Ja hem parlat d’altres persones o entitats que van intervenir en el darrer plenari del districte de l’Eixample, ara ens toca a nosaltres.
Com sempre sol·licitem poder parlar i per descomptat que ho vam fer: Tenim les idees molt clares i això és el que vam defensar: el nostre projecte social a favor de les persones amb disfunció mental del barri de la Sagrada Família.
En principi la persona que va parlar es va presentar i va dir que havia estat elegida pels ciutadans usuaris de salut mental de Barcelona per representar-los davant l’IMD de l’Ajuntament de Barcelona. Que té moltes ganes de treballar. Que la salut mental a Barcelona està malament a molts nivells sobretot a nivell humà. Que presideix Ammbar però sense més importància ja que és una entitat horitzontal, on tots tenim cabuda, som escoltats i les nostres idees o posades en pràctica o en espera de poder fer-les.
Un projecte que anem duent a terme malgrat els entrebancs que ens anem trobant. Això ens dóna més forces per seguir endavant, encara que com a persones humanes de vegades ens veiem afectats.
Seguim patejant-ens el barri amb el boca a boca a la recerca d’aquesta persona a la qual li agradaria sortir però la malaltia no la deixa. Proposem fer un cafè, un altre dia un passeig i un altre si volen passar-se pel lloc on ens reunim els dijous a la tarda de 6 a 8 (és el nostre horari concedit) per donar-los informació a nivell personal, de lleis, derivar-les als Serveis Socials , als seus metges de capçalera perquè les reenviïn als especialistes … És l’Espai 210 situat al carrer Padilla 210 baixos (de propietat municipal)
També els oferim els GAM, Grups d’Ajuda Mútua, dels resultats estem molt satisfets.
I sobretot, saben que estem per donar-los suport i donar-los l’acompanyament emocional que necessiten.
Aquest curs estem fent Informàtica i Internet per a principiants, tots estem molt contents i animats de seguir el proper curs, tot i que encara no hem acabat. A estat gràcies a la confiança posada en nosaltres per la bibliotecària de la Biblioteca Sagrada Família, Anna Surt, que des del començament va confiar en el nostre projecte.
També treballem de forma innovadora català i castellà de forma amena i enfortint el gust per la lectura.
No hem pogut fer xerrades de Metges ni CineFòrum per l’etern problema que tenim amb les claus de l’Espai 210, i per falta d’organització sobre els dies a portar a terme.
Com l’horari que ens deixen a l’Espai és de 18 a 20h, hem tingut problemes perquè els metges es puguin adaptar. Igualment fer CineFòrum a aquestes hores no és el més correcte.
Per això expliquem que és la tècnica municipal de barri què ens nega el seu ús, hem d’estar sempre acompanyats i no ens poden acompanyar sinó fins a les 20h. Quan hi ha altres entitats que sí que es queden fins a les nou. Per això vam fer la pregunta és perquè som malalts mentals? Almenys deixeu-nos provar un dia i després prendre la decisió. Ella ens va enviar un correu on diu que no ens les deixa perquè no vol, sense més explicació …
No perquè tots els dies l’Espai estigui ocupat, perquè hi ha dies que està lliure. No li anàvem a treure l’espai a una altra entitat. Sinó aprofitar-ho per a fins socials gratuïts abans que estigui buit.
Una altra cosa que sentim és no haver pogut fer un Taller per a nens fills de malalts mentals. Perquè en diumenge al matí tinguin un espai lúdic mentre els pares descansen o van a visitar el cònjuge internat. Per a això havíem buscat monitores especialitzades que, com tots, estaven disposades a treballar gratuïtament.
Hem vist a diverses entitats (que no sabem si estan oficialment reconegudes, nosaltres sí ho estem) anar en cap de setmana a l’Espai per agafar coses o preparar alguna intervenció. Això ho sabem no perquè hàgim estat espiant sinó perquè un dels nostres socis viu al costat …
Així que per tot això, seguim reclamant poder fer activitats i una cosa que sempre demanem, necessitem un espai per poder guardar els “papers” de l’Associació i on ens puguem reunir per seguir treballant i no un sol dia. I el més important, per a la protecció de dades.
Com a anècdota expliquem que ara també ens diran que tenim la síndrome de Diògenes ja que els de la Directiva tenim les nostres cases plenes de papers.
La resposta va ser que en el Districte no hi ha espais, que intentarien veure una altra possibilitat.
I en el tema de les claus, que estan d’acord amb l’actuació de la tècnica, que l’Espai és municipal i ells ho governen el millor possible.
Encara que sembli estrany no hi ha enemistat manifesta entre la tècnica i nosaltres, almenys per la nostra part, que intentem conviure el millor possible amb tothom.
No vam sortir contents però almenys compartim públicament part de les nostres idees i ens vam fer ressò “que intentarien veure una altra possibilitat”.