Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

Ammbar sempre compartirà el que sigui interessant, sense importar d’on vingui. L’important és poder aprofitar i treballar totes les idees. Mai apropiar-nos d’elles, ja que ja tenen els seus autors, però si buscar el benefici per a totes les persones afectades.  Gràcies Autisme Madrid!

Educant adults amb autisme

Escrit per SALOMÉ VEGA / 3 de maig de 2013

Se sol dir que, tenint en compte els símptomes de l’autisme, no hi ha dues persones amb autisme iguals. I, davant d’aquesta diversitat de perfils, també hem de tenir en compte la diversitat d’estils d’aprenentatge. Aquesta realitat determina que les persones amb autisme pateixin serioses dificultats per aprendre els continguts dels diferents camps de l’educació.

L’edat adulta
Les persones amb autisme, en arribar a l’edat adulta, solen encaminar-se al món laboral o ocupacional en entorns protegits o en entorns competitius. Però, en general, les institucions solen desentendre-se de les qüestions formatives o educatives, per considerar que aquestes són més pròpies de la infància que de la vida adulta.
La realitat és que, en la majoria de casos d’autisme, aquest no és totalment incapacitant per a la persona, el que facilita que les seves possibilitats d’aprenentatge es mantinguin en la vida adulta. Això ens situa davant de dos components molt importants en l’educació d’adults amb autisme: les dificultats d’aprenentatge específiques de cada persones i les possibilitats que se li brinden a partir de les seves pròpies qualitats.
En aquest punt, ens agradaria recordar el llibre “Educació de persones adultes amb autisme”, finançat per la Comunitat de Madrid fa gairebé vuit anys i en l’elaboració del qual va participar l’Equip Tècnic de l’Associació Nou Horitzó, membre de la Federació Autisme Madrid. A més van ser coautors del mateix Domingo García Villamisar, assessor tècnic de “Nou Horitzó” i Carmen Mola, directora tècnica de l’Associació.


Educació d’Adults amb Austismo

Es tracta de proposar un programa educatiu que satisfaci les necessitats de les persones amb autisme ajudant a millorar la seva qualitat de vida. En aquest sentit, el currículum d’educació de transició a la vida adulta de les persones amb trastorns de l’espectre autista, ha de tenir en compte les dificultats d’aprenentatge de les habilitats comunicatives, socioemocionals, cognitives i vocacionals per després poder concretar un programa d’intervenció multimodular en cadascuna d’aquestes àrees. També cal determinar les habilitats d’aprenentatge conservades per cada persona i desenvolupar un programa d’intervenció encaminat a superar les dificultats i potenciar les qualitats. Un cop s’han completat aquests passos, s’ha de validar el programa en un marc integrador d’intervenció.

1.-Programa d’Enriquiment Cognitiu
El programa educatiu d’enriquiment cognitiu inclou activitats adreçades a exercitar àrees com l’atenció, la memòria i les funcions executives. Totes elles normalment molt deteriorades en les persones amb trastorns de l’espectre de l’autisme.
Tasques d’enriquiment de l’atenció: les persones amb autisme pateixen uns dèficits molt notables a l’hora de realitzar tasques que requereixen de l’ús de l’atenció, en qualsevol de les modalitats: selectiva, localitzada, sostinguda, executiva, etc. Per això la presentació de la informació de les tasques s’ha de realitzar de foma visual i auditiva, amb materials de caràcter manipulatiu.

Tasques d’Enriquiment de la memòria: el dèficit de memòria en l’autisme és un problema d’organització. Amb independència del seu nivell intel·lectual, les persones amb autisme presenten un dèficit notable en memòria verbal i visual. No obstant això no presenten deficiències en tasques de reconeixement a curt i llarg termini, recordo guiat, i en l’aprenentatge de noves habilitats.

Tasques d’enriquiment de les funcions executives: les persones amb autisme es caracteritzen per una notòria deficiència del funcionament executiu. Les funcions executives es refereixen al processament cognitiu superior de la informació, a través de les quals l’ésser humà organitza, planifica, categoritza i jerarquitza la informació. En aquest sentit, es proposen tasques com laberints, la Torre de Londres, tasques Go / no Go amb El Semàfor, etc.

2. – Programa d’Enriquiment Soci-Emocional
Aquest programa d’entrenament en habilitats socioemocionals es vertebra al voltant dels següents eixos:
Convertir l’abstracte a alguna cosa concreta: els programes de competència social no poden incloure termes de naturalesa abstracta que no comprenen les persones amb autisme (com amistat, generositat, intimitat, reciprocitat, intencions, ..). És imprescindible definir explícitament les habilitats o problemes concrets, utilitzar raonaments molt simples-en termes de “si, llavors, …” i proporcionar ajudes visuals o personals.
Enriquir la intel·ligència social: es tracta d’interactuar amb els altres en situacions socials complexes i també en relacions íntimes. Tenir la capacitat de predir com se senten els altres, què pensen, què fan. La millora de la intel·ligència social és el fonament de les habilitats socials.
Proporcionar un context estructurat i predictible: Cal implementar un ambient molt estructurat, predictible i rutinari per evitar l’ansietat. Per això es poden utilitzar suports visuals com fotografies, dibuixos, horaris escrits, etc.

Procurar la transició entre activitats: les activitats socials solen ser discontínues, el que genera ansietat i malestar a les persones amb autisme. Per evitar-s’han de programar les activitats, de tal manera que una activitat porti a l’altra, sense canvis radicals entre una i altra activitat.

Proporcionar suport al llenguatge a través de l’estratificació: tenint en compte els diferents nivells de llenguatge de les persones amb autisme, hem de simplificar al màxim el llenguatge, proporcionar ajudes visuals i ensenyar patrons de llenguatge i comunicació.

Establir múltiples i variades oportunitats d’aprenentatge: els programes d’ensenyament d’habilitats socials haurien d’oferir una certa varietat de formes d’aprenentatge per adaptar-se a les preferències dels usuaris del programa. Es presentaran els ensenyaments a través d’una gran varietat de modalitats multisensorials, d’activitats, de materials, i de tècniques d’ensenyament, tant en cada sessió, com a través de les diverses sessions d’aprenentatge.
Incloure activitats centrades en “l’altre”: les persones amb autisme no tenen en compte els interessos dels altres, no busquen als altres, no s’interessen pels seus assumptes, etc. Una forma d’aconseguir aquest objectiu consisteix a orientar les activitats cap a “l’altre”, de manera que les tasques que es programin han de ser realitzades sempre en grup o almenys per dues persones. D’aquesta manera també es pretén fomentar la cooperació i la companyonia, descobrir els interessos i els desitjos dels altres, etc.

Fomentar l’autoconsciència i l’autoestima: les persones amb autisme no tenen identitat personal, pel que participen en les diverses activitats de manera despersonalitzada. Per aquest motiu, hem d’intentar fer-los conscients de la situació social en què es troben; afavorir l’elecció, identificant les preferències personals, etc. Per millorar la seva autoestima, els ajudarem a que siguin conscients dels seus èxits personals, proporcionant el feedback apropiat i, al mateix temps, educant els seus desitjos, amb la finalitat que no siguin desproporcionats respecte a les possibilitats d’èxit.
Seleccionar els objectius més rellevants: determinades habilitats socials són més necessàries que altres per a les persones autistes. Per exemple, l’aprenentatge de les activitats dirigides a l’establiment del contacte ocular són molt més interessants que les habilitats de negociació de conflictes. Per això cal seleccionar les activitats més apropiades en funció del perfil individual de cada persona amb autisme. També és essencial que les diverses activitats socials estiguin interrelacionades unes amb altres, de tal manera que les activitats d’ordre superior exigeixin el desenvolupament continu d’activitats socials de naturalesa més simple.

Programar la generalització i la pràctica contínua: la generalització és un dels majors obstacles amb què ensopeguen els programes d’habilitats socials. Per aconseguir-lo s’han de posar en marxa una gran varietat d’experiències d’aprenentatge utilitzant, sempre que sigui possible, contextos naturals com el centre o la pròpia llar. També han de variar les persones amb les que interaccionen, tant en relació a l’edat com al sexe.

http://www.autismomadrid.es/autismo/educando-adultos-con-autismo

A Ammbar ens ha arribat directe al cor. Els nostres companys afectats per TOC, estan estabilitzats i no necessiten tantes repeticions però es veuen reflectits en el text … Pensem que possiblement l’autor “extremara” els símptomes per fer el poema, on descriu perfectament l’angoixa viscuda pel TOC. Felicitats poeta!

El punyent poema d’amor d’un “obsessiu compulsiu”
Publicat per rosy el 24 agost 2013 a les 05:59

L’amor des de la perspectiva de Neil Hilborn, un poeta nord-americà que pateix de trastorn obsessiu compulsiu, va causar un veritable enrenou a internet després que el seu punyent poema a la final del concurs “2013 Rustbelt Regional Poetry Slam” arribés a xarxes socials.
El singular artista va commoure als usuaris amb el seu poema “OCD” (TOC, Trastorn Obsessiu Compulsiu, en espanyol), en el qual a través de la repetició i la teatralitat, representa una imatge dolorosa i al mateix temps bella del seu patiment, segons s’indiquen en Huffington Post.
La performance-que es va massificar fa 11 dies a través de Reddit als Estats Units-també va cridar l’atenció al nostre país després que el portal Belelú la publiqués, arribant a ser compartida més de 27 mil vegades.
Aprofitant la plataforma de Reddit, on molts ho van felicitar i el van qualificar com “una inspiració”, Hilborn explicar que el poema va ser escrit el 2011 i que si bé la majoria dels tics que es veuen durant la seva exposició són intencionals, alguns també són reals .
D’acord a la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units, “el trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) és un tipus de trastorn d’ansietat. Si té TOC, té pensaments repetits i angoixants denominats obsessions. És possible que faci el mateix una vegada i una altra per intentar que els pensaments desapareguin. Les accions repetides s’anomenen compulsions “.
A continuació et deixem amb el poema complet:

“La primera vegada que la vaig veure…
Tot al meu cap es va silenciar
Tots els ticks, les imatges constants desaparèixer.
Quan tens trastorn obsessiu compulsiu en realitat no tens moments callats.
Inclusivament al llit estic pensant:
¿Vaig tancar les portes? Sí
Em vaig rentar les mans? Sí
¿Vaig tancar les portes? Sí
Em vaig rentar les mans? Sí
Però quan la vaig veure, l’única cosa en què vaig poder pensar va ser al revolt de la forquilla dels seus llavis.
O la pestanya a la galta-
La pestanya a la galta-
La pestanya a la galta.
Sabia que havia de parlar amb ella
La vaig convidar a sortir sis vegades en trenta segons.
Ella va dir que sí després de la tercera,
però cap de les vegades que vaig preguntar es va sentir bé així que havia de seguir fent-ho.
En la nostra primera cita,
vaig passar més temps organitzant el meu menjar per colors del que vaig passar menjant o parlant amb ella.
Però li va encantar.
Li encantava que hagués de besar-la per acomiadar-me 16 vegades, o 24 si era dimecres.
Li encantava que em prenia tot el temps caminar cap a casa perquè hi havia moltes esquerdes a la banqueta.
Quan ens vam mudar junts ella va dir que se sentia segura,
com si ningú ens anés a robar perquè definitivament havia tancat la porta 18 vegades,
Jo sempre veia la boca quan parlava-
Quan parlava-
Quan parlava-
Quan parlava-
Quan parlava;
Quan em va dir que m’estimava, la seva boca es curveaba cap amunt en les vores.
A la nit ella es ficava al llit al llit i em veia apagar tots els llums, i prenderlas, i apagar-les, i prenderlas, i apagar-les, i prenderlas, i apagar-les, i prenderlas, i apagar-les, i prenderlas, i apagar-les, i prenderlas, i apagar-les, i prenderlas, i apagar-les, i prenderlas, i apagar-les, i prenderlas, i apagar-les, i prenderlas, i apagar.
Ella tancava els ulls i s’imaginava que els dies i les nits passaven davant.
Alguns matins començava a besar-la per acomiadar-me i ella només s’anava perquè estava fent-la arribar tard a la feina.
Quan em detenia a les esquerdes de la banqueta ella seguia caminant.
Quan em deia que m’estimava la seva boca era una línia recta.
Em va dir que estava prenent molt del seu temps.
La setmana passada va començar a dormir a casa de la seva mare.
Em va dir que mai va haver deixar-me apegar tant a ella; que tot això va ser un error,
però … Com podria ser un error que no hagi de rentar-me les mans després de tocar-la?!
L’amor no és un error i m’està matant que ella pugui sortir d’això i jo no.
No puc-
No puc sortir i trobar algú nou perquè sempre penso en ella.
Usualment, quan m’obsessiono amb alguna cosa, veig gèrmens escapolint en la meva pell.
Em veig a mi mateix sent atropellat per una infinita línia de cotxes.
I ella va ser la primera cosa bella en què alguna vegada m’he estancat.
Vull despertar tots els matins pensant en la manera en què agafa el volant.
Com mou les manetes de la regadora com si estigués obrint una caixa forta.
En com bufa les espelmes-
com bufa les espelmes-
com bufa les espelmes-
com bufa les espelmes-
com bufa …
Ara només penso en qui més està besant.
No puc respirar perquè ell només la besa un cop ¬ – No li importa si és perfecte!
L’estimo de tornada tant que …
Deixo la porta sense tancar.
Deixo els llums encesos “.

FONT: http://www.biobiochile.cl/2013/08/23/el-poema-de-amor-de-un-obsesiv …

A través d’Emmanuel Muñiz Alejandro de Disgoo

En Ammbar ens ha semblat d’interés. Amb paraules molt clares ens expliquen el drama que passen els nens a l’escola quan no són ben compresos, ni atesos en tots els aspectes necessaris en cada cas, fent partícips als pares, als mestres i als metges.

Atendre trastorns mentals del teu fill

El periódico.am

AGENCIA REFORMA / PALOMA VILLANUEVA / Publicada el 11.08.2013

Els nens poden ser exclosos pels seus companys, el que podria impedir aprendre. Foto: Agència Reforma.

Els nens amb trastorns mentals com a dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), depressió i trastorns d’ansietat tenen dificultats per desenvolupar-se en l’àmbit escolar si no estan en tractament i solen ser exclosos pels seus companys i pels propis mestres que no tenen la capacitació necessària per tractar-los.

Guillermo Pruneda, psiquiatre, explica que un dels trastorns més comuns en l’etapa escolar és el TDAH, que els impedeix als nens concentrar-se i aprendre.

“Són nens que no tenen res d’atenció, estan sotmesos davant d’una responsabilitat que és assistir a l’escola però ells estan volant constantment, estan pensant en mil coses i pràcticament mantenint-se en una constant situació de flotació i no van aprenent, si els sotmetem a una atenció sostinguda es distreuen immediatament llavors es ressaguen a l’escola però això no significa que siguin ximples “, explica.

Francisco Alvarado García, coordinador del programa d’Atenció a la Diversitat de la Universitat Iberoamericana, afegeix que aquestes conductes desencadenen constants crides d’atenció, sancions injustificades i remissions a serveis psicològics per qüestions disciplinàries.

“De vegades fins i tot són aïllats pels seus propis companys i el professor requereix una major proximitat i seguiment per donar-los suport”, considera.

Davant d’aquesta problemàtica, assenyala, el personal de l’escola ha de rebre capacitació per fomentar el desenvolupament, l’aplicació i l’avaluació d’estratègies d’inclusió social que permetin a aquests nens continuar amb el procés d’aprenentatge.

“Si no reben els suports necessaris per treballar dins d’un grup regular de manera inclusiva, els estudiants es van endarrerint i la seva problemàtica tendeix a aguditzar-se i acaben en processos d’exclusió”, adverteix.

Pruneda afegeix que un nen amb un trastorn mental pot acudir a qualsevol escola i conviure amb la resta dels nens sempre que rebi tractament i atenció adequats.

“Si se’ls dóna un tractament oportú, moltes vegades farmacològic, es capacita els pares i se’ls ofereix una ajuda correcta amb professionals de la salut, el nen poden entrar en competència normal amb tots els nens i sortir endavant”, assegura.

Per a Ammbar és molt important.

Demanen més atenció als trastorns infanto-juvenils per ser la ventafocs

C. CRESPO | ACTUALITZAT 2013.07.26 – 01:00

El curs d’estiu Salut Mental en la infància i adolescència: realitat i nous reptes, que se celebra al municipi de Purchena i al qual assisteixen 183 persones, s’ha convertit és un gran espai per donar a conèixer, reflexionar i investigar sobre una matèria que preocupa els que estan implicats en la cura de menors. A la segona jornada d’aquest seminari els experts han posat sobre la taula que cal donar a conèixer que sí que hi ha malaltia mental infantojuvenil, però que no és un problema dels pares sinó social.

És una petició que els professionals plantegen a les administracions, als polítics ia la ciutadania en general als que reclamen que posin els mitjans necessaris, començant per la prevenció, perquè els trastorns mentals en nens i joves “és la ventafocs de la salut” . Així ho va manifestar Javier Urra, director Clínic del Programa Recorreu (Associació Ginso i Societat Espanyola Urrainfancia SL), que ahir va obrir el cicle de conferències de la segona jornada del curs Salut Mental en la infància i adolescència: realitat i nous reptes.

El psicòleg i pedagog, reconegut pel públic per les seves àmplies intervencions en programes de televisió, ha valorat positivament la temàtica triada enguany per a aquest seminari sobre menors que compleix sis edicions, de les que quals en les tres últimes ha participat Urra.

“Aquest any la temàtica és molt interessant perquè s’aborden els trastorns de la infància i els adolescents. Estic molt il·lusionat perquè aquesta edició es tractarà un tema molt oblidat socialment pels polítics com és la salut mental infantojuvenil”.

Després de la ponència de Javier Urra va intervenir María del Carmen Palma González, que és psiquiatra infantil i experta en Salut Mental Infantil i Juvenil de la Regió de Múrcia. El testimoni el va cedir després d’impartir una interessant xerrada a Inmaculada Gómez Becerra, professora titular de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic i directora del Màster en Intervenció en Trastorns Psicològics a la Infància i Adolescència II de la Universitat d’Almeria.

Després d’una aturada per dinar i una estona de relax dels assistents es va reprendre la formació amb la celebració d’una taula rodona sota el títol Menors amb problemes de salut mental en el Sistema de Justícia Juvenil, que va moderar Luís Rodríguez Casero, magistrat jutge del Jutjat de 1a Instància i Instrucció Únic de Purchena i en què van intervenir Jesús Manuel Gazques Martín, Custodio Hidalgo i Sergio Ruiz Arias.

De Diario de Almeria