Els factors interrelacionals són decisius perquè una persona amb malaltia mental pugui portar una vida normal.

L’Hospital Sagrat Cor celebra l’acte “La capacitació en salut mental” amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental.

- Dues persones afectades per una malaltia mental han exposat la seva experiència durant la jornada

- L’acte ha estat presidit per l’alcalde de Martorell i per la regidora de Sanitat, Ensenyament i Serveis Socials

Martorell, octubre de 2012. – El tractament mèdic no és l’únic factor necessari perquè una persona amb una malaltia mental pugui normalitzar la seva vida. La predisposició del malalt i la implicació i col·laboració de la família, professionals sanitaris i la societat en general són clau en el procés de capacitació de la persona.

Aquest ha estat un dels principals temes tractats a la jornada “La capacitació en salut mental”, organitzada per l’Hospital Sagrat Cor de Martorell de Germanes Hospitalàries, juntament amb l’Associació de Familiars de Malalts Mentals del Baix Llobregat Nord (AFASM), amb l’objectiu de plasmar la realitat de les persones que pateixen problemes de salut mental.

L’acte, que ha congregat, al Centre Cultural de Martorell, a persones afectades per una malaltia mental i familiars, ha estat presidit per l’alcalde de Martorell i president de la Diputació de Barcelona, ​​Salvador Esteve i Figueres, i per la regidora de Sanitat, Ensenyament i Serveis Socials de l’Ajuntament de Martorell, Mercè Morera.

La capacitació d’una persona amb una malaltia mental per tal que pugui portar una vida normal allunyada de l’entorn psiquiàtric va més enllà del tractament farmacològic. “Sí bé aquest és especialment important quan el pacient es troba afectat pels símptomes més aguts de la malaltia, un cop s’ha aconseguit pal · liar aquesta simptomatologia, els factors interrelacionals, com l’actitud de la família o de l’entorn social, poden ser un obstacle o un element afavoridor d’aquest procés de recuperació “, explica José Antonio Larraz, director mèdic de l’Hospital Sagrat Cor.

L’especialista considera, en aquest sentit, que “cal que la família comprengui i aprengui a conviure amb la nova realitat, i que la societat doni l’oportunitat a aquestes persones de demostrar les seves aptituds”. “Cal fer un pas endavant i fugir dels tòpics encara vigents en l’imaginari col·lectiu com, per exemple, que malaltia mental és sinònim de perillositat o inutilitat”, afegeix. Per aconseguir una visió normalitzada de les persones amb una malaltia mental és essencial, tal com es va manifestar durant la jornada, conèixer la persona i veure-la no com a malalt mental, sinó com a persona “. “Només així es facilitarà el camí perquè l’afectat pugui deixar enrere el rol de malalt incapaç”, afirma el doctor Larraz.

Així mateix, l’acceptació d’un mateix amb les pròpies capacitats i limitacions és un aspecte bàsic a assolir per part de la persona afectada per una malaltia mental.

A més, “cal que la persona tingui la disposició d’exercir uns drets que se li han de reconèixer, com ara el respecte, la dignitat o l’oportunitat de demostrar les seves aptituds, però també d’assumir determinades obligacions”, explica el director mèdic l’Hospital Sagrat Cor.

No hem d’oblidar el paper essencial que juga el personal sanitari en aquest camí cap a la capacitació. “És bàsic que aquests professionals, a part d’utilitzar les tècniques mèdiques adequades, treballin la seva vessant més humana a partir d’escoltar, comprendre i donar suport a la persona afectada ia la seva família”, assegura Larraz.

Testimonis en primera persona

Com a exemple pràctic d’aquest procés de normalització, dues persones afectades per una malaltia mental han exposat la seva experiència en el marc de la jornada. Sota el pseudònim de “Princesa Inca”, Cristina ha escrit el llibre de poemes La dona precipici, on recull la seva vivència. Jardinera i estudiant de psicologia, va ser diagnosticada amb un trastorn bipolar. L’escriptura va ser un dels vehicles que la va ajudar a superar els estigmes que acompanyen les persones que pateixen el seu trastorn ia portar una vida totalment normal. Actualment, és col·laboradora del programa “La finestra” de la Cadena Ser

Mercedes, delineant de professió, casada i amb tres fills, va patir un brot psicòtic i se li va diagnosticar una esquizofrènia paranoide. Ella mateixa explica que “lluny d’enfonsar-me al pou de la malaltia, vaig lluitar per seguir endavant i normalitzar la vida gaudint de petits plaers com l’escriptura, la pintura, la música, etc.”. La seva experiència personal li ha servit per escriure el llibre Esquizofrènia i realitat.

Els dos testimonis assenyalen que el procés creatiu-artístic i literari-ha estat clau en el procés de recuperació de la normalitat de la seva vida.

Sobre Germanes Hospitalàries

L’Hospital Sagrat Cor de Martorell és un centre assistencial que ofereix atenció hospitalària en salut mental i sociosanitària, i disposa de més de vint equipaments comunitaris repartits pel territori català.

Aquests centres estan gestionats per la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, fundada l’any 1881 per Sant Benito Menni, membre de l’ordre de Sant Joan de Déu, María Josefa Recio i María Angustias Giménez Vera. Els tres fundadors van sentir la necessitat de crear una institució que donés resposta a la situació d’abandonament sanitari i d’exclusió social que vivien els malalts mentals de l’època, especialment les dones. El primer centre es va fundar a Ciempozuelos, a pocs quilòmetres de Madrid.