En Ammbar seguim l’evolució del cas de Aaron.

Ara ha hagut un canvi que la seva mare, Susana Martín, explica amb aquestes paraules:

¿SOLUCIÓ PROVISIONAL?

Aquest matí m’han ofert una solució provisional a la situació del meu fill: El trasllat a l’Hospital Psiquiàtric Santa Isabel, d’aquí de Lleó. No m’agrada gens la idea, però dins del dolent és el millor que m’ofereixen. He acceptat perquè on estava, a la unitat d’aguts de psiquiatria de l’Hospital de Lleó, estava molt pitjor.

A Santa Isabel li han ingressat a la Unitat de Patologia Dual. Diuen que compleix amb els requisits, és a dir retard mental i trastorn psiquiàtric. El que no compleix és el requisit de l’edat. En teoria només ingressen en aquesta unitat els majors de 18 anys.
Segueix sense estar en un lloc adequat per a ell, però almenys, fins a una solució millor, pot tenir una vida millor.
Vull agrair públicament la intervenció del Doctor Alvarez, Cap de psiquiatria de l’hospital de Lleó per tractar de trobar una solució per al meu fill tot i no ser l’òptima. Ha buscat l’excepció per poder treure a Aaron d’aquesta habitació horrible, d’aquestes quatre parets, on portava una setmana. Dins del dolent, almenys podrà veure la llum del dia. O això espero, perquè realment ha estat tot tan precipitat, tan brusc… que encara estic en xoc. No paro de plorar. Tota la tensió que he contingut aquests dies l’estic deixant anar ara que el nen ja no em veu. És terrible tot això. En aquesta unitat, no puc estar amb ell. I durant els primers dies ni tan sols puc anar a veure. Em mata el dolor de no poder estar amb ell… el meu nen…
He trucat per saber com està i m’han informat que ha berenat i està tranquil, sol a la seva habitació i amb un guàrdia de seguretat a la porta vigilant. Fins dilluns no està el metge per poder parlar amb ell. Em vaig a tornar boja.
Així es tracta l’Autisme a Espanya. Només és un nen petit, si us plau!!!