Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

Estem totalment d’acord, només pel fet de ser dona, s’arriba després que l’home a un tractament rehabilitador.

Gobierno afirma que la "intolerancia" a que la mujer tenga adicción hace que llegue "peor y más tarde" a un tratamiento

El Govern afirma que la “intolerància” que la dona tingui addicció fa que arribi “pitjor i més tard” a un tractament.
lainformacion.com
dimecres, 26/06/13 – 17:03

Adverteix també que hi ha una relació biunívoca entre consum de substàncies i maltractament

MÀLAGA, 26 (EUROPA PRESS) El delegat del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, Francisco Babín, ha advertit aquest dimecres que la dona consumidora d’algun tipus de droga si veniu per ser tractada, ja que “moltes vegades no arriba perquè el seu problema de consum és invisible per a la societat “, ho fa” més tard i en pitjors condicions “que l’home. Això es deu, segons ha explicat, “més rebuig social a l’addicció de la dona”, que es dóna sobretot pel que fa a tabac, alcohol i psicofàrmacs o hipnòtics, en tant que “hi ha una intolerància absoluta davant alguna cosa que és una malaltia crònica “i que, no obstant això, es tolera” millor “si es tracta d’un home, tant per l’entorn familiar com en el social en general. Babín, que ha participat a Màlaga en un seminari sobre dones i drogues, organitzat per la Secretaria d’Estat de Serveis Socials i Igualtat i l’Institut Interregional de les Nacions Unides per la Delinqüència i la Justícia (UNICRI), amb motiu del Dia Internacional de la Lluita Contra l’Ús Indegut i el Tràfic Il·lícit de Drogues, també ha fet èmfasi que el maltractament pot conduir a consumir drogues i, a més, ha apuntat que en el marc del consum s’està “en una situació de major vulnerabilitat a l’hora de rebre maltractament”. Durant la seva intervenció en aquest seminari, inaugurat per la delegada del Govern a Andalusia, Carmen Crespo, i que ha inclòs les taules rodones ‘Perspectives institucionals del problema de gènere en les addiccions’ i ‘El problema de gènere en les addiccions contemplat per les ONG, Babín ha deixat clar que “hi ha una relació biunívoca entre consum de substàncies i maltractament “. En aquest punt, la delegada del Govern per a la Violència de Gènere, Blanca Hernández, ha ressaltat “la incapacitat o dificultat” de detectar les dones consumidores què són víctimes de violència de gènere. Com a conseqüència d’això, no van als recursos que els ofereix l’Administració. “En molts casos es normalitza la situació de maltractament”, ha asseverat Hernández, afegint, a més, que el 80 per cent de dones que tenen algun tipus de drogodependència han estat víctimes, per tant, “és evident que hi ha una situació d’interrelació”. La delegada del Govern per a la Violència de Gènere ha apuntat, així mateix, la “dificultat” que tenen aquestes dones amb “aquest doble estigma” per inserir-se social i laboralment . De la mateixa manera, Babín ha indicat que el major rebuig social a la condició d’addicció per part de la dona implica que, “quan per fi accedeix al tractament, moltes vegades es troba sola, sense suport ni tan sols familiar”. Tant Babín com la resta de participants han incidit en la importància de la prevenció i que en el tema de les addiccions “hi ha tot un seguit de diferències pel que fa al gènere, que s’han de tenir en compte a l’hora d’abordar aquest problema” . Així, la directora d’Igualtat i l’Institut de la Dona, Carmen Plaza, ha assenyalat que cal tenir en compte les “diferències” entre homes i dones en aquesta matèria, de manera que “es dissenyin polítiques més adequades i focalitzades i que siguin més efectives en la prevenció i en el tractament “. Aquestes diferències es donen també en els motius que porten al consum, com ara “una taxa d’activitat menor en el cas de les dones i d’atur major, menor retribució, una vida laboral més intermitent i menys sòlida, la doble jornada que incideix en la dificultat de conciliar vida laboral i professional i tenir situacions de major estrès, que dóna lloc a una major vulnerabilitat que, al seu torn, pot portar al consum d’alcohol, tabac o antidepressius “. També hi influeixen altres qüestions com la imatge corporal, el percebre que “el consum de drogues pot ser un element per controlar la gana”, un aspecte en què les adolescents són “especialment sensibles”, ha advertit Plaza.

HIPNOSEDANTES

Según les estadístiques, en línies generals, els consums de totes les substàncies són més freqüents en els homes que en les dones, però, ha comentat Babín, hi ha una excepció pel que fa als hipnosedants, la freqüència de presa entre les dones duplica la dels varones. A més amés, s’ha referit el delegat del Govern durant la seva exposició al tabac, en el qual en els últims mesos es detecta “un intens descens” en el consum entre els homes, sent només “moderat” entre les mujeres.En general, la directora d’Igualtat i l’Institut de la Dona ha precisat que “no és que la dona s’incorpori al consum de drogues, sinó que fins ara hi ha hagut un consum invisibilitzat, sobretot d’alcohol i psicofàrmacs, que ara emergeix”. En aquest seminari ha participat també Alice Rena, de l’UNICRI, qui ha presentat el projecte ‘Dawn’, que possibilita la creació d’una xarxa internacional per incorporar a aquesta problemàtica les qüestions de gènere i tenir en compte així les característiques específiques de la dona tant en la prevenció com en el tractament.

CARMEN CRESPO
Finalment, en la inauguració d’aquest seminari la delegada del Govern a Andalusia ha posat èmfasi en la “importància” de l’enfocament de gènere en totes les polítiques relacionades amb la lluita contra l’ús indegut i el tràfic il·lícit de drogues. Així, ha insistit que “totes les accions previstes en el Pla d’Acció sobre drogues 2013-2016 participen de la premissa bàsica de dur a terme a través d’una visió transversal amb enfocament de gènere, incorporant les necessitats específiques de la dona”. Crespo ha destacat, igualment, que la lluita contra el narcotràfic, la prevenció i l’ajuda a la reinserció i el tractament de les persones drogodependents són “els eixos principals” de la política antidroga que desenvolupa el Govern de Espanya.A més a més, ha ressaltat la tasca de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i de Vigilància Duanera en la lluita contra el narcotràfic i ha recordat les últimes confiscacions de droga realitzades a Andalusia, que ha qualificat com “històriques”: més de 30 tones intervingudes a Algesires (Cadis) per la Guàrdia Civil, més de 60 trobades a Còrdova per la Policia Nacional i una gran trama de plantació i tràfic de marihuana, amb ramificacions internacionals, desarticulada a la província de Màlaga amb una vintena de detenidos. Según les dades facilitades per Crespo, més de 2,5 milions d’escolars de l’Estat espanyol han participat en programes estructurats o activitats puntuals de prevenció, més de 200.000 famílies, en programes de prevenció, i hi ha hagut més de 400.000 participants en iniciatives d’oci alternatiu al consum de sustancias. En Espanya són gairebé 100.000 les persones ateses anualment en centres de tractament i d’elles més de 13.000 es van incloure en programes d’integració laboral. Un total de 17.000 van ser ateses en actuacions d’emergència en comissaries i jutjats i es van dictar més de 230.000 sentències de mesures alternatives a prisión. En Andalusia, la delegada del Govern ha defensat de manera especial el desenvolupament del Pla Director, al qual troben adherits més de 2.400 centres escolars i que “constitueix una potent eina de prevenció en l’àmbit educatiu, que resulta fonamental per a la conscienciació dels menors i el seu entorn familiar”. Respecte al Pla Nacional de Drogues, Crespo ha assenyalat que “Andalusia rep 1,45 milions d’euros del Govern d’Espanya.” És la comunitat autònoma més beneficiada quant a aportació de fons es refereix “, ha conclòs. (EuropaPress)

Un jove amb trastorn bipolar narra en clau d’humor i amb anècdotes el seu trastorn per tal de difondre la malaltia

lainformacion.com
diumenge, 23/06/13 – 10:16

Assegura que el seu llibre, “eina” per explicar la seva experiència, serveix per portar a la piscina i passar una estona entretinguda

VALLADOLID, 23 (EUROPA PRESS)
El jove pamplonès Sergio Saldaña presenta aquest dilluns a Valladolid el seu llibre ‘Tinc trastorn bipolar. Desmitificaciones i anècdotes ‘, en el qual pretén difondre i apropar la malaltia mental als altres en clau d’humor i, com diu, a través d’una publicació “piscinera total”, que es pot portar a la piscina per passar una estona “entretingut “. Saldaña, pamplonès però amb la meitat de la seva família a Valladolid, presentarà la publicació a la llibreria Oletum a partir de les 18.30 hores i participarà en una xerrada organitzada per l’Associació El Pont al Centre Cívic José Mosquera de la capital val·lisoletana. L’autor, en declaracions a Europa Press, ha explicat que el llibre és una “eina” per difondre aquesta malaltia i la seva “batalla” contra l’estigma que hi ha contra aquestes patologies i intentar informar, “lluitar” contra el desconeixement i que ” la veïna del tercer “pugui acostar-se més al saber en què consisteix”. Sergio Saldaña assegura que es pren tot això “fent un sa exercici” que és riure de si mateix i per això compta en clau d’humor anècdotes que li han passat a conseqüència d’una malaltia “molt fotuda”.

VIVÈNCIES PERSONALS
En definitiva, tracta d’explicar “batalletes” com les que ha viscut en la seva època d’universitari, a la Universitat Pública de Navarra, on va estudiar Enginyeria Tècnica Agrícola i va tenir “certs topades” amb alguns professors, cosa que recull en el llibre, al igual que l’ocasió en què per no passar consulta amb un psiquiatre sense entrar en un centre va pujar a un arbre i va aconseguir que el doctor passés consulta des de baix. Saldaña reconeix que és un llibre “pisciner totalment”, per portar-lo a la piscina i passar una estona entretinguda, sense que tingui una altra ambició, ja que “no és una tesi doctoral”, sinó que la idea és que passi de “mà a mà” i es divulgui la malaltia perquè la gent la conozca. Així, tracta de fer una invitació a la reflexió “des de l’optimisme”, mirant un mateix al marge del suport d’amics, família i psiquiatra. No obstant això, creu que “no cal obviar” la responsabilitat que amb elles mateixes tenen les persones que pateixen aquesta malaltia i creu que cal projectar el que ha passat en el passat per prevenir actuacions en el futur. Sergio Saldaña no ha volgut donar consells a persones amb aquesta malaltia, considera que “no és qui”, però ha explicat que cal “separar” el caràcter de cadascú” i ha insistit que tots saben que “riure-se d’un mateix és un exercici saludable”, en aquest cas dels errors comesos. (EuropaPress)

Prof. Dr. Niels Mulder
Presidente de la EAOF

Dr. D. Juan José Martínez-Jambrina
Presidente del Comité Organizador Local

Invitació al Segon Congrés Europeu sobre Tractament Assertiu Comunitari
Millorant la integració

Benvolguts companys,

El convidem cordialment al II Congrés Europeu sobre Tractament Assertiu, el lema en aquesta edició és “Millorant la integració”.
Millorant la integració fa referència tant a la integració dels serveis com a la pròpia integració dels pacients de tornada a la societat. El primer i inspirador Congrés Europeu en Tractament Assertiu va demostrar que encara hi ha molta feina per fer per millorar la disponibilitat i qualitat en la cura i tractament de pacients amb malalties mentals greus, especialment pel que fa a la integració.

La integració dels serveis és molt important en el cas dels pacients amb malalties mentals greus, perquè aquests pacients tenen unes necessitats molt complexes. Molts pacients, al seu torn, necessiten també serveis de tractament assertiu, ja que són pacients difícils a l’hora d’aconseguir que segueixin la medicació. Per prevenir la fragmentació, els serveis d’atenció necessiten per tant ser un ens integrat, el Tractament Assertiu Comunitari és un model per al subministrament d’aquests serveis integrats.

La integració dels pacients en la societat es refereix a la participació en l’educació, relacions socials, activitats d’oci i laborals. Tot això és força problemàtic per a molts dels nostres pacients. A través d’intervencions l’objectiu de millorar la integració social, com la consecució d’una llar, ocupació subvencionat i integració en grups de recuperació, podem estimular la integració de l’individu a nivell social. Aquestes intervencions poden ser integrades en un model de tractament a pacients externs que al seu torn faciliti el tractament assertiu.

Durant el II Congrés Europeu sobre Tractament Assertiu aunaremos nostre coneixement en TAC i integració a Europa.

L’objectiu més ampli que pretén abastar aquest congrés és ajuntar especialistes clínics, investigadors, legisladors, representants de pacient i associacions de famílies per discutir formes d’optimitzar el tractament extern en pacients amb malalties mentals greus.

La Fundació Europea de Tractament Assertiu dóna forma a una xarxa europea, a través de l’organització de congressos internacionals en Tractament Assertiu cada dos anys. La EAOF estimula la investigació en diferents països per investigar i comparar models de TA, el cost-efectivitat, i el desenvolupament i implementació d’altres pràctiques basades en l’evidència dins d’un determinat context del TA. La EAOF tractarà d’assegurar que els ciutadans més vulnerables a les nostres comunitats reben unes cures de la major qualitat possible.

Esperem comptar amb la seva participació a la bonica ciutat d’Avilés a Espanya!

Prof Dr Niels Mulder
President de la EAOF

Dr D. Juan José Martínez-Jambrina
President del Comitè Organitzador Local


ACTUALITAT / FIRA
Indignant cartell a la Sínia que prohibeix pujar a les persones “anormals”

Cartell on diuen “anormals” als discapacitats
■ Es refereix d’aquesta manera tan despectiva a les persones amb alguna discapacitat

REDACCIÓ | 23 juny 2013
Actualitzat 02:10 hores

Cartel donde llaman "anormales" a los discapacitados

ALGESIRES. – Familiars d’un jove d’Algesires de 20 anys que pateix una discapacitat del 70%, han mostrat la seva indignació i rebuig davant el que consideren una falta de respecte al col·lectiu al qual diuen als seus cartells “anormals”, en referència a l’ús de la atracció per part de persones amb alguna discapacitat.

“És increïble que encara ens trobem coses així. El meu germà va tots els anys a la fira perquè realment la gaudeix, i es munta en les atraccions que creiem oportunes “, comenta a HORASUR la germana del ciutadà afectat.

La família ha anunciat que presentarà una reclamació davant l’Oficina del Consumidor, davant les associacions dedicades a la discapacitat, i davant el mateix ajuntament, al qual demana que s’interessi per aquest cartell denigrant. “No sé si servirà d’alguna cosa, però almenys la idea és que es retractin, que a aquests firaires els queda molt estiu i moltes festes per davant, i dubto molt que canviïn el cartell perquè sí”.

“És increïble, només cal que en el cartell posi que prohibeix l’entrada als endimoniats, és com si estiguéssim en l’Edat Mitjana”, assegura la germana.

LA TERCERA PELL DELS FAMILIARS

Ja en el terreny més personal, ens explica la germana de l’afectat que “Les persones que convivim amb una persona amb una discapacitat mental, hem d’inventar una segona o una tercera pell, que ens serveix quan sortim a l’exterior, per fer una passejada per carrer, per la platja o anar al cinema, o prendre alguna cosa en un bar.

Comprenc que el desconegut creu curiositat, però per desgràcia, també crea burles, rialletes ni molt menys dissimulades, i un llarg etc. Aquestes pells artificials creades per cada un aconsegueixen que no anem a aquestes persones i perdem els papers en aquests moments, i intentem seguir gaudint del passeig “.

www.horasur.digital.com