Dilluns dia 12 de març alguns companys d’Ammbar vam anar a les oficines centrals de TMB.

Allí ens va rebre, previa cita, En Raül Casas Velo, Responsable de Promoció Corporativa, RSC i Acció Social de l’ent.

La reunió va transcurrir dintre d’una gran cordialitat i amabilitat durant tota l’estona encara que nosaltres vam fer moltes preguntes que ens interessaven.

En primer lloc En Raül ens va explicar la història de com Barcelona es va fer accessible.

Tot va començar a ran els preparatius per als Jocs Olímpics, avançant-se a la quantitat de persones que anaven a vindre i que Barcelona no podia donar una imatge dolenta de no ser accesible.

I encara pensant també en l’Ârea Metropolitana, o sigui Barcelona i 10 municipis més.

Per que van ser els autobusos no es van poder comprar de la famosa fàbrica espanyola Pegaso per què no tenien adaptats, així  que es van comprar dels Man d’Alemanya.

El següent any Pegaso es va posar les piles i també els fabricava, per aixó  l’any 2007 tots els autobusos van ser accessibles i més econòmics.

Encara existeixi algu problema causat per les rampes o per l’estructura de les parades, però és un tema en el que es segueixi treballant.

Però el problema amb el metro era diferent doncs fer cada parada accesible costa uns 9 milions d’euros, això ha sigut més difícil d’anar fent, encara que actualment el 80% de les parades estan preparades per a que tots podem gaudir-les. Actualment, per la crisi tot va més lentament però en quant es superi es aniran completant totes les parades segon les idees de TMB.

Ens va possar un power point per a explicar-nos la funció de TMB, i hem quedat per a un altre dia per que hi ha un video molt bo amb el qual ensenyen els treballadors de Seguretat sobre com actuar en cada cas imprevist que pugui passar amb persones amb les diferents disfuncións però que en aquest moment no el tenia. També va dir que TMB col·labora amb el programa Educa per a ensenyar els nens, sobretot, el metro, les cocheres i la seva història. Fent-lo a vagó parat per a poder respondre tranquil·lament a totes les seves preguntes. També fan tallers d’autonomia personal (monitors) i col·laboren amb un taller ocupacional de Santa Coloma de Gramenet.

Ens va dir que últimament s’han instalat més càmeres per a poder gravar situacions incíviques, que així més tard es poden demostrar.

I el més important i que nosaltres desconeixiem: es que hi ha Serveis Solidaris i sobretot ens va cridar l’atenció que també hi ha Conductors Solidaris. ¡Felicitacions!

Nosaltres el primer que vam voler deixar clar és que busquem l’harmonia entre tots, persones amb disfuncions i sense elles. La paraula HARMONIA va ser la que En Raül ens va dir que era el que buscaven.

Nosaltres vam començar amb les nostres demandes: veure si podian estudiar la forma de que l’informació tant visual com oral fos més lenta, la que es fa tant al metro com l’autobús. Doncs en la nostra disfunció necessitem que sigui així per qué ens costa una mica més centrar la nostra atenció.

Vam preguntar si tenien un protocol per a que tant els interventors com els empleats de seguretat sapiguessin com actuar davant una persona amb disfunció mental en un moment de crisi. Ens va dir que sí, però que més bé estava dirigida a persones amb Alzehimer, que a vegades es desorienten. Li vam dir la nostra opinió com usuaris de salut mental i la proposta li va semblar molt bona, la seguirem treballant en la següent reunió.

Vam comentar la necesitat que nosaltres veiem de que des de l’Escola Primària s’ensenyi a ser cívics, donat que el que s’aprés de petits els acompanyarà tota la vida. Com entre les nostres pròximes activitats està la de treballar en escoles vam demanar col·laboració.

Li vam demanar que ara que hi ha crisi i no es pot renovar el mobiliari, al menys quan diuen l’alocució de seients reservats diguen també el color. I que el dia que pasem la crisi es podria buscar un altre color més llamatiu que l’actual gris per a que els usuaris tinguin més clar els seients reservats. Vam proponer el color verd, verd esperança.

També parlem sobre les enganxines que hi ha al metro en les finestres dels vagons. Les actuals estan tan baixas que quan els usuaris es seuen, no es veuen per què queden tapades amb els caps. Quan pugui ser, vam demanar de pujar-les de manera que no quedin tapades.

Vam parlar de que buscariem mundialment si hagués un pictograma que ens representi. En cas de trobar-lo s’estudiaria de sumar-lo als que hi ha d’altres disfuncions.

En el metro, sobretot en els canvis de línies a vegades hi ha pasadissos llargs i foscos i en altres llocs, canvis d’escales a diferents nivells. Per a que això sigui agradable per a tots els usuarios, pel ritme d’estrés que es porta i  per a les persones amb disfunció mental per a controlar la sensació de buït i poder controlar les ansietats i en alguns casos de claustrofòbia… demanem que siguin ornamentats, amb un canvi de color en els diferents nivells és possible que fora suficient i sobretot evitar els colors foscos. També en els canvis de nivell posar una guia per a aferrar-se, ja que dona seguretat.

Igualment els sorolls estridents d’alguns músics del metro ens descontrolan, i el cap a nosaltres i a altres usuaris ens sembla com si fossi a esclatar. Podrien haver més músics peró amb els altaveus més baixos.

Li vam dir també una cosa que sabem actualment és una utopia, peró que algun dia es podria fer: una tarja acreditativa per a les persones que necessiten anar en seients. Com que aixó implica la valoració per part médica serà donar més feina. Així que de moment no hi ha més remei que aconseguir la concienciació de la societat. Actualment moltes persones joves o per no adonar-se o per ser d’altra cultura que no es la nostra, pensen que tenen tot el dret d’anar asseguts per haver abonat el seu bitllet. Una cultura de la que hauriem d’aprendre es de l’oriental que respeten sense tenir que dir res.

Comentem que hi ha un obstàcle en una de les estacions de metro que sobret pot fer mal a persones amb disfunció visual i a nosaltres si anem amb els “nostres pensaments”. Ens va donar l’informació per realitzar queixes,reclamacions o propostes de millora, sistema que està baix una certificació, el que obliga a seguir un protocòl d’actuació i resposta davant cada qüestió que el ciutadà proposi. Aquest son els diferents canals:

- Telèfon: 93 318 70 74 i 900 70 11 49

- Direcció electrònica: queixesTMB@tmb.cat

- Web corporativa: www.tmb.cat des de la ruta: Atenció al ciutadà/Queixes,Reclamacions i Suggeriments o directament a la direcció:

http://www.tmb.cat/ca/queixes-i-reclamacions

- Presencial: Punts TMB o Centres d’informació i atenció al ciutadà de les estacions de metro: Diagonal, Universitat, Sants, Sagrera i Sda. Família

- Serveis municipals: telèfon 010 i oficines d’Atenció Ciutadana dels districtes.

Hi ha una àmplia possibilitat per a exercir el dret d’opinió i queixa.

Parlem de molts més temes que vam quedar en seguir treballant.

Vam sortir molt contents encara que tenim molts deures a fer. ¡Quina alegria com ens va rebre i l’interés que va posar en atendre’ns!. Ens va dir que parlassim amb el IMD per a comentar les nostres idees ja que era la primera vegada que des del sector mental li feien propostes.

Les fotografies van ser fetes després de tres hores de reunió per una senyora de TMB. Moltes gràcies!