Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

Copiat de La Vanguardia digital

“Atenem molts ciutadans que fantasiegen amb desaparèixer”
El psiquiatre i director de l’Observatori de Salut Mental de Catalunya explica quin tipus de problemes mentals està provocant la crisi

Sanitat | 07/06/2013 – 00:00 h | Darrera actualització: 07/06/2013 – 11:08 h

Consejos para hacer frente psicológicamente a la crisis

Consells per fer front psicològicament la crisi – El psiquiatre Josep Moià ofereix tres consells per aconseguir superar els problemes econòmics de manera saludable

Raquel Quelart RAQUEL QUELART 

La salut mental de la població ha empitjorat respecte a abans de que comencés la crisi: les depressions han augmentat un 19%, l’ansietat, un 8,4%, i els problemes relacionats amb l’abús de l’alcohol, un 4,6%. Les xifres es desprenen d’un estudi realitzat per un equip d’investigació de la Universitat de les Illes Balears (UIC) dirigit per Margalida Gili Planas i Miquel Roca Bennàsar. A aquests trastorns mentals se suma també l’increment de la taxa de suïcidis, tal com indiquen els experts. Motius suficients com per celebrar el Congrés Català de Salut Mental, una trobada que té lloc al Cosmo Caixa de Barcelona aquests dies i que aglutina especialistes de diferents disciplines.
Entre els professionals que participen en el congrés, destaca Josep Moià, coordinador de l’Observatori de Salut Mental de Catalunya (OSAMCAT) i psiquiatre del Centre de Salut Mental del Parc Taulí de Sabadell. Moià, amb una carrera professional de 32 anys, coneix de prop com les dificultats econòmiques que travessen moltes famílies estan deteriorant greument les seves ments.

- Quins són els trastorns mentals que més afecten la població espanyola en relació a la crisi?
- El concepte de trastorn mental és poc precís científicament, per això prefereixo parlar de patiment mental. L’angoixa i la tristesa – depressió són els estats anímics que predominan actualment.

- Què és l’angoixa?
- És un estat emocional que sorgeix quan algú se sent amenaçat. Per exemple, moltes persones amb la crisi pensen: “Quan torni de vacances l’empresa estarà oberta? Hi haurà un ERO? Em seguiran mantenint en el lloc de treball? Em baixaran el sou? Podré continuar pagant la hipoteca? “.

- Quan sorgeix la tristesa?
- Aquest estat emocional, que pot acabar en depressió, sorgeix davant la pèrdua, és a dir, quan la persona ja ha perdut el seu lloc de treball, el seu habitatge, les seves relacions familiars s’han vist truncades, la seva relació de parella s’ha trencat, els seus fills no acaben d’entendre la situació. Se senten culpables.

- ¿I què més senten?
- Hi ha una sèrie de pensaments que s’acompanyen d’una profunda tristesa, d’una vivència de fracàs personal perquè el projecte de vida ha quedat truncat, i això en algunes persones amb unes determinades condicions emocionals pot acabar sent un trastorn. Però la majoria de les vegades no arriba a ser-ho, encara que produeix un intens patiment en el ciutadà.

- Quines són les classes socials més afectades per aquests problemes psicològics?
- Els serveis socials ens expliquen que el perfil de ciutadà que atenen ha canviat. Abans estaven acostumats a tractar població immigrant poc qualificada o població autòctona en situació de gran pobresa o greus problemes de salut. Ara, s’estan trobant amb titulats universitaris, altament qualificats, que tenien uns nivells d’ingressos econòmics importants i que d’un dia per l’altre han vist la seva carrera absolutament truncada.

- ¿Què senten aquests ciutadans?
- Alguns fan front a la situació amb força inventiva o, fins i tot, es plantegen que si no poden trobar una sortida professional a Espanya, marxaran a un altre país. Però, per a altres suposa un catacrack del qual van a tenir serioses dificultats per poder sortir perquè es veuen amb escassos recursos subjectius per poder fer front a aquesta situació.

- I són més vulnerables a patir greus problemes psicològics …
- Cada dia a les nostres consultes atenem molts ciutadans que fantasiegen amb deixar de pensar, amb desaparèixer. Alguns ho aclareixen amb molta precisió: “Miri doctor, no és que jo vulgui suïcidar, és que vull desaparèixer, vull entrar en un estat que m’al·liberi d’aquest patiment constant que tinc cada dia, és que quan em desperto al matí no em aixecaria del llit “. Aquests relats no apareixen en les estadístiques, però ens estan indicant que hi ha un nivell de patiment emocional intensíssim.

- De fantasiejar amb desaparèixer a la decisió de suïcidar quina distància hi ha?
- Diria que poca. En l’àmbit de la salut mental atenem a persones que s’han pres 20 comprimits d’ansiolítics. Aquests intents no arriben a posar en perill la vida d’una persona, encara que ens els prenem molt seriosament. Després tenim persones que defenestran, que salten per la finestra, o mostren altres tipus de comportaments suïcides gravíssims i de resultats tràgics. Per tant, hem d’intervenir per evitar que aquestes conductes arribin a comportaments parasuïcides o suïcides.

- ¿Han augmentat els suïcidis?
- Pensem que hi ha un increment, però les xifres són poc fiables perquè, entre altres coses, a vegades hi ha suïcidis que no són registrats com suïcidis, sinó com morts accidentals.

- ¿Per què passa això?
- En alguns casos és difícil dilucidar si la mort ha estat per suïcidi, encara que a vegades tenim indicis importants per considerar que aquesta persona ha decidit posar fi a la seva vida, tot i que no hagi escrit una carta o hagi donat informació clara sobre les seves intencions. Hem de tenir-ho molt clar.

- ¿Però el seu entorn els haurà vist més deprimits del que és habitual?
- Estem acostumats a pensar que la persona que se suïcida dóna pistes, de vegades sí, però a vegades no dóna pràcticament cap pista. La clàssica persona que diu “ara torno, vaig a prendre un cafè al bar” i no torna. És un aspecte que hem de valorar.

- ¿Quin consell li dóna a les persones que el seu major desig és deixar de patir per la crisi?
- Quan un problema s’afronta des d’una perspectiva estrictament individual, difícilment un va a disposar dels recursos emocionals i subjectius necessaris per a resoldre’l. Nosaltres aconsellem a les persones que no s’aïllin a casa, que no abandonin els vincles socials, que intentin mantenir vives les seves relacions familiars. El suport dels altres és fonamental. Per exemple, els diem “surti a passejar amb la seva parella”.

- Tan senzill …
- No, és que hi ha persones que han deixat de fer-ho, és a dir, hi ha una resposta força generalitzada a l’aïllament, a relaxar l’actitud personal respecte a la relació de parella. I això no és bo perquè la inhibició el que afavoreix és un efecte de caiguda subjectiva; qualsevol cosa es converteix en una muntanya. Deixar-se portar pel desànim és negatiu, condueix directament a la depressió.

- Hi ha més parelles que es trenquen per la crisi?
- Sí, o es deterioren considerablement. Un símptoma preocupant, i que veiem de manera freqüent, és quan un membre de la parella culpa a l’altre de la situació en què estan. Com a professionals, el primer que hem de fer és reconduir aquesta situació: passar de la culpa a la responsabilitat. La culpa és estèril, mortifica, no permet actuar.

- Quan hi ha una situació difícil i intentem sortir com sigui d’ella i posem voluntat d’alguna manera ens sentim menys culpables …
- Actuar és fonamental, és fer front a la culpa i reconduir i, per tant, col·locar en una posició de responsabilitat, que vol dir fer-se càrrec de les seves decisions i de la situació que li està afectant, per exemple, presentar una denúncia per haver estat estafat.

- Com estem veient amb el tema de les hipoteques, les participacions preferents …
- Totes les accions que estan emprenent les persones afectades per les preferents, la plataforma d’afectats per la hipoteca, els iaioflautes, són actuacions responsables. Quan aquestes persones s’uneixen i es posen en acció, el sofriment baixa, la culpa passa a un segon terme i l’estat de desànim també millora.

- Les plataformes ciutadanes estan fent un bé a la salut mental de la ciutadania?
- Indiscutiblement, estan fent prevenció en salut mental.

- Hi ha una relació directa entre casos de desnonament i suïcidis?
- Sí, és que quedar-se sense treball és duríssim, però quedar-se al carrer, dormir sota el cel, perdre l’habitatge, perdre tot allò que forma part del projecte vital … Quan un està vivint a casa, sigui de propietat o no, ordena l’espai al seu gust, li dóna un toc personal i fa que formi part de si mateix. A l’habitatge un es projecta i la divinitza, fins i tot, tot i que la tingui desordenada.

- …
- Per tant, quan una persona perd la seva casa està perdent molt més que quatre parets. I hem de ser conscients que això a algunes persones els porta al suïcidi. (…) Intentar pal·liar els efectes d’aquesta pèrdua terrible implica no oblidar aquesta dimensió subjectiva d’aquest espai de vida.

- ¿Què sent una persona quan és desnonada?
- Desesperació total i desesperança perquè ha perdut totes les expectatives, ja no té res, aquesta sensació d’indefensió, de ruptura, de fracàs del seu projecte, desubicació social, desemparament. Molts ciutadans ens diuen que ja no van a demanar ajuda perquè han anat a molts dispositius i en cap han trobat el que sol·licitaven, se senten decebuts. No és només una desafecció política, sinó també una desafecció institucional, que és més greu.

- ¿Per què?
- Si el ciutadà no confia en el sistema sanitari, en els serveis socials, serveis d’ocupació, la desesperacióny l’aïllament condueixen directament a una fractura social total.

- ¿Quines conseqüències tindria això?
- Molta més patologia, més comportaments suïcides i potser violència.

- ¿Els ciutadans de tots els països en crisi econòmica pateixen de la mateixa manera?
- La major part d’estudis en aquesta matèria insisteixen que, més que la situació de pobresa, el que provoca un major increment de problemes socials és la desigualtat social com un dels factors més negatius quant a la salut mental de la població.

- Algunes persones culpen al capitalisme i al sistema financer dels problemes psicològics de les persones. ¿Veu algun fonament en això?
- Sí, perquè, a més, quan parlem de crisi econòmica no hem d’oblidar mai en quin tipus de model social incideix. A vegades poso un exemple que genera cert malestar, va explicar que la postguerra espanyola va ser una situació en què la major part de la població vivia encara pitjor que la d’ara, però amb una diferència fonamental: hi havia projecte, tant per als vencedors com per els vençuts. A més, hi havia la possibilitat que la gent pogués remuntar.

- Però ara …
- El problema és que partim d’un model social basat en l’hiperconsum. Un concep el seu benestar a partir de la seva capacitat per poder accedir a tot un seguit d’objectes prestats com gadgets que incrementen el nivell de felicitat de la població (…) D’altra banda, ha estat un model social que ha renegat del dolor. A la llista dels deu medicaments més venuts a Espanya el 2011, nou són fàrmacs per disminuir el dolor sigui físic o emocional.

- Pose-me’n un exemple.
- Si tenim una situació de pèrdua el sentiment emocional habitual és la tristesa, el perdre el gust per fer el que fèiem habitualment, i això no és cap malaltia, requereix un temps i és necessari passar per aquest període. Intentar incidir psicològicament i químicament sobre això em sembla un disbarat.

- ¿I quina és la conclusió?
- La crisi actual ens ha agafat a tots desprevinguts psicològicament, mancats d’entrenament. La situació econòmica és terrible, però incideix en un model social que no era sostenible i que es basava en unes premisses errònies.

- En quin tipus de model social la gent seria més feliç?
- Un model social més basat en la relació amb els altres i molt menys basat en l’hiperconsum. Algú em deia: “He estat a Cuba, he vist molta misèria, però la gent balla!”. Però nosaltres anem a un restaurant i veiem que la meitat de la gent està connectada al seu mòbil; pugem al metro i l’autobús i tothom està connectat no se sap molt bé a què: hem perdut l’hàbit de la conversa. I és que fins i tot n’hi ha tallers d’habilitats socials per ensenyar a la gent a com relacionar-se!

 

Copiat de La Vanguardia

Els casos de depressió a Espanya han augmentat un 19% des de la crisi
Els problemes relacionats amb l’ansietat s’han incrementat en un 8,4% i amb l’abús de l’alcohol un 4,6%

Sanitat | 05/06/2013 – 12:23 h | Darrera actualització: 05/06/2013 – 12:30 h

Los casos de depresión en España han aumentado un 19% desde la crisis

Depressió i ansietat, dues de les malalties actuals. Arxiu

Barcelona. (Efe). – La salut mental de persones ateses a l’atenció primària a Espanya ha empitjorat respecte abans de la crisi, ja que la depressió ha augmentat un 19%, l’ansietat un 8,4% i els problemes relacionats amb l’abús del alcohol un 4,6%.

Aquestes dades s’exposaran en el V Congrés Català de Salut Mental, que se celebrarà des de demà fins dissabte a Barcelona i que analitzarà l’impacte de la crisi econòmica en la salut mental, ha informat aquest dimecres la Fundació Congrés Català de Salut Mental.

La trobada, amb una vocació interdisciplinària, comptarà amb la presència de professionals de la sanitat com el director de l’Observatori de Salut Mental de Catalunya, Josep Moyà, i el president del Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut, Pere Bonet, entre d’altres.

Així mateix, també hi haurà un espai per al debat, com el que mantindran la portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Ada Colau, el representant de Dempeus per la Salut Pública, Toni Barbarà, i membres dels Iaioflautes, que explicaran els beneficis per a la salut que obtenen en pertànyer a aquests moviments.

El congrés, que comptarà amb la presència de la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, inclourà també un programa cultural, amb teatre, cinema i la participació de Ràdio Nikosia, una emissora on els programes estan conduïts i protagonitzades per persones usuàries de serveis de salut mental.

 

 

Barcelona

3/24 Notícies del canal Tv3

Els centres d’atenció primària detecten un augment molt significatiu dels casos relacionats amb problemes de salut mental

Redacció - 09/06/2013 – 12.08h.

La crisi maltracta les persones i fa augmentar els problemes de salut mental.

La crisi maltracta les persones i fa augmentar els problemes de salut mental.

Els centres d’atenció primària han detectat, els últims cinc anys, és a dir els anys de la crisi, un augment molt significatiu dels casos relacionats amb problemes de salut mental. Els casos de pacients amb depressió han crescut un 19 per cent; un 8,4 els casos d’ansietat, i un 4,6 els casos associats amb el consum d’alcohol. Més que malalts, es tracta en molts casos de persones maltractades per la crisi, i l’autèntica teràpia no es troba a les farmàcies ni a les consultes, sinó als moviments socials i ciutadans.

La crisi ha fet créixer el nombre de persones que se sentendesesperançades, amb sentiments de culpabilitat, i amb una forta angoixa perquè no troben una sortida a la seva situació. És el cas de moltes que es queden sense feina i sense casa, algunes de les quals arriben a situacions límit. Era el cas del Lluís a finals del 2010. Recorda que recollia les últimes pertinences davant l’ordre dedesnonament, disposat a viure en una autocaravana. Quan es va posar en contacte amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), diu que estava destrossat i que es veia capaç de fer un disbarat. “Era mecànic de motos” i pensava d’agafar “tres o quatre llaunes de benzina” per, així que vingués “la comitiva judicial”, calar-li “foc a la casa”, assegura.

El mateix Lluís explica un altre cas. El d’una companya seva que anava conduint i: “Em va trucar per despedir-se de mi perquè es volia treure la vida”. Però gràcies a l’ajuda que va rebre, aquesta dona se’n va sortir.

La salut mental i la societat en un context de crisi és el que s’ha tractat en el cinquè Congrés de Salut Mental, que s’ha fet a Barcelona. Segons els experts, a moltes d’aquestes persones no se les pot considerar malaltes. Per això, creuen que és un error abordar-ne la problemàtica només amb psicofàrmacs. Actualment, ja hi ha molts professionals que les deriven cap a plataformes i moviments socials perquè trobin el suport que necessiten.

Josep Clusa, president del congrés, assegura que una de les claus per escapar-se del forat està, sobretot, a “sortir de l’aïllament i passar a poder viure col·lectivament i, a més,protegir-se i defensar-se col·lectivament contra aquesta situació que estem vivint”.

Una de les eines amb què treballen molts d’aquests moviments socials és el que es coneix com l’apoderamentAda Colau, representant de la PAH subratlla, com a fet positiu i element d’ajuda, la generació d’un “espai col·lectiu on la gent adquireix eines per defensar-se per ella mateixa”. La persona veu que “és una lluita dels drets i no de caritat o d’assistencialisme”, aclareix.

De moment, el Lluís ha aconseguit que el seu cas estigui arxivat. I ara és ell qui ofereix ajuda als que es troben en la mateixa situació. L’apoderament, afirma, “és que la gent digui: lluitaré per allò que és meu“.

Copiat de la pàgina oficial del COMB

Èxit del 5è Congrés Català de Salut Mental i gran repercussió als mitjans de comunicació

13/06/2013

El 5è Congrés Català de Salut Mental celebrat al Cosmocaixa els 6, 7 i 8 de juny va ser un gran èxit en participació i amb gran repercussió als mitjans de comunicació generalistes, que s’han fet ressò de les dades sobre salut mental referides durant el congrés.

Aquesta edició ha girat entorn al nou context socioeconòmic i les seves repercussions tant en la clínica com en la psicopatia. Sota el títol “Salut Mental i Societat en un context de crisi: Perspectives, Oportunitats i Propostes”, el congrés tenia l’objectiu d’ajudar a millorar la comprensió de les circumstàncies sociològiques, culturals i psicosocials del context actual, fer propostes per a la millora de les eines tècniques i organitzacionals.  D’aquesta manera, tant professionals de la salut com agents socials han participat en aquesta jornada.

Els mitjans de comunicació han recollit les dades revelades durant els tres dies en que s’ha celebrat aquest congrés. El més destacat ha estat l’augment a un 19% els casos de depressió i un 8,4% el d’ansietat arran de la crisi. També s’han fet especial ressò de l’estudi “Els riscos per a la salut mental de la crisi econòmica a Espanya: evidència en població atesa a centres d’atenció primària entre 2006 i 2010”, publicat al European Journal of Public Health. Segons el document la prevalença de casos de depressió lleu a 2006 era del 6,4% i a l’any 2010, del 8,6%. En el cas de la dependència a l’alcohol va passar de l’1,4% al 6,2% durant el mateix període.