Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

El publiquem perquè ens ha semblat un bon article, sobretot com a prevenció abans que les crisis d’ansietat ens portin a malalties majors.

QUÈ SÓN LES CRISIS D’ANSIETAT? APRÈN A EVITAR-LES.

Publicat per Marcos A. el abril 18, 2013 a les 11:48 am.Ver bloc

De: La ment és meravellosa
Què són les crisis d’ansietat? Aprèn a evitar-les
Què són les crisis d’ansietat? Estic segur que alguna vegada haureu patit, fins i tot sense conèixer el terme teòric, una crisi d’ansietat. El ritme de vida actual, problemes associats amb la família o l’entorn laboral, poden conduir-nos a un estat crític on l’ansietat pot acabar per bloquejar-nos completament.

QUINS SÓN ELS SÍMPTOMES D’UNA CRISI D’ANSIETAT?
En el moment durant el qual patim una crisi d’ansietat, experimentem una alteració de les nostres palpitacions, podem arribar a suar de manera inusual, sentir una sensació d’ofec, o fins i tot tenir nàusees.

QUINS SÓN ELS LLOCS O SITUACIONS MÉS COMUNS?
Depenent de la nostra personalitat, variarà el tipus de situació o lloc on podrem ser propensos a patir una crisi d’ansietat. Hi ha persones que pateixen molt estrès quan es troben en espais tancats durant molt de temps, per exemple quan es bloqueja un ascensor. Altres persones senten pànic per la sang, o quan un estrany s’acosta a parlar amb ells. Les causes específiques poden ser diverses, i generalment solen derivar de fòbies, pors o temors. Altres vegades les crisis d’ansietat poden desencadenar-se a causa de la pèrdua d’un ésser estimat, un accident fortuït o una situació impactant no esperada.

Per identificar-la, el primer és clau tenir molt clar que són les crisis d’ansietat.

COM EVITAR UNA CRISI D’ANSIETAT?
La millor manera d’evitar l’estrès, és mantenir el nostre cos entrenat per a això. Si comptem amb estabilitat emocional i un bon estat físic, és més difícil que patim una crisi d’ansietat o qualsevol altra alteració associada a ella. Us oferim a continuació algunes de les pautes que ens ajudaran sens dubte a allunyar de la nostra vida l’estrès:

Practica activitats que et relaxin: depenent del tipus de persona que siguis, hi haurà determinades activitats que et relaxin i de veritat t’ajudin a oblidar tot allò que et produeix ansietat. Practicar pilates, ioga, pescar, o fins i tot ballar, llegir o escoltar música, són les opcions més recomanables.

Menja sa: Si bases la teva dieta en menjars pesants, probablement això et influirà en convertir-te en una persona més sedentària. La majoria dels trastorns psicològics tenen origen en falta d’activitat, tant psíquica com emocional.

Passeja: Moltes persones consideren passejar com una pèrdua de temps, generalment aquells que pateixen d’estrès o ansietat. La realitat és que un passeig diari ens ajuda no només a mantenir-nos físicament actius, sinó a ordenar les nostres idees i relaxar la nostra ment.
COM FER ENTENDRE QUE SÓN LES CRISIS D’ANSIETAT?

Hi ha persones que consideren l’estrès com una cosa normal i inevitable, i moltes vegades és difícil convèncer-les que la seva situació és modificable. Si en el teu entorn coneixes persones amb aquest problema i vols ajudar-les, el més important és que intentis compartir amb ells alguna activitat relaxant. Quan una persona pateix d’una forta ansietat, és molt difícil que per si mateixa sigui capaç de vèncer totes aquestes barreres que la separen de viure una vida tranquil·la i relaxada.

Per això és molt important conèixer que són les crisis d’ansietat. Pots animar a aquesta persona a formar part d’activitats grupals a les quals tu pertanyis. També és important que l’ajudis a identificar les fonts de la seva ansietat, en algunes ocasions molt difícil. Tots patim d’estrès en algun moment de la vida, saber que són les crisis d’ansietat és fonamental ja que a les nostres mans està que tota agitació pugui ser dominada, per no acabar patint una crisi d’ansietat.
Font http://lamenteesmaravillosa.com/que-son-las-crisis-de-ansiedad

ABC.ES

SOCIETAT / RISC D’ICTUS I DIABETIS

Multa de mil milions a una farmacèutica per ocultar efectes del Risperdal

Un jutge d’Arkansas (Estats Units) condemna a Johnson & Johnson a pagar més de mil milions de dòlars

N. R. C. / MADRID

Dia 12/04/2012 – 18:41

El medicament s’utilitza en el tractament de l’esquizofrènia, l’autisme i la demència en pacients d’Alzheimer.

Un jutjat d’Arkansas, als Estats Units, ha condemnat a la farmacèutica Johnson & Johnson a pagar més de mil milions de dòlars per minimitzar els efectes secundaris del fàrmac Risperdal. Aquest medicament és un antipsicòtic que s’utilitza en el tractament de l’esquizofrenia, el trastorn bipolar, l’autisme, desordres de comportament d’adolescents i també de pacients ancians amb demència tipus Alzheimer. Els potencials efectes secundaris, relacionats amb el seu consum són fonamentalment el guany de pes i el desenvolupament de diabetis tipus 2. Però en els pacients grans, els potencials perills són més seriosos i es relaciona amb un major risc de patir un ictus o un accident cerebrovascular.

Durant les gairebé tres setmanes que ha durat el judici, la companyia farmacèutica ha presentat abundant informació per demostrar que va actuar de forma responsable i no va intentar amagar cap informació sobre els efectes secundaris del consum del medicament.

El d’Arkansas no és el primer pronunciament judicial en contra del seu antipsicòtic. Al gener, un tribunal de Texas es va pronunciar també en contra i va dictar una multa de 158 milions de dòlars. També exiten multes al Sud de Carolina i Louisiana. La farmacèutica ha apel·lat en tots els casos.

De Desafiant l’autisme.

Ens ha semblat un bon article. Gràcies.

Comunicació espontània en TEA

En general, la comunicació espontània es defineix com comportaments comunicatius que es produeixen en l’absència d’indicacions i altres claus verbals. Es diu que les persones diagnosticades amb autisme no tenen espontaneïtat en les seves interaccions, que es basen en instruccions que poden incloure indicacions verbals, modelat i orientació física. Un concepte binari proposa que l’espontaneïtat és un fenomen de tot o res. L’acte comunicatiu és espontani o reaccionari. L’espontaneïtat també es pot veure al llarg d’un continu. El model del continu reconeix que cada acte comunicatiu té algun grau d’espontaneïtat. Malgrat les inconsistències que fa a la definició i la conceptualització de l’espontaneïtat, en general, es pot acordar que les persones amb TEA sovint depenen d’instruccions per evocar la comunicació expressiva. Pel que fa a la conducta d’anàlisi, una resposta espontània es defineix com “una resposta verbal a un estímul discriminatiu no verbal en absència d’un estímul discriminatiu verbal”.
Una àmplia varietat d’intervencions han estat utilitzades per establir diferents tipus de comunicació en individus amb TEA. Algunes semblen ser més reeixides que altres en termes d’establir una comunicació espontània. Les intervencions conductuals tradicionals ensenyen comunicació amb programes altament estructurats. Primer se centra en habilitats tals com el contacte visual, en el comportament, i l’atenció, abans d’intentar desenvolupar habilitats com aparellament, la imitació verbal, llenguatge receptiu i expressiu, i el joc.

Mentre que aquest mètode ha ensenyat amb èxit la comunicació mitjançant rigorosos procediments de condicionament operant, s’han plantejat interrogants quant a si això pot interferir amb la capacitat dels individus per comunicar-se de forma espontània. Els crítics han argumentat que aquesta pot resultar en una falta d’iniciació que podria conduir a la passivitat. Com a conseqüència d’aquesta manca de comunicació espontània i de generalització dels nens que havien dominat els objectius de comunicació en aquests àmbits estructurats, els professionals han examinat intervencions alternatives. Això va conduir a un canvi en els enfocaments de comportament que promouen l’ús de contingències més naturals en què les oportunitats d’aprenentatge fossin iniciades pel nen.

Hi ha teràpies que se centren a ensenyar a les persones noves habilitats de comunicació i comportaments dins el seu entorn natural. Aquests procediments estan dissenyats per treure profit dels “desitjos i interessos de les persones, on als professors se’ls anima a seguir l’alumne”. És a dir, el control de l’entorn d’ensenyament es comparteix. A més a més, l’alumne selecciona activitats que aporten als contextos i els temes d’intercanvi comunicatiu. Si bé l’enfocament general de la teràpia ha reportat èxit en augmentar el vocabulari, el manteniment de les habilitats comunicatives, i facilitar l’ús espontani del llenguatge, les tècniques específiques utilitzades varien molt d’un estudi a un altre.

Un procediment que s’utilitza sovint com a part d’un programa d’ensenyament de la llengua natural és temps de retard. És un procediment en el qual s’imposa una demora entre la presentació d’un estímul i un missatge. Per exemple, un professor produeix una vocalització i espera uns segons perquè l’alumne imiti la vocalització abans de preguntar la resposta. Procediments de temps de retard es poden utilitzar per establir produccions de llengua ràpida i generalitzada.

Una sèrie d’enfocaments que s’han utilitzat en el camp de l’anàlisi de conducta, són els guions escrits o cintes d’àudio que proporcionen els models d’un llenguatge apropiat. Aquests guions contenen expressions i frases que són rellevants en certes situacions socials i entorns. Es convida a acostar-se un interlocutor amb un guió, i llegir la frase o oració a l’altre. Quan les persones comencen a utilitzar correctament i funcionalment els guions, aquests es retiren gradualment. Els guions van poc a poc desapareixent i donen lloc a un augment en el llenguatge espontani que anteriorment havia estat absent.

Les persones amb trastorn de l’espectre autista presenten deficiències en la interacció social i la comunicació. Un dèficit clau sembla estar relacionat amb la comunicació espontània, que està absent en el millor dels casos, i és inexistent en el pitjor. Si bé és un problema persistent, no hi ha intervencions estàndard. Més aviat, els investigadors suggereixen que els esforços per millorar la comunicació s’han de basar en les capacitats d’un individu i s’han d’adoptar estratègies basades en l’evidència de l’ensenyament del comportament. Tenint en compte que fins al 50% de les persones amb TEA no poden desenvolupar la parla, els sistemes de comunicació augmentativa i alternativa són sovint els mètodes d’elecció. S’ha produït un canvi de la forma i la comunicació total amb l’ajuda de sistemes AAC com PECS i VOCAs. Encara no exempts de crítiques, com sistemes de comunicació han establert i augmentant els comportaments comunicatius espontanis en molts individus amb autisme. La comunicació espontània ha estat el blanc de moltes d’intervencions. Les fortaleses de l’alumne, els dèficits i el perfil únic d’aprenentatge han de guiar la selecció d’aquestes estratègies d’intervenció dirigides a millorar la comunicació espontània dels individus amb autisme.

Duffy C., Healy O. 2011. Spontaneous communication in autism spectrum disorder: A review of topographies and Interventions. Research in Autism Spectrum Disorders 5: 977-983

Font: Eroski Consumer

dimarts, abril 16, 2013
La discriminació de les persones que pateixen depressió és un fet habitual i constatat. Un recent estudi, del qual es parla en aquest article, aporta xifres esgarrifoses sobre això: el 79% dels afectats ha patit, almenys una vegada, algun tipus d’exclusió associat a la seva patologia mental i el 71% dels pacients afirma que vol amagar que la pateix.

Els experts alerten que patir discriminació empitjora el pronòstic de les malalties mentals i contribueix a l’aïllament social i professional dels malalts.

La depressió és un trastorn psicològic que genera molt sofriment als afectats. Tristesa, irritabilitat, falta d’energia i gana, problemes per dormir o per mantenir relacions sexuals i dificultats per treballar i per, en general, portar un ritme de vida adequat són alguns dels seus símptomes. A aquest patiment psicològic i físic cal sumar-li el que genera l’estigma.

Hi ha nombrosos estudis que assenyalen que l’estigma associat a aquesta malaltia mental encara segueix vigent. Segons una investigació de la Universitat Nacional d’Austràlia, un de cada cinc homes afirma que preferiria no treballar amb una persona que pateix depressió.

La causa cal buscar-la en els prejudicis que encara envolten a les persones amb depressió. “No treballen perquè no volen”, “Són febles”, “Eviten les responsabilitats de la vida”, “Només és qüestió de voluntat superar aquest problema”, etc. Aquestes opinions desfavorables es tradueixen en conductes com el rebuig social. Per això, a part de les repercussions que els pot generar en les seves relacions personals, molts es queixen que se senten exclosos en l’àmbit professional.

Amb depressió i estigma
Un estudi realitzat per investigadors de diversos països, i finançat per la Unió Europea, ha posat de manifest que els pacients amb depressió se senten discriminats.

Els científics van entrevistar 1.082 persones de 35 països que pateixen el trastorn. I els resultats han mostrat que el 79% havia patit algun tipus d’exclusió associat a la seva malaltia com a mínim un cop. Les conseqüències d’aquesta discriminació van ser que el 37% havia desistit d’iniciar una relació personal per aquest motiu.

En l’àmbit professional, la discriminació va ser la causa que el 25% no lluités per un lloc de treball. Com assenyala la Direcció General de Sanitat i Consumidors de la Unió Europea, “les persones que contracten treballadors poden discriminar aquells que tenen depressió, doncs temen que no puguin treballar adequadament”.

Depressió: conseqüències de no buscar un tractament
Els investigadors també van arribar a una altra conclusió: el 71% de les persones enquestades afirmava que desitjava amagar que patia el trastorn. L’estigma i la discriminació contribueixen a l’aïllament social i professional de moltes persones que pateixen aquesta malaltia.

Una altra de les greus conseqüències és que molts afectats no busquen tractament de cap tipus perquè no volen que ningú sàpiga que pateixen depressió. No volen sentir “febles” o “mandroses”, que és com les defineix l’estigma.

Fins i tot l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va fer una crida per combatre aquesta diferenciació durant la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental, el 10 d’octubre. Per tot això, la Direcció General de Sanitat i Consumidors de la Comissió Europea aconsella “reforçar la legislació per reduir la discriminació i promoure la inclusió social en tots els àmbits, com el lloc de treball, la llar, els centres acadèmics o els llocs de oci “.

Dades sobre la depressió
Segons l’Organització Mundial de la Salut, la depressió és un trastorn mental freqüent que afecta més de 350 milions de persones al món. És la principal causa mundial de discapacitat i contribueix de forma molt important a la càrrega mundial de morbiditat. Afecta més a dones que a homes. Aquesta patologia psiquiàtrica pot arribar a fer-se crònica o recurrent i dificultar de forma sensible l’acompliment en el treball o l’escola i la capacitat per afrontar la vida diària. A més, en la seva forma més greu, pot conduir al suïcidi (és la causa de prop d’un milió de morts cada any, la majoria per estar sense diagnosticar o sense tractament).

Si és lleu, es pot tractar sense medicaments, però quan té caràcter moderat o greu, són necessaris els fàrmacs i la psicoteràpia professional. Tot i que es disposa de tractaments eficaços per a la depressió, més de la meitat dels afectats a tot el món (i més del 90% en alguns països) no els reben.