Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

El passat dia 21 de maig, durant l’Audiència Pública, ens vam assabentar de l’existència d’aquesta Associació per mitjà del representant de l’AAVV de l’Esquerra de l’Eixample. Ja que en les seves peticions també va incloure les d’aquesta Associació. Ens va donar el telèfon del president de l’Associació, Sr Jordi Blanch i aviat ens vam posar en contacte.

Van ser tan amables de rebre’ns deseguida ja que el dia 24 de maig ens vam reunir.

Qui escriu és la representant de les persones amb disfunció mental davant l’IMD de l’Ajuntament de Barcelona, ​​sé que és el meu deure estar al tant de totes les persones amb qualsevol malaltia mental fins i tot amb l’autisme, per això i al parlar-ne amb el representant de l’AAVV i dir-nos que ells necessitaven ajuda, ens vam posar en moviment. Ho hauria fet per qualsevol associació d’usuaris de salut mental que m’haguessin dit, tot i que m’han arribat crítiques que només em moc per aquest apartat de la salut mental ja que tinc un fill amb autisme. Qui ha parlat per fer-me mal no em coneix perquè sóc una persona lleial i honesta i fidel als que em van triar que menys uns pocs, en la seva gran majoria tenien altres malalties. Per cert a casa meva, per sort o per desgràcia, mai se sap, tenim dues classes més de malalties mentals.

Però si està clar que els més oblidats de la sanitat catalana són els malalts mentals, encara més, dins d’aquests, hi ha els que pateixen autisme. Perquè per desgràcia fins i tot els que posseeixen bones intel·ligències necessiten supervisió, per ser persones bones, sense mala intenció, que no comprenen els dobles sentits, ni la ironia, ni els acudits … persones fàcilment manipulables per altres que no nomenaria com a persones i que els poden fer molt de mal.

APAM és una Associació de Pares amb fills amb Autisme sense ànim de lucre, vinculats a la creació d’un centre per a autistes a la presó Model de Barcelona. Els objectius de APAM són aconseguir que un pavelló de l’actual presó Model de Barcelona, ​​vingui a ser, quan es tanqui definitivament, un Centre de dia, una Residència i un Centre de Referència i Estudi per a les persones amb trastorns de l’espectre autista.

Vam estar parlant i per suposat estant d’acord en tot.

No es pot explicar que en l’actual Barcelona no hi hagi l’atenció necessària per a aquestes persones, quan segons l’OMS cada dia augmenta el nombre de casos. No es pot explicar que no hi hagi investigadors autòctons que es puguin també alimentar dels avenços mèdics mundials. No es pot explicar que hagin tan pocs metges especialistes en persones amb autisme adultes. No es pot explicar que fins i tot en les campanyes contra l’estigma social siguin els grans oblidats … i així seguiria i seguiria …

Hem quedat en una segona reunió on cada part, anirem aportant el nostre granet de sorra, com solem dir “sense presses però sense pauses” i sobretot que aquesta reivindicació no es quedi en foc d’encenalls o en el pitjor dels casos que aquest espai tan reivindicat des de l’any 2010 per APAM passi a altres mans, per la lluita de poders existent entre associacions.

Aquests pares saben que potser tot aquest moviment al final no podrà arribar als seus fills però no els importa, són solidaris i ho volen per a tots, incloses futures generacions.

Per a connectar amb ells:

Correu electrònic: avvee@suport.org

 

El dia 23 de maig vam tenir reunió al CEP. de Barcelona, a la fotografia estem dos representants, un per cada institució. Pel CEP la Sra Irene Escolar i per Ammbar, M. Jesús Peláez.

Va ser una reunió de treball en la qual vam exposar per ambdues parts, primer els qui érem i després a què estàvem interessats.

Ens va agradar moltíssim l’ideari del CEP i com podia ser beneficiós per a alguns dels nostres socis en aquests temps de crisi. Quedem en un projecte de col·laboració mútua, per part d’ells davant la nostra petició argumentada, considerar l’assistència necessària per als usuaris que la necessitin i no puguin aconseguir-la d’una altra manera i per la nostra part només enviar a les persones que abans hàgim estudiat les condicions mentals i econòmiques actuals.

Què significa CEP.?: Centre d’Entrenament Psicoterapeutes Eric Berne SL

Qui són?: Al Centre d’Entrenament per a Psicoterapeutes Eric Berne (CEP Eric Berne) de Barcelona, conflueixen diversos professionals de l’àmbit de l’atenció en salut mental, amb una dilatada experiència en diferents modalitats d’intervenció: individual, grupal, institucional i social.

Fan una assistència psicoterapèutica social, on es pot donar el cas de ser psicòlegs sense experiència els qui puguin atendre, però sempre dirigits i supervisats pels especialistes de l’equip del CEP. Estem totalment d’acord que ningú neix ensenyat.

Si algú necessita més informació nosaltres gustosos podem oferir-la, però us deixem el seu correu electrònic i la pàgina web:

info@cepericberne.com

www.cepericberne.com

Va ser una reunió de la qual vam sortir molt animats, pensant que també en els professionals de la salut mental hi ha persones que pensen sense ànim de lucre.

 

Encara que siguin dues línies no volem deixar de publicar la visita que ens va fer la consellera Marta Sendra a la nostra seu provisional, tal com ens va dir el dia de l’Audiència Pública que faria.

Primer va trucar per telèfon per confirmar si podia venir i en no ser dia de GAM li vam dir que l’esperàvem amb molt de gust, encara que feia un dia que més de primavera semblava de pur hivern.

Va coincidir amb que estàvem contents perquè tard però en no ser possible en el seu moment perquè només disposem dels dijous per reunir-nos, volíem celebrar el Dia Mundial de l’Autisme i d’altra banda també va coincidir amb la celebració del sant d’un de nosaltres i entre refrescs i pastes vam passar una bona estona.

El primer que volíem és que ella ens digués alguna cosa però va ser a l’inrevés, Marta ens va dir que li expliquéssim la nostra situació, actuacions i activitats que volíem fer, cosa que li expliquem amb molt de gust … Per fi algú que és capaç d’escoltar-nos sense presses!

Com va estar “in situ” a la nostra seu va poder comprovar en primera persona les dificultats que tenim per treballar. Es va apuntar diverses coses i ens va dir que si la acceptàvem vindria un altre dia, nosaltres li vam dir que es considerés convidada menys en els dies que fem el GAM que també coincideix en dijous.

Marta gràcies per complir la teva paraula!

 

José Manuel Arévalo

President de Sapame Granada 

José Manuel Arévalo es President de l’Asociació Sapame de Granada (Salut per a la ment), una asociació de persones amb malaltia mental.

La seva intervenció va ser una novetat per a nosaltres ja que fins ara havíem sentit parlar de la malaltia mental, l’empoderament, l’estigma social, però sempre des de la vivència i / o estudis de professionals que no podien parlar en primera persona, persones que parlaven de nosaltres però sense haver viscut les nostres experiències.

Això ens va fer parar molta atenció per veure si podia tenir la mateixa convicció en les seves paraules que els professionals, estàvem a l’expectativa de com serien les seves paraules i no ens va defraudar!

Fotografia de la intervenció de José Manuel Arévalo (SAPAME)

Va parlar de la implantació de l’apoderament (empowerment) que ja es porta experimentant pels principals països europeus, Canadà …

Es refereix a accions en primera persona (del malalt mental) i el foment de la recuperació gràcies al suport (empoderament, saber que hi ha una persona que t’ajuda sense compromís, que et dóna sobretot un suport emocional), com a base per eliminar l’estigma.
José Manuel ens comunica les claus de la recuperació i com gestionar les nostres accions per recuperar la il · lusió per la vida.

En el procés de la recuperació entra tenir hàbits de vida saludable, estar oberts a la recuperació tenint un objectiu pel qual lluitar, accedir a les xarxes socials per no sentir-nos fora de la societat que ara tant les utilitza, ser responsables de la nostra vida, hem d’evitar les situacions de risc … tot això porta un canvi important en la concepció del dia a dia.

Va comptar una anècdota però que ens va semblar d’un gran contingut, el testimoni d’un membre de l’associació:

“M’he convertit en amo de la meva malaltia i assumeixo la responsabilitat del que faig i no faig. No deixo que la malaltia em controli … no és la meva vida, ara és part de la meva vida ”
Estem totalment d’acord, cal arribar a aquest punt.

Ara s’ha canviat la perspectiva de la recuperació, la relació professional és diferent. El professional acompanya però en una relació d’igual a igual, ja no ens cohibeix l’ésser malalt davant una persona superior és com si veiéssim una col · laboració en la nostra recuperació.

Li va donar gran importància als grups d’ajuda mútua GAM, formats per nosaltres mateixos on deixem de banda dir jo sóc esquizofrènic, jo sóc bipolar pel “sóc jo”, es té una relació més oberta, d’ajuda, no només el professional, un mateix se sent capaç de prendre les regnes de la seva vida. Siguem persones empoderades lliures. El poder el té el malalt. M’he convertit en amo de la meva malaltia. El malalt es recupera quan es té informació, relació entre iguals. La unió fa la força!. És important la participació. En la seva Associació han format a companys per ser agents d’ajuda mútua en els serveis públics. Per fomentar la recuperació. Les persones que participen en els grups d’ajuda mútua veuen un valor afegit, de vegades amb iguals comentes coses que amb professionals no. Un grup ha colaborat amb Salut Mental de Granada.

Els van donar un premi per aquesta activitat.

Sobretot, ells li donen importància i han comprovat que és més eficaç el contacte directe amb els usuaris per combatre l’estigma i l’autoestigma.

Coordinem activitats d’ajuda mútua i rehabilitació.

De vegades ens diuen: Com sóc un malalt no puc fer res … amb noies penses en el rebuig i l’inrevés. També que parlen que els professionals ens menyspreen. Quan no se’ns tracta com a persones i … donant prioritat a la malaltia mental.

Objectius que tenim: lluitar contra l’estigma i l l’autoestigma, denunciar les situacions que resultin discriminatòries (com la denúncia que hem fet de “El manicomi dels horrors”), fer estratègies conjuntes contra l’estigma.

Sent molt important el moviment associatiu com a usuaris, lluitar contra la invisibilitat, res sobre nosaltres sense nosaltres, estigma constitucional i … estigma social, els professionals ja estigmatitzen, podem tenir altres malalties: si anem d’urgències per algun dolor ens envien directament al psiquiatre i potser tenim una pedra al ronyó …

José Manuel té clar que és positiu que hagin associacions d’usuaris, gestionades pels usuaris mateixos i comptant amb l’aliança amb altres associacions similars fomentant la dinamització del associacionisme.

A Andalusia s’ha fet la Federació d’Associacions d’Usuaris de Salut Mental a la qual s’han adherit associacions de totes les províncies i el President és el mateix José Manuel Arévalo

www.enprimerapersona.org

(Hem utilitzat expressions tal com les va dir José Manuel i altres com les vivim “en primera persona”)