Header image alt text

AMMBAR – Associació de malalts mentals de Barcelona

Associació de malalts mentals de Barcelona

Copiat per Ammbar donada la seva importància, amb permís de Fòrum Clínic de l’Hospital Clínic de Barcelona

COM HE D’EXPLICAR AL MEU FILL QUE TINC TRASTORN BIPOLAR?

Els nens, encara que no preguntin, perceben que el seu pare o mare té algun problema. És molt positiu el fet d’aclarir dubtes sobre la seva malaltia ja que els nens són molt curiosos i es fan preguntes. Resolent els dubtes que puguin tenir, ajudem a disminuir el seu nivell de preocupació i ansietat.

RECOMANACIONS PER EXPLICAR LA MALALTIA ALS NENS

-Tindrem en compte el nivell evolutiu del nen per adaptar el llenguatge
-Esperarem que el nen tingui edat suficient per entendre el que significa tenir una malaltia del cervell, és millor esperar que el nen tingui uns 6 anys
-Explicar al nen que el trastorn bipolar és una malaltia del cervell, igual que la hipertensió o la diabetis. En aquest sentit, és útil comparar-lo amb les malalties físiques
-Podem explicar un conte perquè el nen ho entengui millor. Recomanem els contes “Fufu i l’abric verd” de FEAFES i “Els dimarts, el meu oncle i els extraterrestres” de l’Associació de Bipolars de Catalunya
-Dir-li al nen que la malaltia no és culpa seva, ja que els nens es poden sentir responsables per haver fet una cosa dolenta
-Explicar que no és una malaltia contagiosa
-Els nens en edat preescolar necessiten menys informació, s’enfoquen principalment en les coses que veuen. Per exemple, poden ser molt conscients que una persona està plorant
-Els nens d’edat escolar i els adolescents volen més detalls específics i li faran més preguntes
-El nen pot preguntar si ell també té o tindrà aquesta malaltia. Podem explicar que ara està sa i no té cap malaltia i que, només una petita part dels fills de persones amb aquesta malaltia la desenvolupen. Si ell desenvolupés la malaltia, els pares ho detectarien ràpidament i anirien al metge
Anaïs Barcelona

Comentari d’una persona particular.
Que necessitem  d’explicar a un nen amb 6 anys que el seu papa o mama té trastorn bipolar?. Ja creixerà i ho entendrà àmpliament i no li donarà importància. Els adults som més ximples que els nens. Als nens cal deixar-los que es rian, que juguin i siguin feliços.

Anaïs Barcelona:
Arriba una edat en què cal explicar als nens la malaltia per tranquil·litzar-los. Encara que no diguin res, són conscients dels problemes.

Us agrada llegir?

Avui us podem indicar un parell de llibres per a les vacances o per anar llegint a poc a poc, a nosaltres en Ammbar ens agraden. La informació és molt important per a la nostra formació com a persones.

Vam estar a la presentació d’ells encara que només vam fer fotografies per al segon.

El seu autor és el Dr Miguel Pallarés, del qual nosaltres només podem parlar coses bones, no importa que no sigui psiquiatre o metge de família, que de vegades actuen com ells, donant-nos els millors consells … El Dr Pallarés és sobretot una gran persona humana, amb una gran formació però humil en el seu tracte, sap escoltar i fer-se entendre.

En els seus llibres reflecteix amb paraules tècniques, però accessibles a tothom, les coses que ens interessen. Són fàcils de llegir, amb tipus de lletres que ens animen a seguir en la seva lectura. No volem dir els capítols que més ens han agradat, perquè això ho deixem a vosaltres que els descobriu amb la seva lectura i tragueu les vostres pròpies conclusions.

                                El Dr Pallarés va ser tan amable de dedicar-nos el seu llibre. Moltes gràcies!

Sí que us deixem la seva presentació en els llibres:

Miguel Pallarés (Tortosa, 1948), és doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona i va completar els seus estudis com a especialista en Medicina Interna i de l’Aparell Digestiu a l’Hospital Clínic de Barcelona.

Compta amb una dilatada experiència com a docent en la direcció de formació de Hoescht Farma, a més a més de col·laborar en l’edició de manuals i impartir cursos i seminaris sobre farmacologia, especialment a l’àrea neurocerebral. Així mateix, té una àmplia experiència clínica en medicina hospitalària i ambulatòria.

És autor de Coaching mental i futbol, ​​(Inde, 2008), Sexe i salut (Marge Books, 2009), Emocions i sentiments (Marge Books, 2010), Violència de gènere (Marge Books, 2012) i de nombrosos articles publicats en revistes mèdiques.

EMOCIONS I SENTIMENTS

On es formen i com es transformen

Miguel Pallarés

Editorial Marge Books

Contraportada:

Aquest llibre exposa el coneixement actual sobre les emocions i els sentiments de les persones i dóna resposta a qüestions com aquestes: On es formen les emocions i quines funcions compleixen? Quines són les conseqüències de les tendències emocionals en la nostra salut, en la personalitat i en la nostra vida? Com podem transformar les emocions i els sentiments?

De manera senzilla i amena, l’autor descriu com funciona el cervell humà i de quina manera l’evolució de la genètica, l’entorn, els coneixements i l’experiència que adquirim poden millorar la nostra “intel·ligència emocional”, l’element essencial de l’equilibri físic i psicològic , és a dir, de la felicitat.

Miguel Pallarés mostra com gestionar les nostres emocions i els nostres sentiments, i la manera de prosperar dia a dia entrenant, exercitant i millorant la nostra intel·ligència emocional. La comunicació personal és un dels aspectes fonamentals d’aquest procés, per al que aporta nombrosos exemples de les causes que milloren o empitjoren la comunicació.

Aquesta obra reuneix un decàleg d’accions i reflexions per abandonar estats aflictius i aconseguir estats emocionals saludables. Entre elles, destaca viure d’acord amb determinats principis i valors ètics i tenir objectius adequats, clars, realistes, plaents, mesurables i, sobretot, realitzables.

MARGE BOOKS

VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Reflexions sobre la relació de parella i la violència contra les dones.

Miguel Pallarés

Marge Books

Contraportada:

La violència contra les dones existeix des de temps immemorials i té múltiples facetes i interessos amagats. És el resultat d’una cultura patriarcal i masclista que imposa conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones.

Encara que la legislació és una eina imprescindible per eradicar la violència de gènere, no pot ser per si sola la solució. Calen accions de sensibilització, formatives i preventives que propiciïn valors que evitin la violència, especialment en l’àmbit de la parella.

Miguel Pallarés exposa els principals trastorns mentals que poden induir a la violència, analitza el perfil psicològic de l’home maltractador i mostra els patrons de conducta i cicles en els quals es desenvolupa la violència.

L’autor proposa una teràpia preventiva de la violència de gènere en l’home basada en la superació de l’amor possessiu, la gestió de les emocions i l’acceptació del canvi del paper social de les dones, entre d’altres aspectes.

Aquest llibre convida a reflexionar sobre cadascuna de les causes de la violència contra les dones. Aquesta reflexió ha de tenir un ampli abast social, inquietar la consciència de cada persona i ser una font de diàleg en el si de la parella, per demostrar així, un cop més, que la paraula i la raó són la millor arma contra la violència .

MARGE BOOKS

www.miquelpallares.com

Segur que us agradaran! Ammbar.

Ens sembla un article interessant. Recordeu amics que no totes les persones patim les malalties de la mateixa manera i que per això no ens hem de veure reflectits en tot el següent, els que tinguem el trastorn bipolar.

ÉS COMPATIBLE LA BIPOLARITAT AMB LA SEXUALITAT?

La Psiquiatria ha avançat molt al llarg de les últimes dècades, i paraules que abans produïen rebuig només amb sentir, avui dia s’acullen amb un halo d’empatia i normalitat. És el que passa amb el trastorn bipolar, una malaltia mental que arrossega múltiples inconvenients en la vida diària; algun d’ells en l’esfera de la sexualitat.

Actualment, a Espanya un 2% de la població pateix aquest trastorn i fins a un 60% d’aquests pacients pot veure afectada d’una manera o altra la seva vida sexual.

El trastorn bipolar passa per dues fases característiques en el transcurs de la malaltia: maniàtica i depressiva. A la primera, explica a ELMUNDO.es doctor Eduard Vieta, cap de Servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Clínic i professor de la Universitat de Barcelona, ​​hi ha tendència a la hiperactivitat i l’eufòria, que solen acompanyar-se d’un augment del desig sexual,  i en ocasions de certa desinhibició i promiscuïtat. Per contra, en les fases depressives, hi ha una disminució del desig i la pràctica sexual.

“Durant les fases maníaques es produeix un augment de la producció d’una substància cerebral anomenada dopamina que és el neurotransmissor de la motivació, el que ens impulsa a fer coses i a provar coses noves, i és també fonamental en l’excitació sexual. La mania, per tant, augmenta l’excitabilitat sexual, mentre que la depressió la disminueix “, explica aquest especialista, que també va dirigir una ponència sobre aquest tema al VII Curs Internacional de Sexualitat i Salut Mental celebrat recentment a Salamanca.

En les fases maníaques, afegeix Usue Espinós, psicòloga de l’Associació Bipolar a Madrid (ABM), en grups d’autoajuda des de fa 15 anys, l’augment libido sol comportar conductes promíscues, i hi ha risc de malalties de transmissió sexual i embarassos no desitjats.

Per tant, els problemes principals que una persona amb trastorn bipolar pot tenir són els canvis del desig sexual en un sentit o un altre, però també “poden donar-se retard en l’ejaculació, impotència i anorgàsmia”, enumera el doctor Vieta.

D’altra banda, i mirant cap a l’esfera més psicològica i social d’aquesta malaltia, aquestes també es veuen clarament afectades. “Moltes persones amb trastorn bipolar tenen dificultats per mantenir una parella estable, de vegades la manca d’habilitats socials o l’aïllament complica la possibilitat de tenir una parella estable i això fa que tinguin menys possibilitats de tenir relacions sexuals”, comenta Espinós.

A més, les conductes de hipersexualitat i la promiscuïtat que refereixen a les fases maníaques cobren aquí gran importància, ja que poden provocar rebuig social i familiar. La disminució de l’impuls sexual pot reduir la qualitat de vida i l’autoestima, fins i tot “per molt que s’expliqui als pacients que es tracta d’un problema transitori associat a la fase depressiva o al tractament”, lamenta el doctor Vieta.

De fet, la psicoeducació i la rehabilitació cognitiva són clau per tractar el transcurs de la malaltia, tal com aquest especialista juntament amb altres investigadors van demostrar en un estudi publicat a la revista ‘American Journal of Psychiatry’.

La implicació dels fàrmacs
Els fàrmacs són un capítol a part, que també pot influir en les relacions sexuals de pacients amb trastorn bipolar i altres malalties mentals. “De vegades, consumeixen psicofàrmacs que produeixen alteracions en la seva activitat sexual. El problema pot ser que abandonin la medicació, amb el consegüent risc de recaigudes”, manté l’experta de l’ABM.

Però els fàrmacs són essencials per mantenir la qualitat de vida dels pacients i controlar de ple la malaltia, tal com assegura el doctor Vieta: “El tractament és imprescindible per mantenir la malaltia sota control i poder portar una vida normal. Però en alguns casos pot reduir el desig i ocasionar disfuncions com anorgàsmia, retard de l’ejaculació, o fins i tot impotència, però són efectes adversos reversibles que es donen només en ocasions “.

Així, no tots els medicaments-en aquest o qualsevol altre trastorn mental-condueixen a aquests efectes adversos tot i que sovint, lamenta l’expert, els psiquiatres obliden tenir en compte aquest aspecte a l’hora de la prescripció, en part perquè, si no pregunta directament, els pacients no parlen. “Els problemes que puguin derivar del tractament se solucionen canviant la medicació, a més, poden utilitzar tècniques sexològiques o farmacològiques quan estiguin indicades”, informa.

El trastorn bipolar és una patologia comú i tractable si es diagnostica a temps. Tots aquells que el pateixen, aconsella l’especialista, han de saber que si han percebut canvis indesitjats en la seva capacitat de gaudi d’una vida sexual sana i plena, hi ha solucions, el primer pas és comunicar-ho als responsables del seu tractament.

“Si sospita que té un trastorn bipolar i no està diagnosticat, no tingui por anar al psiquiatre, se li ajudarà. La Psiquiatria ha progressat moltíssim en els últims anys i a Espanya hi ha els millors especialistes i aquesta malaltia cada vegada es tracta més des d’una perspectiva multidisciplinar i multinivell, involucrant psiquiatres, psicòlegs, infermers, metges de família, etc. Els equips estan preparats per aconsellar i tractar els canvis en la conducta sexual que afecten a tants pacients amb trastorn bipolar, però cal comunicar », conclou.

dilluns 29 juliol, 2013
De El Mundo.es

Per a Ammbar és molt important.

Demanen més atenció als trastorns infanto-juvenils per ser la ventafocs

C. CRESPO | ACTUALITZAT 2013.07.26 – 01:00

El curs d’estiu Salut Mental en la infància i adolescència: realitat i nous reptes, que se celebra al municipi de Purchena i al qual assisteixen 183 persones, s’ha convertit és un gran espai per donar a conèixer, reflexionar i investigar sobre una matèria que preocupa els que estan implicats en la cura de menors. A la segona jornada d’aquest seminari els experts han posat sobre la taula que cal donar a conèixer que sí que hi ha malaltia mental infantojuvenil, però que no és un problema dels pares sinó social.

És una petició que els professionals plantegen a les administracions, als polítics ia la ciutadania en general als que reclamen que posin els mitjans necessaris, començant per la prevenció, perquè els trastorns mentals en nens i joves “és la ventafocs de la salut” . Així ho va manifestar Javier Urra, director Clínic del Programa Recorreu (Associació Ginso i Societat Espanyola Urrainfancia SL), que ahir va obrir el cicle de conferències de la segona jornada del curs Salut Mental en la infància i adolescència: realitat i nous reptes.

El psicòleg i pedagog, reconegut pel públic per les seves àmplies intervencions en programes de televisió, ha valorat positivament la temàtica triada enguany per a aquest seminari sobre menors que compleix sis edicions, de les que quals en les tres últimes ha participat Urra.

“Aquest any la temàtica és molt interessant perquè s’aborden els trastorns de la infància i els adolescents. Estic molt il·lusionat perquè aquesta edició es tractarà un tema molt oblidat socialment pels polítics com és la salut mental infantojuvenil”.

Després de la ponència de Javier Urra va intervenir María del Carmen Palma González, que és psiquiatra infantil i experta en Salut Mental Infantil i Juvenil de la Regió de Múrcia. El testimoni el va cedir després d’impartir una interessant xerrada a Inmaculada Gómez Becerra, professora titular de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic i directora del Màster en Intervenció en Trastorns Psicològics a la Infància i Adolescència II de la Universitat d’Almeria.

Després d’una aturada per dinar i una estona de relax dels assistents es va reprendre la formació amb la celebració d’una taula rodona sota el títol Menors amb problemes de salut mental en el Sistema de Justícia Juvenil, que va moderar Luís Rodríguez Casero, magistrat jutge del Jutjat de 1a Instància i Instrucció Únic de Purchena i en què van intervenir Jesús Manuel Gazques Martín, Custodio Hidalgo i Sergio Ruiz Arias.

De Diario de Almeria