elcomercio.es

Els experts en salut mental reunits a Soto demanen “més visibilitat i suports” als malalts.

La federació de famílies d’afectats advoca pel reforç en teràpies assertives i substituir “perillositat” per “risc” en el nou codi penal

22.02.13 - 00:15 - 

RAFA BALBUENA | SOTO DEL BARCO.

La Federació Espanyola d’Agrupacions de Familiars i Persones amb Malaltia Mental (FEAFES), va concloure ahir a Soto del Barco les seves jornades titulades “Salut Mental: Avui i Futur”. La cita es va desenvolupar a l’Hotel Palau de la Magdalena des de dimarts, convocant a professionals de la psiquiatria, tècnics de l’administració sanitària i vocals de la federació a nivell nacional, amb l’objectiu d’analitzar i debatre les estratègies presents i futures del moviment associatiu dedicat als trastorns mentals en l’actual context social i econòmic.

A l’acte de cloenda d’ahir van assistir el director general de Salut Pública del Principat, Julio Bruno, el president de FEAFES, José María Sánchez Monge, i l’alcaldessa de Muros, Carmen Arango, com a representant institucional de la comarca del Baix Nalón.

Entre les conclusions determinades, es va manifestar la “preocupació” per les retallades que s’estan produint en el context sanitari “i que poden posar en risc l’atenció a les persones amb malaltia mental i a les famílies”. Una altra proposta consisteix a visibilitzar l’acció de voluntariat, i “evitar l’ús de mesures coactives sobre pacients”, en benefici d’altres “de més i provada eficàcia com els plans individualitzats d’atenció, programa d’intervenció familiar, suport domiciliari i equip multidisciplinari i el Tractament Assertiu Comunitari “. A més, es va denunciar la “desafortunada nomenclatura” de l’avantprojecte del nou codi penal, que parla de “perillositat” en els malalts. “Això és contrari al dret internacional, de manera que s’ha de canviar per “risc”, en virtut dels casos d’inimputabilitat”.

Avui dia 12 de febrer hem estat citats per l’Ajuntament de Barcelona, en concret del Districte de l’Eixample, al costat de membres d’altres entitats barcelonines a la celebració d’una xerrada informativa respecte a les subvencions per a la realització d’activitats de districte i de ciutat per l’any 2013. S’ha realitzat en el Saló de Plens del Districte que estava completament ple ja que no s’esperava tanta afluència d’entitats.

Hem anat amb moltes ganes d’aprendre ja que som una Associació principiant i tot ens interessa.

Ho ha explicat la tècnica de l’Ajuntament Sra Sofia Ortiz Graciano, primer tot el necessari per demanar les subvencions i després com fer-les i què cal fer després de concedides. Tot amb un llenguatge molt clar i entenedor que gairebé no ha deixat espai per a cap dubte. Ha repetit tot el que ha cregut necessari per aclarir possibles incògnites.

En acabar s’ha obert un espai de precs i preguntes per al qual ha demostrat que sap el seu treball i ha tingut la infinita paciència d’atendre tots els que li hem preguntat.

Gràcies Sofia!

Hola amics!

Hem posat la imatge de l’Associació AutismoDiario perquè ens ha arribat al cor.

En aquest cas ells parlen de la indefensió apresa de l’alumne amb Autisme i Asperger.

Però es pot extrapolar a qualsevol altra malaltia mental, quantes vegades hem sentit: “aquesta persona és una vaga”, “és un@ amarga reunions”, “sempre està trist@”, “no se l’entén”, “parla massa”, “quines ximpleries diu “,” anem a un altre lloc que aquí està … “,” anem a riure una estona de … “,” creuem el carrer que ve …, etc …

Quant de mal ens han fet persones a les que crèiem amigues, possiblement sense intenció però el tenir una malaltia mental no significa ser també sords, tot i que també és possible que hi hagi però seran els menys.

Sobretot hi ha una cosa que ens arriba més al fons, quan un familiar, no conscienciat, parla amb una altra persona de nosaltres, amb vergonya, sense saber com explicar el que ens passa per no dir les coses pel seu nom ja que a ell també ho poden estigmatitzar i no ho suporta …

És que a més de ser els invisibles som els empestats?

En Ammbar no ho consentirem, posarem totes les nostres forces per guanyar aquesta guerra, encara que sigui batalla a batalla. Som malalts mentals i què?

Hem d’aconseguir pas a pas ser admesos com qualsevol altre ciutadà, tots iguals, tots diferents, però tots membres de ple dret de la societat.