Compartim aquest article del blog “connectant llavors”. Tal com està escrit no cal afegir ni treure una coma. Gràcies amics, als que l’han publicat i a les fonts.

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ I L’ESTIGMA DE LA MALALTIA MENTAL

Les persones amb una malaltia mental han de fer front no només a les dificultats que comporta la malaltia sinó també el tractament que fa la premsa de la malaltia, que sovint afavoreix el rebuig i la discriminació social, donant lloc a estereotips associats, perpetuant falses creences. Els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental en la percepció i la interpretació de la realitat que fa la societat i poden alimentar i perpetuar l’estigma associat a la malaltia mental o, per contra, poden promoure opinions no estigmatitzades.
Segons un estudi que publicarà la revista científica “Journal of Health Communication”, els mitjans de comunicació afavoreixen l’estigma de les malalties mentals, a vincular-les a crims i violència. Aquest estudi posa de manifest que més de la meitat de les notícies que es refereixen a la malaltia mental, la vinculen a crims o delictes violents, malgrat que les dades epidemiològiques assenyalen que les persones amb malaltia mental són més freqüentment víctimes. Molt rares vegades la malaltia mental es mostra com una circumstància més de la persona.
L’estudi també analitza el llenguatge i l’estil periodístic i s’han identificat formes inapropiades per referir-se a la malaltia mental, mitjançant la utilització de termes ofensius o antiquats.
Els autors apel·len a la responsabilitat social dels mitjans de comunicació, que poden tractar apropiadament sense exageracions. Es considera prioritari fer tot el possible per eradicar estereotips i tòpics que afecten les persones que pateixen una malaltia mental al seu entorn. Els mitjans de comunicació i els professionals han d’assumir la seva part de responsabilitat. Com a principis bàsics destaquem:
1. – S’ha d’informar amb exactitud de conceptes i termes. Documentar-se i informar-se adequadament abans de transmetre informació inexacta o errònia.
2. – Mostrar una visió positiva de la malaltia mental i de les persones amb malaltia mental. Prestar més atenció a les solucions i menys als límits.
3. – Mostrar a les persones amb malaltia mental de forma integral.
4. – Facilitar informació normalitzadora. La malaltia mental ha de rebre el mateix tracte que qualsevol altra malaltia.
5. – Lluitar pels drets i els recursos. No despertar compassió. No mostrar la malaltia mental de manera dramàtica no sensacionalista.
6. – Potenciar la informació individualitzada i vivencial que poden aportar les mateixes persones afectades, com a eina per crear una imatge positiva.
7. – Desmuntar falses creences, mites o prejudicis.
8. – Allunyar la malaltia mental de la crònica de successos, trencant el fals vincle violència-malaltia mental.
9. – Tenir cura del llenguatge, no etiquetar. No estigmatitzar les persones amb malaltia mental amb usos incorrectes de les paraules que les defineixen.
10. – Presentar una imatge real i positiva de les persones amb malaltia mental
11. – Tenir cura especialment dels continguts en temes de salut mental en nens i joves.

Hem avançat poc en la imatge social positiva de les persones amb malaltia mental. Segueix sent necessari un major compromís de tota la societat i en aquest cas dels mitjans de comunicació cap a aquest col·lectiu. Els professionals de la comunicació han de conèixer la realitat d’aquest col·lectiu, per a contribuir amb més exactitud a la normalització i integració social de les persones amb malaltia mental

+ Info: http://www.equipoesperi.com

https://www.obelen.es/

Fonts: publicació mèdica de psiquiatria. Psiquiatria.com. Salut Mental i mitjans de comunicació (FEAFES)