Promogut per la A.A.V.V. del barri de la Sagrada Família es va fer el dissabte dia 20 d’abril, un passeig per les zones que els veïns reivindiquem per a espais públics i equipaments per al barri.
Com nosaltres hem començat el nostre treball en primer lloc per aquest barri, ens sentim totalment identificats amb els propòsits de l’A.A.V.V.
Com ens va fer un dia enterament de primavera i a més a més tots anàvem en pla reivindicatiu però sense desig d’alterar l’ordre públic i també comptem amb la presència de famílies senceres amb nens inclosos i fins i tot de persones que no només portaven bastó sinó que altres anaven en cadires de rodes…
Tot eren cares de felicitat en participar per un bé comú.
L’acte va esdevenir de veritat en una feliç passejada popular, on anàvem parlant, explicant coses del barri, algun acudit, vam també xerrant amb la gent que ens anàvem trobant o sigui es va convertir en un matí feliç durant el qual se’ns va passar el temps com si s’hagués anat més ràpid, però amb menys cansament. Ja que vam recórrer uns quants quilòmetres en dues hores.
A la fotografia el Conseller del Distrito Sr, Amaro Tagarro Bas, el Senyor Juan Itxaso, membre de l’A.A.V.V. de la Sagrada Família, president de la Comissió de Qualitat de Vida, Mobilitat i Medi Ambient, i sòcies d’Ammbar.
El senyor Itxaso en cadascuna de les parades ens va anar explicant quin lloc era, què hi havia o no hi havia en aquests moments en aquests llocs i el que els veïns volíem que fossin destinats cadascun d’aquests llocs.
Es notava que dominava el tema i que ens podia explicar tota la història.
Escoltant les enteses paraules del senyor Itxasu. Cada vegada hi havia més veïns.
Com podeu comprovar pel pla de l’inici vam donar una gran volta, però totalment necessària per poder passar per tots els llocs que es demanaven.
En arribar a la cruïlla del carrer Sant Antoni M ª Claret amb l’Avinguda Gaudí, vam decidir fer-nos una fotografia on sortís l’edifici antic de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ja gairebé totalment remodelat, que serà objecte d’admiració per propis i estranys per ser l’únic edifici modernista amb totes les últimes novetats energètiques, sense perdre el seu format original. Li vam demanar al conseller que compartís la fotografia amb nosaltres, ja que va tenir la gran amabilitat de explicar-nos el procés que s’està duent a terme a l’antic complex hospitalari i el nou ús al que es pensa destinar.
Als veïns ens agradaria que l’Avinguda Gaudí es convertís en un veritable passeig per a tots, el problema actual és que caldria remodelar tot el sòl per evitar caigudes de persones grans o discapacitades i en aquests moments de crisi no hi ha prou diners per fer-ho.
Quan vam fer la parada a la plaça de Gaudí, on dóna una de les façanes de la basílica de la Sagrada Família, vam voler fer fotografies perquè en els últims mesos s’han fet petits grans avenços, que qui fa temps que no la veu pot gaudir d’això. En aquesta zona hi ha un gran edifici, no tant per l’altura sinó per l’ample que mereix també ser gaudit pels veïns. No ens queixem dels turistes però sí de les mancances que tenim.
Aquí inserim una altra fotografia, en aquest cas perquè també puguin gaudir d’un altre costat de la basílica més nou i proper.
Seguim i seguim caminant escoltant les excel·lents paraules del senyor Itxaso.
Fins a arribar a una part molt important i és el cas de l’Escola pública els Encants que actualment està en barracons i per a la qual es demana un edifici nou. Estem totalment d’acord, els nens són el millor que tenim i cal cuidar-los. Per urgència, poden estar un temps limitat en barracons, perquè millor això que es quedin sense classes, però immediatament s’han de posar mans a l’obra i oferir-los un edifici digne. Ells s’ho mereixen!
El passeig va ser encantador, on el senyor Itxaso quan no parlava d’equipaments socials, parlava de semipeatonalització de carrer i poc a poc arribem al final.
Allà ens va recordar l’antic Poblet, com es coneixia la zona fa uns 100 anys, al que ara és, el barri més densament poblat de Barcelona, situat en un punt cèntric de la trama de l’Eixample, amb una densitat important de trànsit i una contaminació associada importantíssima.
Altres integrants d’Ammbar.
L’acte es va acabar amb un vermut ofert per l’A.A.V.V. que vam agrair molt ja que vam arribar assedegats.
Ammbar com era d’esperar, va demanar un espai per treballar.
El senyor Tagarro ens va dir a l’acomiadar-se, que s’acordaria de nosaltres i parlaria amb altres polítics del PP de la nostra situació. També li vam demanar permís per publicar les fotografies i molt amablement ens va dir que les podíem utilitzar sense cap problema. Nosaltres vam tornar a dir el que ja és una cantarella, Ammbar no és política, però els seus membres, per descomptat, cada un té les seves idees i ens sembla molt bé que les defensin de portes enfora.
Gràcies a la A.A.V.V. de la Sagrada Família que ens va donar l’oportunitat de participar.
Som un grup que desitja que la malaltia mental sigui reconeguda socialment
No queremos seguir siendo invisibles !Luchemos contra el estigma!
