Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

Solitud i demència

By mariajesus
Informació general | Tags: , , | | Comments»

La solitud augmenta el risc de demència
Estar casat o viure en companyia és un factor protector contra el deteriorament de les funcions cerebrals
Per JOSÉ A. RODRÍGUEZ 13 maig 2013

La soledat és un factor important de patiment psicològic. Ara, un recent estudi publicat a la revista ‘Journal of Neurology, Neurosurgery and Psychiatry’ assenyala que, a més, pot afectar de forma negativa a les funcions cognitives dels grans. En aquest article es descriu com les persones de la tercera edat que no tenen suports socials i se senten soles mostren un risc més gran de patir deteriorament cognitiu a causa de la demència.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la demència com “una síndrome que implica el deteriorament de la memòria, l’intel·lecte, el comportament i la capacitat per realitzar activitats de la vida diària”. Encara que la malaltia d’Alzheimer és la més freqüent (representa entre el 60% i el 70% dels casos), hi ha altres tipus com la demència per cossos de Lewy, la demència vascular (conseqüència d’infarts i hemorràgies cerebrals) o la degeneració frontotemporal .

L’OMS estima que al món hi ha uns 35 milions de persones que pateixen deteriorament cognitiu i entre un 2% i un 8% de la població de 60 anys o més el pateix en algun moment de la seva vida.

L’impacte personal i social de la demència

Els factors psicològics com el sentiment de soledat i la depressió associats al risc de patir demència s’estudien cada vegada més. Altres factors que contribueixen a desenvolupar la malaltia, com indica l’OMS, són “les malalties vasculars, com la diabetis, la hipertensió i l’obesitat en la mitjana edat, el tabaquisme i la inactivitat física”.

Aquest problema de salut genera un fort impacte psicològic i social, ja que els afectats són molt dependents. El deteriorament que provoca la malaltia és progressiu. En les primeres etapes, els afectats tenen moltes distraccions i perden la noció del temps. Després, obliden esdeveniments recents i noms de persones, es comporten de manera estranya i necessiten ajuda per realitzar moltes activitats quotidianes. En les fases més avançades de la malaltia, poden ser agressives, es perden i deixen de reconèixer a amics i familiars.

Als països desenvolupats cada vegada hi ha més persones grans i, en conseqüència, més casos d’aquest deteriorament progressiu i irreversible. Segons un estudi realitzat als EUA i publicat a ‘The New England Journal of Medicine’, el cost econòmic que suposen les demències s’haurà duplicat l’any 2040.

Solitud i demència

La soledat també podria ser una reacció psicològica quan comencen els primers signes de la demència
Per analitzar com influeix la solitud en la demència, un grup d’investigadors del Centre Mèdic de la Universitat d’Amsterdam (Països Baixos) van fer un seguiment durant tres anys a 2.000 persones grans sense símptomes en el moment d’inici del sondeig. Aquest formava part d’un projecte més ampli conegut com Estudi de la Tercera Edat a Amsterdam (AMSTEL), amb el qual els científics volien avaluar els factors de risc per a la depressió i la demència en les persones grans.

Al AMSTEL, els investigadors van analitzar els signes de soledat i la seva relació amb el deteriorament cognitiu. Per a això diferenciaven als que se sentien sols dels que no tenien aquesta sensació encara que visquessin sols, no estiguessin en parella o no tinguessin suport social.

Al cap dels tres anys que va durar l’estudi, el 13,4% de les persones que se sentien aïllades tenien demència. En canvi, només el 5,7% de les que afirmaven estar soles, però sense sentir solitud, van desenvolupar la malaltia. Així que la solitud augmenta de forma clara el risc de patir aquesta pèrdua progressiva de les funcions cognitives.

Però la investigació va llançar altres conclusions interessants: el 10% de les persones que vivien soles patien demència al final de l’estudi, i només el 5% dels que vivien acompanyades.

Els autors de l’estudi assenyalen que “encara no es coneix bé el paper dels sentiments de soledat i l’aïllament social en el seu desenvolupament”. En la seva opinió, la solitud podria afectar de manera negativa a les capacitats cognitives, ja que les persones que se senten soles les utilitzarien molt menys que les que tenen més relacions socials. Encara que també podria ser que la solitud fos una reacció psicològica quan comencen els primers signes de pèrdua de la funció cerebral.

La importància del diagnòstic precoç
A la vista de la relació entre solitud i demència, els autors de l’AMSTEL consideren que cal “un millor coneixement del sentiment de solitud en aquesta malaltia per identificar les persones que tenen més risc de patir”. És fonamental realitzar un diagnòstic precoç, ja que no hi ha cap tractament que pugui curar la malaltia.
A més, segons l’Informe Anual sobre l’Alzheimer 2011 realitzat per Alzheimer Disease International (ADI), només el 25% dels 35 milions d’afectats per algun tipus de deteriorament cognitiu ha estat diagnosticat i realitza un tractament.

De Salut Mèdica

Demència per multinfartos

Definició

És una forma de demència causada per sèries de petits accidents cerebrovasculars.

La demència és una pèrdua del funcionament cerebral que passa amb certes malalties i que afecta la memòria, el pensament, el llenguatge, el judici i el comportament.

Noms alternatius

DMI; Demència vascular; Demència posterior a accident cerebrovascular

Causes, incidència i factors de risc

La demència per multinfartos (DMI) és la segona causa més freqüent de demència (després del mal d’Alzheimer) en persones de més de 65 anys i afecta amb més freqüència als homes que a les dones. El trastorn generalment afecta persones entre els 55 i 75 anys.

La demència per multinfartos és causada per una sèrie de petits accidents cerebrovasculars.

Un accident cerebrovascular és una interrupció o bloqueig del reg sanguini a qualsevol part del cervell i, algunes vegades, se li denomina infart. “Multinfarto” significa que moltes àrees en el cervell han resultat lesionades a causa d’una falta de sang.
Si el flux de sang s’atura per més d’uns pocs segons, el cervell no pot obtenir oxigen. Les cèl·lules cerebrals poden morir, causant dany permanent.
Quan aquests accidents cerebrovasculars afecten una àrea petita, pot no haver-hi cap símptoma d’ells i sovint s’anomenen accidents cerebrovasculars silenciosos. Amb el temps, a mesura que més àrees del cervell resulten danyades, comencen a aparèixer els símptomes de la DMI.
No tots els accidents cerebrovasculars són necessàriament “silenciosos”. Els accidents cerebrovasculars més grans que tenen clars efectes sobre la força, la sensibilitat o una altra funció del cervell i el sistema nerviós (neurològica) també poden portar a que es presenti DMI.
Els factors de riscos per a la demència per multinfartos abasten antecedents de:

Diabetis
Enduriment de les artèries (aterosclerosi)
Pressió arterial alta (hipertensió)
Tabaquisme
Accident cerebrovascular
Veure també: factors de risc i prevenció d’accident cerebrovascular

Els símptomes de la demència en qualsevol persona poden ser causats ja sigui pel mal d’Alzheimer o la DMI. Els símptomes per a cada problema són molt similars i la DMI pot ser un factor de risc per al mal d’Alzheimer.

Símptomes

Els símptomes poden desenvolupar gradualment o poden progressar després de cada petit accident cerebrovascular.

Els símptomes del trastorn poden començar sobtadament després de cada accident cerebrovascular. Algunes persones amb DMI poden semblar millorar durant períodes curts de temps, després decauen després de tenir més accidents cerebrovasculars silenciosos.

Els símptomes preliminars de demència poden abastar:

Dificultat per realitzar tasques que solien ser fàcils, com portar el saldo d’un talonari, participar en jocs (bridge) i aprendre nova informació o rutines
Perdre en rutes familiars
Problemes del llenguatge, com tenir dificultat per trobar el nom d’objectes familiars
Perdre interès en coses que prèviament gaudia, estat anímic indiferent
Extraviar articles
Canvis de personalitat i pèrdua de les destreses socials
A mesura que la demència empitjora, els símptomes són més obvis i interfereixen amb la capacitat per cuidar-se. Els símptomes poden abastar:

Patrons de son canviants, despertar-se amb freqüència a la nit
Tenir dificultat per realitzar tasques bàsiques, com preparar menjars, escollir la roba apropiada o gestionar
Oblidar detalls sobre fets actuals
Oblidar fets de la història de la vida d’un, perdent la noció de qui és
Tenir deliris, depressió o agitació
Tenir al·lucinacions, discussions, colpejar, comportament violent
Tenir més dificultat per llegir o escriure
Tenir mal judici i perdre la capacitat per reconèixer el perill
Utilitza la paraula errònia, no pronunciar les paraules correctament, parlar amb oracions confuses
Allunyar-se del contacte social
També es pot presentar qualsevol dels problemes neurològics que ocorren amb un accident cerebrovascular.

Signes i exàmens

Es poden sol·licitar exàmens per ajudar a determinar si altres problemes mèdics poguessin estar causant la demència o empitjorant, com ara:

Anèmia
Tumor cerebral
Infecció crònica
Intoxicació amb drogues i medicaments
Depressió severa
Malaltia tiroïdal
Deficiència vitamínica

Les proves neuropsicològiques sovint serveixen per esbrinar quines parts del pensament han estat afectades i per guiar altres exàmens.

Els exàmens que poden mostrar evidència d’accidents cerebrovasculars anteriors al cervell poden abastar:

Tomografia computada del cap
Ressonància magnètica del cap
Tractament

No hi ha cap tractament per reparar el dany al cervell causat pels accidents cerebrovasculars petits.

Una fita important és controlar els símptomes i corregir els factors de risc com la hipertensió arterial, tabaquisme i colesterol alt per prevenir accidents cerebrovasculars futurs.

Eviti els aliments grassos. Seguiu una dieta saludable, baixa en greixos.
No begui més d’1 a 2 glops d’alcohol al dia.
Mantingui la pressió arterial en menys de 130/80 mm / Hg (pregunti al metge quina hauria de ser la seva lectura de pressió arterial).
Mantingui el colesterol LDL “dolent” en menys de 70 mg / dL.
Deixi de fumar.
El metge pot suggerir que prengui àcid acetilsalicílic (aspirin) o un altre fàrmac anomenat clopidogrel (Plavix) per ajudar a prevenir la formació de coàguls de sang a les artèries. Aquests medicaments s’anomenen fàrmacs antiplaquetaris. No prengui àcid acetilsalicílic sense parlar primer amb el seu metge.

Els objectius d’ajudar a algú amb demència en l’ambient de la casa són:

Manejar problemes de comportament, confusió, problemes de son i agitació
Modificar l’ambient de la casa
Donar suport als membres de la família i altres cuidadors
Veure: cura de la demència en la llar per obtenir informació sobre la cura d’un ésser estimat que pateixi aquesta malaltia.

Es poden requerir medicaments per controlar els comportaments agressius, agitats o perillosos. El metge generalment prescriu aquests medicaments en dosis molt baixes, amb els ajustos en la mesura que sigui necessari. Tals medicaments poden ser:

Antipsicòtics (olanzapina, quetiapina)
Medicaments que afecten la serotonina (trazodona, buspirona o fluoxetina)
NO s’ha comprovat que els medicaments utilitzats per tractar el mal d’Alzheimer siguin efectius contra la demència per multinfartos.

És possible que sigui necessari l’ús d’audiòfons, ulleres o cirurgia de cataractes si la persona té problemes sensorials.

Grups de suport

Expectatives (pronòstic)

Es pot presentar alguna cosa de millorament durant períodes de temps curts, però el trastorn generalment empitjorarà amb el temps.

Complicacions

Les complicacions abasten les següents:

Accidents cerebrovasculars futurs
Cardiopatia
Pèrdua de la capacitat per exercir o cuidar
Pèrdua de la capacitat per interactuar amb els altres
Pneumònia, infeccions urinàries, infeccions cutànies
Úlceres de decúbit
Situacions que requereixen assistència mèdica

Consulteu amb el metge si apareixen símptomes de demència vascular. Acudiu al servei d’urgències o truqueu al local d’emergències (com el 112 a Espanya) si hi ha un sobtat canvi en l’estat mental. Això és un símptoma d’emergència d’accident cerebrovascular.

Prevenció

Controlar les afeccions que augmenten el risc d’enduriment de les artèries (aterosclerosi):

Controlant la hipertensió arterial
Controlant el pes
Reduint els greixos saturats i la sal a la dieta
Tractant els trastorns connexos

Confusió

By mariajesus
Informació general | Tags: , | | Comments»

De Salut Mèdica. És interessant.
Confusió

Definició
És la incapacitat per pensar amb la claredat i velocitat usuals, incloent el fet de sentir-se desorientat i tenir dificultat per prestar atenció, recordar i prendre decisions.

Veure també: demència per a més informació sobre la confusió crònica o prolongada

Noms alternatius
Desorientació; Pensament sense claredat; Pensaments confusos.

Consideracions generals
La confusió pot aparèixer ràpida o lentament amb el temps, depenent de la causa. Moltes vegades és temporal, mentre que altres vegades és permanent i incurable. Pot estar associada amb deliri o demència.

La confusió és més freqüent en els ancians i sovint ocorre durant una hospitalització.

Algunes persones que pateixen confusió poden tenir un comportament estrany o inusual o poden actuar de manera agressiva.

Causes comuns
Intoxicació per alcohol
Tumor cerebral
Commoció cerebral
Febre
Desequilibri hidroelectrolític
Traumatisme cranial o lesió al cap
Malaltia en una persona d’avançada edat
Malaltia en una persona amb neuropatia existent com un accident cerebrovascular
Infeccions
Falta del somni (privació del son)
Hipoglucèmia
Baixos nivells d’oxigen (per exemple, per trastorns pulmonars crònics)
Medicaments
Deficiències nutricionals, particularment la deficiència de niacina, tiamina, vitamina C o vitamina B12
Convulsions
Caiguda sobtada en la temperatura corporal (hipotèrmia)
Cures a la llar
Una bona manera d’esbrinar si una persona presenta confusió és preguntar el seu nom, la seva edat i la data. Si respon amb inseguretat o incorrectament, pateix de confusió.

En cas de confusió sobtada a causa de hipoglucèmia (per exemple, per un medicament per a la diabetis), la persona ha de prendre una beguda dolça o menjar un refrigeri dolç. Si la confusió dura més de 10 minuts, truqui al metge.

Una persona confosa no s’ha de deixar sola i, per seguretat, pot necessitar restriccions físiques.

Per ajudar a una persona confosa:

Presenteu-vos sempre, independentment del tan bé aquesta persona ho hagi conegut mai
Recuérdele amb freqüència la seva localització
Poseu un rellotge i un calendari prop de la persona
Parli sobre esdeveniments actuals i plans per al dia
Intentar mantenir l’entorn calmat, silenciós i pacífic

S’ha de cridar al metge si:
Truqui al número local d’emergències (112 en España) si:

La confusió s’ha presentat sobtadament o està acompanyada d’altres símptomes com:
pell freda o humida
mareig o sensació de desmai
pols ràpid
febre
mal de cap
respiració lenta o ràpida
tremolor incontrolable
La confusió s’ha presentat de manera sobtada en una persona amb diabetis.
La confusió es va presentar després d’un traumatisme cranial.
La persona queda inconscient en qualsevol moment.
Si vostè ha estat experimentant confusió, demani una cita amb el metge.

El que es pot esperar en el consultori mèdic
El metge durà a terme l’examen físic i farà preguntes com les següents:

¿Confon la persona els dies amb les nits? Està desperta durant el temps en què usualment dorm?
Té problemes per reconèixer als altres?
Sap on és?
Sap la data i l’hora?
Pot respondre preguntes correctament?
Està la persona sempre confosa?
Es presenten molts episodis de confusió?
Està empitjorant la confusió ràpidament?
La confusió apareix i desapareix?
Hi ha hagut alguna malaltia recent?
Hi ha hagut algun traumatisme cranial recent?
És la persona diabètica?
Pateix de malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), bronquitis crònica o d’algun trastorn pulmonar semblant?
Què medicaments està prenent?
Ha estat exposada a altres drogues o l’alcohol?
Els exàmens poden abastar:

Exàmens de sang
Tomografia computada del cap
Electroencefalografia (EEG)
Proves cognitives
Proves neuropsicològiques
Exàmens d’orina
Prevenció
No prengui alcohol en excés
Consumeixi una alimentació equilibrada amb moltes vitamines i minerals
Dormi bé
Mantingui un control acurat del sucre en la sang si té diabetis
Deixi de fumar, ja que això ho deixa en major risc de malalties pulmonars
Prengui els medicaments com se’ls receptar