Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

DES DE LA INFÀNCIA

Activitats com la lectura i l’escriptura preserven la memòria en la vellesa

Libro, lectura, leer, escritor

Foto: EUROPA PRESS
Madrid, 4 (EUROPA PRESS) -

Una investigació recent, que es publica aquest dimecres en l’edició online de la revista ‘Neurology’, suggereix que la lectura de llibres, l’escriptura i la participació en activitats que estimulen el cervell a qualsevol edat pot preservar la memòria.

“El nostre estudi suggereix que l’exercici del cervell mitjançant la participació en activitats d’aquest tipus a través de la vida d’una persona, des de la infància fins a la vellesa, és important per a la salut del cervell en la vellesa”, resumeix l’autor de l’estudi , Robert S. Wilson, del Centre Mèdic de la Universitat Rush, a Chicago, Illinois (Estats Units).

Per a l’estudi, 294 persones van ser sotmeses a proves que mesuraven la memòria i el pensament cada any a una edat mitjana de 89 anys, a més de respondre a un qüestionari sobre si llegien llibres, escrivien o realitzaven altres activitats mentalment estimulants en la infantesa, l’adolescència, l’edat mitjana i en la seva edat actual.

Després de la seva mort, els seus cervells van ser examinats en l’autòpsia per a la comprovar els signes físics de la demència, com lesions, plaques i cabdells cerebrals. La investigació va trobar que les persones que van participar en activitats mentalment estimulants de forma primerenca i tarda a la vida tenien una menor taxa de deteriorament de la memòria en comparació amb aquells que no van participar en aquestes activitats a través de la seva vida, després d’ajustar pels diferents nivells de plaques i cabdells en el cervell.

L’activitat mental representar gairebé el 15 per cent de la diferència en el declivi més enllà del que s’explica per l’existència de plaques i cabdells neurofibril · lars al cervell. “No cal subestimar els efectes de les activitats quotidianes, com la lectura i l’escriptura, en els nostres fills, nosaltres mateixos i els nostres pares o avis”, va dir Wilson.

L’estudi va trobar que la taxa de disminució de la memòria es va reduir en un 32 per cent en persones amb activitat mental freqüent en l’edat avançada, en comparació amb les persones amb una activitat mental mitjana, mentre que la taxa de disminució d’aquells amb activitat no freqüent va ser un 48 per cent més ràpida que la d’aquells amb activitat mitjana.

Catalunya inicia un projecte pioner per a la inserció laboral de persones amb trastorns mentals

Catalunya inicia un proyecto pionero para la inserción laboral de personas con trastornos mentales

A la fotografia d’esquerra a dreta: Jaume Lanaspa director general de l’Obra Social de La Caixa, la consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat, Neus Munté, el conseller de Salut, Boi Ruiz, el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig i finalment una senyora de la qual no sabem el nom però que suposem que és la representant de l’empresa nord-americana Darmouth Psychiatric Research Center, per descart.

Catalunya iniciarà aquest dijous un pla pilot per facilitar la inserció laboral de persones amb malalties mentals greus basat en un mètode pioner ideat per l’empresa nord-americana Darmouth Psychiatric Research Center, que permet combinar l’atenció social i sanitària amb la incorporació a un lloc de treball ordinari.

A més del Darmouth Psychiatric Research Center, aquest pla pilot compta amb l’impuls de l’Obra Social La Caixa i de les conselleries de Salut, Benestar Social i Família, i Empresa i Ocupació, els titulars han rubricat aquest dimecres el conveni que ha donat llum verda al projecte.

“Aquest pla pilot permetrà eliminar barreres mentals i combatre l’estigmatització de les persones amb malaltia mental”, ha valorat en roda de premsa la consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat, Neus Munté, que també ha exalçat el foment de la igualtat d’oportunitats del projecte.

L’objectiu de la iniciativa és millorar l’accés de les persones adultes amb trastorns mentals greus a una ocupació efectiva en empreses ordinàries, mitjançant la metodologia innovadora coneguda com Treball amb Suport Individualitzat (IPS, per les sigles en anglès).

La metodologia IPS, que es basa en l’acompanyament individualitzat dels usuaris, s’ha demostrat altament efectiva per a la inserció laboral de les persones amb trastorns mentals.

Segons la Conselleria  de Salut, un 25% de la població catalana està en risc de patir en algun moment de la seva vida aquest tipus de trastorn.

El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha destacat que el pla pilot s’ha impulsat amb la “complicitat” de les entitats del sector, i s’ha mostrat confiat que la seva implantació serà un èxit.

La iniciativa es posarà en marxa a Barcelona – Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Eixample -, Girona i Baix Llobregat, i comptarà amb el suport de les eines i professionals del Programa Incorpora de l’Obra Social La Caixa , destinat al foment de la integració laboral de col·lectius vulnerables, entre els quals es troben les persones amb malalties mentals.

El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha avançat que la intenció del Govern és “anar més enllà” i expandir el pla pilot a altres punts del territori català, a més de convertir aquest programa en un dels eixos bàsics de la inserció sociolaboral de les persones amb trastorns mentals.

El director general de l’Obra Social La Caixa, Jaume Lanaspa, ha recordat que el Programa Incorpora ha permès la inserció laboral de 56.000 persones vulnerables, com dones maltractades, joves i reclusos.

“És un orgull poder treballar ara també amb persones amb trastorns mentals”, ha valorat Lanaspa, que ha destacat la importància de la inserció laboral dels col·lectius més desfavorits per a la cohesió social.

(EuropaPress)
lainformacion.com

Els trastorns alimentaris tenen pitjor pronòstic en pacients amb hiperactivitat

Els adults amb trastorns alimentaris tenen un pitjor pronòstic si pateixen símptomes d’hiperactivitat, com una major impulsivitat i severitat, segons un estudi realitzat per investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (Idibell) i dels hospitals de Bellvitge i de la Vall d’Hebron de Barcelona.

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT (BARCELONA)
Els adults amb trastorns alimentaris tenen un pitjor pronòstic si pateixen símptomes d’hiperactivitat, com una major impulsivitat i severitat, segons un estudi realitzat per investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (Idibell) i dels hospitals de Bellvitge i de la Vall d’Hebron de Barcelona.

L’estudi, realitzat amb 191 pacients, revela que els símptomes relacionats amb el trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), com és la impulsivitat, estan molt presents en els pacients amb trastorns alimentaris que han participat en l’estudi.

“Aquests trastorns els trobem sobretot en pacients amb trets de personalitat més impulsius: les pacients amb bulímia, trastorns per afartament i també en pacients amb trastorns alimentaris sense especificar, en canvi, les pacients anorèxiques més restrictives i amb més control no tenen associats aquests símptomes “, explica el cap de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l’Hospital Universitari de Bellvitge, Fernando Fernández-Aranda.

Aquests símptomes d’impulsivitat estan associats a una baixa autodirecció, un tret del caràcter que implica ser capaços de planificar i aconseguir objectius a mitjà i llarg termini, de manera que aquests pacients “tenen pitjor pronòstic perquè els és més difícil ser capaços de seguir un tractament “, segons Fernández-Aranda.

Fonts de l’Idibell han informat que la investigació ha permès desenvolupar un model que podria ser útil per detectar de forma precoç factors de risc que podrien portar a un trastorn alimentari i per a la investigació dels circuits cerebrals que regulen el sistema de recompensa i que són similars en diversos trastorns de conducta.
(EuropaPress)
lainformacion.com
dimecres, 10/07/13

Com afecta el consum de cànnabis a l’àrea del cervell que coordina moviments.

El consum crònic de cannabis altera la coordinació motora. El THC provoca una inflamació al cerebel, l’àrea del cervell que coordina els moviments i responsable de l’aprenentatge motor. EFE. 2013.06.29 – 16:46 h

Un grup d’investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han fet públic aquesta setmana que han descobert el mecanisme cerebral que altera la coordinació motora pel consum crònic de cannabis. L’estudi, que s’ha publicat aquesta setmana a la revista Journal of Clinical Investigation, ha demostrat que l’exposició crònica a la principal substància psicoactiva del cànnabis, el delta9-tetrahidrocannabinol (THC), provoca una inflamació al cerebel, l’àrea del cervell que coordina els moviments i responsable de l’aprenentatge motor. Segons ha explicat un dels investigadors del projecte, Andrés Ozaita, fins ara se sabia que el consum crònic de cannabis causa una disminució dels receptors de cànnabis, que estan presents en gairebé totes les parts del cervell i fan funcions diferents. Aquests danys són reversibles si s’interromp el consum de cànnabis i s’utilitzen fàrmacs inhibidors de la micròglia.

Amb aquesta nova investigació, han aconseguit demostrar que aquesta disminució dels receptors de cànnabis provoca un “ambient neuroinflamatorio” al cerebel, ja que s’activa la micròglia, un conjunt de cèl·lules considerades com el sistema immunitari del cervell. La micròglia, que normalment està en latent, s’activa davant el THC de la mateixa manera que quan hi ha un dany cerebral, de manera que es produeix una inflamació que impedeix el correcte funcionament del cerebel. L’estudi s’ha realitzat en ratolins de laboratori, que després de l’exposició al cànnabis, manifestaven problemes “lleus” de coordinació motora, segons ha explicat Ozaita.

Aquests danys són reversibles perquè la investigació ha demostrat que si s’interromp el consum de cànnabis i s’utilitzen fàrmacs inhibidors de la microglia, els problemes de coordinació motora es redueixen o desapareixen completament.

Segons els científics, aquest mecanisme cerebral podria funcionar igualment amb els humans ja que està demostrat que el consum crònic elevat de cànnabis provoca també problemes de coordinació fina i una disminució del nombre de receptors de cànnabis, de manera que l’únic que falta per demostrar és que la micròglia s’activa també.

El treball de recerca ha estat elaborat pels científics Laura Cutando, Arnau Busquets-Garcia, Emma Puighermanal, Maria Gomis-González, José María Delgado-García, Agnès Gruart, Rafael Maldonado i Andrés Ozaita.

Publicat a 20minutos.es