Som un grup que desitja que la malaltia mental sigui reconeguda socialment
No queremos seguir siendo invisibles !Luchemos contra el estigma!
Divendres 3 de febrer vam ser convidats per l’Assemblea de Majaras a un esdeveniment que vam trobar excepcional, pel tema a tractar i per la quantitat de personas que van anar veritablement interessades en el tema. Vam tenir un problema inicial per no tenir clara la direcció on anar, però una vegada resolt vam anar al carrer correcte, encara que tardessin una mica en trobar el local fins que molt amablement un bedel, d’una escola propera, ens va indicar que podría ser un local okupa en el que es feien diverses activitats socials. Vam anar i era allí!, vam ser rebuts molt amablement i com si fossin vellts coneguts. Ens vam trobar com a casa nostra.
Vam tenir de esperar una mica perquè vam arribar abans d’hora. Però ens va servir per a intercanviar impressions. Arribada l’hora vam començar els tallers, ho dic en plural perquè ens vam repartir en grupets de 5 o 6 persones més les que poc a poc anaven arribant, unes més o menys 60 persones. Totes molt bé acollides i acollidores. Vam tenir aire condicionat humà i sobretot va primar el respecte vers les diferències (un cas clar va ser el d’un chicot amb una síndrome que li provoca no poder controlar-se física ni oralment, encara que quan va parlar ho va fer perfectament i amb les idees molt clares, i del que ningú es va riure en cap moment… va ser u més; sortim molt emocionats perquè va ser la primera vegada que habíem vist res igual, en quant al respecte, dons la nostra experiència pasa pels riures al davant o pel darrere).
De les persones presents la majoria teniam problemes mentalts, altre part eran profesionals interesats pel tema, sent del moviment okupa o no i el més impresionant és que un 80% tenien menys de 30 anys. Visca la joventut! En les vostres mans està el futur!
El tema era “Els grups de suport mutu en casos de sofriment i angoixa”. Amb dues preguntes a debatir en petit grup.
A) Qué faria si un@ amic/g@ está en una situació de sofriment? i qué ens aniria be a nosaltr@s mateix@s en la mateixa situació?
B) Qué és un grup de suport mutu?
Després d’un temps de reflexió, van possar totes les idees en comú, representant-les mímicament per grup de treball i tractant d’endevinar totes per tothom.
(Entre d’altres: Conèixer be qual és el motiu de l’angoixa, una paraula amable, una abraçada, amor i afecte, acompanyament físic, buscar ajuda professional, l’escolta, sent, la comprensió, l’empatia, no sentir-se amb algú a sobre, un consell (obrir nous camins), demanar, honestedat, estar sol@ per a saber el per qué de l’angoixa (escoltar-se a un@ mateix@), respectar el ritme de cada un@, aprendre a gestionar les nostres emocions, sensibilitat,…)
Mentrestant es va fer un excel·lent pica-pica de productes naturals i begudes sense alcohol.
Després de possar els resultats en comú en petit grup, va ser el debat final, en el qual va actuar Javi de l’Assemblea de Majaras com a moderador igual que ho havia fet durant l’interpretació mímica, amb autoritat però sense imposar. Una persona amb encant!
Parló i va ser respectat/d@ tot@ la persona que va voler dir la seva opinió. Tant la gent gran com els joves no vam tenir problemes en sentir-nos escoltats/d@s ni en escoltar. Es va repectar els que van guardar silenci… vam poder conprovar com algunes persones tenien una gran cultura i altres des de la seva humilitat donaven respostes molt positives.
Es va arribar a les següents conclusions sobre els grups d’Ajuda Mútua:
-Compartir una mateixa experiència.
-Respecte i confiança.
-No forçar temps ni ritmes de cada un@.
-No és necessari un víncle afectiu previ, es construeix.
-Donar i rebre.
-Igualtat, horitzontalitat.
-Compromís amb un@ mateix@.
-Acte d’empoderament: ajuda.
-No marcar temps ni tenir presses.
-Autogestió.
-Aprenentatge des de l’experiència de cada un@.
-Flexibilitat, estar obert@.
-Confidencialitat.
