Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

CONSEQÜÈNCIES DE LES DROGUES
Document excel·lent escrit per l’amic FERNANDO REyesS CRESPO i amb la seva expressa autorització:

El consum de drogues, legals i il·legals, constitueix un problema de salut pública molt important. Els riscos i danys associats al consum varien per a cada substància.

A més, cal tenir en compte les variables personals com el grau de coneixement o experiència de l’usuari, la seva motivació, etc. i les propietats específiques de cada droga així com la influència dels elements adulterants.

El que fa que una addicció sigui una addicció nociva és que es torna en contra d’un mateix i dels altres. Al principi s’obté certa gratificació aparent, igual que amb un hàbit.

Però més d’hora que tard la seva conducta comença a tenir conseqüències negatives en la seva vida. Les conductes addictives produeixen plaer, alleujament i altres compensacions a curt termini, però provoquen dolor, desastre, desolació i multitud de problemes a mitjà termini.

Les conseqüències negatives associades a les addiccions afecten molts aspectes diferents de la vida d’una persona. Aquestes conseqüències són molt diverses i poden agrupar-se en dos grans grups:

Segons El TIPUS

Salut: el consum de drogues origina o intervé en l’aparició de diverses malalties, danys, perjudicis i problemes orgànic i psicològics. Per exemple: Hepatitis, Cirrosi, Trastorns cardiovasculars, Depressió, Psicosi, Paranoia, etc.

Salut psíquica: Els addictes solen patir una àmplia gamma de trastorns psicològics, com estats d’ànim negatius i irritabilitat, actituds defensives, pèrdua d’autoestima i intensos sentiments de culpa.

Salut Física: L’addicció sol comportar l’aparició de multitud de símptomes físics incloent trastorns alimentaris, úlcera, insomni, fatiga, més els trastorns físics i malalties provocades per cada substància en particular.

Social: Els addictes a drogues, sovint es veuen embolicats en agressions, desordre públic, conflictes racials, marginació, etc. Quan es comença a necessitar més a les drogues que a les altres persones poden arruïnar-ho, destruir les relacions íntimes i perdre les amistats. Es pot deixar de participar en el món, abandonar metes i plans, deixar de créixer com a persona, no intentar resoldre constructivament els problemes i recórrer a més drogues com a “solució”. L’abús de les drogues pot també perjudicar altres, per exemple : els diners amb què són pagades les drogues pot privar la família de satisfaccions vitals com menjar o roba. El discutir els problemes i situacions de l’addicció pot generar conflictes familiars. Les reaccions violentes a les drogues poden portar a l’usuari a cometre assalts i fins i tot assassinats. Si una dona embarassada pren drogues sense control mèdic pot ocasionar malformacions genètiques en el nou ser que està en gestió.

Legal: Abusar de les drogues és contra la llei. Els ofensors (tant els que experimenten com els que es dediquen al consum de drogues) corren el risc d’haver de pagar multes i/o ser empresonats. Un arrest pot significar vergonya, interrupció dels plans de vida, antecedents penals. Certes drogues poden desencadenar una violència incontrolable i conduir l’usuari a crims que són severament punibles per la llei.

Economia: donat l’ingent volum de diners que mou el mercat de les drogues i el narcotràfic, tant els consumidors com els països contreuen importants deutes, es creen bandes organitzades, es produeix desestabilització econòmica nacional, etc. L’ús continu de drogues pot ser molt car, ja que els seus costos s’eleven a centenars i, en ocasions, a milers de dòlars per any. Per sostenir el seu hàbit molts usuaris recorren al crim. En destinar la major part dels diners a comprar les drogues, tot just queden diners per a altres coses. Els estalvis s’esgoten i sol aparèixer l’endeutament. A vegades per poder sufragar les despeses de l’addicció es veu obligat a recórrer a activitats il·legals.

Relacions: La relació amb la família, amics o parella s’altera, apareixen discussions freqüents, desinterès sexual, la comunicació s’interromp, hi ha pèrdua de confiança, allunyament, etc.

Treball: Quan una persona té una addicció sol restar temps al seu treball per buscar la droga o recuperar-se del seu ús, sol arribar tard, hi ha menys productivitat, deteriorament de la qualitat del treball o pèrdua de la feina.

Conducta: Com aconseguir i utilitzar la droga s’ha tornat gairebé més important que cap altra cosa, els addictes es tornen egoistes i egocèntrics: no els importa ningú més que ells mateixos. .

Segons El NIVELL

Individual: són els danys experimentats pel propi consumidor de drogues.

Comunitat: el consum de drogues genera multitud de conseqüències negatives per a la família del drogodependent, sobre els amics, els veïns, etc.

Societat: en la societat produeix efectes sobre l’estructura i organització de la mateixa (augment de les demandes en els serveis de salut, increment de la inseguretat ciutadana per delictes contra la propietat, presència del crim organitzat a través de les xarxes de narcotraficants.

Efectes de la droga a la família: Amb freqüència els membres de la família cessen d’una acció ràpida funcional quan tracten de bregar amb els problemes produïts per la droga a un ésser estimat, alguns neguen que hi hagi algun problema, bloquejant els seus propis sentiments (de mateixa manera que l’addicte a la droga). Un altre dels membres de la família tracten d’encobrir els errors comesos per l’addicte a la droga. L’encobriment ocorre quan un membre de la família rescata l’addicte o l’ajuda en la obtenció de la droga. Un dels cònjuges potser tracti d’ocultar als fills l’addicció a la droga de la seva parella.

Els membres de la família que neguen que hi hagi un problema o permeten que l’addicte continuï amb l’ús de la droga es consideren codependents.

La droga pot controlar la vida de l’addicte i la conducta dels membres de la família i altres éssers estimats. La negació, l’encobriment i la codependència agreugen el problema. Els membres de la família han de buscar tractament per a la seva salut emocional i altres factors que giren al voltant del problema de la droga.

A Ammbar ens sembla un article molt interessant i real, en si és cruel però més cruel és la societat que ens aixafa. En ell, sense dir-ho, es defineix l’estigma social que ens acompanya en tots els nivells de la salut mental.
Ho hem rebut a través del nostre amic Fernando Reyess Crespo, publicat per Joaquín Roberto Jiménez Carrillo
Publiquem el text sencer. No ens importa donar ressenya d’una altra associació ni del seu número de telèfon, l’important és cooperar. Junts serem més forts!

La malaltia de l’addicció

Per començar aquest article vaig a fer-vos una pregunta que heu de respondre amb absoluta sinceritat, quants de vosaltres considera l’addicció com una simple malaltia? El tema no és intranscendent, jo m’interesso per bastants causes i coses d’interès social i estic absolutament implicat en alguns fronts, però per sobre de tots està el meu interès per les persones que per un motiu o altre estan en això que hem anomenat “risc d’exclusió social”, terme encertat només fins a cert punt, ja que la meva experiència m’ha demostrat que qualsevol persona i per qualsevol motiu, un mal dia es pot veure immers en una sèrie d’esdeveniments en què la societat, pel motiu que sigui, que per cert pot ser variadíssim, pintoresc i fins absurd, t’exclogui sense més … És aquest un fet que moltes persones no es paren a reflexionar prou com per observar que això és absolutament cert.
En aquest moment el que us vaig a comentar és alguna cosa sobre aquesta gent que per néixer en el lloc inadequat o per contreure una malaltia que és, d’altra banda, absolutament democràtica, adquireixen aquest martiri de procedir malaltís anomenat addicció. I parlo d’addicció al que sigui, és a dir, puc estar parlant de qualsevol de nosaltres, però ens centrarem en les persones que adquireixen la tan temuda malaltia de l’addicció a drogues i alcohol, és a dir, substàncies que alterin la seva ment i el comportament. I això per molts motius, però el principal és perquè l’addicció a les drogues i l’alcohol converteix la vida de qui la pateix i dels éssers més propers en un veritable caos.
Seria convenient, crec, que per començar des d’un punt sòlid ens apoyásemos en la definició que l’Organització Mundial de la Salut fa: “L’addicció és una malaltia crònica i progressiva, amb tendència a la recaiguda a la qual si no se li posa remei acaba a les presons, hospitals i en la mort. ¡Dur eh!, ¡Dur de collons!, Però més dur és encara el seu desenvolupament. Fem una comparativa d’aquesta malaltia amb una altra de caràcter mortal, per exemple el càncer. Observem com es desenvolupa una i altra i, sobretot, quina resposta social té cadascuna d’ella … Imaginem per un moment que una xaval, qualsevol xaval de disset anys, posem per exemple, contreu un càncer. Aquest comptarà des d’un principi amb tota l’ajuda i la compassió de tots els seus familiars, amics, coneguts i professionals, vaja el normal, tenint en compte el caràcter empàtic que caracteritza l’ésser humà; pensarem, quina mala sort, quina putada!, i estarem disposats a acompanyar a aquest amic, a aquest familiar en la mesura del possible, intentant insuflar ànim i esperança. Fins aquí tot normal. Ara imaginem a un adolescent que en l’època natural del seu propi creixement, és a dir, quan el jove s’enfronta al món tal com el rebeu, ho qüestiona i decideix esbrinar i experimentar per poder accedir a la seva pròpia visió de la vida, no a la qual li ha vingut donada, i busca un lloc tant dins de si mateix com en el grup social al qual pertany, al seu penya, la seva colla, entra en contacte amb el coqueteig amb les primeres litrones pandilleras i una mica més tard amb altres substàncies, ja sigui haixix, marihuana, dma, tripis, amfetes, cocaïna, remenat (coca-heroïna), etc …., i sent el plaer de l’excitant i apassionant món acabat trobat i amb el qual resol des de petits problemes de timidesa fins a problemes greus provinents de famílies disfuncionals o un milió de possibilitats més i conclou reafirmant una personalitat que encara es troba només repuntada, sense acabar de formar, de fer. És llavors quan estem ja a les portes de l’infern més exterminador que puguem imaginar. No obstant això ho anem a acusar de feble, de viciós, de perdut, però gairebé mai de malalt. Doncs bé, tal com deia la definició de l’OMS, si no se li posa remei, i vull fer constar que això es produirà si l’individu en si, té informació adequada i decideix creure-i posar en pràctica això que podem anomenar remei, és dir, i recorrent de nou a la definició de l’OMS, només podrà parar-la, aturar-la. El que queda d’aquí en endavant és un camí de devastadora autodestrucció en viu i en directe davant l’atònita mirada dels seus amics, éssers estimats i altres coneguts o desconeguts de la societat. Farà patir i patirà com un veritable condemnat fins al punt de detestar, de voler morir, que al capdavall és el que està fent, però lentament. De manera que quan arribi l’amarg final tots, familiars, amics i altres es trobaran amb sentiments complexos, contradictoris i reals com la vida mateixa. Per algun lloc en el sepeli sentirem la tremenda i sincera exclamació expressant allò de “bo, encara sort, ja va acabar tot pel seu bé i, sobretot pel de les seves familiars!”. Juro per la meva vida que així és. I l’única diferència entre aquestes dues malalties mortals és que tenen desenvolupaments diferents. I per acabar un halo d’esperança per als malalts de l’addicció a les drogues, aquest problema té remei, té solució, és més, l’única condició “sine qua non”, necessària, és el desig de curar-se. Si voleu saber més sobre la malaltia i la seva solució, poseu-vos en contacte amb mi a través d’aquesta pàgina o trucant al telèfon de l’Associació Caminar 951404657, malalts addictes i malalts que formen part del seu entorn. I per què?, perquè aquest article l’ha escrit un malalt addicte que es recupera satisfactòriament amb l’ajuda necessària.

Joaquín Jiménez