A Ammbar ens ha arribat directe al cor. Els nostres companys afectats per TOC, estan estabilitzats i no necessiten tantes repeticions però es veuen reflectits en el text … Pensem que possiblement l’autor “extremara” els símptomes per fer el poema, on descriu perfectament l’angoixa viscuda pel TOC. Felicitats poeta!

El punyent poema d’amor d’un “obsessiu compulsiu”
Publicat per rosy el 24 agost 2013 a les 05:59

L’amor des de la perspectiva de Neil Hilborn, un poeta nord-americà que pateix de trastorn obsessiu compulsiu, va causar un veritable enrenou a internet després que el seu punyent poema a la final del concurs “2013 Rustbelt Regional Poetry Slam” arribés a xarxes socials.
El singular artista va commoure als usuaris amb el seu poema “OCD” (TOC, Trastorn Obsessiu Compulsiu, en espanyol), en el qual a través de la repetició i la teatralitat, representa una imatge dolorosa i al mateix temps bella del seu patiment, segons s’indiquen en Huffington Post.
La performance-que es va massificar fa 11 dies a través de Reddit als Estats Units-també va cridar l’atenció al nostre país després que el portal Belelú la publiqués, arribant a ser compartida més de 27 mil vegades.
Aprofitant la plataforma de Reddit, on molts ho van felicitar i el van qualificar com “una inspiració”, Hilborn explicar que el poema va ser escrit el 2011 i que si bé la majoria dels tics que es veuen durant la seva exposició són intencionals, alguns també són reals .
D’acord a la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units, “el trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) és un tipus de trastorn d’ansietat. Si té TOC, té pensaments repetits i angoixants denominats obsessions. És possible que faci el mateix una vegada i una altra per intentar que els pensaments desapareguin. Les accions repetides s’anomenen compulsions “.
A continuació et deixem amb el poema complet:

“La primera vegada que la vaig veure…
Tot al meu cap es va silenciar
Tots els ticks, les imatges constants desaparèixer.
Quan tens trastorn obsessiu compulsiu en realitat no tens moments callats.
Inclusivament al llit estic pensant:
¿Vaig tancar les portes? Sí
Em vaig rentar les mans? Sí
¿Vaig tancar les portes? Sí
Em vaig rentar les mans? Sí
Però quan la vaig veure, l’única cosa en què vaig poder pensar va ser al revolt de la forquilla dels seus llavis.
O la pestanya a la galta-
La pestanya a la galta-
La pestanya a la galta.
Sabia que havia de parlar amb ella
La vaig convidar a sortir sis vegades en trenta segons.
Ella va dir que sí després de la tercera,
però cap de les vegades que vaig preguntar es va sentir bé així que havia de seguir fent-ho.
En la nostra primera cita,
vaig passar més temps organitzant el meu menjar per colors del que vaig passar menjant o parlant amb ella.
Però li va encantar.
Li encantava que hagués de besar-la per acomiadar-me 16 vegades, o 24 si era dimecres.
Li encantava que em prenia tot el temps caminar cap a casa perquè hi havia moltes esquerdes a la banqueta.
Quan ens vam mudar junts ella va dir que se sentia segura,
com si ningú ens anés a robar perquè definitivament havia tancat la porta 18 vegades,
Jo sempre veia la boca quan parlava-
Quan parlava-
Quan parlava-
Quan parlava-
Quan parlava;
Quan em va dir que m’estimava, la seva boca es curveaba cap amunt en les vores.
A la nit ella es ficava al llit al llit i em veia apagar tots els llums, i prenderlas, i apagar-les, i prenderlas, i apagar-les, i prenderlas, i apagar-les, i prenderlas, i apagar-les, i prenderlas, i apagar-les, i prenderlas, i apagar-les, i prenderlas, i apagar-les, i prenderlas, i apagar-les, i prenderlas, i apagar-les, i prenderlas, i apagar.
Ella tancava els ulls i s’imaginava que els dies i les nits passaven davant.
Alguns matins començava a besar-la per acomiadar-me i ella només s’anava perquè estava fent-la arribar tard a la feina.
Quan em detenia a les esquerdes de la banqueta ella seguia caminant.
Quan em deia que m’estimava la seva boca era una línia recta.
Em va dir que estava prenent molt del seu temps.
La setmana passada va començar a dormir a casa de la seva mare.
Em va dir que mai va haver deixar-me apegar tant a ella; que tot això va ser un error,
però … Com podria ser un error que no hagi de rentar-me les mans després de tocar-la?!
L’amor no és un error i m’està matant que ella pugui sortir d’això i jo no.
No puc-
No puc sortir i trobar algú nou perquè sempre penso en ella.
Usualment, quan m’obsessiono amb alguna cosa, veig gèrmens escapolint en la meva pell.
Em veig a mi mateix sent atropellat per una infinita línia de cotxes.
I ella va ser la primera cosa bella en què alguna vegada m’he estancat.
Vull despertar tots els matins pensant en la manera en què agafa el volant.
Com mou les manetes de la regadora com si estigués obrint una caixa forta.
En com bufa les espelmes-
com bufa les espelmes-
com bufa les espelmes-
com bufa les espelmes-
com bufa …
Ara només penso en qui més està besant.
No puc respirar perquè ell només la besa un cop ¬ – No li importa si és perfecte!
L’estimo de tornada tant que …
Deixo la porta sense tancar.
Deixo els llums encesos “.

FONT: http://www.biobiochile.cl/2013/08/23/el-poema-de-amor-de-un-obsesiv …

A través d’Emmanuel Muñiz Alejandro de Disgoo