Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

ACTUALITAT / FIRA
Indignant cartell a la Sínia que prohibeix pujar a les persones “anormals”

Cartell on diuen “anormals” als discapacitats
■ Es refereix d’aquesta manera tan despectiva a les persones amb alguna discapacitat

REDACCIÓ | 23 juny 2013
Actualitzat 02:10 hores

Cartel donde llaman "anormales" a los discapacitados

ALGESIRES. – Familiars d’un jove d’Algesires de 20 anys que pateix una discapacitat del 70%, han mostrat la seva indignació i rebuig davant el que consideren una falta de respecte al col·lectiu al qual diuen als seus cartells “anormals”, en referència a l’ús de la atracció per part de persones amb alguna discapacitat.

“És increïble que encara ens trobem coses així. El meu germà va tots els anys a la fira perquè realment la gaudeix, i es munta en les atraccions que creiem oportunes “, comenta a HORASUR la germana del ciutadà afectat.

La família ha anunciat que presentarà una reclamació davant l’Oficina del Consumidor, davant les associacions dedicades a la discapacitat, i davant el mateix ajuntament, al qual demana que s’interessi per aquest cartell denigrant. “No sé si servirà d’alguna cosa, però almenys la idea és que es retractin, que a aquests firaires els queda molt estiu i moltes festes per davant, i dubto molt que canviïn el cartell perquè sí”.

“És increïble, només cal que en el cartell posi que prohibeix l’entrada als endimoniats, és com si estiguéssim en l’Edat Mitjana”, assegura la germana.

LA TERCERA PELL DELS FAMILIARS

Ja en el terreny més personal, ens explica la germana de l’afectat que “Les persones que convivim amb una persona amb una discapacitat mental, hem d’inventar una segona o una tercera pell, que ens serveix quan sortim a l’exterior, per fer una passejada per carrer, per la platja o anar al cinema, o prendre alguna cosa en un bar.

Comprenc que el desconegut creu curiositat, però per desgràcia, també crea burles, rialletes ni molt menys dissimulades, i un llarg etc. Aquestes pells artificials creades per cada un aconsegueixen que no anem a aquestes persones i perdem els papers en aquests moments, i intentem seguir gaudint del passeig “.

www.horasur.digital.com

El 5è Congrés Català de Salut Mental va tenir lloc a les instal·lacions de l’actual Museu de la Ciència obra de l’Obra Social de “la Caixa”, CosmoCaixa. Podeu contemplar aquest edifici modernista. És un lloc digne d’admirar.

CosmoCaixa, el Museu de la Ciència de l’Obra Social “la Caixa” que va obrir les portes el 25 de setembre de 2004, ocupa les instal·lacions del que va ser el primer Museu de la Ciència interactiu d’Espanya, inaugurat el 1981.
La història va començar fa més d’un segle, el 1904, amb la construcció de l’edifici modernista obra de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà, amb l’objectiu d’allotjar l’asil Empar de Santa Llúcia, en funcionament fins a 1979, moment en què va ser remodelat i ampliat per Jordi Garcés i Enric Sòria per albergar el Museu de la Ciència de la Fundació “la Caixa”. La reforma posterior, per tal de convertir-lo en el centre CosmoCaixa, ha estat obra dels arquitectes Robert i Esteve Terradas.

Durant el procés de remodelació es van conservar i restaurar els murs de l’antiga nau modernista d’obra vista, ampliant de manera considerable les antigues instal·lacions, amb un nou protagonisme del vidre i l’acer. Amb més de 50.000 metres quadrats i 30.000 metres quadrats edificats, l’actual instal·lació ocupa un espai quatre vegades superior al del primer Museu de la Ciència. El nou espai inclou nou plantes, sis de subterrànies, amb llum natural, i una gran plaça pública amb vistes a la ciutat.

Foto: Hemos subido las fotografías que hicimos con motivo del Congreso, del homenaje a la Dra. Pérez Simó y del Memorial al Dr. Jordi Gol i Gurina. Poco a poco iremos explicando las que todavía no lo hemos hecho. Ahora podéis admirar en primer lugar, el edificio donde tuvo lugar el Congreso. Es un lugar digno de admirar. CosmoCaixa, el Museo de la Ciencia de la Obra Social ”la Caixa” que abrió sus puertas el 25 de septiembre de 2004, ocupa las instalaciones del que fue el primer Museo de la Ciencia interactivo de España, inaugurado en 1981 La historia empezó hace más de un siglo, en 1904, con la construcción del edificio modernista obra del arquitecto Josep Domènech i Estapà, con el objetivo de alojar el asilo Amparo de Santa Lucía, en funcionamiento hasta 1979, momento en que fue remodelado y ampliado por Jordi Garcés y Enric Sòria para albergar el Museo de la Ciencia de la Fundación ”la Caixa”. La reforma posterior, con el fin de convertirlo en el centro CosmoCaixa, ha sido obra de los arquitectos Robert y Esteve Terradas. Durante el proceso de remodelación se conservaron y restauraron los muros de la antigua nave modernista de obra vista, ampliándose de forma considerable las antiguas instalaciones, con un nuevo protagonismo del cristal y el acero. Con más de 50.000 metros cuadrados y 30.000 metros cuadrados edificados, la actual instalación ocupa un espacio cuatro veces superior al del primer Museo de la Ciencia. El nuevo espacio incluye nueve plantas, seis de ellas subterráneas, con luz natural, y una gran plaza pública con vistas a la ciudad.

Amb motiu del 5è Congrés Català de Salut Mental es va fer un record al estimat mèdic.

Memorial Jordi Gol i Gurina

(1924-1985)

Jordi Gol i Gurina, metge de persones com li agradava dir-se, sentir-se, va ser un home de pensament i d’acció. Apassionat per la vida, no va defugir cap noble compromís en el treball i en la comprensió del fet humà global, i més concretament de cada ésser. Clínic i humanista format en el rigor científic i acadèmic, i conreat en les fonts més profundes de l’ésser i del saber, va exercir el seu ofici de metge a la capçalera del malalt, amb generositat i estimat fins a l’últim minut de la seva vida.

D’esperit inquiet i personalitat arrolladora, va promoure i iniciar un gran debat sanitari en què els projectes s’enriquien amb la seva lúcida i constant autocrítica, la il·lusió compartida i el plantejament honest d’objectius ambiciosos i alhora realitzables.

Nascut en un món paternalista va ensenyar a ser autònoms, en un temps individualista i estret. Ens va encomanar solidaritat i entusiasme.

Profundament fidel al nostre país i a la medicina del nostre segle, investigador nat, compromès en la salut dels éssers i dels pobles, lluitador incansable per un món més just i més en pau, ens va deixar amb el tremolor de la seva amistat, el pes específic del seu mestratge i el testimoni inefable dels homes lúcids que busquen amb coratge la veritat.

El seu treball obert, encarat cap amplis horitzons, és per a nosaltres una gran responsabilitat, així com una prova de fidelitat cap a ell mateix i el nostre país.

Copiat de La Xarxa, comunicació local

Retallades sanitat

Els psiquiatres alerten del perill de retallar en especialistes en salut mental

La crisi dispara un 19% els casos de depressió i les tisorades poden deixar pacients desatesos

06/06/2013 09:08h

Josep Clusa, psiquiatre i president del comitè organitzador del Congrés de Salut Mental 06-06-2013

Josep Clusa, president del comitè organitzador del cinquè Congrés Català de Salut Mental, reconeix que la crisi econòmica té repercussions en la salut mental de les persones i cal posar-hi remei. Avisa dels riscos de retallar recursos destinats a la salut mental: “es notarà sobretot en els trastorns més greus. Cada cop les visites al metge s’espaien més i hi ha menys recursos de personal”. Clusa també obre la porta a la possibilitat que, amb les retallades, puguin desparèixer els programes preventius de salut mental i s’opti cada vegada més pel tractament farmacològic.

Justament avui arrenca a Barcelona aquest Congrés Català de Salut Mental amb dades alarmants damunt la taula. L’atur, la precarització dels salaris, l’empobriment de les famílies o els desnonaments han fet augmentar un 19% els casos de despressió a casa nostra en els últims cinc anys. Les situacions d’ansietat ho han fet del 8’4% i els problemes relacionats amb l’alcohol han augmentat un 5%.