Els centres d’atenció primària han detectat, els últims cinc anys, és a dir els anys de la crisi, un augment molt significatiu dels casos relacionats amb problemes de salut mental. Els casos de pacients amb depressió han crescut un 19 per cent; un 8,4 els casos d’ansietat, i un 4,6 els casos associats amb el consum d’alcohol. Més que malalts, es tracta en molts casos de persones maltractades per la crisi, i l’autèntica teràpia no es troba a les farmàcies ni a les consultes, sinó als moviments socials i ciutadans.

La crisi ha fet créixer el nombre de persones que se sentendesesperançades, amb sentiments de culpabilitat, i amb una forta angoixa perquè no troben una sortida a la seva situació. És el cas de moltes que es queden sense feina i sense casa, algunes de les quals arriben a situacions límit. Era el cas del Lluís a finals del 2010. Recorda que recollia les últimes pertinences davant l’ordre dedesnonament, disposat a viure en una autocaravana. Quan es va posar en contacte amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), diu que estava destrossat i que es veia capaç de fer un disbarat. “Era mecànic de motos” i pensava d’agafar “tres o quatre llaunes de benzina” per, així que vingués “la comitiva judicial”, calar-li “foc a la casa”, assegura.

El mateix Lluís explica un altre cas. El d’una companya seva que anava conduint i: “Em va trucar per despedir-se de mi perquè es volia treure la vida”. Però gràcies a l’ajuda que va rebre, aquesta dona se’n va sortir.

La salut mental i la societat en un context de crisi és el que s’ha tractat en el cinquè Congrés de Salut Mental, que s’ha fet a Barcelona. Segons els experts, a moltes d’aquestes persones no se les pot considerar malaltes. Per això, creuen que és un error abordar-ne la problemàtica només amb psicofàrmacs. Actualment, ja hi ha molts professionals que les deriven cap a plataformes i moviments socials perquè trobin el suport que necessiten.

Josep Clusa, president del congrés, assegura que una de les claus per escapar-se del forat està, sobretot, a “sortir de l’aïllament i passar a poder viure col·lectivament i, a més,protegir-se i defensar-se col·lectivament contra aquesta situació que estem vivint”.

Una de les eines amb què treballen molts d’aquests moviments socials és el que es coneix com l’apoderament. Ada Colau, representant de la PAH subratlla, com a fet positiu i element d’ajuda, la generació d’un “espai col·lectiu on la gent adquireix eines per defensar-se per ella mateixa”. La persona veu que “és una lluita dels drets i no de caritat o d’assistencialisme”, aclareix.

De moment, el Lluís ha aconseguit que el seu cas estigui arxivat. I ara és ell qui ofereix ajuda als que es troben en la mateixa situació. L’apoderament, afirma, “és que la gent digui: lluitaré per allò que és meu“.