Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

Un jove amb trastorn bipolar narra en clau d’humor i amb anècdotes el seu trastorn per tal de difondre la malaltia

lainformacion.com
diumenge, 23/06/13 – 10:16

Assegura que el seu llibre, “eina” per explicar la seva experiència, serveix per portar a la piscina i passar una estona entretinguda

VALLADOLID, 23 (EUROPA PRESS)
El jove pamplonès Sergio Saldaña presenta aquest dilluns a Valladolid el seu llibre ‘Tinc trastorn bipolar. Desmitificaciones i anècdotes ‘, en el qual pretén difondre i apropar la malaltia mental als altres en clau d’humor i, com diu, a través d’una publicació “piscinera total”, que es pot portar a la piscina per passar una estona “entretingut “. Saldaña, pamplonès però amb la meitat de la seva família a Valladolid, presentarà la publicació a la llibreria Oletum a partir de les 18.30 hores i participarà en una xerrada organitzada per l’Associació El Pont al Centre Cívic José Mosquera de la capital val·lisoletana. L’autor, en declaracions a Europa Press, ha explicat que el llibre és una “eina” per difondre aquesta malaltia i la seva “batalla” contra l’estigma que hi ha contra aquestes patologies i intentar informar, “lluitar” contra el desconeixement i que ” la veïna del tercer “pugui acostar-se més al saber en què consisteix”. Sergio Saldaña assegura que es pren tot això “fent un sa exercici” que és riure de si mateix i per això compta en clau d’humor anècdotes que li han passat a conseqüència d’una malaltia “molt fotuda”.

VIVÈNCIES PERSONALS
En definitiva, tracta d’explicar “batalletes” com les que ha viscut en la seva època d’universitari, a la Universitat Pública de Navarra, on va estudiar Enginyeria Tècnica Agrícola i va tenir “certs topades” amb alguns professors, cosa que recull en el llibre, al igual que l’ocasió en què per no passar consulta amb un psiquiatre sense entrar en un centre va pujar a un arbre i va aconseguir que el doctor passés consulta des de baix. Saldaña reconeix que és un llibre “pisciner totalment”, per portar-lo a la piscina i passar una estona entretinguda, sense que tingui una altra ambició, ja que “no és una tesi doctoral”, sinó que la idea és que passi de “mà a mà” i es divulgui la malaltia perquè la gent la conozca. Així, tracta de fer una invitació a la reflexió “des de l’optimisme”, mirant un mateix al marge del suport d’amics, família i psiquiatra. No obstant això, creu que “no cal obviar” la responsabilitat que amb elles mateixes tenen les persones que pateixen aquesta malaltia i creu que cal projectar el que ha passat en el passat per prevenir actuacions en el futur. Sergio Saldaña no ha volgut donar consells a persones amb aquesta malaltia, considera que “no és qui”, però ha explicat que cal “separar” el caràcter de cadascú” i ha insistit que tots saben que “riure-se d’un mateix és un exercici saludable”, en aquest cas dels errors comesos. (EuropaPress)

Prof. Dr. Niels Mulder
Presidente de la EAOF

Dr. D. Juan José Martínez-Jambrina
Presidente del Comité Organizador Local

Invitació al Segon Congrés Europeu sobre Tractament Assertiu Comunitari
Millorant la integració

Benvolguts companys,

El convidem cordialment al II Congrés Europeu sobre Tractament Assertiu, el lema en aquesta edició és “Millorant la integració”.
Millorant la integració fa referència tant a la integració dels serveis com a la pròpia integració dels pacients de tornada a la societat. El primer i inspirador Congrés Europeu en Tractament Assertiu va demostrar que encara hi ha molta feina per fer per millorar la disponibilitat i qualitat en la cura i tractament de pacients amb malalties mentals greus, especialment pel que fa a la integració.

La integració dels serveis és molt important en el cas dels pacients amb malalties mentals greus, perquè aquests pacients tenen unes necessitats molt complexes. Molts pacients, al seu torn, necessiten també serveis de tractament assertiu, ja que són pacients difícils a l’hora d’aconseguir que segueixin la medicació. Per prevenir la fragmentació, els serveis d’atenció necessiten per tant ser un ens integrat, el Tractament Assertiu Comunitari és un model per al subministrament d’aquests serveis integrats.

La integració dels pacients en la societat es refereix a la participació en l’educació, relacions socials, activitats d’oci i laborals. Tot això és força problemàtic per a molts dels nostres pacients. A través d’intervencions l’objectiu de millorar la integració social, com la consecució d’una llar, ocupació subvencionat i integració en grups de recuperació, podem estimular la integració de l’individu a nivell social. Aquestes intervencions poden ser integrades en un model de tractament a pacients externs que al seu torn faciliti el tractament assertiu.

Durant el II Congrés Europeu sobre Tractament Assertiu aunaremos nostre coneixement en TAC i integració a Europa.

L’objectiu més ampli que pretén abastar aquest congrés és ajuntar especialistes clínics, investigadors, legisladors, representants de pacient i associacions de famílies per discutir formes d’optimitzar el tractament extern en pacients amb malalties mentals greus.

La Fundació Europea de Tractament Assertiu dóna forma a una xarxa europea, a través de l’organització de congressos internacionals en Tractament Assertiu cada dos anys. La EAOF estimula la investigació en diferents països per investigar i comparar models de TA, el cost-efectivitat, i el desenvolupament i implementació d’altres pràctiques basades en l’evidència dins d’un determinat context del TA. La EAOF tractarà d’assegurar que els ciutadans més vulnerables a les nostres comunitats reben unes cures de la major qualitat possible.

Esperem comptar amb la seva participació a la bonica ciutat d’Avilés a Espanya!

Prof Dr Niels Mulder
President de la EAOF

Dr D. Juan José Martínez-Jambrina
President del Comitè Organitzador Local


ACTUALITAT / FIRA
Indignant cartell a la Sínia que prohibeix pujar a les persones “anormals”

Cartell on diuen “anormals” als discapacitats
■ Es refereix d’aquesta manera tan despectiva a les persones amb alguna discapacitat

REDACCIÓ | 23 juny 2013
Actualitzat 02:10 hores

Cartel donde llaman "anormales" a los discapacitados

ALGESIRES. – Familiars d’un jove d’Algesires de 20 anys que pateix una discapacitat del 70%, han mostrat la seva indignació i rebuig davant el que consideren una falta de respecte al col·lectiu al qual diuen als seus cartells “anormals”, en referència a l’ús de la atracció per part de persones amb alguna discapacitat.

“És increïble que encara ens trobem coses així. El meu germà va tots els anys a la fira perquè realment la gaudeix, i es munta en les atraccions que creiem oportunes “, comenta a HORASUR la germana del ciutadà afectat.

La família ha anunciat que presentarà una reclamació davant l’Oficina del Consumidor, davant les associacions dedicades a la discapacitat, i davant el mateix ajuntament, al qual demana que s’interessi per aquest cartell denigrant. “No sé si servirà d’alguna cosa, però almenys la idea és que es retractin, que a aquests firaires els queda molt estiu i moltes festes per davant, i dubto molt que canviïn el cartell perquè sí”.

“És increïble, només cal que en el cartell posi que prohibeix l’entrada als endimoniats, és com si estiguéssim en l’Edat Mitjana”, assegura la germana.

LA TERCERA PELL DELS FAMILIARS

Ja en el terreny més personal, ens explica la germana de l’afectat que “Les persones que convivim amb una persona amb una discapacitat mental, hem d’inventar una segona o una tercera pell, que ens serveix quan sortim a l’exterior, per fer una passejada per carrer, per la platja o anar al cinema, o prendre alguna cosa en un bar.

Comprenc que el desconegut creu curiositat, però per desgràcia, també crea burles, rialletes ni molt menys dissimulades, i un llarg etc. Aquestes pells artificials creades per cada un aconsegueixen que no anem a aquestes persones i perdem els papers en aquests moments, i intentem seguir gaudint del passeig “.

www.horasur.digital.com

El 5è Congrés Català de Salut Mental va tenir lloc a les instal·lacions de l’actual Museu de la Ciència obra de l’Obra Social de “la Caixa”, CosmoCaixa. Podeu contemplar aquest edifici modernista. És un lloc digne d’admirar.

CosmoCaixa, el Museu de la Ciència de l’Obra Social “la Caixa” que va obrir les portes el 25 de setembre de 2004, ocupa les instal·lacions del que va ser el primer Museu de la Ciència interactiu d’Espanya, inaugurat el 1981.
La història va començar fa més d’un segle, el 1904, amb la construcció de l’edifici modernista obra de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà, amb l’objectiu d’allotjar l’asil Empar de Santa Llúcia, en funcionament fins a 1979, moment en què va ser remodelat i ampliat per Jordi Garcés i Enric Sòria per albergar el Museu de la Ciència de la Fundació “la Caixa”. La reforma posterior, per tal de convertir-lo en el centre CosmoCaixa, ha estat obra dels arquitectes Robert i Esteve Terradas.

Durant el procés de remodelació es van conservar i restaurar els murs de l’antiga nau modernista d’obra vista, ampliant de manera considerable les antigues instal·lacions, amb un nou protagonisme del vidre i l’acer. Amb més de 50.000 metres quadrats i 30.000 metres quadrats edificats, l’actual instal·lació ocupa un espai quatre vegades superior al del primer Museu de la Ciència. El nou espai inclou nou plantes, sis de subterrànies, amb llum natural, i una gran plaça pública amb vistes a la ciutat.

Foto: Hemos subido las fotografías que hicimos con motivo del Congreso, del homenaje a la Dra. Pérez Simó y del Memorial al Dr. Jordi Gol i Gurina. Poco a poco iremos explicando las que todavía no lo hemos hecho. Ahora podéis admirar en primer lugar, el edificio donde tuvo lugar el Congreso. Es un lugar digno de admirar. CosmoCaixa, el Museo de la Ciencia de la Obra Social ”la Caixa” que abrió sus puertas el 25 de septiembre de 2004, ocupa las instalaciones del que fue el primer Museo de la Ciencia interactivo de España, inaugurado en 1981 La historia empezó hace más de un siglo, en 1904, con la construcción del edificio modernista obra del arquitecto Josep Domènech i Estapà, con el objetivo de alojar el asilo Amparo de Santa Lucía, en funcionamiento hasta 1979, momento en que fue remodelado y ampliado por Jordi Garcés y Enric Sòria para albergar el Museo de la Ciencia de la Fundación ”la Caixa”. La reforma posterior, con el fin de convertirlo en el centro CosmoCaixa, ha sido obra de los arquitectos Robert y Esteve Terradas. Durante el proceso de remodelación se conservaron y restauraron los muros de la antigua nave modernista de obra vista, ampliándose de forma considerable las antiguas instalaciones, con un nuevo protagonismo del cristal y el acero. Con más de 50.000 metros cuadrados y 30.000 metros cuadrados edificados, la actual instalación ocupa un espacio cuatro veces superior al del primer Museo de la Ciencia. El nuevo espacio incluye nueve plantas, seis de ellas subterráneas, con luz natural, y una gran plaza pública con vistas a la ciudad.