NOTÍCIA PERSONAL DE LA PRESIDENTA

Però abans aclarir que, des d’AMMBAR, pensem que a la Universitat a tots els futurs professionals que els tocarà fer funcions amb persones amb discapacitat, per exemple Mèdics, infermers, psicòlegs, treballadors socials … haurien de tenir una nova assignatura: “Relacions Humanes”, per saber com tractar les persones amb alguna disfunció. Ara estem a costa de la formació personal d’aquests professionals i de la seva capacitat de comprensió humana. Per exemple a nosaltres discapacitats per trastorn mental, de vegades una paraula amable ens val més que mil medicines …

La Vanguardia ha publicat avui una carta que vaig escriure per expressar l’agraïment familiar, sobre l’actuació de dues infermeres de l’Hospital General de Catalunya. A continuació veureu la carta original perquè el nom d’aquestes senyores sigui públic i després la carta que ells han publicat i de la qual estic molt contenta, perquè han expressat en menys paraules les mateixes idees. Gràcies Senyor Director de La Vanguardia.

“Senyor Director, li agrairia que publiqués la següent carta de títol:

Un miracle a Capio? (Hospital General de Catalunya)

Sóc mare d’un noi amb autisme amb problemes actualment. El metge li va prescriure dues proves per fer el seu diagnòstic. Una ressonància magnètica, que es la van fer amb anestèsia a la Creu Blanca de Barcelona, ​​amb un tracte exquisit.

L’altra era una electroencefalografia amb privació de son … vam haver d’estar tota la nit “de festa” perquè no es dormís (previ avís als veïns) .. Mai l’havia deixat fer. Arribem a les 8 del matí a l’Hospital General de Catalunya (Capio) i passem amb ell, després d’un parell d’hores d’intentar-ho ens van demanar que posés de la meva colònia en unes gases i sortim. Es van fer càrrec de Fernando les infermeres Encarna Martínez i Àngels Grimal. A la 1 i 25 ens van venir a buscar per dir-nos que la prova estava feta … L’emoció ens va embargar. Existeixen els miracles! El miracle de dues bones professionals sabent fer de forma excel · lent el seu treball! Ens van dir que a la nostra Mútua (ASISA) els havien dit, que si feia falta li dedicarien tot el matí, amb una paciència suprema. El nostre agraïment el tenen per a tota la vida.

Ara i ja parlo com a presidenta d’Ammbar Associació de Malalts mentals de Barcelona, i també com a representant pel sector de discapacitat per trastorn mental davant l’Institut Municipal del Discapacitat de Barcelona, ​​vull recomanar als pares que es trobin en la mateixa situació o la persona amb discapacitat mental que tingui pànic a aquesta prova, que intentin que es la facin a Capio, que ELS MIRACLES TAMBÉ EXISTEIXEN.

Signat per mi

A la carta publicada es pot arribar per l’enllaç http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas, ¡Prova realitzada! i el meu nom. De tota manera la copio a continuació perquè us sigui més fàcil:

Prova realitzada!

Sóc mare d’un noi amb autisme amb problemes actualment. El metge li va prescriure dues proves per fer el seu diagnòstic. La primera, una ressonància magnètica, que es la van fer amb anestèsia a la Creu Blanca de Barcelona, ​​amb un tracte exquisit. L’altra era una electroencefalografia amb privació de son. Vam haver de estar tota la nit de festa perquè no es dormís. Arribem a les 8 h del matí a l’Hospital General de Catalunya (Capio) i passem amb ell, després d’un parell d’hores d’intentar-ho ens van demanar que posés part de la meva colònia en unes gases i sortim. Es van fer càrrec de Fernando unes infermeres. Al migdia, ens van dir que la prova estava feta. L’emoció ens va embargar. Existeixen els miracles! El miracle de dues bones professionals sabent fer de forma excel · lent el seu treball! Tenen el nostre agraïment per tota la vida.

Vull recomanar als pares que es trobin en la mateixa situació o la persona amb discapacitat mental que tingui pànic a aquesta prova que intentin que es la facin a Capio.

Mª JESÚS PELÁEZ