El tema del trastorn bipolar és una cosa que preocupa a Ammbar ja que molts casos no són diagnosticats, per no estar els pacients en moments de crisi quan van a la consulta portats per la família i per altra banda, molts pacients no són conscients d’estar malalts sinó que pensen que tenen caràcters diferents. També pensem que la sobreprotecció ens perjudica a tots tot i ser practicada per amor. Ens treu autonomia, créixer com a persones individuals …

LA FAMÍLIA, CLAU EN LA REDUCCIÓ DE L’ESTRÈS QUE DESENCADENA ELS EPISODIS
La sobreprotecció perjudica l’estabilitat dels pacients amb trastorn bipolar
PUBLICAT EL 28 DE JUNY DE 2013 A LES 08:49 PER SOM PACIENTS

Al nostre país conviuen al voltant de 400.000 persones amb trastorn bipolar. Un col·lectiu de pacients que, com explica l’Associació Espanyola de Psiquiatria Privada (ASEPP), “poden tenir una qualitat de vida com la de qualsevol persona, si bé per a això és necessari el coneixement i acceptació de la pròpia malaltia”. Així, i fonamentalment, s’ha d’evitar tant la sobreprotecció com la por cap als afectats, ja que poden perjudicar la seva estabilitat.

En aquest context, la família ha de jugar un paper fonamental com a font d’influència en el dia a dia del pacient, “així com per manejar i reduir els seus nivells d’estrès, el que resulta primordial per evitar possibles caigudes”, destaca el doctor Francisco Toledo Romero, membre de la Junta Directiva de l’ASEPP.

Per a això, incideix el doctor Toledo Romaní, “s’ha de requerir que la família conegui la malaltia per poder detectar precoçment els símptomes d’inicis de fases i, en conseqüència, intervenir, convertint-se així en col·terapeutes. Sempre tenint en compte que l’adopció de postures de sobreprotecció o una aptitud crítica o hostil cap a l’afectat no afavoreix en absolut la seva estabilitat”.

Components genètics i ambientals

Els avenços en el coneixement del trastorn bipolar han possibilitat un diagnòstic cada vegada més precoç de la malaltia, “evitant així un gran patiment al pacient i el seu entorn i un deteriorament de la qualitat de vida dels afectats”, ressalta el doctor Toledo Romaní.

Concretament, el 2,5-5% de la població desenvoluparà un trastorn bipolar al llarg de la seva vida, bàsicament per l’existència d’un fort component biològic i genètic que predisposa els individus a aquesta patologia.

A aquest se uneixen “els factors psicològics o ambientals, desencadenants o agreujants dels episodis que pot travessar un pacient bipolar”, aclareix el doctor Toledo Romero, qui refereix que les professions subjectes a una irregularitat horària o un factor d’estrès significatiu-cas, entre d’altres, de la policia, els bombers, les professions sanitàries o els treballs amb canvis de torns-no resulten recomanables “atès que poden agreujar el curs de la malaltia”.

Finalment, i pel que requereix al tractament del trastorn, l’ASEPP admet l’existència de tants tractaments com afectats, “atès que la teràpia s’estableix pel professional en funció de la simptomatologia que presenti el pacient”.