Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

Ens va cridar molt l’atenció aquesta notícia rebuda a través de Roberto Daniel Durán.
A Anglaterra les persones amb trastorn bipolar tenen accés a tractament terapèutic a través d’internet. Segons el testimoni aquest tractament va bé. Quan es provarà aquí???????? Mentre no es provi no sabrem si aquest tractament va bé a persones amb un altre tipus d’educació o mentalitat. El que va bé a un grup de població amb unes característiques concretes, no es pot extrapolar, sense experimentar, en un altre tipus de població.

7 maig 2013 • 11:18 • actualitzat a les 11:58

Teràpia en línia per ajudar a bipolars

vidayestilo.terra.com

“Tendeixo a pensar que estic en una pel · lícula, com a The Truman Show. Sóc l’estrella, en el meu propi planeta”.

Les persones amb bipolaritat pateixen de canvis abruptes en l’estat d’ànim.

“És bastant agradable per a mi, però una mica estrany per als altres”.

Michael té 29 anys i viu a Cheshire, Anglaterra. Va ser diagnosticat amb trastorn bipolar després d’experimentar el punt més àlgid d’aquests episodis de canvis abruptes en l’estat d’ànim mentre viatjava després d’acabar la universitat.

Una temporada a l’hospital fa uns anys el va portar a sessions setmanals de teràpia per un any, el que el va ajudar a manejar l’impacte que els seus estats d’ànim tenen en la seva vida.

Un estudi sobre teràpia per internet realitzat a la Universitat de Lancaster podria tenir la clau per evitar una recaiguda.

Com adolescent, Michael tenia canvis tan bruscos en el seu estat d’ànim que el seu metge va pensar que tenia un trastorn d’hiperactivitat.

Però no va ser fins 2007 que va poder posar un nom als períodes de mania que caracteritzen el seu tipus de trastorn bipolar.

Entendre els seus estats d’ànim i tractar de controlar allò que els provoquen són reptes constants per a ell, i al mateix temps, ser bipolar és clarament part de la seva personalitat.

“Sóc una persona molt productiva. M’he de mantenir ocupat i estimulat. La gent diu que de vegades sóc com una màquina”.

Molts llocs de treball

Des dels 16 anys, Michael ha tingut entre 30 i 40 treballs. Actualment combina tres ocupacions de mitja jornada, a més d’escriure poesia i ser tutor d’anglès durant el seu temps lliure.

Pot passar diverses setmanes decaigut, però en general són els moments àlgids els que dominen.

Michael assegura tenir accés a una font d’ajuda psicològica en línia, que ha estat desenvolupat per un equip d’investigadors del Centre Spectrum per a la Investigació de Salut Mental a Lancaster, no té preu a causa de que va poder adaptar-la a les seves pròpies necessitats.

El professor Steve Jones, cap de l’estudi, explica que aquesta teràpia ofereix una alternativa als tractaments tradicionals cara a cara, als que poques persones bipolars tenen accés.

Part del problema de les persones que pateixen de trastorn bipolar es deu a la demora en el diagnòstic.

L’especialista assenyala que una prova controlada de 100 persones amb bipolaritat-la meitat d’ells va usar l’eina interactiva-va llançar resultats prometedors.

“Els donem informació sobre el trastorn i les estratègies per millorar l’ànim, després revisem les seves experiències de recuperació i com segueixen amb les seves vides”.

Jones afegeix que hi va haver “un augment significatiu en la autorecuperació dels pacients. També es van sentir més positius i optimistes”.

Coneixement limitat

Per l’especialista, part del problema de les persones que pateixen de trastorn bipolar es deu a la demora en el diagnòstic ia la falta d’informació sobre la naturalesa de la malaltia.

“En la majoria dels casos encara pren més de deu anys el diagnòstic”, afegeix Jones.

“Alguns metges només li diuen als pacients què fer, sense donar cap explicació racional. Com a resultat, les persones són poc entusiastes amb el tractament i aquest sembla no funcionar perquè els afectats no saben de quina forma és beneficiós”.

En donar més informació als pacients, ells guanyen més autonomia i poden aprendre a manejar els seus propis símptomes.

Oferir-a internet el fa més accessible.

Michael li ha donat a la seva família i nuvi accés a la pàgina en línia perquè puguin donar-li suport, cosa que-segons ell-ha estat beneficiós per a tots.

Ell assegura que poder controlar el seu trastorn bipolar ha requerit canvis senzills en la seva vida. “Si necessito menjar, senzillament vaig i ho faig. Si vull fer una pausa a la feina, ho faig”.

“Quan es tracta de salut mental, no pots regular les emocions”.

Michael també tracta de mantenir una rutina i un bon equilibri entre treball i temps lliure.

El Centre Spectrum està realitzant un altre estudi sobre com ajudar els pares contrastorno bipolar.

“Si vius un trastorn caracteritzat per la inestabilitat, llavors la paternitat representa un repte molt més gran que per a la resta de les persones”, explica Jones.

Amb la creació d’una eina multimèdia per augmentar la confiança en pares amb aquest trastorn, l’objectiu és fomentar una criança més estable dels fills.

Si s’estabilitza l’estat d’ànim dels pares, els fills són menys propensos a desarrollarsíntomas bipolars que, segons algunes evidències, és possible en famílies.

SÍMPTOMES: Baix estat d’ànim, depressió intensa i desesperació.

Drets reservats. Tots els drets dels continguts d’aquest lloc (inclosos els d’autor) són propietat de la British Broadcasting Corporation (BBC, Corporació Britànica de Radiodifusió).

El passat dia 21 de maig, durant l’Audiència Pública, ens vam assabentar de l’existència d’aquesta Associació per mitjà del representant de l’AAVV de l’Esquerra de l’Eixample. Ja que en les seves peticions també va incloure les d’aquesta Associació. Ens va donar el telèfon del president de l’Associació, Sr Jordi Blanch i aviat ens vam posar en contacte.

Van ser tan amables de rebre’ns deseguida ja que el dia 24 de maig ens vam reunir.

Qui escriu és la representant de les persones amb disfunció mental davant l’IMD de l’Ajuntament de Barcelona, ​​sé que és el meu deure estar al tant de totes les persones amb qualsevol malaltia mental fins i tot amb l’autisme, per això i al parlar-ne amb el representant de l’AAVV i dir-nos que ells necessitaven ajuda, ens vam posar en moviment. Ho hauria fet per qualsevol associació d’usuaris de salut mental que m’haguessin dit, tot i que m’han arribat crítiques que només em moc per aquest apartat de la salut mental ja que tinc un fill amb autisme. Qui ha parlat per fer-me mal no em coneix perquè sóc una persona lleial i honesta i fidel als que em van triar que menys uns pocs, en la seva gran majoria tenien altres malalties. Per cert a casa meva, per sort o per desgràcia, mai se sap, tenim dues classes més de malalties mentals.

Però si està clar que els més oblidats de la sanitat catalana són els malalts mentals, encara més, dins d’aquests, hi ha els que pateixen autisme. Perquè per desgràcia fins i tot els que posseeixen bones intel·ligències necessiten supervisió, per ser persones bones, sense mala intenció, que no comprenen els dobles sentits, ni la ironia, ni els acudits … persones fàcilment manipulables per altres que no nomenaria com a persones i que els poden fer molt de mal.

APAM és una Associació de Pares amb fills amb Autisme sense ànim de lucre, vinculats a la creació d’un centre per a autistes a la presó Model de Barcelona. Els objectius de APAM són aconseguir que un pavelló de l’actual presó Model de Barcelona, ​​vingui a ser, quan es tanqui definitivament, un Centre de dia, una Residència i un Centre de Referència i Estudi per a les persones amb trastorns de l’espectre autista.

Vam estar parlant i per suposat estant d’acord en tot.

No es pot explicar que en l’actual Barcelona no hi hagi l’atenció necessària per a aquestes persones, quan segons l’OMS cada dia augmenta el nombre de casos. No es pot explicar que no hi hagi investigadors autòctons que es puguin també alimentar dels avenços mèdics mundials. No es pot explicar que hagin tan pocs metges especialistes en persones amb autisme adultes. No es pot explicar que fins i tot en les campanyes contra l’estigma social siguin els grans oblidats … i així seguiria i seguiria …

Hem quedat en una segona reunió on cada part, anirem aportant el nostre granet de sorra, com solem dir “sense presses però sense pauses” i sobretot que aquesta reivindicació no es quedi en foc d’encenalls o en el pitjor dels casos que aquest espai tan reivindicat des de l’any 2010 per APAM passi a altres mans, per la lluita de poders existent entre associacions.

Aquests pares saben que potser tot aquest moviment al final no podrà arribar als seus fills però no els importa, són solidaris i ho volen per a tots, incloses futures generacions.

Per a connectar amb ells:

Correu electrònic: avvee@suport.org

 

Ens ha costat una mica de temps, però una persona va confiar en nosaltres i vam poder començar amb el nostre primer taller d’Informàtica Bàsica i Internet.

La persona a la qual sempre li estarem molt agraïts és la Sra Anna Surt, bibliotecària de la Biblioteca Sagrada Família que ens ha donat totes les facilitats possibles amb el seu equip. Ella també ens va ajudar en la recerca de la persona voluntària per a ser la monitora del taller, és una persona tota en si una delicadesa i amb una gran paciència. Sobretot destaquem-hi la il·lusió i la gran alegria amb què fa la seva feina. Gràcies Blanca!

Quan acabi el taller per aquest curs, li farem una entrevista perquè ens expliqui les seves impressions personals.

El primer dia vam fer unes fotografies -a continuació posarem una d’elles-, ara hi ha tres alumnes més, però la quantitat d’alumnes no ens preocupa, no volem que siguin molts per així poder fer-ho molt bé. Si haguessin molts seria com fer un taller comú amb el problema de no poder atendre a tots i llavors el resultat no seria vàlid. Nosaltres per les nostres característiques som una mica més lents per aprendre, per la medicació que prenem, per tenir llacunes de memòria per la mateixa malaltia, etc … igualment ho hem fet obert a altres persones sense malaltia mental, però amb les mateixes circumstàncies d’aprenentatge d’haver de partir de zero en aquestes matèries.

Posem aquesta notícia perquè en Ammbar ens agradaria que en comptes de Castella la Manxa posés Catalunya, però explicant la realitat. Amics catalans esteu d’acord?

Notícia d’Europa Press
SEGONS DETALLA EL SESCAM
Castella-la Manxa treballa en un pla d’assistència integral de Salut Mental

El Servei de Salut de Castella-la Manxa (SESCAM) treballa en un nou disseny de processos assistencials de les patologies cròniques més prevalents que permetin donar respostes “més adequades” als pacients en què els professionals d’Infermeria tindran un paper fonamental, segons ha indicat el gerent del SESCAM, Luis Carretero.

Carretero, que ha inaugurat a Toledo les Jornades d’Infermeria de l’Associació Nacional d’Infermeria de Salut Mental, ha assenyalat que l’objectiu d’aquest canvi és millorar l’organització dels recursos disponibles, que asseguri l’àmplia realitat psicopatològica i vital del pacient, segons ha informat la Junta en nota de premsa.

En aquest sentit, ha posat d’exemple els processos que els professionals del SESCAM estan desenvolupant i posant en marxa actualment, com el dirigit al trastorn mental greu, als primers episodis psicòtics o al trastorn mental comú.

Segons Luis Carretero, “cal desenvolupar les nostres estratègies de manera transversal com es fa en Salut Mental, mirant des del punt de vista del pacient i comptar amb professionals adequadament formats i experimentats en la seva atenció, com els que tenim a la Comunitat”.

El gerent del SESCAM ha destacat el paper fonamental dels professionals d’Infermeria “com a referent dels pacients, ja que és la persona més propera i assequible a aquests”.

Per la seva banda, la directora d’Ordenació Assistencial del SESCAM, Natividad Comes, ha ressaltat que “el repte dels Sistemes de Salut en el moment actual, és l’atenció als pacients crònics, on els professionals d’Infermeria es converteixin en referent del pacient i el seu cuidador, com a eix coordinador entre les seves necessitats i tots els recursos que ofereix el Sistema “.

Així mateix, ha destacat que en l’última renovació de la Junta Directiva de l’Associació Nacional d’Infermeria de Salut Mental es nomenés a dues persones que treballen a Castella-la Manxa per dirigir aquesta entitat, com són Aurora Sánchez i Manuel Castellanos.

En aquesta Jornada s’han donat cita més d’un centenar de professionals d’Infermeria que abordaran entre altres assumptes qüestions com les cures del pacient, el rol dels gestors de casos, les experiències i programes de Continuïtat de Cures i el present i futur de la infermera especialista en Salut Mental