol, que és el conjunt de creences més desenvolupat. S’ha de partir d’una informació realista, que situï en el seu terme més just els “efectes reforçants” de l’alcohol, però que també mostri els seus límits. A més hi ha una sèrie de creences errònies sobre l’alcohol (augment de la potència sexual, manera de combatre el fred, o com a utilitat terapèutica), transmeses de generació en generació que necessiten ser desmuntades.
Desenvolupar programes d’entrenament en habilitats socials, per actuar principalment en la preadolescència, abans que s’instauri el consum habitual d’alcohol, per ajudar a aquesta població a fer front a l’enorme pressió que el grup exerceix sobre aquells que no beuen. Per a això s’ha de formar a professors del sistema educatiu, educadors de carrer, animadors socials, etc.
Cal utilitzar mesures eficaces que no tenen perquè ser les més costoses. Fer més barates les begudes no alcohòliques, ja que actualment és més barat consumir una beguda alcohòlica que un refresc, així com potenciar begudes exòtiques amb menor o nul contingut alcohòlic però “que entrin pels ulls” als joves.
Aconseguir imposar línies de treball que aconsegueixin que l’edat d’inici del consum habitual d’alcohol s’endarrereixi el màxim possible, la qual cosa tindrà una incidència important en la prevenció dels consums problemàtics de l’alcohol.
Formular objectius per evitar la desconnexió dels adolescents dels sistemes de context, sobretot educatiu, modificar les creences d’adolescents i joves sobre l’alcohol, treballant fonamentalment sobre les motivacions de consum, o dissenyar estratègies per reduir el màxim possible els diners que els joves porten a sobre els caps de setmana.
Actuar sobre els espais físics per on es mou la joventut, revisant el seu disseny. Així podem:
• Cedir llocs on creiem espais el més semblants als bars i posar-los en mans de grups o entitats no controlats per l’Administració, que els doni més llibertat.
• Estimular programes que comportin la presència d’educadors en llocs que ells freqüenten.
• Obligar els bars a crear espais allunyats de la barra i amb un volum de música reduït que permeti la comunicació i l’organització d’activitats atractives que concentrin el temps d’oci i diversió.
• Incidir en la importància de la família com a factor regulador del consum i com a mitjà d’informació.
• Finalment, estimular el debat entre les diverses forces polítiques per a la creació de diversos programes juvenils de control i prevenció de les addiccions.

Saludalia »Viure sa» Alcohol i joves

Catalunya inicia un projecte pioner per a la inserció laboral de persones amb trastorns mentals

Catalunya inicia un proyecto pionero para la inserción laboral de personas con trastornos mentales

A la fotografia d’esquerra a dreta: Jaume Lanaspa director general de l’Obra Social de La Caixa, la consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat, Neus Munté, el conseller de Salut, Boi Ruiz, el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig i finalment una senyora de la qual no sabem el nom però que suposem que és la representant de l’empresa nord-americana Darmouth Psychiatric Research Center, per descart.

Catalunya iniciarà aquest dijous un pla pilot per facilitar la inserció laboral de persones amb malalties mentals greus basat en un mètode pioner ideat per l’empresa nord-americana Darmouth Psychiatric Research Center, que permet combinar l’atenció social i sanitària amb la incorporació a un lloc de treball ordinari.

A més del Darmouth Psychiatric Research Center, aquest pla pilot compta amb l’impuls de l’Obra Social La Caixa i de les conselleries de Salut, Benestar Social i Família, i Empresa i Ocupació, els titulars han rubricat aquest dimecres el conveni que ha donat llum verda al projecte.

“Aquest pla pilot permetrà eliminar barreres mentals i combatre l’estigmatització de les persones amb malaltia mental”, ha valorat en roda de premsa la consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat, Neus Munté, que també ha exalçat el foment de la igualtat d’oportunitats del projecte.

L’objectiu de la iniciativa és millorar l’accés de les persones adultes amb trastorns mentals greus a una ocupació efectiva en empreses ordinàries, mitjançant la metodologia innovadora coneguda com Treball amb Suport Individualitzat (IPS, per les sigles en anglès).

La metodologia IPS, que es basa en l’acompanyament individualitzat dels usuaris, s’ha demostrat altament efectiva per a la inserció laboral de les persones amb trastorns mentals.

Segons la Conselleria  de Salut, un 25% de la població catalana està en risc de patir en algun moment de la seva vida aquest tipus de trastorn.

El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha destacat que el pla pilot s’ha impulsat amb la “complicitat” de les entitats del sector, i s’ha mostrat confiat que la seva implantació serà un èxit.

La iniciativa es posarà en marxa a Barcelona – Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Eixample -, Girona i Baix Llobregat, i comptarà amb el suport de les eines i professionals del Programa Incorpora de l’Obra Social La Caixa , destinat al foment de la integració laboral de col·lectius vulnerables, entre els quals es troben les persones amb malalties mentals.

El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha avançat que la intenció del Govern és “anar més enllà” i expandir el pla pilot a altres punts del territori català, a més de convertir aquest programa en un dels eixos bàsics de la inserció sociolaboral de les persones amb trastorns mentals.

El director general de l’Obra Social La Caixa, Jaume Lanaspa, ha recordat que el Programa Incorpora ha permès la inserció laboral de 56.000 persones vulnerables, com dones maltractades, joves i reclusos.

“És un orgull poder treballar ara també amb persones amb trastorns mentals”, ha valorat Lanaspa, que ha destacat la importància de la inserció laboral dels col·lectius més desfavorits per a la cohesió social.

(EuropaPress)
lainformacion.com