Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

L’altre dia diversos companys vam ser testimonis d’un fet que potser a altres persones els hagués passat per alt, ja que era una mena de broma que uns companys li feien a un altre … anaven darrere d’ell imitant la seva forma de caminar força femenina … eren nens de 10 o 12 anys …

Vam parlar una mica a les criatures tot i sabent que podien respondre’ns no amigablement, els nens d’avui dia són així i més en una ciutat, van ser unes paraules puntuals que creiem els van fer recapacitar.

Després ens vam quedar parlant del mal que sense voler la societat li fa a gais i lesbianes. De que hi ha moltes persones que porten la seva condició sexual patint en silenci, per por a l’estigma social que encara existeix i que igual que nosaltres, són “carn de canó” per ser pacients de psiquiatres i psicòlegs, per tot el que la seva condició sexual reprimida els porta camí de depressions i intents de suïcidi … a més i a més i igual que nosaltres suportant de vegades la incomprensió familiar.

Això em va fer recordar un episodi viscut a la Universitat. A meitat de curs i durant una classe un alumne va demanar, per favor, al professor, de parlar a tots, el que va dir mai se m’ha oblidat i quan ho recordo em segueixo emocionant. Quan es va aixecar per parlar, hi va haver una riallada general … llavors amb un nus a la gola, una veu gutural però amb gran valentia va dir a tots, sí, riure si voleu, però vull que sapigueu que jo he nascut així i així seguiré sent doncs res em farà canviar ja que va amb mi. Tota la vida patint les gràcies dels companys però avui m’he dit o parlo o no torno, ja que és tant el dolor que porto que ja no puc aguantar una humiliació més. Necessito ser acceptat com Déu em va fer i no com voleu veure’m, he intentat dissimular el que no sóc però no sempre m’ha sortit i això ha representat més rialles i bromes … m’heu fet patir tant que per a mi la vida ha arribat un moment que no té sentit, així no vull viure. Si us plau, per ser diferent no sóc més dolent o inútil que qualsevol altra persona, deixeu-me viure en pau, que mai he fet mal a ningú … En aquest moment la classe sencera es va aixecar i tot van ser aplaudiments, a partir d’aquest moment va ser un company més … a ningú li va importar que tingués “molta ploma” i que la seva veu fos més aflautada, era un company més.

Des d’Ammbar volem posar-nos de part del que també pateix estigma social igual que nosaltres, encara que poc a poc ells van tenint la sort de ser admesos, gràcies a l’ajuda que els han brindat potser inconscientment, que personatges populars hagin admès públicament la seva homosexualitat com una cosa normalitzada.

Nosaltres encara no tenim un personatge popular espanyol que digui “tinc un trastorn mental”, encara que el més recent que sabem és d’una actriu internacional, escocesa, que ha admès tenir un trastorn bipolar, Catherine Zeta-Jones. Gràcies valenta!

A vegades ens costa publicar i perquè coneixem les nostres limitacions sempre donem preferència a unes informacions i deixem enrere algunes altres.

En aquest cas hem deixat sense publicar que seguim fent els Grups d’Ajuda Mútua, GAM, i la veritat és que és l’únic que no hem deixat de fer cap dia. Ja que altres activitats que ens interessen molt ens les han vetat, per raons que no comprenem i que creiem no cal citar aquí, de moment.

Estem molt satisfets amb la realització dels GAM, ja que no només han beneficiat a altres persones usuàries de salut mental sinó també a nosaltres mateixos, per això els seguirem fent.

Deixem per a un altre moment el publicar els folis on expliquem a la comunitat tot el relatiu a l’activitat. Gràcies per la vostra comprensió.

De Disgoo

Què és la FÒBIA SOCIAL?

Publicat per Edith el abril 30, 2013 a les 4:00 am Veure bloc

La fòbia social és una por intensa d’arribar a sentir-se humiliat en situacions socials, especialment d’actuar de tal manera que es col·loqui un en una situació vergonyosa davant les altres persones. Freqüentment és hereditària i pot estar acompanyada de depressió o alcoholisme. Comença al principi de l’adolescència o encara abans.

La fòbia social afecta el 15% de la població, és un trastorn d’ansietat altament tractable

Situacions temudes per persones que pateixen Fòbia social:

-Parlar en públic
-Actuar davant d’una audiència
-Escriure o signar davant d’una persona
-Usar serveis públics (bar, cinema, banys públics)
-Entrar a llocs on hi ha gent asseguda
-Mirar als ulls de l’altre (sobretot del sexe oposat)
-Ser el centre d’atenció
-Participar en reunions:
-Iniciar una conversa
-Mantenir una conversa
-Proposar o acudir a cites
-Parlar amb persones d’autoritat
-Assistir a festes
-Parlar per telèfon
-Conèixer gent nova
-Parlar amb estranys
-Donar o defensar les pròpies opinions
-Expressar desacord
-Fer una reclamació
-Fer o acceptar compliments

Símptomes físics més freqüents en persones que pateixen fòbia sòcia:

-Rubor-Sonrojamiento

-Tensió muscular

-Sudoració
-Boca seca
-Palpitacions-Taquicàrdia
-Sensació d’opressió al cap
-Cefalea
-Molèsties gastrointestinals (buit a l’estómac, diarrea)
-Tremolors (mans-veu)
-Calfreds
-Urgència urinària

Símptomes cognitius, pensaments que presenta la persona que pateix fòbia social:

-El nucli central de la fòbia social és la por a l’avaluació negativa, la persona pensa que està sent jutjat o criticat pels altres.

-Creences:

-No saber comportar-se d’una manera adequada o competent,
-Ser vist com ansiós, feble, boig o estúpid
-Por a manifestar símptomes d’ansietat.
-Pensaments negatius:
- “Faré el ridícul”
- “Quedaré bloquejat i no sabré que dir”
- “Segur que no els interessa la meva opinió”
- “S’adonaran del nerviós que estic”
- “Creuran que sóc tonto, s’estaran rient de mi”

Reaccions conductuals, comportaments que presenten les persones que pateixen fòbia social:

-Evitació-escapament de les situacions temudes: la persona deixi de realitzar les situacions a les que li té por. Al principi estalviarà el sofriment ansiós, però inevitablement als pocs minuts s’agreujarà el component cognitiu del trastorn.

-Conductes protectores per atenuar l’ansietat: davant la por al rubor el deixar-se la barba, el maquillar en excés, utilitzar grans ulleres solars, o un cabell llarg i dirigit cap a la cara, davant la por a tremolar col · locar les mans a les butxaques o darrere, en les reunions s’abstindran de formular preguntes, beuran sense parlar, o si parlen ho faran sense aixecar la mirada.

Encara que aquest trastorn freqüentment es confon amb timidesa, no són el mateix. Les persones tímides poden sentir-se molt incòmodes quan estan amb altres persones, però no experimenten l’extrema ansietat al anticipar una situació social i no necessàriament eviten circumstàncies que les facin sentir cohibides. En canvi, les persones amb una fòbia social no necessàriament són tímides. Poden sentir-se totalment còmodes amb altres persones, però en situacions especials, com donar un discurs, poden experimentar intensa ansietat.

La fòbia social trastorna la vida normal, interferint amb una carrera o amb una relació social. Per exemple, un treballador pot deixar d’acceptar un ascens en el seu treball per no poder fer presentacions en públic. La por a un esdeveniment social pot començar setmanes abans i els símptomes poden ser esgotadors.

Aproximadament el 80% de les persones que pateixen aquest trastorn troben alleujament als seus símptomes quan reben un tractament de teràpia cognitiu-conductual, de medicaments, o una combinació d’ambdós.

Llic M. Elízabeth González Montaner
Font: www.psicoterapia-en-xarxa-salut-psíquica

Vincles afectius i recreacions prevenen mals mentals

Terra

dimecres 24 abril, 2013

La presència de problemes psicològics està latent en qualsevol persona, per això, és recomanable crear vincles afectius amb la família, els amics i la parella, que és un dels factors de protecció per assolir benestar i qualitat de vida, segons l’Institut Mexicà del Segur Social (IMSS).

Les unitats esportives, centres de vacances, parcs, etc., Són espais recreatius on es realitzen diverses activitats com esport, aprenentatge d’habilitats i coneixements, que també són accions que prevenen malalties mentals o disminueixen el risc de manifestar-les.

El cap de Departament Clínic de l’Hospital Regional de Psiquiatria “Doctor Héctor Tovar Acosta”, Alejandro Córdova Castañeda, va explicar que la salut mental és el benestar que involucra les accions de pensar, sentir i actuar, que garanteixen a la persona una qualitat de vida satisfactòria i les tres afeccions psicològiques més freqüents són: els trastorns per consum de substàncies, l’ansietat i la depressió.

El psiquiatre va destacar que és comú que un pacient depressiu no busqui atenció, fins i tot pot trigar entre tres i set anys a adonar-se o acceptar el seu estat, per això, és important que familiars i amics propers a la persona detectin canvis d’ànim i el motivin a rebre tractament amb professionals.

Per evitar conseqüències greus i aconseguir superar qualsevol patiment mental, va dir que és important acudir oportunament per atenció mèdica per restablir les seves activitats en el menor temps possible, mitjançant tractaments amb fàrmacs i suport psicològic que coadjuven a la superació del problema.

L’especialista va considerar que la depressió és un problema de salut pública que es pot presentar en qualsevol edat, però, és entre els 25 i 50 anys d’edat quan hi ha major risc de manifestar aquest mal, que té el seu origen en causes psicològiques, socials o biològiques.

Córdova Castañeda va dir que hi ha criteris que faciliten el diagnòstic de la depressió, entre ells la pèrdua de l’interès en activitats, alteracions del son, principalment insomni, augment o disminució de pes corporal per variacions en la gana, inhibició de la resposta sexual, apatia, sentiments de culpa, minusvalidesa, autodevaluación, autoretret, desesperança i tendències suïcides.

Font: Terra