Som un grup que desitja que la malaltia mental sigui reconeguda socialment
com una discapacitat més a Barcelona i per tot arreu. Llegir mes
No queremos seguir siendo invisibles !Luchemos contra el estigma!
Somos un grupo que desea que la enfermedad mental sea reconocida
socialmente como una discapacidad más en Barcelona y por todo el mundo. Leer más
By mariajesus
Informació general | Tagged With: Autismo, trastorno del desarrollo | | No hi ha comentaris»
By mariajesus
Informació general | Tagged With: enfermedad mental, esquizofrenia, estigma | | No hi ha comentaris»
José Manuel Arévalo
President de Sapame Granada
La seva intervenció va ser una novetat per a nosaltres ja que fins ara havíem sentit parlar de la malaltia mental, l’empoderament, l’estigma social, però sempre des de la vivència i / o estudis de professionals que no podien parlar en primera persona, persones que parlaven de nosaltres però sense haver viscut les nostres experiències.
Això ens va fer parar molta atenció per veure si podia tenir la mateixa convicció en les seves paraules que els professionals, estàvem a l’expectativa de com serien les seves paraules i no ens va defraudar!
Fotografia de la intervenció de José Manuel Arévalo (SAPAME)
Va parlar de la implantació de l’apoderament (empowerment) que ja es porta experimentant pels principals països europeus, Canadà …
Es refereix a accions en primera persona (del malalt mental) i el foment de la recuperació gràcies al suport (empoderament, saber que hi ha una persona que t’ajuda sense compromís, que et dóna sobretot un suport emocional), com a base per eliminar l’estigma.
José Manuel ens comunica les claus de la recuperació i com gestionar les nostres accions per recuperar la il · lusió per la vida.
En el procés de la recuperació entra tenir hàbits de vida saludable, estar oberts a la recuperació tenint un objectiu pel qual lluitar, accedir a les xarxes socials per no sentir-nos fora de la societat que ara tant les utilitza, ser responsables de la nostra vida, hem d’evitar les situacions de risc … tot això porta un canvi important en la concepció del dia a dia.
Va comptar una anècdota però que ens va semblar d’un gran contingut, el testimoni d’un membre de l’associació:
“M’he convertit en amo de la meva malaltia i assumeixo la responsabilitat del que faig i no faig. No deixo que la malaltia em controli … no és la meva vida, ara és part de la meva vida ”
Estem totalment d’acord, cal arribar a aquest punt.
Ara s’ha canviat la perspectiva de la recuperació, la relació professional és diferent. El professional acompanya però en una relació d’igual a igual, ja no ens cohibeix l’ésser malalt davant una persona superior és com si veiéssim una col · laboració en la nostra recuperació.
Li va donar gran importància als grups d’ajuda mútua GAM, formats per nosaltres mateixos on deixem de banda dir jo sóc esquizofrènic, jo sóc bipolar pel “sóc jo”, es té una relació més oberta, d’ajuda, no només el professional, un mateix se sent capaç de prendre les regnes de la seva vida. Siguem persones empoderades lliures. El poder el té el malalt. M’he convertit en amo de la meva malaltia. El malalt es recupera quan es té informació, relació entre iguals. La unió fa la força!. És important la participació. En la seva Associació han format a companys per ser agents d’ajuda mútua en els serveis públics. Per fomentar la recuperació. Les persones que participen en els grups d’ajuda mútua veuen un valor afegit, de vegades amb iguals comentes coses que amb professionals no. Un grup ha colaborat amb Salut Mental de Granada.
Els van donar un premi per aquesta activitat.
Sobretot, ells li donen importància i han comprovat que és més eficaç el contacte directe amb els usuaris per combatre l’estigma i l’autoestigma.
Coordinem activitats d’ajuda mútua i rehabilitació.
De vegades ens diuen: Com sóc un malalt no puc fer res … amb noies penses en el rebuig i l’inrevés. També que parlen que els professionals ens menyspreen. Quan no se’ns tracta com a persones i … donant prioritat a la malaltia mental.
Objectius que tenim: lluitar contra l’estigma i l l’autoestigma, denunciar les situacions que resultin discriminatòries (com la denúncia que hem fet de “El manicomi dels horrors”), fer estratègies conjuntes contra l’estigma.
Sent molt important el moviment associatiu com a usuaris, lluitar contra la invisibilitat, res sobre nosaltres sense nosaltres, estigma constitucional i … estigma social, els professionals ja estigmatitzen, podem tenir altres malalties: si anem d’urgències per algun dolor ens envien directament al psiquiatre i potser tenim una pedra al ronyó …
José Manuel té clar que és positiu que hagin associacions d’usuaris, gestionades pels usuaris mateixos i comptant amb l’aliança amb altres associacions similars fomentant la dinamització del associacionisme.
A Andalusia s’ha fet la Federació d’Associacions d’Usuaris de Salut Mental a la qual s’han adherit associacions de totes les províncies i el President és el mateix José Manuel Arévalo
www.enprimerapersona.org
(Hem utilitzat expressions tal com les va dir José Manuel i altres com les vivim “en primera persona”)
By mariajesus
Informació general | Tagged With: psicoterapia, salud mental, suicidio | | No hi ha comentaris»
“Tenim un problema econòmic i de ideologia: estem passant de protegir al ciutadà a un nou model neoliberal en el què predominen la disciplina i l’ordre”
25.02.2013 | 02:00
Manuel Gómez-Beneyto Mara Villamuza Catedràtic de Psiquiatria, coordinador Científic de l’Estratègia Nacional de Salut Mental
Soto del Barco.
Entrevistat per Myriam MANCISIDOR
Manuel Gómez-Beneyto és mestre de psiquiatres i una de les veus més respectades d’Europa en salut mental. Catedràtic de Psiquiatria de la Universitat de València i coordinador científic de l’Estratègia Nacional en Salut Mental, Gómez-Beneyto segueix tres línies principals d’investigació: epidemiologia psiquiàtrica, avaluació de serveis de salut mental i psicoteràpia. De caràcter afable i somriure tímid, el psiquiatre va participar aquesta setmana en un congrés organitzat per la Confederació Espanyola d’Agrupacions i Persones amb Malaltia Mental (FEAFES) a Soto del Barco sota el títol «Salut mental: avui i futur». A porta tancada, setze experts en salut mental de tot Espanya van analitzar l’evolució i els retrocessos d’aquest servei que registra cada vegada major demanda.
- Quina ha estat l’evolució de la malaltia mental a Espanya?
-No tenim dades, aquesta és la veritat. És a dir, la resposta a la seva pregunta seria que ha augmentat la demanda per depressions o l’índex de la taxa de suïcidis, però no tenim xifres que ho demostrin perquè no hi ha sistemes d’informació adequats que puguin revelar aquesta evolució de manera fiable. Però encara que no tenim dades sí que sabem que determinats canvis econòmics poden influir en la salut mental de la població, això ja està demostrat en altres països i es pot aplicar a Espanya.
- A què canvis econòmics es refereix?
-De tots els efectes que pot generar una crisi econòmica a la població, cal destacar, pel que fa a salut mental, la pobresa: no només repercuteix en una major incidència de les depressions i estats d’angoixa, sinó que a més empitjora l’evolució dels malalts a llarg termini. En segon lloc cal destacar l’endeutament, també causa de depressió i estats d’ansietat. Influeix també, en tercer lloc, l’augment de les desigualtats econòmiques percebudes, que és causa igualment de malaltia mental. D’aquesta manera, encara que no tenim dades, sabem que tots aquests factors determinen un augment de depressions.
- I de suïcidis?
-Les taxes de suïcidi a Espanya, segons les dades del Institut Nacional d’Estadística (INE), no han variat, però això no vol dir que no hi hagi hagut una variació. El que passa és que aquests canvis no els capta l’INE perquè no afecten a la suma global de suïcidis, sinó a un sector molt específic, el dels desnonats, per exemple. Que hi hagi hagut cinc, sis o set suïcidis en relació amb els desnonaments és un indicador claríssim que aquesta legislació augmenta el nombre de suïcidis, és una relació causal.
-Les persones que decideixen posar fi a la seva vida en no poder fer front a una hipoteca, estaven pertorbades prèviament?
-No, no, no. Es suïciden pel desnonament, aquí no hi ha cap dubte. Aquesta gent estava pertorbada prèviament? No està demostrat. Els estudis que s’han fet en general sobre la malaltia mental com a causa de suïcidi demostren que un percentatge important de persones tenien prèviament un trastorn mental, però ni molt menys totes. No és cert, doncs, l’argument que si algú es suïcida és malalt mental. Hi ha gent que estant en el seu seny presa decisions racionals per suïcidar-se en circumstàncies insostenibles i de gran sofriment, i això és aplicable als desnonaments.
-Davant d’això, què hauria de fer l’administració sanitària?
-L’administració sanitària hauria, d’una banda, augmentar els recursos que puguin donar resposta a aquest increment de la demanda dels trastorns de la població. No només per motius humanitaris i de justícia social, sinó per motius econòmics, ja que els qui desenvolupen quadres depressius van a engrossir el nombre de persones dependents econòmicament de l’administració i, per tant, generar un dany econòmic considerable. Per tant, des d’un punt de vista economicista, estaria justificat dedicar més recursos a aquest sector vulnerable de la població. D’altra banda, també s’hi haurien de fer o desenvolupar normatives sanitàries o generals que puguin evitar aquests problemes: un exemple seria modificar la legislació per evitar desnonaments, ja que aquesta normativa, que no afecta directament el sistema sanitari, beneficiaria la salut pública.
-Per contra, som testimonis d’una cascada de retallades …
-Estem introduint mesures de canvi en el sistema sanitari i en la legislació contràries totalment a la solució del problema, que d’aquesta manera es va a incrementar. El decret d’abril de l’any passat pel qual s’introdueixen canvis per a la sostenibilitat del sistema que condueixen a una disminució de recursos humans i material dedicats a les persones produeix una retallada en l’accessibilitat i en la cobertura del sistema sanitari. El sector que queda més desprotegit és el dels malalts mentals. S’estan aplicant legislacions contràries al que s’ha de fer. Però no només hi ha un problema econòmic, sinó d’ideologia.
-Expliqui, si us plau.
-Hi ha un problema de com concebre la societat, en general, i, en particular, l’atenció sanitària a la salut mental. Aquesta perspectiva neoliberal que s’està estenent al nostre país tendeix a ser contrària al desenvolupament d’una atenció en salut mental comunitària, que és el que es venia fent al país i que és el que la llei general de sanitat proposa i el que altres organismes internacionals com l’OMS (Organització Mundial de la Salut) donen suport. S’està tornant a una centralització del sistema, a una major atenció als malalts aguts, deixant en segon pla als crònics i, en particular, als mentals, als quals es deriva als serveis socials allunyant-els així del dret a la salut . També hi ha canvis ideològics.
- Per exemple?
-La proposta de reforma del Codi Penal afectarà també a un sector de malalts mentals greus pel fet de considerar-los perillosos de per si i no per les seves circumstàncies. D’aquesta manera es pot dir que no només hi ha una crisi econòmica, sinó de canvi de valors. Estem passant d’un sistema que tracta de protegir al ciutadà i ser just a través del benestar social a un model en el qual predominen la centralització, eficiència, disciplina i ordre que exclou moltes persones.
- Defensa el «Model Avilés» de tractament a malalts mentals greus en el seu entorn?
-El «Model Avilés» i altres ja provats, com, per exemple, el d’atenció a les famílies mitjançant tècniques de psicoeducació per entrenar a enfrontar-se a les crisis i prevenir-les, han mostrat la seva eficiència econòmica, es paguen a si mateixos i, per tant, cal donar-los suport.
Manuel Gómez-Beneyto, a Soto del Barco.
By mariajesus
Informació general | | No hi ha comentaris»
RAFA BALBUENA | SOTO DEL BARCO.
La Federació Espanyola d’Agrupacions de Familiars i Persones amb Malaltia Mental (FEAFES), va concloure ahir a Soto del Barco les seves jornades titulades “Salut Mental: Avui i Futur”. La cita es va desenvolupar a l’Hotel Palau de la Magdalena des de dimarts, convocant a professionals de la psiquiatria, tècnics de l’administració sanitària i vocals de la federació a nivell nacional, amb l’objectiu d’analitzar i debatre les estratègies presents i futures del moviment associatiu dedicat als trastorns mentals en l’actual context social i econòmic.
A l’acte de cloenda d’ahir van assistir el director general de Salut Pública del Principat, Julio Bruno, el president de FEAFES, José María Sánchez Monge, i l’alcaldessa de Muros, Carmen Arango, com a representant institucional de la comarca del Baix Nalón.
Entre les conclusions determinades, es va manifestar la “preocupació” per les retallades que s’estan produint en el context sanitari “i que poden posar en risc l’atenció a les persones amb malaltia mental i a les famílies”. Una altra proposta consisteix a visibilitzar l’acció de voluntariat, i “evitar l’ús de mesures coactives sobre pacients”, en benefici d’altres “de més i provada eficàcia com els plans individualitzats d’atenció, programa d’intervenció familiar, suport domiciliari i equip multidisciplinari i el Tractament Assertiu Comunitari “. A més, es va denunciar la “desafortunada nomenclatura” de l’avantprojecte del nou codi penal, que parla de “perillositat” en els malalts. “Això és contrari al dret internacional, de manera que s’ha de canviar per “risc”, en virtut dels casos d’inimputabilitat”.
Carmen Arango, José María Monge i Julio Bruno, ahir en Soto del Barco. :: R. B.