Ammbar sempre compartirà el que sigui interessant, sense importar d’on vingui. L’important és poder aprofitar i treballar totes les idees. Mai apropiar-nos d’elles, ja que ja tenen els seus autors, però si buscar el benefici per a totes les persones afectades.  Gràcies Autisme Madrid!

Educant adults amb autisme

Escrit per SALOMÉ VEGA / 3 de maig de 2013

Se sol dir que, tenint en compte els símptomes de l’autisme, no hi ha dues persones amb autisme iguals. I, davant d’aquesta diversitat de perfils, també hem de tenir en compte la diversitat d’estils d’aprenentatge. Aquesta realitat determina que les persones amb autisme pateixin serioses dificultats per aprendre els continguts dels diferents camps de l’educació.

L’edat adulta
Les persones amb autisme, en arribar a l’edat adulta, solen encaminar-se al món laboral o ocupacional en entorns protegits o en entorns competitius. Però, en general, les institucions solen desentendre-se de les qüestions formatives o educatives, per considerar que aquestes són més pròpies de la infància que de la vida adulta.
La realitat és que, en la majoria de casos d’autisme, aquest no és totalment incapacitant per a la persona, el que facilita que les seves possibilitats d’aprenentatge es mantinguin en la vida adulta. Això ens situa davant de dos components molt importants en l’educació d’adults amb autisme: les dificultats d’aprenentatge específiques de cada persones i les possibilitats que se li brinden a partir de les seves pròpies qualitats.
En aquest punt, ens agradaria recordar el llibre “Educació de persones adultes amb autisme”, finançat per la Comunitat de Madrid fa gairebé vuit anys i en l’elaboració del qual va participar l’Equip Tècnic de l’Associació Nou Horitzó, membre de la Federació Autisme Madrid. A més van ser coautors del mateix Domingo García Villamisar, assessor tècnic de “Nou Horitzó” i Carmen Mola, directora tècnica de l’Associació.

Educació d’Adults amb Austismo

Es tracta de proposar un programa educatiu que satisfaci les necessitats de les persones amb autisme ajudant a millorar la seva qualitat de vida. En aquest sentit, el currículum d’educació de transició a la vida adulta de les persones amb trastorns de l’espectre autista, ha de tenir en compte les dificultats d’aprenentatge de les habilitats comunicatives, socioemocionals, cognitives i vocacionals per després poder concretar un programa d’intervenció multimodular en cadascuna d’aquestes àrees. També cal determinar les habilitats d’aprenentatge conservades per cada persona i desenvolupar un programa d’intervenció encaminat a superar les dificultats i potenciar les qualitats. Un cop s’han completat aquests passos, s’ha de validar el programa en un marc integrador d’intervenció.

1.-Programa d’Enriquiment Cognitiu
El programa educatiu d’enriquiment cognitiu inclou activitats adreçades a exercitar àrees com l’atenció, la memòria i les funcions executives. Totes elles normalment molt deteriorades en les persones amb trastorns de l’espectre de l’autisme.
Tasques d’enriquiment de l’atenció: les persones amb autisme pateixen uns dèficits molt notables a l’hora de realitzar tasques que requereixen de l’ús de l’atenció, en qualsevol de les modalitats: selectiva, localitzada, sostinguda, executiva, etc. Per això la presentació de la informació de les tasques s’ha de realitzar de foma visual i auditiva, amb materials de caràcter manipulatiu.

Tasques d’Enriquiment de la memòria: el dèficit de memòria en l’autisme és un problema d’organització. Amb independència del seu nivell intel·lectual, les persones amb autisme presenten un dèficit notable en memòria verbal i visual. No obstant això no presenten deficiències en tasques de reconeixement a curt i llarg termini, recordo guiat, i en l’aprenentatge de noves habilitats.

Tasques d’enriquiment de les funcions executives: les persones amb autisme es caracteritzen per una notòria deficiència del funcionament executiu. Les funcions executives es refereixen al processament cognitiu superior de la informació, a través de les quals l’ésser humà organitza, planifica, categoritza i jerarquitza la informació. En aquest sentit, es proposen tasques com laberints, la Torre de Londres, tasques Go / no Go amb El Semàfor, etc.

2. – Programa d’Enriquiment Soci-Emocional
Aquest programa d’entrenament en habilitats socioemocionals es vertebra al voltant dels següents eixos:
Convertir l’abstracte a alguna cosa concreta: els programes de competència social no poden incloure termes de naturalesa abstracta que no comprenen les persones amb autisme (com amistat, generositat, intimitat, reciprocitat, intencions, ..). És imprescindible definir explícitament les habilitats o problemes concrets, utilitzar raonaments molt simples-en termes de “si, llavors, …” i proporcionar ajudes visuals o personals.
Enriquir la intel·ligència social: es tracta d’interactuar amb els altres en situacions socials complexes i també en relacions íntimes. Tenir la capacitat de predir com se senten els altres, què pensen, què fan. La millora de la intel·ligència social és el fonament de les habilitats socials.
Proporcionar un context estructurat i predictible: Cal implementar un ambient molt estructurat, predictible i rutinari per evitar l’ansietat. Per això es poden utilitzar suports visuals com fotografies, dibuixos, horaris escrits, etc.

Procurar la transició entre activitats: les activitats socials solen ser discontínues, el que genera ansietat i malestar a les persones amb autisme. Per evitar-s’han de programar les activitats, de tal manera que una activitat porti a l’altra, sense canvis radicals entre una i altra activitat.

Proporcionar suport al llenguatge a través de l’estratificació: tenint en compte els diferents nivells de llenguatge de les persones amb autisme, hem de simplificar al màxim el llenguatge, proporcionar ajudes visuals i ensenyar patrons de llenguatge i comunicació.

Establir múltiples i variades oportunitats d’aprenentatge: els programes d’ensenyament d’habilitats socials haurien d’oferir una certa varietat de formes d’aprenentatge per adaptar-se a les preferències dels usuaris del programa. Es presentaran els ensenyaments a través d’una gran varietat de modalitats multisensorials, d’activitats, de materials, i de tècniques d’ensenyament, tant en cada sessió, com a través de les diverses sessions d’aprenentatge.
Incloure activitats centrades en “l’altre”: les persones amb autisme no tenen en compte els interessos dels altres, no busquen als altres, no s’interessen pels seus assumptes, etc. Una forma d’aconseguir aquest objectiu consisteix a orientar les activitats cap a “l’altre”, de manera que les tasques que es programin han de ser realitzades sempre en grup o almenys per dues persones. D’aquesta manera també es pretén fomentar la cooperació i la companyonia, descobrir els interessos i els desitjos dels altres, etc.

Fomentar l’autoconsciència i l’autoestima: les persones amb autisme no tenen identitat personal, pel que participen en les diverses activitats de manera despersonalitzada. Per aquest motiu, hem d’intentar fer-los conscients de la situació social en què es troben; afavorir l’elecció, identificant les preferències personals, etc. Per millorar la seva autoestima, els ajudarem a que siguin conscients dels seus èxits personals, proporcionant el feedback apropiat i, al mateix temps, educant els seus desitjos, amb la finalitat que no siguin desproporcionats respecte a les possibilitats d’èxit.
Seleccionar els objectius més rellevants: determinades habilitats socials són més necessàries que altres per a les persones autistes. Per exemple, l’aprenentatge de les activitats dirigides a l’establiment del contacte ocular són molt més interessants que les habilitats de negociació de conflictes. Per això cal seleccionar les activitats més apropiades en funció del perfil individual de cada persona amb autisme. També és essencial que les diverses activitats socials estiguin interrelacionades unes amb altres, de tal manera que les activitats d’ordre superior exigeixin el desenvolupament continu d’activitats socials de naturalesa més simple.

Programar la generalització i la pràctica contínua: la generalització és un dels majors obstacles amb què ensopeguen els programes d’habilitats socials. Per aconseguir-lo s’han de posar en marxa una gran varietat d’experiències d’aprenentatge utilitzant, sempre que sigui possible, contextos naturals com el centre o la pròpia llar. També han de variar les persones amb les que interaccionen, tant en relació a l’edat com al sexe.

http://www.autismomadrid.es/autismo/educando-adultos-con-autismo