Maig 20: Manifestació a favor dels discapacitats mentals i intel · lectuals i en contra de les retallades en ajudes als centres de treball de les associacions sense ànim de lucre.
Nosaltres també estàvem, encara que oficialment no comptessin amb la nostra presència. L’important era estar al carrer i ser uns més, sols o en companyia de familiars. Per a nosaltres era un doble repte ja que ens manifestàvem en favor dels discapacitats i amb més raó perquè també ho som. La nostra lluita va per tots i per dir en veu pública “en Ammbar som tots discapacitats, podeu comptar amb nosaltres” i amb la tasca de la nostra presidenta com a representant del sector de la disfunció mental davant l’Ajuntament de Barcelona.
En sortir del metro vam començar a veure que tota la zona s’estava omplint, no hi cabia ni una agulla, estàvem encantats. Havien vingut des de diferents punts de Catalunya. Nosaltres estàvem separats o en parella, per poder contactar amb el màxim d’associacions, la majoria de les comarques, però totes amb el mateix esperit de reindivicació.
Totes van ser molt amables amb nosaltres, citam algunes de memòria però si us plau que cap que el seu nom n’estigui reflectit, se senti ofesa … els nostres apunts van desaparèixer al metro per distracció. Recordem a l’Associació Sant Tomàs d’Osona, a una Associació de les Gavarres, que la presidenta va estar molt simpàtica, a una altra Associació de Sant Adrià, que aquesta vegada va ser el president amb el qual vam mantenir una cordial conversa …
Nosaltres portàvem les nostres pancartes i ens unim en el crit general de “Això sí que no” i en “la Defensa del Dret al Treball de les persones amb discapacitat”.
Va ser com un dia de festa amb actuacions musicals i de castellers, reflectint tot en una super pantalla, al final van pujar membres d’associacions per parelles dient la primera persona el nom de l’associació i la segona “Això sí que no”. Finalment van parlar les personalitats polítiques, acabant l’Honorable Sr Cleries, conseller de Benestar Social i Família.
Aquesta va ser la nostra visió de l’acte. A continuació i gràcies a Dincat, l’entitat promotora de la manifestació encara que després es van sumar altres associacions, escrivim la programació i el per què i per a què de la manifestació fet per ells, nosaltres els felicitem perquè van tenir el valor d’impulsar un fet tan important.
A continuació escrivim com es presenten ells mateixos:
El grup Dincat està format per entitats sense ànim de lucre que treballen en l’àmbit de la discapacitat intel · lectual amb una triple perspectiva de servei: a les persones amb discapacitat intel · lectual, les seves famílies i la seva vida en la comunitat. A l’activitat, social i associativa, de les entitats que donen suport a les persones amb discapacitat intel · lectual, a més de prestar serveis en diferents àmbits.
Ara veureu el programa de l’acte i el per què i per a què de la manifestació copiada literalment de la seva web abans que la traguessin, no hem volgut fer res de nou perquè les seves paraules ja són prou clares per descriure què es volia fer. Després alguns comentaris de diaris perquè comproveu com d’important va ser l’Acte. Fins i tot un vídeo de TV. Finalment la nostra opinió personal sobre el tema després del temps passat i veient com algunes associacions no tenen per subsistir.
Programa 20 de maig
Presenta l’acte: Pep Callau
10,30 h Benvinguda
Actuació Els Cracks d’Andi
10:35 h Batucada
10:45 h Intervencions
10:50 h Colla Castellera d’Igualada
11:00 h Intervencions
11:10 h Colla Castellera d’Igualada
11:20 h Intervencions
11:25 h Timbalers de Sant Andreu
11:30 h Intervencions
11:35 h Flash Mob
11:50 h Intervencions
12:00 h Protagonistes Nosaltres
12:10 h Intervencions institucionals
12:15 h QUIQUE
12:30 h Intervencions institucionals
12:50 h Tirem a terra de manera simbòlica el mur que representa les dificultats d’inclusió.
12:55 h Lectura del Manifest a càrrec de Mònica Terribas
12:55 h Actuació de Mone, Txell Sust i Mònica Green.
Comptarem amb la presència de Lluís Canut, Marta Bosch, Dafnis Baldany, Raquel Sanz, Sergi Bruguera, Marta Bayarri, Montse Guallar…
Per què omplirem l’Arc del Triomf
Per exigir que els Pressupostos contemplin el finançament suficient als Centres Especials de Treball i als programes de Treball amb Suport.
El Projecte de Llei dels presupostos generals de l’Estat presentat al Congrés no contempla la partida necessària per cobrir el finançament del 50% del Sou Mínim Interprofessional per als Centres Especials de Treball establert per normativa. Tampoc preveu el manteniment dels programes de Treball amb Suport, necessaris per garantir la inserció de les persones amb especials dificultats a l’empresa ordinària.
Per demanar s’estableixin mesures de discriminació positiva per als col·lectius d’especial dificultat.
Les persones amb discapacitat intel·lectual, transtorn mental, paràlisi cerebral o altres discapacitats de més del 65% necessiten una atenció especial a l’hora de garantir el seu dret al treball. Actualment la normativa estableix el mateix finançament, cosa que genera un greuge comparatiu important i ha provocat la proliferació de CET amb ànim de lucre que atenen persones amb discapacitats lleus. Això desvirtua l’esperit de la LISMI en la qual s’explicita la reserva dels centres especials per a aquelles persones que tinguin dificultats, de manera temporal o permanent, per incorporar-se a l’empresa ordinària.
Per defensar el paper essencial de les organitzacions sense ànim de lucre.
A Catalunya, la defensa del dret al treball de les persones amb discapacitat intel·lectual i la malaltia mental l’han protagonitzada entitats sense ànim de lucre, vinculades a la participació de les mateixes persones amb discapacitat i les seves famílies. D’una banda, cal reforçar la societat civil organitzada, que tant ha treballat pel nostre país, i de l’altra, cal assegurar que els ajuts públics no s’utilitzen amb finalitats lucratives.
De què l’omplirem?
L’omplirem de treballadors i treballadores amb discapacitat, de les seves famílies, i de tota aquella gent està convençuda que cal potenciar les capacitats de les persones.
I ho farem amb l’optimisme i la fortalesa que ens caracteriza, i amb què hem aconseguit superar totes les dificultats-
Per això us convidem a ajudar-nos a omplir l’Arc del Triomf de música, castellers, batzukades, timbalers…
També volem fer amb vosaltres una flash mob que serveixi per conscienciar la societat de la importància de preservar el dret al treball de les persones amb discapacitat intel·lectual.
Estem convençuts que la grandesa d’una societat es mesura per la capacitat que té d’atendre les persones amb més dificultats. I per això cal trencar moltes barreres i molts murs. Des de fa 50 anys que a Catalunya ha anat lluitant, des del no res, per enderrocar aquests murs. Diumenge us convidem construir-ne un, de manera simbòlica i enderrocar-lo, com a expressió del que no pot tornar a passar a la nostra societat. No podem retrocedir als anys 60, als inicis de la lluita, quan les persones amb discapacitat es quedaven a casa!
Fins aquí la còpia literal de DINCAT (no hem pogut posar-nos en contacte amb ells perquè estan de vacances, suposem que no tindran cap problema que els fem difusió atès que no hem canviat cap paraula i la nostra idea en copiar ha estat una manera de homenatge fins ells)
Per mitjà d’aquest link podeu veure un video de TV espanyola que parla del tema.
Les nostres idees
Pensem que amb una vegada de fer la mani en plà de festa ja es suficient. Com encara la problemática està sense resolver-se, una cosa tan important com demanar que es compleixin uns drets no és motiu de festa. Que en el nostre cas, la disfunció mental, cada vegada hi ha més persones aturades i que fora de l’entorn protegit el tenim molt més difícil per l’estigma social i que una cosa que s’intenta que no es propagui és el nombre de persones assetjades per la depressió , sobrevinguda per la crisi, que en veure que no tenen res ni per a ells ni per als seus famílies s’estan suïcidant … Fora festes i mirar amb lupa tots els pressupostos oficials per veure d’on es pot obtenir diners per als que ho necessiten. No hi ha dret que monitors de centres per a discapacitats no hagin cobrat juliol, els que ho han fet, gràcies a que els pares hagin avançat quotes, hagin fer donatius o se’ls hagin quedat a casa perquè no es podia pagar càtering, llum …
Això sí que no!
S’ha de formar una comissió que treballi colze amb colze amb l’Ajuntament primer i amb la Generalitat després, sense presa però sense pausa, miran els presuposts, donat que segur es troban diners , o se estàn emplenant en altres coses de menor importància amb respecte a les persones afectades.
Nosaltres proposem per a que no hagin problemes amb les associacións que aquesta comissió estigui formada pels representants davant l”IMD, de les diferents disfuncions, que van ser triats per votació llibre i pública juntament amb personal gestor funcionari dels diferents departaments.
Ammbar Associació de Malalts Mentals de Barcelona està formada per persones amb diferents ideologies polítiques o de cap, encara que les respectem totes, però estem d’acord en dir:
El que no pot ser de cap manera és seguir en la mateixa situació. No ens callaran. Compteu amb nosaltres!
Som un grup que desitja que la malaltia mental sigui reconeguda socialment
No queremos seguir siendo invisibles !Luchemos contra el estigma!
