Som un grup que desitja que la malaltia mental sigui reconeguda socialment
com una discapacitat més a Barcelona i per tot arreu. Llegir mes
No queremos seguir siendo invisibles !Luchemos contra el estigma!
Somos un grupo que desea que la enfermedad mental sea reconocida
socialmente como una discapacidad más en Barcelona y por todo el mundo. Leer más
By mariajesus
Activitats, Informació general, Notícies | Tagged With: con un objetivo, enfermedad mental, todos podemos salir | | No hi ha comentaris»
By mariajesus
Informació general | Tagged With: consejos para los padres y tutores, prevenir el consumo de drogas | | No hi ha comentaris»
1. COMENÇA POSANT L’EXEMPLE .
Tu ets el model més important per al teu fill. Ensenya-li que es poden superar els problemes sense necessitat de refugiar-se en les drogues. Si estableixes regles per conviure a casa , queda clar com s’ha de portar.
2. CONEIX AMB QUI CAMINA EL TEU FILL.
Permet que convidi els seus amics a la casa quan tu siguis. Relaciona’t amb altres pares de família, així podran estar atents i units per detectar a temps qualsevol problema.
3. EDUCA AMB VALORS POSITIUS CAP A LA VIDA .
Quan un fill vol i respecta als seus pares i ells ho eduquen perquè sigui respectuós, honest, solidari, amorós, responsable amb si mateix i amb els altres, ho estan ajudant a saber dir NO al consum de drogues, a amics o llocs que el posin en risc.
4. MOTIVA EL TEU FILL A TENIR AMISTATS POSITIVES.
Facilita que es mogui en ambients sans, com equips esportius o grups que s’uneixin amb fins culturals o d’ajuda a altres. Allí hi trobareu bones amistats que, en recolzar-se entre ells, faran menys probable que consumeixin drogues.
5. ESCOLTA EL TEU FILL.
Evita ser tu el que parli, més aviat escolta’l perquè et comparteixi les seves experiències i sentiments, els seus problemes i assoliments. Mostra interès i evita jutjar o donar-li consells en aquest moment.
6. ENFORTEIX L’AUTOESTIMA DEL TEU FILL.
Digues quant ho vols, elogia el que sí fa bé, abans de marcar els seus errors. Ell o ella han de saber que el disciplines perquè l’estimes.
7. PARLA AMB EL TEU FILL SOBRE LES DROGUES.
Explica el que ocasiona el consum de drogues. No només a qui les usa sinó a qui les ven. Explica que l’ús i l’abús d’alcohol i tabac no són necessaris per “ser gran” o “important ” sinó al contrari; danyen a les persones en tots els sentits.
Posa regles clares en la teva família per no acceptar l’ús i abús d’alcohol, tabac i drogues il·legals.
8. ENSENYA-LI AL TEU FILL A SABER DIR NO.
Digues-li que pensi què passaria si digués que “NO” davant la pressió dels seus companys i com ho manejaria . Ha de saber que els altres el respectaran més si es mostra ferm i segur del que vol i el que no vol per a si mateix.
9. PROMOU QUE ELS TEUS FILLS REALITZIN ACTIVITATS SANES I DIVERTIDES.
Posa l’exemple, ajuda a trobar un lloc adequat o simplement aprova i celebra que faci activitats saludables, com practicar esport, tocar algun instrument, pintar, llegir, etc. Tu mateix descobriràs que hi ha moltes coses interessants, atractives i divertides al seu abast.
10. APRÈN A IDENTIFICAR LES SENYALS D’ALARMA.
Hi pot haver consum de drogues si notes que canvia d’amistats i es nega a que tu les coneguis, si està rebel i passa molt temps fora de casa. Actua amb calma, parla amb ell sense enutjar o plorar. Digues-li que tens dubtes de si està consumint drogues. Si ho admet, recolza’l, no ho agredas i veu al Centre de salut de la teva localitat, aquí els donaran més informació i orientació per atendre aquest problema. Sempre és bo prevenir i per això veu a rebre la informació que necessites perquè la droga no arribi als teus fills.
Consells de :
Centre Nacional per a la Prevenció i Control de les Addiccions
www.cenadic.salud.gob.mx
A través de Fernando Reyes Crespo , del grup “Drogas no , gracias”.
By mariajesus
Informació general, Notícies | Tagged With: Día Mundial de la Prevención del Suicidio, enfermedad mental, riesgo de suicidio | | No hi ha comentaris»
Organització Mundial de la Salut
El proper 10 de setembre la Organització Mundial de la Salut ( OMS ) i l’Associació Internacional per a la Prevenció del Suïcidi ( IASP ) Copatrocinen la celebració del Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi , enguany amb el lema “El prejudici: una barrera important per a la prevenció del suïcidi”.
Els experts en salut mental coneixen molt bé que els trastorns afectius, i sobretot la depressió , són els que tenen una vinculació més estreta amb aquest fenomen. Així, la depressió augmenta 20 vegades el risc que es produeixi, de manera que, segons els estudis de Guze i Robins, i Goodwin i Jamison, fins a un 15% dels pacients amb un trastorn depressiu major poden arribar a suïcidar-se. Així mateix, s’estima que el trastorn bipolar augmenta 15 vegades el risc, mentre que la distímia és un factor que multiplica el risc per 12 respecte a la població general.
Els experts també saben d’altres trastorns mentals que tenen una forta correlació amb el suïcidi. En els seus treballs, Harris i Barraclouh van comprovar que hi ha 8,5 vegades més perill a malalts amb esquizofrènia, i entre 6 i 10 vegades, en els pacients amb ansietat.
De la mateixa manera, l’alcoholisme, i en menor mesura altres drogodependències, és també un factor que multiplica fins per 6 el risc i que actua com precipitant de les conductes suïcides. De fet, s’estima que l’abús de l’alcohol és un element present en, almenys, un de cada tres casos.
Per tant, una gran proporció de les persones que es treuen la vida pateixen malalties mentals. No obstant això, l’OMS crida l’ atenció sobre el fet que molts d’aquests malalts no reben l’atenció psiquiàtrica adequada a causa de l’estigma social associat amb la malaltia mental i amb la ideació i la conducta suïcides. Aquest estigma, que és una manera de discriminació i que està profundament arrelat en la majoria de les societats i en moltes famílies per diversos prejudicis o per ignorància, dificulta en gran mesura el tractament que necessitarien rebre persones amb malalties mentals i/o pensaments o impulsos suïcides.
No obstant això, suposa un problema de salut pública de primer ordre en tots els països. Segons les xifres que ofereix l’OMS, el suïcidi és la primera causa de mort violenta al món.
Encara que costi de creure, el nombre de vides que es perden cada any al món per suïcidi supera el nombre de morts per homicidis i el nombre causat per les guerres, sumats junts. Per cada dues persones assassinades, tres moren per suïcidi. Cada any es treuen la vida un milió de persones al món, el que equival a un suïcidi cada 40 segons. I , per a l’any 2020 , les estimacions de l’OMS preveuen que la xifra mundial arribarà al milió i mig. A més es calcula que, cada any, 20 milions d’éssers humans intenten suïcidar-se. Això sense comptar els accidents mortals inexplicables i els parasuicidios ( conductes de risc al volant , autolesions , sobredosi de drogues, no prevenció en el contagi de malalties infeccioses … ) .
Aquestes xifres posen de manifest la magnitud d’aquest problema de salut pública mundial que demana ja una resposta decidida en la qual hem d’estar involucrats tots perquè a tots ens afecta.
L’important és saber també que en la majoria de les ocasions el suïcidi es pot prevenir si s’estableixen els mitjans d’ajuda adequats, perquè gairebé totes les persones amb ideació suïcida donen avisos de les seves intencions.
de elperiodicodigital.mx
Fernando Alberca Vicente
06/09/2013
Font: Publicat amb autorització del Centre de Col·laboracions Solidàries ( CCS )
A través de Roberto Daniel Durán. Gràcies!
By mariajesus
Informació general, Notícies | Tagged With: antidepresivos, industrias farmacéuticas, medicamentos psiquiátricos | | No hi ha comentaris»
Robert Whitaker va estudiar periodisme a la Universitat de Colorado i va fer part de la seva carrera al diari “Albany Times Union”, Nova York.
El seu últim llibre va ser qualificat en una crítica de premsa per Daniel Rose, metge de la Universitat de Harvard, com “perillós”. Era la seva quarta obra. Es titulava Anatomia d’una epidèmia i ràpidament va començar a ser titllada de controversial, perquè s’enfrontava a una de les indústries més poderoses del planeta: les farmacèutiques. En el seu llibre, el periodista nord-americà Robert Whitaker sostenia que l’augment dels discapacitats per malaltia mental als Estats Units tenia una relació directa amb el major ús de medicaments psiquiàtrics.
La crítica de Rose, publicada al Boston Globe, comparava a més a Whitaker amb Thabo Mbeki, l’expresident de Sud-àfrica que es va negar a acceptar que la sida era causat pel virus del VIH i en canvi va dir que era un efecte de la malnutrició.
“Em va comparar amb algú que havia negat que la sida existia i que va fer que moltes persones morissin. Després d’aquesta crítica el llibre va morir, em van cancel·lar les entrevistes de ràdio, no van sortir més ressenyes “, explica Robert Whitaker-nominat al Premi Pulitzer en 1999 – des de la Universitat de la Sabana, als afores de Bogotà, on va arribar com a convidat al IV Simposi de Psiquiatria, “Salut mental i mitjans de comunicació”.
El procés d’investigació
El principi va ser el 2001. La investigació per al seu primer llibre, Mad in America, el va portar a concloure que els pacients d’esquizofrènia als Estats Units estaven en pitjors condicions que els malalts d’aquest mal en els països més pobres del món, a causa dels nous medicaments antipsicòtics. Es va publicar el llibre i el periodista va començar a alimentar la fama de controversial. Després que va passar l’enrenou va decidir allunyar-se uns anys de la investigació.
La reprendre cap a 2007. A partir d’aquest moment es dedicaria tres anys a construir Anatomia d’una epidèmia. En aquesta ocasió volia descobrir què passava amb les persones depressives que estaven sent tractades amb fàrmacs psiquiàtrics. La pregunta que es feia era: “Si cada vegada estàvem usant més i més medicaments, per què els casos es feien més greus? Si aquests medicaments eren tan bons, per què les xifres seguien pujant? “.
I per respondre a aquestes preguntes va anar a les bases de dades, a les xifres, i va trobar això: avui prop de quatre milions de nord-americans reben un subsidi d’incapacitat del Govern a causa d’una malaltia mental. Cada dia 850 adults i 250 nens amb una malaltia mental se sumen a aquesta llista. En 1955 existien 355.000 adults en hospitals psiquiàtrics, en les tres dècades següents (l’era de la primera generació de drogues psiquiàtriques), el nombre de discapacitats mentals es va elevar a 1,2 milions. La xifra de joves que rebien del Govern el xec per incapacitat deguda a una malaltia mental va passar de 16.200 a 1987-561569 en 2007.
Per què el creixement de les xifres coincidia amb l’arribada d’aquest tipus de medicaments? El que va trobar Whitaker en investigacions al respecte, que van començar a fer-se des dels anys 70, va ser que “les drogues antidepressives si ajuden a disminuir alguns dels efectes de la depressió en les primeres setmanes, però en els que les prenen molt temps es ha trobat que el risc que la depressió es torni crònica augmenta “, explica, i assenyala que el més irònic és que la depressió” era una malaltia episòdica, que durava un període i després desapareixia, però ara hem trobat, en que són tractats amb aquests medicaments, que es va tornar una malaltia constant, crònica “.
El seu llibre porta a més un altre plantejament igual de controversial als anteriors: segons ell, un altre problema dels antidepressius és que produeixen episodis psiquiàtrics, “i quan això passa els pacients són diagnosticats immediatament com bipolars: fa 40 anys, abans de l’ús dels antidepressius, un de cada 5.000 nord-americans tenia aquest mal i ara la proporció és un de cada 50 “.
El llibre planteja a més que aquest mateix mecanisme dels medicaments antidepressius-que tenen efecte a curt termini, però augmenten el risc d’una malaltia crònica a llarg termini-”també s’aplica per als antipsicòtics, que són fonamentals per al tractament de mals com l’esquizofrènia”.
“Per què no sabíem això abans?”, Es pregunta Whitaker, i segons després respon-es respon-que als psiquiatres nord-americans no els interessava conèixer aquestes respostes perquè “des dels anys 80 van començar a treballar amb les companyies farmacèutiques com col·laboradors, com a assessors “i van perdre tota independència. “Els psiquiatres van decidir dedicar-se a formular medicaments i van deixar als psicòlegs la part de parlar amb els pacients”.
Després de la crítica d’aquell professor de Harvard, que Anatomia d’una epidèmia morís temporalment, van començar a escoltar-se veus de suport. Potser la de major pes va arribar el 2011, quan Marcia Angell, en aquest llavors editora en cap del New England Journal of Medicine, una de les revistes més prestigioses del gremi, va ressenyar el seu llibre avalant-lo. Va començar a donar capacitacions en escoles de psiquiatria, als membres de l’Associació Nord-americana de Psiquiatria, a desenes de professionals en el món (calcula que dicta 150 xerrades a l’any).
Whitaker parla pausat, tranquil. No perd la serenitat ni per respondre si ha estat víctima d’alguna represàlia. “No, però sí vaig descobrir que una companyia que controla als que els fan mala premsa a les farmacèutiques i s’encarrega de fer-los mal seva carrera i desacreditar la feina, tenia un arxiu amb el meu nom”. No perd la tranquil·litat, insisteix, perquè fins avui no ha rebut ni una sola demanda per les seves afirmacions. Ningú ha pogut provar que estigui mentint, com va insinuar aquell professor de Harvard.
Per: Carolina Gutiérrez Torres
elespectador.com