En Ammbar ens ha semblat d’interés. Amb paraules molt clares ens expliquen el drama que passen els nens a l’escola quan no són ben compresos, ni atesos en tots els aspectes necessaris en cada cas, fent partícips als pares, als mestres i als metges.

Atendre trastorns mentals del teu fill

El periódico.am

AGENCIA REFORMA / PALOMA VILLANUEVA / Publicada el 11.08.2013

Els nens poden ser exclosos pels seus companys, el que podria impedir aprendre. Foto: Agència Reforma.

Els nens amb trastorns mentals com a dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), depressió i trastorns d’ansietat tenen dificultats per desenvolupar-se en l’àmbit escolar si no estan en tractament i solen ser exclosos pels seus companys i pels propis mestres que no tenen la capacitació necessària per tractar-los.

Guillermo Pruneda, psiquiatre, explica que un dels trastorns més comuns en l’etapa escolar és el TDAH, que els impedeix als nens concentrar-se i aprendre.

“Són nens que no tenen res d’atenció, estan sotmesos davant d’una responsabilitat que és assistir a l’escola però ells estan volant constantment, estan pensant en mil coses i pràcticament mantenint-se en una constant situació de flotació i no van aprenent, si els sotmetem a una atenció sostinguda es distreuen immediatament llavors es ressaguen a l’escola però això no significa que siguin ximples “, explica.

Francisco Alvarado García, coordinador del programa d’Atenció a la Diversitat de la Universitat Iberoamericana, afegeix que aquestes conductes desencadenen constants crides d’atenció, sancions injustificades i remissions a serveis psicològics per qüestions disciplinàries.

“De vegades fins i tot són aïllats pels seus propis companys i el professor requereix una major proximitat i seguiment per donar-los suport”, considera.

Davant d’aquesta problemàtica, assenyala, el personal de l’escola ha de rebre capacitació per fomentar el desenvolupament, l’aplicació i l’avaluació d’estratègies d’inclusió social que permetin a aquests nens continuar amb el procés d’aprenentatge.

“Si no reben els suports necessaris per treballar dins d’un grup regular de manera inclusiva, els estudiants es van endarrerint i la seva problemàtica tendeix a aguditzar-se i acaben en processos d’exclusió”, adverteix.

Pruneda afegeix que un nen amb un trastorn mental pot acudir a qualsevol escola i conviure amb la resta dels nens sempre que rebi tractament i atenció adequats.

“Si se’ls dóna un tractament oportú, moltes vegades farmacològic, es capacita els pares i se’ls ofereix una ajuda correcta amb professionals de la salut, el nen poden entrar en competència normal amb tots els nens i sortir endavant”, assegura.