POR A ENGREIXAR

La Anorèxia nerviosa és un trastorn psicopatològic el símptoma principal és el rebuig al menjar i la por a engreixar. Aquest comportament comporta una pèrdua de pes considerable i una imatge corporal distorsionada. Si l’anorèxia nerviosa s’inicia en l’adolescència primerenca o infantesa, en lloc de pèrdua, pot existir una absència d’augment de pes.

Encara que la paraula anorèxia signifiqui “manca de gana”, les persones que pateixen la malaltia, poques vegades tenen aquesta manca de gana (menys en estats molt avançats), sinó que controlen aquesta gana per aconseguir la reducció de pes o el manteniment del mateix. Es neguen a menjar normalment a causa del seu desig d’estar prims i per por de perdre el control del seu comportament alimentari. Kreipe (2000) va apuntar que, abans de perdre la gana veritablement, el pacient es refusa a ” adonar-se” o ” lliurar-se” a dit gana.

L’anorèxia nerviosa és la primera causa de desnutrició a països desenvolupats, i la tercera malaltia crònica més prevalent en l’adolescència. La seva incidència (nombre de casos nous a l’any) es troba en augment.

La prevalença de l’anorèxia nerviosa durant la vida, en dones, es qualifica al voltant del 0,5% i en general, del 0,1 a l’1 % en la població. L’edat d’inici varia dels 12 als 25 anys, sent típicament iniciat cap a la meitat o a finals de l’adolescència. En dones majors de 40 anys, l’aparició del trastorn no és molt comú. Entre homes es dóna menys, encara que amb més rapidesa les diferències van disminuint. La relació home/dona se situa entre un de cada deu dones o un de cada vint.

Les característiques principals

Por intensa a engreixar: el subjecte és excessivament sensible al fet de poder guanyar pes. Aquest temor li indueix a adoptar un comportament dirigit a la pèrdua de pes. La majoria de les persones amb anorèxia nerviosa, redueixen dràsticament la quantitat d’aliments que ingereixen, limitant especialment els rics en carbohidrats i greixos. Hi ha diferents mètodes de reducció de pes. Els vòmits provocats, l’ús de laxants, diürètics o exercicis intensos, són els més comuns.

La pèrdua de pes: quan l’índex de massa corporal IMC és menor de 17,5 pot ser indicador d’anorèxia. (Pes menor que el 85 per cent del pes considerat normal per la seva edat i la seva talla) .

Manca de menstruació: aquesta és una de les característiques comunes de l’anorèxia nerviosa. L’amenorrea pot aparèixer precoçment en la malaltia abans d’haver passat una gran pèrdua de pes. Les dones que prenen anticonceptius hormonals, no tenen la menstruació en si, sinó un sagnat per expulsió d’hormones, una “hemorràgia per deprivació”.

Imatge corporal distorsionada: la persona percep el seu cos més gran, ample i gros del que és en realitat. Hi ha una pèrdua de percepció de l’aspecte i una enorme distorsió de la grandària corporal, encara que aquesta distorsió sol ser més comú en aquelles persones en què la malaltia d’anorèxia nerviosa es troba més avançada.

Moltes de les persones que pateixen trastorns alimentaris, tendeixen a serperfeccionistas i poden tenir expectativas irreals de si mateixos i d’altres. Freqüentment solen presentar sentiments d’incapacitat i baixa autoestima (Bell i col·laboradors , 2000). Alguns subjectes tendeixen a sentir-se “asfixiats” per les seves famílies , mentre que altres se senten abandonats i mal compresos (Levenkron, 2000)

És molt notable l’aparent manca de consciència i la naturalesa ego sintònica del trastorn. Poden no ser conscients dels aspectes negatius dels seus hàbits alimentaris considerant a més que el seu comportament és saludable i generador de benestar.

Autors com Burgard afirmen que les persones que tenen anorèxia nerviosa tendeixen a evitar l’activitat sexual i a ser rígidament controladors.

Subtipus

S’utilitzen dos tipus per especificar la presència o absència d’afartaments o purgues durant els episodis d’anorèxia nerviosa:
• Tipus restrictiu: Durant els episodis d’anorèxia nerviosa , aquests individus no recorren a afartaments ni purgues. La pèrdua de pes s’aconsegueix amb les dietes, dejunis, o exercicis físics intensos.
• Tipus compulsiu/purgatiu: referit a quan l’individu realitza afartaments, purgues o tots dos, amb regularitat.
Hi ha factors predisposants que augmenten la vulnerabilitat per patir anorèxia nerviosa:

1. Factors predisposants Genètics

Tots els estudis genètics demostren l’heretabilitat dels trastorns de la conducta alimentària. Els estudis familiars afirmen que familiars de primer grau tenen un major risc de desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària o un altre trastorn psiquiàtric. S’ha observat que els familiars de primer grau tenen un major risc de patir trastorns de l’estat d’ànim, especialment familiars d’aquells que pateixen anorèxia nerviosa del tipus compulsiu/purgatiu.
En els estudis amb bessons, la taxa de concordança entre monozigòtics és tres vegades superior que en dizigòtics.

2. Factors predisposants Neuroendocrins

Sistema serotoninèrgica: 5- TH és el neurotransmissor més important en el control de la gana i la sensació de sacietat. La disminució de la concentració de 5- HT es compensa durant l’afartament. L’elevació es compensa durant el període de restricció alimentària.

Pèptids reguladors de la gana: La leptina se sintetitza en el adiposit i actua en l’hipotàlem com a reguladora de la gana. Està disminuïda en l’Anorèxia nerviosa.
La ghrelina es sintetitza en l’estómac i actua en l’hipotàlem augmentant la gana. En els trastorns de conducta alimentària està augmentada.

3. Factors predisponents Trets de personalitat.

Existeix en la persona una dificultat per assumir el paper d’adult. Poden no assumir els canvis físics de la pubertat. La idealització de la primesa sol estar molt relacionada amb la idea d’èxit. Es caracteritzen també per la rigidesa cognitiva, relacions socials i exigències acadèmiques. Més trets de personalitat són la deficient adquisició d’identitat, baixa autoestima, perfeccionisme, trets obsessiu-compulsius, introversió, inseguretat, hipersensibilitat afectiva i trets d’ansietat generalitzada.

4. Factors predisposants. Dinàmica familiar.

Famílies de classe mitjana-alta
Manca de comunicació intrafamiliar
Conflictes conjugals
Expectatives ideals

5. Factors predisposants Sociodemogràfiques.

Edat : adolescència
En països desenvolupats
Professions o entreteniments, gimnastes, models, ballarines …
Model estètic actual
Influència dels mitjans de comunicació
Relacions interpersonals

Els factors desencadenants només augmenten la probabilitat dels trastorns de la conducta alimentària en persones amb vulnerabilitat, entre aquests factors es troben la dieta hipocalòrica, la influència cultural i possibles abusos sexuals soferts.

HechosdeHoy
Escrit per Àngels Álvarez
A través del nostre amic Roberto Daniel Durán . Gràcies !
L’obsessió per aprimar-se. ( Foto: ikbenasha)