Una altra hipòtesi . Segons Ammbar , és molt bo anar coneixent el que es va estudiant:

L’origen de les malalties mentals podria estar en els intestins

El psiquiatre James Greenblatt, a més d’analitzar la història clínica dels pacients que acudeixen a veure-ho, emfatitza en l’estat del seu sistema digestiu. Segons ell (i un nombre creixent d’investigadors al voltant del món), els intestins juguen un paper fonamental en la salut mental

.

En el cas de ” Mary”, Greenblatt va aconseguir que els símptomes d’un sever trastorn obsessiu compulsiu i ADHD cedissin en sis mesos utilitzant psicoteràpia, medicació i probiòtics, medicaments que ajuden a balancejar els microbis de la nostra flora estomacal.
“Els intestins en realitat són el teu segon cervell”, afirma Greenblatt, ja que “hi ha més neurones en el tracte digestiu que en qualsevol altre lloc, a més del cervell.”
I és que els psiquiatres saben fa anys que existeix una connexió entre el sistema digestiu i les malalties mentals: l’ansietat provoca diarrea i nàusea, i la depressió dificulta la ingesta d’aliments. El canvi que Greenblatt i altres pioners han proposat és que l’estómac no està subordinat al cervell, sinó que el cervell reacciona als intestins.
Pot semblar difícil de creure, excepte quan considerem que prop del 90% de les cèl·lules del nostre cos són bacteris: des del moment en que vam sortir de la placenta, els microbis comencen a habitar al nostre cos , tan a prop nostre que sense ells la nostra vida seria impensable.
En experiments amb ratolins, bacteris probiòtics han tingut efecte per reduir els nivells d’ansietat i hormones de l’estrès, i fins i tot investigadors com John Bienestock han comparat l’efecte dels probiòtics a benzodiazepines com el Valium o el Xanax.
Encara que els efectes siguin impressionants, encara calen moltes investigacions per seguir desenvolupant la relació entre el nostre sistema digestiu i els patiments de la ment.

Font : http://pijamasurf.com/2013/09/el-origen-de-las-enfermedades-mentales-pod …
de Informe21.com
A través de Roberto Daniel Durán . Gràcies !