Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

May 13

17

Controlar l’ansietat

By mariajesus
Informació general | Tags: , , | | Comments»

Afrontar els problemes de manera positiva disminueix l’ansietat

Directori

Universitat Illinois
Emotion
Estats Units
Nicole Llewellyn

MADRID, 13 May. (EUROPA PRESS) -

Una nova investigació suggereix que la forma de regular les emocions, en els mals temps i en els bons, pot influir en patir ansietat o la gravetat de la mateixa, segons un estudi que es publicarà a la revista ‘Emotion’.

En una sèrie de qüestionaris, els investigadors van demanar a 179 homes i dones que expliquessin la manera com manegen les seves emocions i com de ansiosos se senten en diverses situacions.

L’equip va analitzar els resultats per veure si les diferents estratègies emocionals es van associar amb més o menys ansietat. L’estudi revela que els que participen en una estratègia de regulació emocional anomenada reavaluació, que consisteix a examinar un problema d’una manera nova, van tendir a patir menys ansietat social i menys ansietat en general que aquells que eviten l’expressió dels seus sentiments.

“Quan alguna cosa passa, cal veure el problema amb una llum més positiva, un got mig ple en comptes de mig buit”, va explicar la estudiant graduada de la Universitat d’Illinois (Estats Units) Nicole Llewellyn, qui va dirigir la investigació amb el professor de Psicologia Florin Dolços, una filial de l’Institut Beckman d’Illinois.

Aquest expert afegeix que aquesta opció suposa replantejar i avaluar el que ha passat i pensar quins són els aspectes positius, com un repte estimulant i no un problema.

Els participants de l’estudi que van utilitzar regularment aquest enfocament reconèixer tenir un nivell d’ansietat menys greu que els que tendeixen a reprimir les seves emocions.

“L’Organització Mundial de la Salut prediu que per al 2020, l’ansietat i la depressió, que tendeixen a coocurrir, estaran entre les causes més freqüents de discapacitat al món, només després de la malaltia cardiovascular”, va destacar Dolços, qui ha apuntat també que aquesta patologia porta associat “un gran cost”.

Tanmateix, va reconèixer que no tota l’ansietat és dolenta, ja que la de baix nivell pot ajudar a mantenir el tipus d’enfocament que es fa de les coses.

Segons Dolços, la supressió o tapar les emocions també pot ser una bona estratègia en una situació a curt termini, per exemple, quan el cap crida al seu empleat, com una actitud sempre positiva pot ser perillosa, fent que una persona ignori els seus problemes de salut, per exemple, o participi en conductes de risc.

Estudis anteriors havien trobat que les persones que s’inclinaven temperamentalment per centrar-se en fer que succeeixin coses bones eren menys propenses a patir d’ansietat que els que se centren en evitar que passin coses dolentes, segons Llewellyn.

Però no hi havia investigacions que expliquessin com aquesta diferència d’enfocament es traduïa en conductes que la gent podia canviar, mentre que el nou estudi explica les estratègies que contribueixen a que una persona tingui més o menys ansietat.

May 13

1

Què és la FÒBIA SOCIAL?

By mariajesus
Informació general | Tags: , , , | | Comments1 comentari»

De Disgoo

Què és la FÒBIA SOCIAL?

Publicat per Edith el abril 30, 2013 a les 4:00 am Veure bloc

La fòbia social és una por intensa d’arribar a sentir-se humiliat en situacions socials, especialment d’actuar de tal manera que es col·loqui un en una situació vergonyosa davant les altres persones. Freqüentment és hereditària i pot estar acompanyada de depressió o alcoholisme. Comença al principi de l’adolescència o encara abans.

La fòbia social afecta el 15% de la població, és un trastorn d’ansietat altament tractable

Situacions temudes per persones que pateixen Fòbia social:

-Parlar en públic
-Actuar davant d’una audiència
-Escriure o signar davant d’una persona
-Usar serveis públics (bar, cinema, banys públics)
-Entrar a llocs on hi ha gent asseguda
-Mirar als ulls de l’altre (sobretot del sexe oposat)
-Ser el centre d’atenció
-Participar en reunions:
-Iniciar una conversa
-Mantenir una conversa
-Proposar o acudir a cites
-Parlar amb persones d’autoritat
-Assistir a festes
-Parlar per telèfon
-Conèixer gent nova
-Parlar amb estranys
-Donar o defensar les pròpies opinions
-Expressar desacord
-Fer una reclamació
-Fer o acceptar compliments

Símptomes físics més freqüents en persones que pateixen fòbia sòcia:

-Rubor-Sonrojamiento

-Tensió muscular

-Sudoració
-Boca seca
-Palpitacions-Taquicàrdia
-Sensació d’opressió al cap
-Cefalea
-Molèsties gastrointestinals (buit a l’estómac, diarrea)
-Tremolors (mans-veu)
-Calfreds
-Urgència urinària

Símptomes cognitius, pensaments que presenta la persona que pateix fòbia social:

-El nucli central de la fòbia social és la por a l’avaluació negativa, la persona pensa que està sent jutjat o criticat pels altres.

-Creences:

-No saber comportar-se d’una manera adequada o competent,
-Ser vist com ansiós, feble, boig o estúpid
-Por a manifestar símptomes d’ansietat.
-Pensaments negatius:
- “Faré el ridícul”
- “Quedaré bloquejat i no sabré que dir”
- “Segur que no els interessa la meva opinió”
- “S’adonaran del nerviós que estic”
- “Creuran que sóc tonto, s’estaran rient de mi”

Reaccions conductuals, comportaments que presenten les persones que pateixen fòbia social:

-Evitació-escapament de les situacions temudes: la persona deixi de realitzar les situacions a les que li té por. Al principi estalviarà el sofriment ansiós, però inevitablement als pocs minuts s’agreujarà el component cognitiu del trastorn.

-Conductes protectores per atenuar l’ansietat: davant la por al rubor el deixar-se la barba, el maquillar en excés, utilitzar grans ulleres solars, o un cabell llarg i dirigit cap a la cara, davant la por a tremolar col · locar les mans a les butxaques o darrere, en les reunions s’abstindran de formular preguntes, beuran sense parlar, o si parlen ho faran sense aixecar la mirada.

Encara que aquest trastorn freqüentment es confon amb timidesa, no són el mateix. Les persones tímides poden sentir-se molt incòmodes quan estan amb altres persones, però no experimenten l’extrema ansietat al anticipar una situació social i no necessàriament eviten circumstàncies que les facin sentir cohibides. En canvi, les persones amb una fòbia social no necessàriament són tímides. Poden sentir-se totalment còmodes amb altres persones, però en situacions especials, com donar un discurs, poden experimentar intensa ansietat.

La fòbia social trastorna la vida normal, interferint amb una carrera o amb una relació social. Per exemple, un treballador pot deixar d’acceptar un ascens en el seu treball per no poder fer presentacions en públic. La por a un esdeveniment social pot començar setmanes abans i els símptomes poden ser esgotadors.

Aproximadament el 80% de les persones que pateixen aquest trastorn troben alleujament als seus símptomes quan reben un tractament de teràpia cognitiu-conductual, de medicaments, o una combinació d’ambdós.

Llic M. Elízabeth González Montaner
Font: www.psicoterapia-en-xarxa-salut-psíquica

Apr 13

27

És un bon article

By mariajesus
Informació general | Tags: , , | | Comments»

Vincles afectius i recreacions prevenen mals mentals

Terra

dimecres 24 abril, 2013

La presència de problemes psicològics està latent en qualsevol persona, per això, és recomanable crear vincles afectius amb la família, els amics i la parella, que és un dels factors de protecció per assolir benestar i qualitat de vida, segons l’Institut Mexicà del Segur Social (IMSS).

Les unitats esportives, centres de vacances, parcs, etc., Són espais recreatius on es realitzen diverses activitats com esport, aprenentatge d’habilitats i coneixements, que també són accions que prevenen malalties mentals o disminueixen el risc de manifestar-les.

El cap de Departament Clínic de l’Hospital Regional de Psiquiatria “Doctor Héctor Tovar Acosta”, Alejandro Córdova Castañeda, va explicar que la salut mental és el benestar que involucra les accions de pensar, sentir i actuar, que garanteixen a la persona una qualitat de vida satisfactòria i les tres afeccions psicològiques més freqüents són: els trastorns per consum de substàncies, l’ansietat i la depressió.

El psiquiatre va destacar que és comú que un pacient depressiu no busqui atenció, fins i tot pot trigar entre tres i set anys a adonar-se o acceptar el seu estat, per això, és important que familiars i amics propers a la persona detectin canvis d’ànim i el motivin a rebre tractament amb professionals.

Per evitar conseqüències greus i aconseguir superar qualsevol patiment mental, va dir que és important acudir oportunament per atenció mèdica per restablir les seves activitats en el menor temps possible, mitjançant tractaments amb fàrmacs i suport psicològic que coadjuven a la superació del problema.

L’especialista va considerar que la depressió és un problema de salut pública que es pot presentar en qualsevol edat, però, és entre els 25 i 50 anys d’edat quan hi ha major risc de manifestar aquest mal, que té el seu origen en causes psicològiques, socials o biològiques.

Córdova Castañeda va dir que hi ha criteris que faciliten el diagnòstic de la depressió, entre ells la pèrdua de l’interès en activitats, alteracions del son, principalment insomni, augment o disminució de pes corporal per variacions en la gana, inhibició de la resposta sexual, apatia, sentiments de culpa, minusvalidesa, autodevaluación, autoretret, desesperança i tendències suïcides.

Font: Terra

Apr 13

16

La depressió discrimina

By mariajesus
Informació general | Tags: , , | | Comments»

Font: Eroski Consumer

dimarts, abril 16, 2013
La discriminació de les persones que pateixen depressió és un fet habitual i constatat. Un recent estudi, del qual es parla en aquest article, aporta xifres esgarrifoses sobre això: el 79% dels afectats ha patit, almenys una vegada, algun tipus d’exclusió associat a la seva patologia mental i el 71% dels pacients afirma que vol amagar que la pateix.

Els experts alerten que patir discriminació empitjora el pronòstic de les malalties mentals i contribueix a l’aïllament social i professional dels malalts.

La depressió és un trastorn psicològic que genera molt sofriment als afectats. Tristesa, irritabilitat, falta d’energia i gana, problemes per dormir o per mantenir relacions sexuals i dificultats per treballar i per, en general, portar un ritme de vida adequat són alguns dels seus símptomes. A aquest patiment psicològic i físic cal sumar-li el que genera l’estigma.

Hi ha nombrosos estudis que assenyalen que l’estigma associat a aquesta malaltia mental encara segueix vigent. Segons una investigació de la Universitat Nacional d’Austràlia, un de cada cinc homes afirma que preferiria no treballar amb una persona que pateix depressió.

La causa cal buscar-la en els prejudicis que encara envolten a les persones amb depressió. “No treballen perquè no volen”, “Són febles”, “Eviten les responsabilitats de la vida”, “Només és qüestió de voluntat superar aquest problema”, etc. Aquestes opinions desfavorables es tradueixen en conductes com el rebuig social. Per això, a part de les repercussions que els pot generar en les seves relacions personals, molts es queixen que se senten exclosos en l’àmbit professional.

Amb depressió i estigma
Un estudi realitzat per investigadors de diversos països, i finançat per la Unió Europea, ha posat de manifest que els pacients amb depressió se senten discriminats.

Els científics van entrevistar 1.082 persones de 35 països que pateixen el trastorn. I els resultats han mostrat que el 79% havia patit algun tipus d’exclusió associat a la seva malaltia com a mínim un cop. Les conseqüències d’aquesta discriminació van ser que el 37% havia desistit d’iniciar una relació personal per aquest motiu.

En l’àmbit professional, la discriminació va ser la causa que el 25% no lluités per un lloc de treball. Com assenyala la Direcció General de Sanitat i Consumidors de la Unió Europea, “les persones que contracten treballadors poden discriminar aquells que tenen depressió, doncs temen que no puguin treballar adequadament”.

Depressió: conseqüències de no buscar un tractament
Els investigadors també van arribar a una altra conclusió: el 71% de les persones enquestades afirmava que desitjava amagar que patia el trastorn. L’estigma i la discriminació contribueixen a l’aïllament social i professional de moltes persones que pateixen aquesta malaltia.

Una altra de les greus conseqüències és que molts afectats no busquen tractament de cap tipus perquè no volen que ningú sàpiga que pateixen depressió. No volen sentir “febles” o “mandroses”, que és com les defineix l’estigma.

Fins i tot l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va fer una crida per combatre aquesta diferenciació durant la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental, el 10 d’octubre. Per tot això, la Direcció General de Sanitat i Consumidors de la Comissió Europea aconsella “reforçar la legislació per reduir la discriminació i promoure la inclusió social en tots els àmbits, com el lloc de treball, la llar, els centres acadèmics o els llocs de oci “.

Dades sobre la depressió
Segons l’Organització Mundial de la Salut, la depressió és un trastorn mental freqüent que afecta més de 350 milions de persones al món. És la principal causa mundial de discapacitat i contribueix de forma molt important a la càrrega mundial de morbiditat. Afecta més a dones que a homes. Aquesta patologia psiquiàtrica pot arribar a fer-se crònica o recurrent i dificultar de forma sensible l’acompliment en el treball o l’escola i la capacitat per afrontar la vida diària. A més, en la seva forma més greu, pot conduir al suïcidi (és la causa de prop d’un milió de morts cada any, la majoria per estar sense diagnosticar o sense tractament).

Si és lleu, es pot tractar sense medicaments, però quan té caràcter moderat o greu, són necessaris els fàrmacs i la psicoteràpia professional. Tot i que es disposa de tractaments eficaços per a la depressió, més de la meitat dels afectats a tot el món (i més del 90% en alguns països) no els reben.

« Previous Page