Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

May 13

13

Confusió

By mariajesus
Informació general | Tags: , | | Comments»

De Salut Mèdica. És interessant.
Confusió

Definició
És la incapacitat per pensar amb la claredat i velocitat usuals, incloent el fet de sentir-se desorientat i tenir dificultat per prestar atenció, recordar i prendre decisions.

Veure també: demència per a més informació sobre la confusió crònica o prolongada

Noms alternatius
Desorientació; Pensament sense claredat; Pensaments confusos.

Consideracions generals
La confusió pot aparèixer ràpida o lentament amb el temps, depenent de la causa. Moltes vegades és temporal, mentre que altres vegades és permanent i incurable. Pot estar associada amb deliri o demència.

La confusió és més freqüent en els ancians i sovint ocorre durant una hospitalització.

Algunes persones que pateixen confusió poden tenir un comportament estrany o inusual o poden actuar de manera agressiva.

Causes comuns
Intoxicació per alcohol
Tumor cerebral
Commoció cerebral
Febre
Desequilibri hidroelectrolític
Traumatisme cranial o lesió al cap
Malaltia en una persona d’avançada edat
Malaltia en una persona amb neuropatia existent com un accident cerebrovascular
Infeccions
Falta del somni (privació del son)
Hipoglucèmia
Baixos nivells d’oxigen (per exemple, per trastorns pulmonars crònics)
Medicaments
Deficiències nutricionals, particularment la deficiència de niacina, tiamina, vitamina C o vitamina B12
Convulsions
Caiguda sobtada en la temperatura corporal (hipotèrmia)
Cures a la llar
Una bona manera d’esbrinar si una persona presenta confusió és preguntar el seu nom, la seva edat i la data. Si respon amb inseguretat o incorrectament, pateix de confusió.

En cas de confusió sobtada a causa de hipoglucèmia (per exemple, per un medicament per a la diabetis), la persona ha de prendre una beguda dolça o menjar un refrigeri dolç. Si la confusió dura més de 10 minuts, truqui al metge.

Una persona confosa no s’ha de deixar sola i, per seguretat, pot necessitar restriccions físiques.

Per ajudar a una persona confosa:

Presenteu-vos sempre, independentment del tan bé aquesta persona ho hagi conegut mai
Recuérdele amb freqüència la seva localització
Poseu un rellotge i un calendari prop de la persona
Parli sobre esdeveniments actuals i plans per al dia
Intentar mantenir l’entorn calmat, silenciós i pacífic

S’ha de cridar al metge si:
Truqui al número local d’emergències (112 en España) si:

La confusió s’ha presentat sobtadament o està acompanyada d’altres símptomes com:
pell freda o humida
mareig o sensació de desmai
pols ràpid
febre
mal de cap
respiració lenta o ràpida
tremolor incontrolable
La confusió s’ha presentat de manera sobtada en una persona amb diabetis.
La confusió es va presentar després d’un traumatisme cranial.
La persona queda inconscient en qualsevol moment.
Si vostè ha estat experimentant confusió, demani una cita amb el metge.

El que es pot esperar en el consultori mèdic
El metge durà a terme l’examen físic i farà preguntes com les següents:

¿Confon la persona els dies amb les nits? Està desperta durant el temps en què usualment dorm?
Té problemes per reconèixer als altres?
Sap on és?
Sap la data i l’hora?
Pot respondre preguntes correctament?
Està la persona sempre confosa?
Es presenten molts episodis de confusió?
Està empitjorant la confusió ràpidament?
La confusió apareix i desapareix?
Hi ha hagut alguna malaltia recent?
Hi ha hagut algun traumatisme cranial recent?
És la persona diabètica?
Pateix de malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), bronquitis crònica o d’algun trastorn pulmonar semblant?
Què medicaments està prenent?
Ha estat exposada a altres drogues o l’alcohol?
Els exàmens poden abastar:

Exàmens de sang
Tomografia computada del cap
Electroencefalografia (EEG)
Proves cognitives
Proves neuropsicològiques
Exàmens d’orina
Prevenció
No prengui alcohol en excés
Consumeixi una alimentació equilibrada amb moltes vitamines i minerals
Dormi bé
Mantingui un control acurat del sucre en la sang si té diabetis
Deixi de fumar, ja que això ho deixa en major risc de malalties pulmonars
Prengui els medicaments com se’ls receptar

May 13

11

La fibromiàlgia

By mariajesus
Informació general | Tags: , , | | Comments»

L’exposició

Caram!.. ha estat creada gràcies a la solidaritat de l’Estudi d’Art Jordi Aligué i Anna Bellvehí de Cardedeu i els seus alumnes adults a partir del coneixement sobre la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica, com afecten tant pel que fa a la simptomatologia com pel que fa a l’atenció sanitària i a les relacions personals i socials, facilitada per persones afectades. És, doncs, la visió de persones alienes a  aquestes malalties.

Caram!… com diuen els diccionaris és una expressió que «denota estranyesa, admiració i enuig».

Caram! … Perquè admirem i agraïm la solidaritat, comprensió, sensibilitat, rigorositat i creativitat que han demostrat  les persones que han participat en l’elaboració dels treballs i reconeixem que el resultat ens sorprèn, cada dia, com més ens el mirem.

Perquè volem que totes les persones afectades se sentin una mica més enteses. Perquè volem que la societat conegui que aquestes síndromes són molt més que dolor o cansament. Perquè no és que ens mirem massa el melic, ni siguin psicosomàtiques, sinó que són reals, d’origen orgànic, multisistèmiques i cròniques.

Caram! … És necessària per la incomprensió social, mèdica i judicial que patim i per l’escassa inversió de les administracions en investigació, malgrat l’elevada prevalença en la societat. Perquè fa 20 anys que consten com a malalties a l’OMS  i encara se’n desconeix l’origen.

Caram!… no us pot deixar ni us deixarà indiferents.

Copiat literalment de la pàgina FF2CAT. Gràcies

Open publication – Free publishing – More art

 

 

May 13

11

L’homosexualitat

By mariajesus
Informació general | Tags: | | Comments»

L’altre dia diversos companys vam ser testimonis d’un fet que potser a altres persones els hagués passat per alt, ja que era una mena de broma que uns companys li feien a un altre … anaven darrere d’ell imitant la seva forma de caminar força femenina … eren nens de 10 o 12 anys …

Vam parlar una mica a les criatures tot i sabent que podien respondre’ns no amigablement, els nens d’avui dia són així i més en una ciutat, van ser unes paraules puntuals que creiem els van fer recapacitar.

Després ens vam quedar parlant del mal que sense voler la societat li fa a gais i lesbianes. De que hi ha moltes persones que porten la seva condició sexual patint en silenci, per por a l’estigma social que encara existeix i que igual que nosaltres, són “carn de canó” per ser pacients de psiquiatres i psicòlegs, per tot el que la seva condició sexual reprimida els porta camí de depressions i intents de suïcidi … a més i a més i igual que nosaltres suportant de vegades la incomprensió familiar.

Això em va fer recordar un episodi viscut a la Universitat. A meitat de curs i durant una classe un alumne va demanar, per favor, al professor, de parlar a tots, el que va dir mai se m’ha oblidat i quan ho recordo em segueixo emocionant. Quan es va aixecar per parlar, hi va haver una riallada general … llavors amb un nus a la gola, una veu gutural però amb gran valentia va dir a tots, sí, riure si voleu, però vull que sapigueu que jo he nascut així i així seguiré sent doncs res em farà canviar ja que va amb mi. Tota la vida patint les gràcies dels companys però avui m’he dit o parlo o no torno, ja que és tant el dolor que porto que ja no puc aguantar una humiliació més. Necessito ser acceptat com Déu em va fer i no com voleu veure’m, he intentat dissimular el que no sóc però no sempre m’ha sortit i això ha representat més rialles i bromes … m’heu fet patir tant que per a mi la vida ha arribat un moment que no té sentit, així no vull viure. Si us plau, per ser diferent no sóc més dolent o inútil que qualsevol altra persona, deixeu-me viure en pau, que mai he fet mal a ningú … En aquest moment la classe sencera es va aixecar i tot van ser aplaudiments, a partir d’aquest moment va ser un company més … a ningú li va importar que tingués “molta ploma” i que la seva veu fos més aflautada, era un company més.

Des d’Ammbar volem posar-nos de part del que també pateix estigma social igual que nosaltres, encara que poc a poc ells van tenint la sort de ser admesos, gràcies a l’ajuda que els han brindat potser inconscientment, que personatges populars hagin admès públicament la seva homosexualitat com una cosa normalitzada.

Nosaltres encara no tenim un personatge popular espanyol que digui “tinc un trastorn mental”, encara que el més recent que sabem és d’una actriu internacional, escocesa, que ha admès tenir un trastorn bipolar, Catherine Zeta-Jones. Gràcies valenta!

May 13

1

Què és la FÒBIA SOCIAL?

By mariajesus
Informació general | Tags: , , , | | Comments1 comentari»

De Disgoo

Què és la FÒBIA SOCIAL?

Publicat per Edith el abril 30, 2013 a les 4:00 am Veure bloc

La fòbia social és una por intensa d’arribar a sentir-se humiliat en situacions socials, especialment d’actuar de tal manera que es col·loqui un en una situació vergonyosa davant les altres persones. Freqüentment és hereditària i pot estar acompanyada de depressió o alcoholisme. Comença al principi de l’adolescència o encara abans.

La fòbia social afecta el 15% de la població, és un trastorn d’ansietat altament tractable

Situacions temudes per persones que pateixen Fòbia social:

-Parlar en públic
-Actuar davant d’una audiència
-Escriure o signar davant d’una persona
-Usar serveis públics (bar, cinema, banys públics)
-Entrar a llocs on hi ha gent asseguda
-Mirar als ulls de l’altre (sobretot del sexe oposat)
-Ser el centre d’atenció
-Participar en reunions:
-Iniciar una conversa
-Mantenir una conversa
-Proposar o acudir a cites
-Parlar amb persones d’autoritat
-Assistir a festes
-Parlar per telèfon
-Conèixer gent nova
-Parlar amb estranys
-Donar o defensar les pròpies opinions
-Expressar desacord
-Fer una reclamació
-Fer o acceptar compliments

Símptomes físics més freqüents en persones que pateixen fòbia sòcia:

-Rubor-Sonrojamiento

-Tensió muscular

-Sudoració
-Boca seca
-Palpitacions-Taquicàrdia
-Sensació d’opressió al cap
-Cefalea
-Molèsties gastrointestinals (buit a l’estómac, diarrea)
-Tremolors (mans-veu)
-Calfreds
-Urgència urinària

Símptomes cognitius, pensaments que presenta la persona que pateix fòbia social:

-El nucli central de la fòbia social és la por a l’avaluació negativa, la persona pensa que està sent jutjat o criticat pels altres.

-Creences:

-No saber comportar-se d’una manera adequada o competent,
-Ser vist com ansiós, feble, boig o estúpid
-Por a manifestar símptomes d’ansietat.
-Pensaments negatius:
- “Faré el ridícul”
- “Quedaré bloquejat i no sabré que dir”
- “Segur que no els interessa la meva opinió”
- “S’adonaran del nerviós que estic”
- “Creuran que sóc tonto, s’estaran rient de mi”

Reaccions conductuals, comportaments que presenten les persones que pateixen fòbia social:

-Evitació-escapament de les situacions temudes: la persona deixi de realitzar les situacions a les que li té por. Al principi estalviarà el sofriment ansiós, però inevitablement als pocs minuts s’agreujarà el component cognitiu del trastorn.

-Conductes protectores per atenuar l’ansietat: davant la por al rubor el deixar-se la barba, el maquillar en excés, utilitzar grans ulleres solars, o un cabell llarg i dirigit cap a la cara, davant la por a tremolar col · locar les mans a les butxaques o darrere, en les reunions s’abstindran de formular preguntes, beuran sense parlar, o si parlen ho faran sense aixecar la mirada.

Encara que aquest trastorn freqüentment es confon amb timidesa, no són el mateix. Les persones tímides poden sentir-se molt incòmodes quan estan amb altres persones, però no experimenten l’extrema ansietat al anticipar una situació social i no necessàriament eviten circumstàncies que les facin sentir cohibides. En canvi, les persones amb una fòbia social no necessàriament són tímides. Poden sentir-se totalment còmodes amb altres persones, però en situacions especials, com donar un discurs, poden experimentar intensa ansietat.

La fòbia social trastorna la vida normal, interferint amb una carrera o amb una relació social. Per exemple, un treballador pot deixar d’acceptar un ascens en el seu treball per no poder fer presentacions en públic. La por a un esdeveniment social pot començar setmanes abans i els símptomes poden ser esgotadors.

Aproximadament el 80% de les persones que pateixen aquest trastorn troben alleujament als seus símptomes quan reben un tractament de teràpia cognitiu-conductual, de medicaments, o una combinació d’ambdós.

Llic M. Elízabeth González Montaner
Font: www.psicoterapia-en-xarxa-salut-psíquica

« Previous Page — Next Page »