La Nueva España » Avilés

“El gran patiment causat pels desnonaments porta a gent en sos cabals al suïcidi”

“Tenim un problema econòmic i de ideologia: estem passant de protegir al ciutadà a un nou model neoliberal en el què predominen la disciplina i l’ordre”

25.02.2013 | 02:00

Manuel Gómez-Beneyto Mara Villamuza Catedràtic de Psiquiatria, coordinador Científic de l’Estratègia Nacional de Salut Mental

Soto del Barco.

Entrevistat per Myriam MANCISIDOR

Manuel Gómez-Beneyto és mestre de psiquiatres i una de les veus més respectades d’Europa en salut mental. Catedràtic de Psiquiatria de la Universitat de València i coordinador científic de l’Estratègia Nacional en Salut Mental, Gómez-Beneyto segueix tres línies principals d’investigació: epidemiologia psiquiàtrica, avaluació de serveis de salut mental i psicoteràpia. De caràcter afable i somriure tímid, el psiquiatre va participar aquesta setmana en un congrés organitzat per la Confederació Espanyola d’Agrupacions i Persones amb Malaltia Mental (FEAFES) a Soto del Barco sota el títol «Salut mental: avui i futur». A porta tancada, setze experts en salut mental de tot Espanya van analitzar l’evolució i els retrocessos d’aquest servei que registra cada vegada major demanda.

- Quina ha estat l’evolució de la malaltia mental a Espanya?

-No tenim dades, aquesta és la veritat. És a dir, la resposta a la seva pregunta seria que ha augmentat la demanda per depressions o l’índex de la taxa de suïcidis, però no tenim xifres que ho demostrin perquè no hi ha sistemes d’informació adequats que puguin revelar aquesta evolució de manera fiable. Però encara que no tenim dades sí que sabem que determinats canvis econòmics poden influir en la salut mental de la població, això ja està demostrat en altres països i es pot aplicar a Espanya.

- A què canvis econòmics es refereix?

-De tots els efectes que pot generar una crisi econòmica a la població, cal destacar, pel que fa a salut mental, la pobresa: no només repercuteix en una major incidència de les depressions i estats d’angoixa, sinó que a més empitjora l’evolució dels malalts a llarg termini. En segon lloc cal destacar l’endeutament, també causa de depressió i estats d’ansietat. Influeix també, en tercer lloc, l’augment de les desigualtats econòmiques percebudes, que és causa igualment de malaltia mental. D’aquesta manera, encara que no tenim dades, sabem que tots aquests factors determinen un augment de depressions.

- I de suïcidis?

-Les taxes de suïcidi a Espanya, segons les dades del Institut Nacional d’Estadística (INE), no han variat, però això no vol dir que no hi hagi hagut una variació. El que passa és que aquests canvis no els capta l’INE perquè no afecten a la suma global de suïcidis, sinó a un sector molt específic, el dels desnonats, per exemple. Que hi hagi hagut cinc, sis o set suïcidis en relació amb els desnonaments és un indicador claríssim que aquesta legislació augmenta el nombre de suïcidis, és una relació causal.

-Les persones que decideixen posar fi a la seva vida en no poder fer front a una hipoteca, estaven pertorbades prèviament?

-No, no, no. Es suïciden pel desnonament, aquí no hi ha cap dubte. Aquesta gent estava pertorbada prèviament? No està demostrat. Els estudis que s’han fet en general sobre la malaltia mental com a causa de suïcidi demostren que un percentatge important de persones tenien prèviament un trastorn mental, però ni molt menys totes. No és cert, doncs, l’argument que si algú es suïcida és malalt mental. Hi ha gent que estant en el seu seny presa decisions racionals per suïcidar-se en circumstàncies insostenibles i de gran sofriment, i això és aplicable als desnonaments.

-Davant d’això, què hauria de fer l’administració sanitària?

-L’administració sanitària hauria, d’una banda, augmentar els recursos que puguin donar resposta a aquest increment de la demanda dels trastorns de la població. No només per motius humanitaris i de justícia social, sinó per motius econòmics, ja que els qui desenvolupen quadres depressius van a engrossir el nombre de persones dependents econòmicament de l’administració i, per tant, generar un dany econòmic considerable. Per tant, des d’un punt de vista economicista, estaria justificat dedicar més recursos a aquest sector vulnerable de la població. D’altra banda, també s’hi haurien de fer o desenvolupar normatives sanitàries o generals que puguin evitar aquests problemes: un exemple seria modificar la legislació per evitar desnonaments, ja que aquesta normativa, que no afecta directament el sistema sanitari, beneficiaria la salut pública.

-Per contra, som testimonis d’una cascada de retallades …

-Estem introduint mesures de canvi en el sistema sanitari i en la legislació contràries totalment a la solució del problema, que d’aquesta manera es va a incrementar. El decret d’abril de l’any passat pel qual s’introdueixen canvis per a la sostenibilitat del sistema que condueixen a una disminució de recursos humans i material dedicats a les persones produeix una retallada en l’accessibilitat i en la cobertura del sistema sanitari. El sector que queda més desprotegit és el dels malalts mentals. S’estan aplicant legislacions contràries al que s’ha de fer. Però no només hi ha un problema econòmic, sinó d’ideologia.

-Expliqui, si us plau.

-Hi ha un problema de com concebre la societat, en general, i, en particular, l’atenció sanitària a la salut mental. Aquesta perspectiva neoliberal que s’està estenent al nostre país tendeix a ser contrària al desenvolupament d’una atenció en salut mental comunitària, que és el que es venia fent al país i que és el que la llei general de sanitat proposa i el que altres organismes internacionals com l’OMS (Organització Mundial de la Salut) donen suport. S’està tornant a una centralització del sistema, a una major atenció als malalts aguts, deixant en segon pla als crònics i, en particular, als mentals, als quals es deriva als serveis socials allunyant-els així del dret a la salut . També hi ha canvis ideològics.

- Per exemple?

-La proposta de reforma del Codi Penal afectarà també a un sector de malalts mentals greus pel fet de considerar-los perillosos de per si i no per les seves circumstàncies. D’aquesta manera es pot dir que no només hi ha una crisi econòmica, sinó de canvi de valors. Estem passant d’un sistema que tracta de protegir al ciutadà i ser just a través del benestar social a un model en el qual predominen la centralització, eficiència, disciplina i ordre que exclou moltes persones.

- Defensa el «Model Avilés» de tractament a malalts mentals greus en el seu entorn?

-El «Model Avilés» i altres ja provats, com, per exemple, el d’atenció a les famílies mitjançant tècniques de psicoeducació per entrenar a enfrontar-se a les crisis i prevenir-les, han mostrat la seva eficiència econòmica, es paguen a si mateixos i, per tant, cal donar-los suport.

Manuel Gómez-Beneyto, a Soto del Barco.