Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

Portem a registre la petició per parlar-hi i amb més nervis que vergonya, ens arreglem per fer la nostra primera intervenció, vindrien una sèrie de persones entre elles l’Associació Juvenil Món-Ral, que ens havien dit que vindrien per donar-nos suport públicament, però per causes alienes a la seva voluntat, no van poder venir per incompatibilitat d’horaris de treball i per grip, molt freqüent en aquests dies.

Ens vam veure sols davant el perill, però sabent que encara que no estaven, teníem el suport explícit de tots els anteriors i dels membres de l’Associació, que no estaven presents per l’estigma social que representa ser reconeguts com a malalts mentals.

Així que ens plantegem una estratègia, mentre un@ parlaria, altr@ faria fotografies i en el moment que qui parlava ensenyés un cartell que portàvem preparat, l’altra persona ho repartís entre els assistents.

Fotografia de la Taula de l’Audiència Pública, (està una mica moguda pels nervis que teníem).

Quan sentim el nostre nom, vam dir “ara és la nostra!” i recordem l’estratègia. No portem cap nota ni ajuda per parlar ja que el discurs ens ho sabem de memòria, només teníem por de no tenir temps de dir tot el necessari per poder aconseguir el nostre objectiu.

Fotografia durant la nostra intervenció.

Vam exposar les nostres idees d’inclusió total a la societat començant des de la infància, vam dir que som una associació formada per Usuaris de Salut Mental estabilitzats i capaços de dur a terme les nostres idees i projectes. Volem arribar a tots els companys en la malaltia per dir som capaços!

Tots podem arribar a una estabilització que faci que per a la societat siguem uns malalts crònics més, que en comptes de tenir diabetis o reuma, tenim esquizofrènia o depressió, per exemple. I així eradicar l’estigma social que ens acompanya. Aquestes idees haurien de ser mundials encara que nosaltres hem començat per Barcelona i anirem barri per barri fins on puguem arribar. No som super persones i sabem les nostres possibilitats, però treballant sense presses però sense pauses, anirem fent camí.

De moment som els reis de parcs i jardins en dies bons i de les cafeteries en els dies de fred ja que no tenim seu social tot i estar funcionant des de l’11 de juliol de 2011 i que la nostra presidenta sigui la representant davant de l’Ajuntament de Barcelona (IMD) de les persones amb disfunció mental, escollida per elecció popular entre els mateixos malalts registrats a l’Ajuntament.

Pels fets que ens estan passant ens veiem menyspreats.
Déu vulgui que no sigui per ser malalts mentals. Si no, no entendríem aquesta societat.

No tenim seu perquè no tenim diners per pagar un lloguer, perquè encara que tinguem 89 socis no hem demanat que comencin a pagar cap quota ja que la majoria o estan a l’atur o són pensionistes, amb pensions tan baixes que per pagar-les és possible que es quedin sense menjar algun dia i això no ho podem permetre. Mentre Espanya segueixi en crisi no demanarem el pagament de cap quota.

Els que podem, de vegades treballem moltes hores però no demanem res per això, el nostre treball és altruista i ens sentim pagats amb veure les cares de satisfacció de les persones que vénen a veure’ns i surten amb un altre esperit de lluita.

Sobretot fem servei d’informació als companys que no saben on recórrer, a nivell mèdic, psicològic, social, de treball …

Intentem donar-los idees a cercar un motiu pel qual lluitar per la seva estabilització, als companys que no estan estabilitzats els animem a fer-ho ja si cal donar-los la informació que necessitin o acompanyar-los si no s’atreveixen a anar als llocs on els poden ajudar perquè després vinguin amb nosaltres lliurement.

Igualment atenem a famílies que vénen a preguntar els diferents casos, famílies amb més d’un membre malalt, pares que vénen sols, fills que vénen també sols o en algun cas pares als que els fills han demanat que vinguin a veure’ns …
Després projectem treballs, que no podem arribar a realitzar per manca de seu i altres que no podem fer  encara que ho tinguem tot preparat, pel mateix.

Per exemple la ràdio, que ja la tenim registrada com ràdio Ammbar però que, encara que ens han donat el material no podem fer-lo servir per manca d’espai adient. Aquí és on entraria el grup de joves del barri, que volen col·laborar amb nosaltres en aquesta activitat. A més de compartir espais si aconseguim arribar a tenir una seu municipal.
De moment a més a mes del treball amb els nens que tenim el vistiplau d’Educació, tenim més projectes en marxa, encara que sempre comptant que no volem fer guetos i estan oberts als veïns del barri on hem començat o d’altres llocs, per la nostra part no posem vetos a ningú, només si hi hagués problemes d’espai és quan es faria selecció.

-Projecte de Rutes de Salut, que s’està fent amb les del barri, només que una persona nostra, estabilitzada, també les fa, per tranquil·litat de la persona que les dirigeix, a qui li estem molt agraïts.

- Projecte DicJoc: Dirigit a nens de 8 a 10 anys fills d’usuaris de salut mental, al qual es poden adherir nens del barri, per passar una estona entretinguts i amb jocs (serien els diumenges al matí)

- Projecte Informàtica bàsica i internet bàsic: adreçat a persones usuàries de salut mental, perquè ens costa més de seguir una classe normalitzada, però que també està obert al veïnat que tingui un problema similar.

- Projecte de Català bàsic: Per a aquelles persones usuàries que en el seu dia per la malaltia no van poder aprendre, obert també a la gent del barri.

- Projecte de castellà bàsic amb el mateix motiu que l’anterior.

-Projecte de cuina: Per a les persones usuàries que han perdut la memòria en aquest aspecte, per a joves usuaris que volen viure independents i per gent del barri si queda espai.

- Projecte de costura bàsic: pels mateixos motius que l’anterior.

- Projecte de teatre terapèutic. Dirigit sobretot a persones usuaries però sense descartar el veïnat interesat.

- Projecte de ràdio: on ja hi ha molts usuaris desitjant començar.

- Projecte de musicoteràpia

- Projecte de risoteràpia

- Projecte de psicoteràpia, on ja tenim psicòlegs voluntaris per treballar

- Grup d’Ajuda Mútua Gam, que els fem en dijous, aprofitant que l’Espai 210 ens deixa una sala de 18 a 20h.

- Projecte de Cinema Fòrum, on ja tenim pel·lícules originals i també està obert a tothom.

- Projecte de conferències mèdiques: perquè els malalts com més sabem de la nostra malaltia millor podem cuidar-nos, també obert a tothom.

- Projecte Mahoma: si la muntanya no va a Mahoma, aquest va a la muntanya, significa anar on sapiguem que un company necessita ajuda però no és capaç de demanar-la. Aquest si ho estem fent.

- Tenim més projectes però si aquests que són bàsics no podem fer-los, tenim les ales tallades.

Per això demanem un espai per treballar.

En aquest moment la persona que parlava va aixecar un full, que també vam repartir a alguns dels presents.

Hi demanàvem un espai per treballar. No volem diners per a nosaltres, treballem de cor, però necessitem un espai, del qual hem demanat que si cal pintar o arreglar endolls i coses de l’estil, els nostres socis estan disposats a fer-ho, cada un segons la seva experiència laboral o afició.

També diem que no ens importa compartir, menys un despatx per guardar els documents d’Ammbar (ara els tenim repartits i com seguim així ens diran que a més a més de la nostra malaltia tenim la síndrome de Diògenes), rebre diàriament persones que vulguin informació, poder fer la ràdio, treballar els projectes i sobretot perquè puguin treballar els psicòlegs que tant necessitem i que ens ofereixen els seus serveis de forma altruista.

Si us plau amics ajudeu-nos a la nostra petició, l’Ajuntament té espais lliures i sense utilitzar. Demaneu a l’alcalde que ens rebi i ajudi, perquè nosaltres només volem treballar.

En acabar la sessió saludem al President de la Taula Senyor Eduardo Bolaños del PP que ens va oferir el millor dels seus somriures, tot i ser una persona seriosa segons havíem vist en el plenari, a la consellera del PSC, Senyora Marta Sendra, que es va oferir molt amablement  venir a veure’ns a l’Espai 210, on actualment tenim lloc els dijous de 6 a 8h, i vam estar una bona estona parlant amb el conseller de CiU, Senyor Àlex Miró i Pujadas, que ens va comprendre perfectament. Com podeu deduir no som polítics, a nosaltres ens interessen les persones. No parlem amb més perquè es van anar sense fer-nos cas, cosa normal perquè ja era tard.

 

USUARIS DE SALUT MENTAL

Hola amics! Som un grup d’Usuaris de Salut Mental que ens hem reunit en una Associació sense ànim de lucre. Si voleu informació us la donarem gustosament trucant al 620 970 935.

Ens hem unit perque volem conscienciar la societat barcelonina, que no som “els invisibles”, Volem eradicar l’estigma que ens acompanya-hi i sobretot superar l’auto-estigma que nosaltres mateixos ens imponem per por al rebuig.

Fem diverses activitats però per nosaltres la més important és el Grup d’Ajuda Mútua (GAM), on entre iguals podem arribar a una autoajuda. Els propers seràn els dijous, 14 de febrer, 14 de març i 18 d’abril.

Es fan al carrer Padilla 210, baixos. En un espai de l’Ajuntament. Prop de les línies 2 i 5 del metro i de les parades d’autobús del carrer València i/o Mallorca amb Padilla. Si us plau, si penses venir truca al 620 970 935, per preparar les cadires necessàries.

T’esperem amb il·lusió

Aquest és el full que hem repartit:


 

Després de pensar-ho molt i com que no tenim experiència en l’assistència a cap Congrés, tot i haver estat molt atents, prenent apunts i fent fotografies, reconeixent el valor de l’experiència i de la feina ben fet, hem demanat permís per publicar l’escrit per Yolanda Bujedo, ja que us volem proporcionar la millor informació.

No se’ns cauen els anells per fer aquesta acció. Cal reconèixer, quan val la pena, que altres fan treballs esplèndids

Des d’aquí volem agrair al Dr Díaz del Toral, que molt amablement, ens va cedir el power point que va utilitzar. Per nosaltres ha estat de gran ajuda per explicar als companys d’Ammbar la seva ponència.

I CONGRÉS NACIONAL DE SENSIBILITZACIÓ AL ESTIGMA SOCIAL EN SALUT MENTAL

Estem a Almeria, avui ha començat el I Congrés Nacional de Sensibilització al Estigma Social en Salut Mental organitzat pel Grup de Recerca Hum-760 (Universitat d’Almeria), Associació per a l’Avanç de la Psicologia i l’Educació. UGC Salut Mental d’Almeria, entre d’altres organismes.

El cartell del I Congrés Nacional de Sensibilització al Estigma Social en Salut Mental celebrant a Almeria

La Fundación Rey Ardid participa activament en aquest Congrés a través de la difusió en línia dels continguts més rellevants d’aquest Congrés a través d’aquest blog i del seu canal de ràdio “Cridant en veu baixa”

El programa és molt intens i extens. Aquest congrés reuneix a molts dels professionals més rellevants de la Sensibilització Social d’Espanya.

En aquests moments el doctor Domingo Díaz de la Perera realitza la seva exposició sobre l’evolució de la malaltia mental. És director del la UGC de Salut Mental d’Almeria.

Un moment de la intervenció del Dr Domingo Díaz

Ens ha mostrat l’evolució des del segle XV de la malaltia mental des dels primers manicomis on es va recloure als malalts i persones que es consideraven perilloses però no eren susceptibles de encarcelar-se.

Passant per l’hospital psiquiàtric, on els metges realitzaven el diagnòstic. Es passa a la Salut Mental Comunitària, que implica la coordinació de diversos professionals i recursos. No s’ha aconseguit el que es pretenia per dificultats de coordinació i la manca en alguns casos de recursos. La situació actual va encaminada a un nou model que s’està posant en marxa a Andalusia. Desenvolupa un nou sentit com a membre de la comunitat i com a pacient

De la bogeria a la ciutadania.

La intervenció ens presenta l’evolució sobre la malaltia mental i la seva situació actual

La recuperació de les persones amb malaltia mental implica un nou model de vida definit per la pròpia persona amb malaltia mental independentment de l’evolució de símptomes.

La Recuperació part de les persones amb malaltia mental on s’incorpora un nou factor d’esperança – il·lusió i que per als serveis que presten atenció obre una nova perspectiva.

Evolució històrica

Boig – malalt – ciutadà

Contenció – tractament – recuperació

Terapeuta – equip – xarxa
Cal passar a una atenció personalitzada. S’ha de veure la persona i no al diagnòstic.

“Les persones amb problemes de salut mental són les més excloses de la Comunitat Econòmica Europea”

L’experiència d’1 de cada 4, és la pàgina més visitada de salut mental a Espanya. Convidem a visitar-la com exemple de comunicació en línia en salut mental. Per a nosaltres és una referència fonamental de la qual aprenem constantment.

http://www.1decada4.es

CONTINUAREM … amb la ponència del Sr José Manuel Arévalo