Carta de Susana la mare de Aaron que publiquem tal com ella l'ha escrit:

DOLOR

I just quan pensava que ja no podia més... quan la meva ànima estava tan trencada i adolorida que em feia mal fins respirar... tornem-hi.

Volta als hospitals, a veure el meu fill immobilitzat a aquesta llit amb corretges, tornada a escoltar cridar demanant que li deixin anar, que es va a portar bé.

Volta a haver de discutir amb el personal hospitalari per la falta d'empatia i sensibilitat davant un nen. Perquè Aaron és un nen. Amb la ment d'un nen, presoner en un cos d'adolescent. El no pot controlar-se. Vol portar-se bé, però no pot controlar els seus impulsos. No controla les seves emocions. TÉ AUTISME.

Just quan pensava que no podia més... m'adono que la meva batalla, la nostra batalla, no ha fet més que començar.

A partir d'ara vaig a posar fins a l'última gota de les meves energies en lluitar en cos i ànima per aconseguir que el meu fill i tots els que vindran, tinguin l'atenció i les cures que necessiten.

Necessitem segon diagnòstic JA!!! Ja no confio en la unitat de Valladolid. El meu fill mereix ser valorat i diagnosticat en un lloc especialitzat en Autisme. I després del diagnòstic, ser internat en un centre on siguin experts en el seu trastorn. Un lloc on estiguin formats, preparats, habilitats per a poder prestar atenció, cures i educació a nois complicats com el meu fill. On no perilli la seva integritat ni la dels altres. On li puguin proporcionar les teràpies que tant necessita.

El dolor em fa fort... PER LLUITAR PER TU, FILL MEU....