Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

Avui només volem fer-vos arribar la cançó que la cantant Eva Kraft ens va dedicar. És tan important per a nosaltres que li dediquem aquesta entrada només al fet que la conegueu.

En un altre moment escriurem tot el procés fins arribar a aquest bellíssim present.

SOM AMMBAR

Des d’Ammbar volem donar les gràcies a Barcelona Televisió per dedicar part del seu temps en un treball periodístic molt bonic.

Centrat en la petició de local fix que tant necessitem, ni que sigui un petit despatx però en el qual puguem treballar dignament i parlar de temes que necessiten intimitat. I com una necessitat fonamental el disposar d’un armari amb clau per a guardar documents.

És en cafeteries on rebem visites de tot tipus, des de professionals de la sanitat, persones interessades en la malaltia mental… fins a altres entitats de Barcelona o d’altres comunitats.

Tot el que volíem dir, érem conscients que no podia sortir i per això parlem d’allò més urgent.

A la nostra presidenta, Mª Jesús Peláez, que és representant davant l’Ajuntament de Barcelona IMD, de les persones amb “discapacitat” per trastorn mental, li hagués agradat aprofitar aquest púlpit públic per donar les gràcies a totes les persones que la van votar per al lloc, ja que no ha tingut altre mitjà de fer-ho, i dir-los que està treballant i no pararà, perquè vol complir tot el que exposa el programa electoral i més. Que tot i que els mitjans de què disposa no són els més adequats, els supleix amb la força en els ideals d’un món millor per a tots, incloent-nos a nosaltres els malalts mentals, sent ella una malalta més i fent valer que tots podem arribar a estabilitzar-nos igual que ella, si tenim l’atenció necessària i l’objectiu personal de voler sortir de la malaltia.

Ella reclama en tots els àmbits, que la deixen parlar, que volem tenir veu i vot en el que es refereixi a nosaltres: TOT EL QUE SIGUI PER A MI, NO SENSE MI.

Per a això des de la nostra associació, l’associació Ammbar, rep l’empenta i la força que necessita per no decaure, ja que el camí és dur, però junts i ateses les experiències personals de tots amb la malaltia mental sumem els esforços, a més a més amb la fortalesa que ens dóna el que alguns siguem també familiars d’altres malalts mentals.

Desitgem que si no aconseguim el despatx, almenys els ciutadans han pogut veure que no ens importa donar la cara, que és la manera de normalitzar la malaltia mental que avui dia és com una altra malaltia crònica més, si tenim l’atenció adequada: reuma, diabetis, colesterol…
estant atents a les lleis, disposicions, retalls… referents a la discapacitat per trastorn mental perquè no vegem minvats els nostres drets.

En la gravació hem sortit alguns, ja que la resta encara té por al rebuig social: l’estigma que ens acompanya… , sent com som ciutadans com els altres. És el que s’ha de treballar en la societat, començant pels nens. Un projecte que a poc a poc veurà la llum, quan tinguem els mitjans adequats per desenvolupar-lo i en el que portem treballant des de fa dos anys, per al que vam anar a demanar el vistiplau al Departament d’Educació que ens van dir ENDAVANT!

 El passat dia 18 d’octubre, va ser un dia inoblidable per a nosaltres, com us hem anat avançant.

Era el primer dia d’una nova activitat: Les xerrades “En Primera Persona”.

Comptàvem per aquesta inauguració amb la participació de la nostra amiga Eva Hernández.
Ella ens anava a explicar com havia estat la seva vida fins a l’actualitat i com amb un objectiu seguia amb la mateixa il·lusió que tenia des de petita.

Tots estàvem molt nerviosos, “vam tirar la casa per la finestra”, convidant a les autoritats municipals del districte en què estem radicats i a altres relacionades amb el món de la discapacitat. Era ¡nostra primera vegada!

El marc no podia ser millor ja que va tenir lloc a la residència Sagrada Família de Sanitas, a Barcelona, on el director es va bolcar en ajudar-nos. Vam estar a la biblioteca de l’esmentat centre, amb tots els mitjans posats al nostre servei. Va ser un dia per al record amb alegria i emoció.

Vam començar presentant fugaçment a l’Associació i seguidament fent una introducció de l’acte per part d’una amiga de l’Associació, a la qual estem molt agraïts, la Sra Mayte Ruiz, presidenta de l’Associació Asendi NB:

“Avui inaugurem una activitat molt important que porten des de fa mesos preparant-la. Que és similar als llibres vivents dels països nòrdics, que han recuperat la tradició de la transmissió oral per fomentar els valors humans, que en aquesta societat dominada per les noves tecnologies estan desapareixent…
Tenim una gran amiga en comú que és bibliotecària, que en assabentar-se de la idea, immediatament les va relacionar. Des d’Ammbar li volen expressar les gràcies a Elvira, per fer-los sentir especials”.

Una activitat amb la qual volem propagar la nostra idea que si tens un objectiu i lluites per ell, aconseguiràs arribar a la meta: en el nostre cas sortir de la malaltia mental.

Per això les persones que vindran a parlar-nos sempre seran un exemple per a nosaltres, persones que possiblement no tinguin cap relació amb les malalties mentals, però que per les dificultats que la vida ha posat en el seu camí eren preses fàcils d’elles, i només amb un objectiu clar han sabut vèncer, un objectiu diferent per a cada persona, perquè està clar que no tots som iguals.

Avui presentem a Eva: És una noia jove però amb un gran bagatge vital. Va néixer a Sant Boi de Llobregat fa 20 anys.

Aquest va ser el començament, comptat ara amb tot detall, per a les persones que van voler venir però no van poder fer-ho.

Seguidament Eva ens va sorprendre amb el relat de la seva vida d’una manera que ens va arribar a emocionar a totes les persones presents, per la manera tan normalitzada de presentar la seva breu però intensa història i la manera tan casual de presentar-la, amb detalls que li treien intensitat a les seves paraules i ens feien somriure…

Com que no sabem reproduir el que va dir, a més que mai la podríem imitar per la bona feina feta, direm en poques paraules un petit resum: va patir un càncer als tres anys , es va quedar cega pel tractament de quimioteràpia i radioteràpia que la van sotmetre per salvar-li la vida … de les seves paraules ens va impressionar una vivència de la seva infantesa que li sol passar a molts nens, la por a la foscor, que fa que molts d’ells els demanin als pares que els deixin el llum encès fins que es dormin… doncs ella, ja no va tenir la llum … ni de dia ni a la nit.
Va comptar com és filla d’una mare coratge, que l’ha animat sempre a caminar autònoma per la vida…

Les seves peripècies a l’escola primària, i els seus problemes a la secundària, sempre pensant que tot li va passar per desconeixement cap a la ceguesa i perquè ella mateixa estava en una edat difícil per a tots els humans: l’adolescència.

I el més important arribats a l’ edat actual, el comprendre millor als altres i a si mateixa, i sobretot l’haver estat capaç de ser autònoma per desplaçar-se per Barcelona, ella que viu en una ciutat limítrofa, ara està estudiant a la Universitat de Barcelona, ​​on fa Treball Social.

El seu objectiu en la vida és ser cantant, però com té els peus a terra està estudiant per tenir una altra alternativa de vida, atès el difícil que és entrar en el món de la música.

En els vídeos, ja publicats , podeu escoltar-la. S’explica com si ho hagués fet tota la vida… i amb les paraules adequades per definir el que volia dir en cada moment.

Va acabar cantant unes cançons que ens van agradar a tots, per a una d’elles li va demanar a un parell d’amics que li fessin els cors i va ser emocionant veure’ls i més perquè és una amistat que ha perdurat al cap de molts anys, atès que són amics des la infància.

Finalment va cantar “la nostra cançó”, una cançó composta música i lletra per Eva Hernández per a Ammbar. Una cançó dedicada als malalts mentals, que en uns dies publicarem. Aquesta cançó la coregem entre tots els presents…

Aquestes paraules són nostres:
Eva sempre va voler cantar i aquesta il·lusió l’ha portat a fer-ho en tots els llocs pels quals ha passat, posant un gran sentiment en això. Una anècdota, de petita quant sortia al pati d’esbarjo el primer que feia era posar-se a cantar, transmetent alegria per tot arreu. Li pujava l’ànim a qualsevol perquè sempre va cantar molt bé i ho segueix fent.

Segueix estudiant per millorar la seva veu i per conèixer tot el necessari a nivell musical. A més de que té un gran talent com a cantautora.

És una fervent seguidora de la cantant Rosa López, de la qual és amiga.

Per finalitzar li vam donar un quadre amb el nostre anagrama en relleu i el text de la nostra associació en braille , la petició la vam fer al CRE Barcelona de l’ONCE i ells, amb molt de gust, ens van fer, doncs per a nosaltres no tenia sentit regalar un quadre llis a una persona que percep amb el tacte.
I un altre obsequi, que ens va fer molta il·lusió lliurar-li, va ser una polsera de disseny actual amb pedres d’ambre (nosaltres diem que ens assemblem a l’ambre, d’aquí el nostre anagrama, ja en brut és una pedra, un fòssil, però que després de passar pel taller esdevé una joia).

Per acabar vam dir unes paraules:
De part de l’Associació Ammbar donem les gràcies per fer-nos companyia en un dia tan important per a nosaltres.

En primer lloc als residents que han volgut estar presents. Al Sr Ferran Garrido, director de la Residència que des del començament ens va obrir les portes de la mateixa amb molt d’afecte.

Als polítics que han pogut venir (la Sra Marta Sendra, del PSC i el Sr Amaro Tagarro, del PP de Catalunya, regidors del districte de l’Eixample) i als que per circumstàncies comprensibles no ho han pogut fer, perquè sàpiguen, de primera mà, que confiem en ells, que són molt importants per a la societat que els ha elegit, atès que el futur de moltes de les nostres peticions està a les seves mans.

Als metges i psicòlegs sense els quals molts de nosaltres estaríem perduts.

Als amics d’Ammbar, que ens estan donant suport i als membres d’Ammbar presents i absents, perquè sense ells no seríem res.

I avui, sobretot, donem les gràcies a la nostra jove amiga la cantant Eva Hernandez.

I arribats aquí vam acabar tots molt contents.

No incloem ni vídeos ni fotografies, perquè ja els vam publicar en dies anteriors.

Gràcies a tots!

Les 5 malalties mentals més freqüents

Depressió. Aquest trastorn de l’estat d’ànim afecta més de 350 milions de persones al món. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en ocasions es deu a problemes de salut física, com cardiopaties. Però també hi ha circumstàncies com les pressions econòmiques, l’atur o els conflictes que augmenten el risc de patir-la. Sense oblidar que una de cada cinc embarassades pateix depressió després del part.

Fòbies. D’acord amb l’APA, prop de 19 milions d’adults pateixen algun tipus de fòbia, és a dir, un tipus de trastorn d’ansietat consistent en una por irracional i exagerat davant objectes, situacions o activitats. La més comuna és la fòbia social, però existeixen altres com la amaxofòbia (por a conduir) i la aerofòbia (fòbia als avions).

Trastorns de la conducta alimentària. Els més habituals són l’anorèxia o rebuig a mantenir el pes corporal per sobre del valor mínim normal considerant l’edat i la talla, la bulímia nerviosa i el trastorn per afartament. Últimament han sorgit altres nous com la vigorèxia, l’ortorèxia i la ebriorexia.

Alzheimer. Considerat una pandèmia, es tracta d’un tipus de demència irreversible que destrueix el cervell progressivament causant pèrdua de la memòria, deteriorament cognitiu i comportament impredictible, entre altres símptomes. Sorgeix un nou cas cada quatre segons.

Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH). Afecta al cinc per cent dels nens i adolescents entre 4 i 17 anys. Es caracteritza per escassa capacitat de concentració, comportament impulsiu, dificultat per seguir instruccions i completar tasques.

De Elena Sanz a MuyInteresante, www.muyinteresante.es
A través de Nina Romero publicat en el Grup Vivo Sano. Gràcies